Eliminar l’impost sobre el patrimoni generaria un 5% de creixement addicional i 181.000 llocs de treball, segons un estudi

Unió de Contribuents (UC) i la Fundació per a l'Avanç de la Llibertat han fet públic hui l'estudi 'L'impost sobre el patrimoni'

VilaWeb
Redacció
18.07.2016 - 14:29
Actualització: 18.07.2016 - 16:29

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

MADRID, 17 (EUROPA PRESS)

L’eliminació de l’impost sobre el patrimoni generaria, al llarg dels deu primers anys, un 5% de creixement addicional per a l’economia espanyola i uns 181.000 llocs de treball, segons un estudi sobre aquest impost fet per la Unió de Contribuents (UC) i la Fundació per a l’Avanç de la Llibertat han fet públic hui l’estudi ‘L’impost sobre el patrimoni’.

L’informe analitza l’aplicació per part de cada territori i de les diputacions forals, i compara cadascuna d’aquestes situacions amb la mitjana a l’estat espanyol i amb França, únic país de la UE que encara manté, com estat espanyol, aquest impost i assenyala que Aragó, Navarra, Catalunya i el País Valencià, en reduir el mínim exempt, ‘maltracten durament la classe mitjana’.

De la investigació sobre aquest tribut en el món es desprèn que gairebé tots els països desenvolupats ho han eliminat en les últimes dècades. Declarat inconstitucional a Alemanya, l’impost sobre el patrimoni a penes persisteix a Noruega, França, estat espanyol i en l’àmbit cantonal a Suïssa. A estat espanyol, l’aplicació mitjana d’aquest tribut transferit a les comunitats autònomes és molt més costosa que la francesa i la noruega.

Així, l’estudi mostra que es donen circumstàncies tan ‘cridaneres’ com la d’Extremadura, que té l’impost sobre el patrimoni més alt del món; la de Guipúscoa, el tribut de la qual resulta ‘confiscatori’ en haver-se eliminat l’escut fiscal; o les d’Aragó, Navarra, Catalunya i el País Valencià, que després d’haver reduït el mínim exempt ‘maltracten durament la classe mitjana’.

Per la seva banda, Andalusia, Astúries, Balears, Galícia i Múrcia s’uneixen al Principat i el País Valencià en apujar la tarifa per damunt de l’escala general, tot i que sense arribar al nivell extrem que regeix a Extremadura, on el contribuent paga, a igual valor patrimonial, el doble que a França.

Ara com ara, només la Comunitat de Madrid ha suprimit l’impost per als seus residents, mentre La Rioja presenta l’impost més baix de totes les comunitats que sí que ho apliquen, i les hisendes forals alabesa i biscaïna tenen un mínim exempt de 800.000 euros, una mica més generós que els 700.000 habituals en les comunitats que no ho han reduït.

Introduït amb caràcter transitori fa 39 anys

L’informe recorda que l’impost sobre el patrimoni va ser introduït amb caràcter excepcional i transitori, però d’això fa ja 39 anys. L’autora analitza la proposta de l’economista Thomas Piketty i també les mesures que per al futur d’aquest impost recullen els diversos partits polítics en els seus programes, abordant l’efecte que de la seva aplicació es podria esperar sobre l’economia espanyola.

‘L’impost sobre el patrimoni, contra el que a simple vista pot semblar, resulta particularment nociu per als nivells mitjans i baixos de renda, doncs són els ciutadans més vulnerables econòmicament els que en major mesura pateixen els efectes de l’impost: alentiment del creixement, caiguda de la feina, baixada salarial i reducció de l’oferta de béns i serveis’, assenyala.

Alhora, apunta que es tracta d’un impost ‘sobretot ideològic, que a penes recapta, però sembla just i equitatiu’. Tot i això, l’autora de l’informe adverteix que, perquè l’1% més ric redueixi la seva riquesa en un 13%, tota la classe mitjana deu veure-la minvada en un 7%, per la qual cosa es pregunta si és raonable perseguir una lleu reducció de la desigualtat a costa de l’empobriment generalitzat.

La seva eliminació aportaria una pujada salarial del 4% en deu anys

D’altra banda, l’informe calcula que, al llarg dels deu primers anys, l’eliminació de l’impost sobre el patrimoni seria responsable d’uns cinc punts addicionals de creixement, de 181.000 nous llocs de treball i d’una pujada salarial entorn del 4%.

Finalment, l’estudi indica que els ‘elevats’ costos de gestió de l’impost i la seva ‘ínfima’ contribució a les arques espanyoles (a penes un 0,11% del PIB) aconsellen l’eliminació d’aquest impost que genera ‘abundants situacions de doble imposició, resulta fortament desincentivador de l’estalvi i de la inversió, i l’efecte del qual més contraproduent és el canvi de residència amb la consegüent pèrdua de declarants i de la seva tributació mitjançant altres impostos molt més importants, com l’IRPF’.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €