Eleccions? Potser ens calen les nostres sardines

«Els mesos que vindran seran un infern per als qui no tenim interessos partidistes ni anteposem la batalla per l'hegemonia a la batalla per la independència»

Vicent Partal
30.01.2020 - 06:29
Actualització: 30.01.2020 - 07:29
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Abans de l’estiu farem eleccions i podem esperar que els mesos vinents, lamentablement, representaran l’apoteosi del partidisme. Mala peça al teler.

El president Torra tenia unes quantes opcions i ha triat la menys estrident. Podia haver originat una crisi de govern, canviant els consellers d’Esquerra, com va fer el president Maragall. Però és evident que aguantar fins a les eleccions amb trenta-quatre diputats i prou hauria estat una tasca impossible. I un gest com aquest, a més, hauria fet molt difícil un pacte postelectoral entre els dos partits grans de l’independentisme. Una altra alternativa era convocar eleccions immediates, però Torra ha volgut desactivar la mina del pressupost.

Siga com siga, hi haurà eleccions abans de l’estiu. I amb això, el problema, greu, serà veure com es deteriorarà la relació entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, potser també amb la CUP. Si fins ara el partidisme ja ha estat el nostre gran problema, prepareu-vos per a una apoteosi, perquè fins i tot es perdran les poques formes que encara es mantenien.

És evident que no hi ha més remei que fer eleccions. Cal que la ciutadania decidesca si l’independentisme encara té el dret de governar o no. I, dins l’independentisme, qui és que té el dret de marcar la línia prioritària. Totes dues coses. Però els mesos que vindran seran un infern per als qui no tenim interessos partidistes ni anteposem la batalla per l’hegemonia a la batalla per la independència.

Tanmateix, no em resigne a l’espectacle i cride l’atenció sobre això que passa a Itàlia amb l’anomenat Moviment de les Sardines. Amb una situació políticament també molt empantanegada i fosca, un moviment popular no controlat pels partits aguanta tot sol la dignitat i l’esperança del país. Mobilitzant-se al carrer.

El 2015, la creació de Junts pel Sí va fer que es desdibuixàs la frontera entre partits i moviments socials. Calia que fos així. Havíem d’anar tots a l’una. Però això té un preu i no és pas petit: que ara la gent semblem, només semblem, incapaços de fer res per nosaltres mateixos, com havíem sabut fer abans del 2015. I hem romàs presoners d’una classe política que Jordi Matas, que cal recordar que està pendent de judici pel seu paper en la sindicatura electoral, qualifica d’incompetent i poruga en aquesta entrevista que publiquem avui. La qualificació és dura, però és certa. Aquesta legislatura va començar molt malament i ha acabat pitjor: no es va voler restaurar el govern legítim, però sí que s’ha volgut reforçar el govern espanyol regalant-li l’abstenció, en aquest cas d’Esquerra Republicana. Inaudit.

Dilluns vaig anar a la Sénia per fer una conferència en un pavelló que porta el nom del Primer d’Octubre. El president del parlament, Roger Torrent, ja havia acatat les ordres il·legals de la JEC, amb la qual cosa motivava el final del govern. Durant el viatge pensava que aquell vespre no vindria ningú, perquè ni jo mateix no tenia ganes de parlar.

Tanmateix, vaig eixir d’allà dins completament reforçat. Perquè més d’un centenar de persones, entre les quals gent d’Esquerra i de Junts, vàrem debatre durant més de dues hores sobre com aconseguir la independència. Amb paraules dures i indignades en alguns moments, però amb una capacitat enorme de construir col·lectivament, de respectar-nos els uns als altres en les diferències i de discernir allò que és accessori d’allò que és principal. La coordinadora local de l’ANC, especialment, va fer un parlament que em va fer tremolar. Literalment. Li vaig dir que la votaria i tothom va riure, però el cas és que jo parlava de debò. Perquè en aquella dona vaig veure la dignitat i la determinació que abans teníem sempre i que ara, desgraciadament, no veig en la gran majoria dels nostres diputats i dirigents. No en tots, és cert, però en la immensa majoria.

De tornada en el cotxe, content, vaig pensar en tanta gent que he conegut aquests anys, gegants anònims que aguanten el país i que ara deuen mirar-s’ho tot tan esmaperduts i indignats com ho estic jo. En les àvies i els avis de Reus, caminant cada dia, tossudament. I en la gent de la Meridiana i la Cruïlla Gironina. En els independentistes del meu barri, multats sistemàticament per l’ajuntament amb sis-cents euros per cada acció de protesta que fan. I en els qui cada nit s’ajunten per expressar la seua solidaritat amb els presos en diversos pobles. Vaig pensar en els veïns de Tremp que van obligar les forces independentistes a pactar, omplint de cadires i poltrones els carrers com a protesta quan Junts volia anar amb el PSC. I en els xiquets d’Urquinaona, els més valents de tots. I en aquella gentada, enorme, que va fer possible les Marxes per la Llibertat. Vaig recordar les sabates destrossades d’un amic meu que va pujar des de València per participar-hi i com somreia. I en aquell home que generosament ens va obrir la porta al carrer de Pelai de Barcelona aquella nit que els Mossos i la policia espanyola disparaven a tort i a dret.

Hi ha molta gent, moltíssima, que ha treballat tots aquests anys amb una generositat immensa i emocionant. Els conec, els veig a cada poble, a cada barri on vaig. Són les sardines, per dir-ho a la manera italiana, que van portar aquest país a fer un referèndum d’autodeterminació i proclamar una república lliure. Que van recuperar el pols de la nostra societat, després del 155, amb una manifestació a Brussel·les, sota un fred glacial. Gent que no ha defallit ni un sol dia, malgrat que fa dos anys que ho aguanta tot, sense entendre per què per a uns pocs que manen massa és més important barallar-se i insultar el company del costat que no pas continuar avançant junts cap a la independència.

I em vaig demanar si no era ara el moment que les sardines provocassen un tsunami, però un tsunami de debò, que aquesta vegada no estigués controlat. Un tsunami de pressió als partits i als polítics. Per a deixar d’anar a remolc d’ells i retrobar el rumb que mena a la victòria. La resposta la tenim tots. Perquè depèn de nosaltres i no cal demanar permís a ningú.

PS: Avui us continuem oferint la sèrie en què gent diversa ens ajuda a reflexionar sobre cap on ha d’anar l’independentisme. Les opinions avui són de Tamara Carrasco, Jordi Matas i Eduard Voltas –ahir publicàrem les de Júlia Taurinyà, Albano-Dante Fachin i Albert Botran.

Us recomane molt també l’entrevista d’Andreu Barnils a Mireia Boya. I especialment avui vull recordar que precisament ella va ser l’única a defensar davant la justícia espanyola en el primer minut i sense subterfugis la proclamació de la independència i la voluntat que siga efectiva.

Un detall final. Fa molt temps que aquest editorial va acompanyat dels comentaris dels subscriptors que volen parlar. Estem molt orgullosos del nivell aconseguit i que no siguen la bassa podrida que són els comentaris en molts altres diaris de tot el món. Hi ha un nivell de discussió intens i dur, però civilitzat, en el qual ens sentim molt còmodes. I estic segur que el fet que tothom hi parle amb nom i cognoms hi ajuda molt. No m’havia passat mai, però, que algú fes un comentari que jo visqués com un insult personal cap a mi, pel que diu i sobretot pel que insinua. Avui l’ha fet Antoni Oller i per això he decidit que no tenia cap més remei que respondre-li més avall també, dins els mateixos comentaris. I òbviament deixar publicat el seu text, que considere ofensiu cap a mi. Que sant Joan Fuster sempre ens recordava que el dret de la blasfèmia i l’insult era el que costava més de pair i per tant el que et posava més a prova a l’hora d’acceptar-lo.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
29.01.2020  ·  22:11

Aquella classe política, evidentment poruga i incompetent, no pot dirigir res que no siga una rendició. I la gent no estem per a rendicions. Estem perplexos i cada dia més indignats. Continuarà el viatge. Només hem de recordar que ja fa deu anys que el Poble es va començar a moure. Els “professionals” es van haver d’afegir quan van veure que perillava el seu sou. I de molts, ja no en queda ni el record, mentre que d’altres, malden per tornar a una autonomia que ja ha desaparegut per assegurar-se unes llenties que ja no hi seran. Per això la gent de la Sénia, la de Barcelona, Girona, València, Perpinyà i de tot arreu continuarem empenyent. Perquè no podem fer altra cosa.

Xavier Pujol
Xavier Pujol
29.01.2020  ·  22:23

Jo m’hi apunto

ENRIC MASIP
ENRIC MASIP
29.01.2020  ·  22:38

Ara sí: si no es produeix el miracle tindrem els nostres botxins al govern.

joan rovira
joan rovira
29.01.2020  ·  22:41

La societat catalana no s’atura de fer aportacions a la sociologia aplicada mundial. Si a la síndrome d’Estocolm, afegeixes un espoli sostingut estratosfèric, més la hipòtesi de la relativitat lingüística de Whorf el resultat se’n diu la síndrome de la política catalana o, això és un infern en vida.

Des d’aquesta òptica, afegint-me al nítid editorial d’avui, he seleccionat un exemple d’estudi que contemplés, segons demanava el subscriptor En Josep Salart, una comparativa racional; és a dir, com respondria una societat només espoliada, una premissa, però lliure de les altres dues, síndrome d’Estocolm i hipòtesi Whorf, d’un cas concret.

La C-25, Eix Transversal, de 145 km!, va costar l’escandalosa quantitat segons les discussions partidistes de l’època, un sentit (446 milions) 1997 i desdoblat (865 milions) 2013, total de (1.311 milions); que representa el 0,819375 del que vola de l’espoli anual de 16.000.000.000 milions d’euros fora de l’abast de les inversions per a les necessitats de la societat catalana.

Se’n recorden de l’enrenou, tant del govern com de l’oposició, del que costava; doncs això, no arriba a l’1% del que ens espolien en un any? O, paguem anualment perquè ens deixin sobreviure? És a dir, és la síndrome d’Estocolm pels catalans mentre els espanyols ho perceben com dret de conquesta? Hipòtesi Whorf? O, què?

Sigui una cosa o una altra, que estaria bé saber-ho després quaranta-quatre anys, les obres varen durar vint anys, es varen fer més de deu inauguracions parcials i damunt la darrera fase és un peatge a l’ombra. Quan deixarem els catalans de fer l’imbècil? Tant amb els de fora, espoliadors, com amb els de dins, gestors de la colònia?

Som on érem, i res del que ha passat aquests dies al país és nou. La decadència a què ens sotmetran tant els carcellers de tots els colors com els gestors partidistes de dins del país és colossal. No sé si anem per a una nova fita sociològica, però al pas actual no hi arribarem a temps, els hi ben asseguro, d’explicar-ho amb trellat.

O, potser ens calen les “nostres” sardines; però compte amb els taurons, com li vaig dir a l’actual diputat Jaume Asens durant una manifestació, disfressats de sardines! Va sortir esperitat!

Josep Almar
Josep Almar
29.01.2020  ·  22:45

Convençut que també superarem aquesta etapa si som capaços de crear foc nou. Necessitem nous lideratges i no malmetre els pocs talents que tenim en la política.
Avui crec que es un dia adient per recomanar-vos l’article d’en Jordi Galves a ‘La Republica’ sobre el MHP Torra. Sens dubte, del més íntegre i digne que ha donat Catalunya. Gràcies per tot Molt Honorable President !

jaume vall
jaume vall
29.01.2020  ·  22:47

Molt Honorable President Torra

Estan Rebentant Catalunya, Aragonès, Sabria, Vilalta i companyia

Antoni Oller
Antoni Oller
29.01.2020  ·  22:56

Aquests darrers dies, i a diferencia de les darreres setmanes, em trobo fent un comentari a cada editorial de Partal. I avui no serà menys; un dia vaig escriure “tinc claríssima la resiliència de la base” … les sardines!, m’ho ha recordat l’editorial d’avui. Però vull aprofitar per afegir una cosa que em vaig escriure ahir després d’haver penjat el comentari i que he volgut guardar per compartir avui. Ecco-la:

Encara que sigui tangencialment, vull aprofitar l’editorial d’avui per aprofundir en el debat que sembla que s’ha obert els darrers dies en aquest espai. M’ha sabut molt de greu constatar allò que el Josep Salart ens va advertir ahir: que el Víctor Gonçal i la Eva Salas han desaparegut del “xat”; també m’he sentit al·ludit quan citant la Berta Carulla, diu que no tardarem gaire a anar directament als comentaris en clicar sobre l’editorial: jo mateix m’he trobat fent-ho exactament així al menys un parell de vegades.
Però a la vegada voldria posar una mica de contrapès: Vilaweb és una empresa, i com a tal ha de mirar per la seva sostenibilitat; i si no vaig errat, el Sr.Vicent Partal i Montesinos, n’és accionista, juntament amb la Sra.Mercé Maresma; i en els temps encara recents d’augment de subscripcions, no dubto que en algun moment hagin tingut la lícita aspiració d’ampliar el seu mercat (o com es diu en altres àmbits, “eixamplar la base”), i per això mateix cal fer un “estudi de mercat”; però mentre no tens fet l’estudi de mercat has de nedar i guardar la roba; pensem que a El Nacional p.e., coexisteixen articulistes que van des d’en Bernat Dedéu fins al Sergi Sol, passant per tota la gama de matisos, i que el director i accionista Pepe Antich, en els seus editorials també neda i guarda la roba encara més que Partal. I amb el tipus de producte que ens venen, quin millor estudi de mercat hi pot haver que unes eleccions? Jo crec i espero que no, però ara imaginem que en unes properes eleccions al parlamentet botifler, surt que la majoria de la població que durant tot el procés hem anomenat “independentista”, opta per la rendició votant ERC! … terrorífic; fins ara, alguns ens hem volgut asserenar (i autoenganyar?) pensant que molts dels vots a ERC eren o despistats o conjunturals (hem de votar als hereus de la Duranovergencia a madrit sabent que pactaran només per les sobres d’un plat de llenties?); jo no ho he fet mai però segur que hi haurà qui sí que ho ha fet. Però ara mateix ja ningú es pot fer el despistat: a les properes eleccions al parlamentet, tots els vots a ERC seran conscients i conscientment favorables a la rendició, només caldrà que la famosa “taula de diàleg” aparegui nítidament com el que és, una farsa més, per que ningú s’equivoqui; si la majoria de l’electorat suposadament indepe és rendicionista, diaris com VilaWeb o El Nacional hauran de prendre una decisió. I els que no combreguem amb aquesta línia, potser, i dic potser tot esperant que no sigui així, potser haurem de buscar aixopluc en algun altre lloc encara per determinar. Però no ens avancem!

Això m’ha sortit aquest matí, però ara, després de llegir la descripció cronològica detallada del Pere Martí sobre el que ha passat les darreres 48 hores, i entendre el que els “homes de seny” Puigdemont i Torra han decidit, estic més calmat. Si escrigués ara, el to seria diferent.
Però hi ha una cosa en que discrepo encara de Partal: com que els electors som adults, no hem de patir perquè els nostres representants s’esbudellin entre ells a la propera campanya. Al revés, jo ho espero. Des de la pallassada de Junqueras mal replicant la conferencia d’Artur Mas poc abans (o després?) del 9N, estic segur que hi ha molta porqueria sota les catifes, moltíssimes coses que se’ns van voler fer creure que eren pro-país quan en realitat eren pro-partit (i no només d’ERC), i aquesta propera campanya, tots els draps bruts de l’un els traurà l’altre; i jo ho desitjo; com deia, som adults, i volem saber la veritat encara amagada, per molts llibres que es publiquin. I no perquè això condicioni el meu vot, que no ho farà, sinó per acumular know-how per tal que el ja famós “ho tornarem a fer” no sigui només un bonic lema buit de sentit. Espero que Puigdemont sigui a temps de bastir una alternativa el més seriosa i menys partidista possible a ERC.

Victòria Peris
Victòria Peris
29.01.2020  ·  23:16

Doncs Si, si les sardines no agafem tota la força de que disposem ho tenim magre. Per tant, Sardines del poble, ENDAVANT!!!!

Gemma R.
Gemma R.
29.01.2020  ·  23:23

Un Tsunami que aquesta vegada no estigui controlat. Aquesta és la qüestió. El que passa és que l´estratègia de Tsunami era bona. Tenien diners per a publicitar-se, per a crear sensació d´organització seriosa i determinada, fet que va moure masses en unes hores per a prendre l´aeroport. Pels que vivim a províncies, no ens és fàcil baixar a Barcelona per molts motius. I si déixes coses importants per a movilitzar-te, vols tenir la seguretat que hi trobaras gent. Perquè si fas tot el periple, arribes i hi ha 4 gats que han de marxar al cap d´una hora, doncs la propera t´ho penses. I com que tots estem igual, al final no baixa ningú, ni tant sols la gent de la ciutat ja no s´apropa a passar fred si per les xarxes veuen que la cosa està fluixa. Total, que no ens enganyem, abans del 2015 ens movilitzàva la ANC i Omnium, i aquesta tardor va ser Tsunami. Sense organitzacions potents o amb la sensació que ho són, no hem fet ni fem res. Els CDR espantats, perquè eren els únics que no estàven controlats i anàven per lliure, amb la qual cosa els van posar a la diana, i van acarnissar-se duríssimament amb 9 d´ells amb acusacions infàmes. Si no s´organitzen els nois d´Urquinaona i ens estiren als demés, no hi veig la punta. No ho sé, cada día ho veig pitjor. A vegades penso que millor que peti tot, que guanyi el PSC, i que tots aquells que aboguen pel diàleg, despertin del somni aquest tant irreal ón Espanya dialoga, es pacte un referèndum, el guanyem i partim peres amistosament repartint actius i passius de manera justa. Perquè fins que no despertin, potser que no valgui la pena perdre més energía i tenir disgustos día si día també. Personalment estic farta. I no deixaré de ser independentista. Però potser aquest país no està preparat per a ser lliure si guanyen unes tesis que fora de Catalunya ningú entén. Com a mínim els meus amics i familiars de fora no enténen res, i la veritat, quan miro d´explicar-los-ho em sento una mica ridícula perquè miro que enténguin quelcom que tampoc entenc jo.

Joan Rius
Joan Rius
29.01.2020  ·  23:24

Des del meu punt de vista, a banda d’alguna sorpresa, crec que només el president Puigdemont pot fer alguna proposta creativa que aglutini els dos milions i escaig de votants decebuts amb la classe política autonomista. Amb l’estratagema d’ERC enlloc d’ampliar la base hem colpejat durament al moviment independentista i apuntalat el gobierno d’Espanya… Em dol imaginar veure com a MH president de la generalitat al cínic i desumanitzat Sr. Iceta. Tampoc no m’agradaria veure-hi als actuals liders d’ERC ni de JXCat. Espero que un cop expressada la ràbia i passat el dol, sabrem reconduir el camí cap a la República. Espanya ens ajudarà, no en tinc cap dubte.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
29.01.2020  ·  23:31

Espero i desitjo que el poble sàpiga situar els polítics al lloc que els pertoca, que no es cap altra que servir al poble. Espero i desitjo que es vesteixi una llista amb gent que realment desitja la llibertat. Gent honrada. I sobretot, gent de NO partit. Els de partit ja ens han demostrat del que són capaços per quatre duros.

Josep Salart
Josep Salart
29.01.2020  ·  23:31

Senyor Partal, de la gent, no ha defallit ningú. És ERC que s’ha venut i ha traït a la gent, la bona gent que diu vostè.

Montserrat Canela
Montserrat Canela
29.01.2020  ·  23:48

Traiem el micro i apaguem el focus dels dirigents dels partits polítics . Il.lumininem i donem l’altaveu als centenars i centenars de líders que hi ha al moviment de base. Prenguem consciència de la força imparable que tenim i utilitzem-la.

Joan Pujolar
Joan Pujolar
30.01.2020  ·  00:05

Aquesta tarda compartia amb un grup d’amics una idea per poder sortir de la dependència dels partits polítics.
Els he explicat que em semblaria una bona estratègia crear un gran moviment polític-social transversal, amb l’objectiu de portat el país a la independència. El nucli es podria formar amb la implicació d’Omnium, ANC, Cambres, Sindicats i altres agents socials. Tothom que hi volgués prendre part.
Per endegar aquest projecte caldria la implicació d’un gran líder i hem estat d’acord en què podria ser Jordi Cuixart.
I tot el grup hi ha estat d’acord.

Antoni Soy
Antoni Soy
30.01.2020  ·  00:15

Un gran editorial. Totalment d’acord. Res a afegir.

Joan Carles Melgarejo
Joan Carles Melgarejo
30.01.2020  ·  00:20

Quina vergonya, calen cares i idees noves. L’estratègia ha de ser nova i ha d’estar ben explicada a tothom, però sobretot ha d’haver bona sintonia amb la gent, prou de paternalisme. El poble ha de manar i els polítics obeïr, no a la inversa. Cap dels què han estat al Parlament en la darrera legislatura ha de ser novament votat. Cap ni un. Tots han estat cómplices del desastre, o bé no han volgut buscar-se problemes, o be no saben què fer, o be no serveixen, o be no tenen capacitat de fer-se valer, o be tenen por. No importa, moltes gràcies per la feina feta (o no) i bon vent i barca nova. Que es busquin la vida en altres coses, com nosaltres. En quant als partits, han d’entendre que son un instrument, no un fi en si mateixos; per tant, si els propers (molt propers!!) dies no ho arreglen, amb dimissions incloses, no els votem. Ja han tingut massa oportunitats i ens han desenganyat o avergonyit massa cops. No ens mereixem ser tractats d’aquesta manera. No es tracta de votar triant entre ells per tal d’evitar un mal major (que pugin els unionistes), sino nosaltres mateixos estem clavant l’estaca que ens lliga. No podem seguir essent hostatges seus i fer-lis el joc votant-los tapant-nos el nas. Sino, no sortirem mai d’aquest cicle nefast. Cal una catarsi per tal de recomençar, però no podem seguir sense fer net. Hem d’anar més lluny dels polítics nefastes que ara ens empresonen. Cap dels que no van consumar la declaració d’independència, dels que no van voler restituir en Puigdemont o en Turull (aquí incloc la CUP), dels que van mercadejar les diputacions amb el PSC (Jxcat) i als que s’han cagat a les calces i que ja no se sap què volen, o sí (ERC). I sentint-ho molt, tampoc cap dels que son dins de la presó o exiliats, perquè com es pot dirigir res si ets un hostage? Es que ningú ho entèn? Tampoc els ajudem: a l’Estat se la bufa si son diputats, i a la UE passen de tot i accepten el statu quo, i el statu quo és el què és. Millor que sigui gent a qui no puguin fer xantatge, res de pares amb nens petits i coses per l’estil. Apa, a la feina, que d’aqui al juny hi ha poc temps per anar madurant-ho.

Pere Mestre
Pere Mestre
30.01.2020  ·  00:32

Des de la tardor del 2017 està prou clar que les expectatives de l’independentisme són a l’exili, però en aquests moments això es fa més evident que mai. De fet, els èxits sempre s’han produït a Europa i els fracassos -de tota mena- en territori hispànic. Hem d’exiliar, doncs, també la nostra mirada: Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Consell per la República, Crida Nacional per la República, institucions de la Unió Europea, Estats Europeus.

I a Catalunya què? La resposta la té aquesta societat catalana que no defalleix: mobilitzacions al carrer i tot el suport als nostres representants a Europa. Vivint la trista i lamentable realitat de casa nostra, però alhora anímicament exiliats fins a aconseguir la República Catalana.

Al Consell per la República hi falta gent!

A la Crida Nacional per la República hi falta gent!

Vicent Partal
Vicent Partal
30.01.2020  ·  00:42

Resposta a Antoni Oller:

Vostè té tot el dret a dubtar del que li done la gana, fins i tot quan el seu dubte ofen. Però jo vull deixar clar que sempre dic el que pense i no faig cap mena de càlcul de res. No l’he fet mai i no el faré mai.

Entenc que vivim en un país on els mitjans estan mediatitzats, desprestigiats i fins i tot comprats. VilaWeb no. Dic, diem, sempre el que pensem i ens ha costat molt d’esforç arribar fins ací. Simplement si una cosa em sembla bé, la faça qui la faça, dic que està bé. I si em sembla malament dic que està malament. I si m’equivoque rectifique i si cal demane perdó. Càlculs no n’he fet ni un, ni mig, ni cap en els vint-i-cinc anys llargs que portem ja treballant a VilaWeb. I encara menys càlculs de mercat.

Dit això és evident que vostè, i tothom, té dret a faltar i a insultar. No ho negaré pas. Una altra característica de VilaWeb és fomenta la crítica i la llibertat dels qui hi treballen i també dels lectors. No sabríem fer de periodistes de cap altra manera.

Montse Milian
Montse Milian
30.01.2020  ·  00:49

Que no m’ho espatllin ells, els polítics. Que no ens ho espatllin. Nosaltres, com deia la meva àvia: “al tajo”. Sense que ens influenciï la conducte dels polítics. Encara que no ens en agradi cap. No ens fixem en ells, tenim prou feina. És més fàcil i molt més agradable treballar a favor de que no en contra de.

El nostre model els de la Meridiana i altres barris de Barcelona, els de la cruïlla Girona, els que van a Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric. Tots els quwe criden els carrers seran sempre nostres.Tornem al carrer, siguem més dels que hem estat aquests darrers dies al Parlament. Molts més. Val la pena, val molt la pena.

Quan l’agost de 2017 em demanaven la meva previsió del que passaria, deia que la independència la guanyaríem al carrer. Quedant-nos-hi. Ho continuo creient. A la plaça Sant Jaume, el dia que van inhabilitar al MH President Torra, vaig somniar que ens hi quedàvem. Tota la nit. Els dies que fes falta. Arrossegaríem els que es van quedar a casa. Seríem molts, molts. Faríem torns per tal d’aguantar: jubilats, treballadors, estudiants… Hi seríem tots.

Vull tornar a creure en allò que se’n diu la força de la gent. Perquè si m’ho crec, si ens ho creiem, segur que tomba.

Berta Carulla
Berta Carulla
30.01.2020  ·  02:28

Benvolgut Antoni Oller, al senyor Victor Gonçal el vaig llegir fa un mes, o mes i mig, aproximadament si no vaig errada. Em va sorprendre perquè també el feia desaparegut però no li vaig dir res perquè no m’anava bé d’escriure en aquell moment i després en connectar-me més tard ja no el vaig trobar ni la veritat tampoc hi vaig pensar més. Però sí hi havia pensat algunes vegades, i m’he demanat si ens llegia. I la usuària que esmenta em va dir un amic comú que segueix al xat però amb el seu pseudònim. No sabia que en Josep Salart l’havia trobat a faltar, segur que se n’alegrarà si ho llegeix, com és natural.

Per al·lusions, quant al comentari fet, no vull ser injusta amb el digital, és lloc de pas diari per a mi, sense falta, escrigui o no, des de fa molt temps, i no me’n sabria estar en unes circumstàncies com les que vivim. De vegades parlo des de l’enuig, però en justícia aquest és un dels espais on més complicitat he pogut trobar quant a la situació política i nacional. Desconec el futur i si és bo o no aquest intercanvi d’opinions i coneixements que fem al peu dels articles, però almenys a mi em fan bé. Qualsevol decisió que prenem és política, cal que en siguem conscients. I venir aquí i llegir i escriure té el seu significat.

Dit això cal parlar de Primàries i de l’altre espai que sembla emergeix, el Front Nacional, se’n duran vots i caldria donar-los suport o es malaguanyaran, exigir confluències amb els altres, o no. En qualsevol cas, no tancar els ulls a cap realitat. Això no es pot haver acabat.

Salut i força.

Ani.Maria Rodriguez
Ani.Maria Rodriguez
30.01.2020  ·  03:30

Doncs jo cada dia més desanimada veig com el trifachito tots tres ideats per la Falange renovada FAES ens estàn fent el llit.!
Ja ho va dir l’Aznar que no es posarien mai d’acord. El què no va dir és ja els hi posarem nosaltres pals a les rodes si cal !
La història és repeteix …
De mica en mica un caos i el pas següent serà el de desfer les Autonomies que mai van agradar al feixisme I potser qui sap?
Amb el rei tan ben preparat una mena de dictadura com la de Primo de Rivera i tornar a tenir-ho tot lligat.
La veritat és que jo segurament no en sé gaire d’història però no cal ser gaire experta per trobar el que el Trifachito vol fer i ningú ho veu a venir? Mentre els partits catalanistes es barallen per qui tindrà més poder!
I passarà com a la faula de “los dos conejos que si eran galgos o si eran podencos y llegaron los galgos y pillaron despistados a mis dos conejos”

Joan López
Joan López
30.01.2020  ·  04:48

Amb una catalanofobia pujant día a día, i en un moment del independentisme molt fotut, arriban unas eleccions, podriem buscar qui o quins son culpables de la situaciò, podriem barallarnos uns al altres per fer riure als españols, podriem fer moltes coses per trencar mes tot, i podriem omplirnos de pesimisme i negativitat i fer-li pagar al del costat la nostra ira contenguda. Jo personalment per no caure en una pseudo-depressiò m’agafat al ùnic clau que surt d’aquesta allisada fusta on ens trobem ara. M’envaig a Perpinyà el 29 i la força que ancare tinc, la posarè tote en el Consell per la republica. Visca la republica catalana !!!

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
30.01.2020  ·  06:20

Els mesos que vindran seran un infern per als qui no tenim interessos partidistes Fa 2 anys que ens fan viure en un infern

Pere Mestre

Al Consell per la República hi falta gent! Hi estic d’acord. Jo m’hi he apuntat, però què fa? Es un invent del MHP per distreu.re el personal

A la Crida Nacional per la República hi falta gent! Jo m’hi vaig apuntar fins que vaig veure la seva inoperativitat..Un invent de ‘Convergència’ per distreu.re el personal… I jo NO soc de ‘Convergència’

Albert Miret
Albert Miret
30.01.2020  ·  06:55

Abandonar una causa de la qual te n’has volgut fer capdavanter, no pas democràticament sinó a cops de colze a canvi del simple poder per fer i desfer a voluntat, ha de ser més que res trist, solitari. Quan una persona o grup opta per aquest camí, ha de saber que està apartant i insultant a tots aquells que han cregut en ell mentre proclamava el contrari del que ha acabat fent. Obtenir poder lícitament pot ser molt satisfactori, sempre que aquest poder serveixi per fer prosperar al teu poble, en l’alliberament del jou a què el tenen sotmès. Però obtenir-lo il·lícitament, pactant d’amagat amb l’enemic la derrota del teu company de lluita, pot produir un benefici personal a curt termini, però a mig i llarg termini la tossuda història et llença a les deixalles polítiques per sempre més, perquè has enganyat a un poble, i els pobles -al contrari del que es diu-, som la memòria infinita. No és cert que desitgeu la independència, per molt que ho proclameu al vent per distreure a les bones persones que us han seguit. Heu burlat al vostre poble amb promeses que després heu venut al qui el fustiga. Aviat sentireu la soledat i l’abandó del mentider.

Isabel Sagales
Isabel Sagales
30.01.2020  ·  07:13

Estem decepcionats, tristos, emprenyats….. però no morts.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
30.01.2020  ·  07:37

Benvolgut Director, certament el comentaris de VW tenen un bon nivell comparat amb altres publicacions, alguns són interessants, de vegades he tingut la sensació que Miquel Gilibert era l’alter ego d’en Vicent Partal. Després de moltes dècades llegint premsa a diari, també en altres llengües, crec que VW és un bon diari. En quant a la nostra política, crec que cada vegada en assemblem més a un film de Monty Python, no sols perquè el nostres partits semblen “El Front Nacional de Judea…” sinó perquè veig al ínclit H. Junqueras clavat a la creu i tots nosaltres xiulant (perquè no sabem la lletra) “Always look on the bright side of life / If life seems jolly rotten,…” Salut.

marga guasch
marga guasch
30.01.2020  ·  07:57

Partal: ja que vosté en fa referència, a mi i a molts ens agradaria saber quí controlava el tsunami i qué se n«ha fet.

Ramon Barceló
Ramon Barceló
30.01.2020  ·  08:01

Crec que l’actitud del president Torra de convocar eleccions , després d’aprovar els pressupostos, ha estat una proposta molt encertada, cal recordar que si s’ha pogut fer així , garantint uns pressupostos que milloren les condicions dels ciutadans, ha estat degut a la intervenció d’ERC, pactant amb els Comuns, fa tres anys que cap representant del govern, quan era Oriol Junqueras qui comandava Economia, no es va aconseguir.
Jo sóc dels independentistes no partidistes, que crec que l’anterior govern català presidit per al President Carles Puigdemont i que compartia responsabilitats Oriol Junqueras, hem van enganyar, avui , és vanaglorien d’un 1-O, que qui va respondre meravellosament va ser el poble, que vàrem defensar pacíficament els nostres col.legits electorals, i alguns van ser castigats per una policia espanyola plena d’odi, animats amb el crit del “ A por ellos”, posteriorment el 3 d’octubre, es va organitzar una vaga general de les més exitoses en molts anys.
Davant d’aquesta exemplar disposició dels catalans que volem la independència, el nostre govern presidit per Carles Puigdemont, es sessió parlamentària , el 27/10, va proclamar la República, al cap de 30 segons, va retirar la proclamació, la proclamació no va ser publicada al DOG, no es va retirar la bandera espanyola, al cap d’uns dies s’aplica el 155, el govern espanyol posa les seves grapes a tots els estaments de la Generalitat, empresona els que no van fugir, i una part d’aquell govern continua estant al exili.
Tota aquesta disbauxa , perquè va passar? Desgraciadament per molts independentistes que vàrem creure amb els nostres dirigents, vàrem comprovar que les infraestructures que van prometre , no ni hi havia, els suports internacionals, no els vàrem obtenir, per no obtenir la majoria social necessària en aquestes situacions, la votació del Referèndum es va fer oberta i sense el cens electoral, sóc dels que ens vàrem sentir enganyats, i com que estic convençut que Espanya no canviarà, l’única sortida viable com a català , és la independència.
Per tant, ara i avui, seré molt exigent, no demanaré cap data, aquest va ser un dels errors, (els 18 mesos), no demanarà fer cap pas en fals, fins no tenir la majoria social necessària, i per fer-ho, cal governar, i fer-ho bé, demostrar que amb les poques eines que tenim, podem fer-ho bé, i pensar el que podríem fer tenint a la nostra disposició tots els diners que surten del treball i l’esforç de tots els catalans.
Mentre això no passi, ens hem d’aprofitar de tots els avantatges que ens dóna aquesta minvada democràcia espanyola, si tenim uns vots que poden condicionar unes millores pels nostres ciutadans, pels nostres presos, hem d’aprofitar-ho sempre, avui els ciutadans van decidir que fos ERC, amb els seus 13 vots al Congrés espanyol, quan obtinguin aquesta predisposició el centre dreta català, opinaré el mateix.
Treballem incansablement per aconseguir aquesta majoria social, és la millor eina que podrem tenir els independentistes, per aconseguir la independència, acompanyat d’un reconeixement internacional, totalment imprescindible.

Victor Serra
Victor Serra
30.01.2020  ·  08:32

Estic totalment d’acord amb Ramon Barceló. Aquest és el camí. Fins al 1-O ho estàvem fent bastant bé. Jo no em vaig sentir enganyat. Era evident que no teniem la força per controlar fronteres, infrastructures bàsiques, per recaptar tots els impostos etc…. Però allò simplement no es podia aturar. Es va fiar tot a que l’Estat espanyol s’espantés i segués a negociar o algú li obligués , i això no va passar. Però hem aconseguit seguir, malgrat les desastroses divisions de partit i l’Estat espanyol s’ha degradat molt. A fora, ara ja ho saben. Per anar endavant ens necessitem a tots. Tant els que pensen que cal fer un acte de desobediència sideral que ho resoldrà tot, en un parell de dies com els que pensem que això és un procés llarg i que ens caldrà col.laboració inclús de fora l’independentisme per anar minant l’Estat espanyol i tenir el suport decissiu d’almenys un 60% de la població. Es una bona idea fer un moviment típus sardines per vigilar que les lluites partidistes no ens apartin de l’objectiu.

Carles Blas
Carles Blas
30.01.2020  ·  08:41

El Tsunami ultim en una societat de consum es diu vaga de consum. No entenc com ni els de la CUP no ho veuen. A més, seria un acte d’amor cap la nostra natura agonitzant.

PASQUAL CUENCA
PASQUAL CUENCA
30.01.2020  ·  08:59

Moltes gràcies Vicent. Cal que rellegim el teu article per recordar que hem fet moltes coses dignes fins ara i els càlculs més partidistes d’alguns no impediran que la gent que prioritza la independència sense carnet continuem fent camí allunyant-nos d’enfrontaments poc saludables.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
30.01.2020  ·  09:05

Si, dons els catalans independentistes hem treballat molt. Vam quedar sorpresos fa onze anys amb la manifestació a Brusel·les dels 10.000. Quanta força hi havia, i el gobern Montilla (ERC) ho va ignorar. I continuem treballant, si cal onze anys més. Vaig ser a Irlanda l’estiu passat, aixó nostre no es res amb els sacrificis que van fer en aquella ara República independent. Dons endavant, i fora polítics porucs i nefastos. Aprofitem les noves eleccions que s’acosten i votem als que lluiten per l’ideal de la independència.

josep maria sellares
josep maria sellares
30.01.2020  ·  09:07

Completament d’acord amb el comentari del Sr. Antoni Oller, valent i encertat. Si el Partal s’ha “dignat” contestar-lo en aquesta secció es perquè el Sr. Oller ha tocat el “moll del os”. Ja fa temps que dic que el més interessant de l’editorial son els comentaris dels subscriptors. Jo també m’he donat de baixa.

Pep Agulló
Pep Agulló
30.01.2020  ·  09:37

L’INDEPENDENTISME DE L’1-O I ELS ALTRES, ELS “PRÀCTICS”

Davant de la ruptura Intentaré contenir les emocions. Intentaré començar no dient: Aquesta classe política poruga i incompetent. Intentaré que en les eleccions vinents guany l’independentisme de l’1-O, ara s’ha de dir així perquè n’hi ha d’altres d’independentistes, que se’n diuen, però no ho són pas. Intentaré també no culpar la passivitat de la ciutadania, de tota, els necessitem tots, no només els herois que cita Vicent, ells sols només fan màrtirs… Intentaré no imaginar-me que significarà la pèrdua de la majoria independentista pel camí que ens hem proposat. Ja l’hem perdut…

Però el que no puc fer és considerar que un partit independentista que lluita per la llibertat de Catalunya investeixi el botxí del 155, Sánchez, i apunyali per l’esquena amb les armes repressives de l’enemic, en un acte brutal de deslleialtat, el dret a tenir escó del president de la Generalitat. Això té una rellevància històrica que determinarà els futurs esdeveniments i que no veig, ara per ara, la manera de redreçar la lluita de l’1-O.

I no veig que això pugui ser un punt i seguit perquè en el panorama de l’independentisme posem l’accent i la iniciativa en l’embat contra l’Estat al govern català, en el feble front institucional tan sensible a la repressió… I tornarem a assistir a la litúrgia de quins vots (autonòmics) ens duran a la victòria… La Revolta ha degenerat en lluita partidista? Ara per ara, no em puc imaginar que tot plegat pugui ser un punt i seguit…

PS. Traspassar converses de xat a la secció de comentaris de l’editorial em sembla que no procedeix. Menys encara editar opinions personals més que crítiques sobre Vicent i qui sigui de Vilaweb en la secció dels comentaris públics de l’editorial.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
30.01.2020  ·  09:42

A mi m’interessen els editorials, el diari i els comentaris, ara bé no m’agraden segons quins comentaris sobretot quan son ofensius i intenten fer mal. No calen. Si no estas d’acord amb alguna cosa, ho dius ben dit i ja està. No per ofendre té més efecte, ans el contrari, només fa fer més soroll que no serveix per a res, és la técnica coneguda de segons quins diputats, oi? no és la nostra.
Efectivament Partal, la força la tenim les sardines no deixant fer moltes coses, pensant bé a qui votem, protestant pel què creiem, i fixant-nos bé amb què fan els components dels partits, què diuen una vegada i com diuen el contrari uns quants dies després…. tenint una mirada crítica envers tot el que està passant i passarà i sobretot sense perdre l’objectiu que volem, la Independència i la democràcia.

francesc felip
francesc felip
30.01.2020  ·  09:57

Algú em pot explicar què passa de veritat amb el Tsunami?.
Algú em pot explicar per què VW no cita mai al MHP Carles Puigdemont?.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
30.01.2020  ·  10:03

Crec que hi ha una puntualització important. El director diu: “Cal que la ciutadania decidesca si l’independentisme encara té el dret de governar o no.” Jo aquesta frase la reformularia per “Cal que el moviment independentista decideixi si vol seguir sent representat políticament per una classe política incapaç i mentidera.”

La mort ens fa por, però en termes purament materials la mort és vida nova. Cal que el processisme mori. Per complet. No sé exactament què implica això. Qui es baixarà del carro, qui s’hi pujarà, quins moviments sortiran, quins relats predominaran… el que tinc clar és que s’ha de fer net. Un govern amb Iceta de president ens angoixa però potser en sortirien noves oportunitats. La gent no marxarà, això ho tinc clar.

Però una cosa és el desig i l’altra la voluntat. Tot comença per matar el processisme que tots portem dins. De moment, l’únic que se m’acudeix és deixar de legitimar-lo amb el meu vot, encara que vagi a contracor.

Carles Gil
Carles Gil
30.01.2020  ·  10:06

Si us plau: no continuem rabejant-nos en la desqualificació visceral dels partits. Les seves diferències són reflex de les nostres; dels ciutadans independentistes. Hi ha dues vies bàsiques d’afrontar la situació del país, i tant l’una com l’altra són respectables i cap d’elles té garanties d’èxit. I és evident que, malgrat l’objectiu compartit, hi ha entre elles enormes discrepàncies; per això és tan difícil l’acord o el consens. Però hauria de ser possible entre els nostres líders, ni que fos en les formes, ni que fos per marcar una agenda mínima, per evitar els incendis i els ridículs, i per promoure la discrepància tranquil·la per damunt de l’arrauxada.

Carles Lladó
Carles Lladó
30.01.2020  ·  10:18

Potser dos milions, o més, de sardines podria empoderar la Federació d’Entitats Sobiranistes. I podria obligar als partits catalans a posar seny, amb l’advertiment de la possible promoció d’una candidatura unitària de salvació nacional, amb gent nova, independent i sense interessos personals ni partidistes. A causa del gran desconcert actual, pot ser una estratègia, possiblement l’única, per redreçar el procés de cara a l’alliberament del jou espanyol. Us demano, senyor Partal i intel·lectuals afins creadors d’opinió, que vulgueu considerar aquesta possibilitat. Gràcies.

Carles Amela
Carles Amela
30.01.2020  ·  10:21

Totalment d’acord amb vos, Sr. Partal: és hora que el poble deixi d’estar dirigit des de dalt!
Som-hi, catalanes i catalans!!!

JOSEFA IGARTUA
JOSEFA IGARTUA
30.01.2020  ·  10:28

Sardines. Si. Totes juntes nadan i protegint-se. Ara be. Jo no se si les sardines tenen algun lider o be es mouen per ones o sons o…..pero parlo pr mi. Reconec que necessito sardines al meu costat amb una mateixa direccio em dona igual com pensin pero si cap a on vagin pr no ser foregitada pr la inoperància. Un Tsunami efectiu diu sr Partal. Ja no me’n fio. El 29 febrer a Perpinyar espero trobar paraules que em retornin les ganes de ser sardina.
Jo no soc amiga de lligar-me. M-he fet del Vilaweb pq he captat sinceritat i quan he anat a alguna de les conferencies me’n he confirmat amb el director i l’equip. Sinceritat planera. Endavant.

Lluis Molist
Lluis Molist
30.01.2020  ·  10:33

Personalment, molt desenganyat, però mai derrotat, el desengany ve evidentment dels partits politics per la seva inoperància, en especial d’ERC, colla de botiflers. !!

El nostre futur crec que es el de tenir confiança en les persones que van optar per l’exili…….tot el meu suport. Crec que aixó es podria complementar en la creació ( animo a les persones capacitades ) d’una Assemblea d’Electors, sense infiltrats dels partits i presentar-se a les properes eleccions.

Podria ANC assumir el repte ?, crec que s’ha demostrat que tanta transversalitat, no ha donat en el moment actual masses fruits. Que pleguerien afiliats del partits ??? QUE PLEGUIN…..!! son els que han torpedinat moltes accions i filtracions.

Jordi Rodellar
Jordi Rodellar
30.01.2020  ·  10:43

Es clar que el desànim s’ha instaurat en la gent pro independència, i potser sí que es veritat que ens han tornat a fallar, sense pensar massa en que els ciutadans que volen formar un nou país lliure de la naftalina que impregna encara Espanya, podem arribar a sentir una frustració inacceptable, cadascú reaccionarà de forma diferent segons la seva forma de ser, però no deixa de ser la frustració un sentiment negatiu.

Haurien de pensar que mai les lluites fratricides pel poder ajuden a la què en teoria era el nostre objectiu. Es per això que abans d’haver arribat aquest punt, havent pagat i estant pagant moltes persones un preu molt alt per intentar assolir l’objectiu, fer això que fan alguns dirigents, és del tot inadmissible i tindrà les seves conseqüències què no seran bones per a ningú, potser excepte pels que volen mantenir un Status Quo favorable al règim del 78.

Jaume Riu
Jaume Riu
30.01.2020  ·  10:57

L’OPI DEL POBLE
La política de partit és la religió de la democràcia, amb els mateixos inconvenients.

Ricard Aguerri
Ricard Aguerri
30.01.2020  ·  11:11

Tornem-nos a contar. A més, a mi m’agrada que els polítics, encara que siguin de fireta, em demanin l’opinió amb certa frequència.
Dos aspectes: 1- el bloc independentista és sòlid i al bloc unionista hi haurà més abstenció que a les eleccions imposades pel 155.
2- Cal corregir l’anomalia que Ciutadans fos el partit més votat en les darreres eleccions autonòmiques.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
30.01.2020  ·  11:19

Sóc nova a VW i, per tant, no conec els ‘comentaristes’ de l’editorial d’en VP. Dit això, m’agradaria ficar cullera a l’estira arronsa que, pel que he pogut llegir, sembla que es cou entre els diferents actius.

En primer lloc diré que ja em va sonar rar ahir el comentari d’Antoni Oller; oimés la seva insistència d’avui. I no cal dir com de xocant m’ha semblat la intervenció de Josep Mª Sellarés qui assegura que l’interessen més el comentaris que no pas l’editorial en sí. Home! Sí, pot ser sí que els comentaris siguin més interessants; fins i tot pot ser que tinguin més nivell. Però el que no es pot perdre de vista és que són fruit del que el text de partida motiva. Jo, sense anar més lluny, no tinc per costum comentar allò que no crec que té cap mena d’interès. Si ho faig és perquè el que diu l’altra ha desvetllat quelcom en el meu caparró. Tampoc cal desacreditar tant l’oponent. Hi ha la dita castellana que resa: “Difama, que algo queda”! Doncs això.

En segon lloc, com que sóc nova, no sé perquè tant l’un com l’altre estan tan indignats amb en VP, fins l’extrem de dir el que diu l’AO. Interessos? Accionista? Estudi de mercat? Sembla terminologia d’economista. Bé; imagino que entre nosaltres, algun economista hi deu haver. Ara bé; aquesta controvèrsia em recorda el desacord que s’ha produït entre els partits anomenats ‘independentistes’. En lloc d’anar a la una, doncs critiquem els que no pensen com nosaltres que així anirem més lluny. Cal?

L’AO cita en el seu comentari al Sr. Bernat de Déu i al Sr. Sergi Sol fent referència a la gama de matisos del diària El Nacional. No m’ha quedat clar si ho lloa o també ho censura; no ho he sabut esbrinar en part motivat pel fet que a continuació, l’AO carrega contra en Pepe Antich, cito textualment: «Pepe Antich, en els seus editorial també neda i guarda la roba encara més que Partal». Aquí he d’afegir, que ni el Sr. Bernat de Déu ni el Sr. Sergi Sol són sants de la meva devoció. Del primer diré que vaig tenir la ocasió de creuar-me’l ⸺només ‘creuar-me’l’: jo no sóc ningú⸺ quan em vaig presentar a Primàries Barcelona. L’ego d’aquest senyor és important. Pel que fa al segon, simplement amb el que diu i amb el que fa no hi ha química. I per acabar amb aquesta secció, Primàries per a molts de nosaltres fou un engany. En les primeres reunions hi havia gent interessantíssima a qui vaig tenir el privilegi de conèixer. Del que quedà al final de tot plegat, millor no dir-ne res.

Perduda, desconcertada, enfadada ho estic. Que L’AO i en JMªS voldrien actituds més combatives, més pragmàtiques, amb resultats més evidents, més d‘acord amb la fita de la Independència ho puc entendre perfectament. El que no puc entendre és que s’ataqui els mitjans, els pocs mitjans, que parlen d’aquesta Independència. Escorar-se de forma evident cap a un sentit del pensament o cap a un altre fa que el receptor acabi no escoltant res del que diu l’emissor. I això tampoc és bo.

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
30.01.2020  ·  11:22

Antoni Oller, que atrevida és la ignorància i la incapacitat de copsar la realitat. Vostè és capaç d’arribar a raonaments absolutament absurds a partir de punts de sortida totalment absurds i encara traient pit. És veritat que la seva postura és la majoritària en entorns tuitaires però no per això deixa de ser menys absurda. No senyor, per molt que vostè vulgui, ERC no s’ha tornat no independentista. No senyor, per molt que vostè ho necessiti en el seu raonament, no és covardia. Hi ha maneres d’analitzar la situació i no és millor la seva que la dels altres. Entenc que vostè considera que la situació ja és prou madura per tirar endavant. D’altra gent, que considera que la situació encara ha de madurar. No és pas millor la posició de qui pensa que cal tirar pel dret que la que pensa que encara no, que es pot sumar encara molta més gent al projecte. Vostè es creu en el dret de considerar els altres traïdors o botiflers perquè no aprofiten una oportunitat que, potser, desapareix i no tornem a tenir. Amb el mateix raonament jo el puc considerar a vostè traïdor i botifler perquè pretén que fem un moviment en fals que eliminarà el Parlament i la Generalitat durant 15 anys. És evident que jo no puc assegurar que accelerar la independència ara pot portar al fracàs més absolut tot i que a mi m’ho sembli. Però també és evident que vostè no pot tampoc assegurar que mantenir la posició comportarà necessàriament el fracàs. Són estratègies vàlides. La única estratègia no vàlida és la de considerar que només hi ha una via i que els que en discrepin són, automàticament, traïdors a la causa. Com a mínim és la meva opinió.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
30.01.2020  ·  11:26

És exactament l’editorial que requereix el moment polític.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
30.01.2020  ·  11:54

És incompatible el “sit and talk” amb el “no surrender”?. Jo crec que no. L’estat -tots els poders de l’estat – ens tracten com enemics i la repressió que rebem des de fa dos anys, com a mínim, és duríssima. És per això que alguns no entenem que, quan hem tingut l’oportunitat que es dona amb molt escassa freqüència, no haguem estat capaços d’afeblir-lo i anar aleshores a negociar amb més força, amb unes cartes millors. Seure i parlar sense rendir-se, aquesta és la qüestió. El que han fet, fins ara, els nostres representants ha estat una rendició rere una altre i amb aquestes condicions el nostre interlocutor sap que no tenim prou força per fer-li acceptar un referèndum d’autodeterminació. Avui la Marta Rovira a RAC1 es queixava molt de la falta d’unitat, som un equip i hem d’actuar com un equip, deia. Es queixava amargament de que el president Torra no hagués consultat amb ERC la convocatòria d’eleccions, però no ha dit res del perquè Torrent va claudicar davant de JEC quan feia 10 dies havien acordat -tot el govern amb ERC, JxCat i la CUP- no obeir la JEC. Perquè es queixa Rovira de les eleccions si el seu partit no ha parat de demanar-les des de fa dos anys, Joan tardà ho va explicitar després de la sentència del TS. I què podem dir de la CUP que està ancorada en el futur, en el que ha de venir però que encara no ha arribat. La CUP vol un pressupost de la República Catalana Independent que encara no som, som una regió espoliada i reprimida d’un estat que no s’ha despertat del franquisme. Amb tot això anem a unes eleccions que probablement ens hi farem mal. Ben mirat tot el que passa entre ERC i JxCat obeeix a problemes personals que venen de lluny, personalismes que caldria erradicar amb nous elements deslligats del passat. JxCat ha d’eliminar definitivament el PDCat i persones amb una preparació i vàlua indiscutible com la Laura Borras han d’agafar el relleu. En el cas d’ERC veien i escoltant ahir a Junqueras i a Romeva és evident que el segon té la força i els arguments per ser el líder en aquest temps que ve. Si imagino la Laura Borras i al Raul Romeva no hi veig problemes.
PS. Des de fa un temps, en aquests comentaris, podem llegir sentencies de mal gust i fins hi tot insults. Segurament és fruit del nerviosisme en què vivim el moment polític. Vull fer una defensa clara i contundent d’aquest diari i el seu director que hem sembla un periodista honest, sobretot honest, amb el que algun cop divergeixo en el matís -només faltaria!- però que ens estimula en la reflexió i està en la nostra trinxera. Gràcies i per molts anys.

Josep Maria Janué
Josep Maria Janué
30.01.2020  ·  12:22

Perquè no tornem a les coses concretes, al que cal fer ara? Gairebé el 50% dels cens electoral ha donat proves de voler la independència, de l’altre 50%, una part important hi està decididament en contra i la resta no considera aquest tema com una prioritat o senzillament passa de tot. Cal entusiasmar a més gent, és necessari fins i tot per a la viabilitat de la futura República. Com fer-ho? Al meu parer no s’ha fet cap esforç per a explicar el projecte, com serà la futura República? Podem avançar en la redacció d’un borrador de Constitució i concentsuar-lo? Aquest projecte podrà entusiasmar a la gent de comarques, a la de Nou Barris, i a la gent de l’Eixample? Hi ha una feinada a fer i mentretant cal governar i be, la Generalitat.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
30.01.2020  ·  12:39

M’afegeixo al comentari del Sr. Francesc Felip:

Algú em pot explicar què passa de veritat amb el Tsunami?.
Algú em pot explicar per què VW no cita mai al MHP Carles Puigdemont?.

I afegeixo, algú em pot explicar perqué no es fa una campanya d’inscripcions massives al Consell de la Republica?

Continuo pensant que el Sr. Partal no comenta amb la mateixa vara de mesurar els errors de ERC i els de JxcCat.

Josep Maria Tubau
Josep Maria Tubau
30.01.2020  ·  12:51

Sempre clarivident

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
30.01.2020  ·  13:15

Més que no pas sardines, i tot resseguint una cançó de l’últim disc dels Manel, diria que, col-lectivament, ens assemblem més a les formigues.

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
30.01.2020  ·  14:02

Aquestes eleccions no canviaran res: empat tècnic entre els dos grans i un augment de la CUP. Majoria ‘procesista’, peix al cove! Us adverteixo que no estic d,acord amb el bipartidisme, que no penso seguir participant d,aquesta farsa com a ‘mal menor’ advertint que la meva intenció de vot variarà radicalment, i demanant-vos, ara ha de manera grollera, ho mereixeu, que aneu tots plegats a cagar a la tercera via! Putarramonistes! Botiflers!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
30.01.2020  ·  14:05

És el nostre veritable actiu: la gent. Jo ni penso en votar, perquè en el fons estaré molt satisfet si tots tres partits s’estampen espectacularment. Però a nivell de carrer ja s’ha fet molt, i es pot fer encara més si aprenem a tenir idees espontàniament. Totalment d’acord que el Tsunami ha de sortir de baix: el “de dalt” ha desaparegut misteriosament.

Enric Mauri
Enric Mauri
30.01.2020  ·  14:15

He llegit, re-llegit i re-re-llegit el comentari del Sr. Antoni Oller [29/01/2020 – 22:56], i no sóc capaç de trobar-hi res que pugui ser una ofensa o un insult; si s’estigués referint a mi, jo no m’hauria sentit ofès o insultat.
El Sr. Oller fa unes consideracions, de caire cavil·lós, és a dir de pensar en una qüestió, sobre el què pot intervenir en un posicionament i un capteniment d’un editorialista, un director d’un diari. Considera el factor d’ampliar o no perdre lectors, i el seu equilibri, No diu que sigui així!; el més lluny que, al meu parer, va el Sr. Oller és dir “no dubto que en algun moment hagin tingut la lícita aspiració d’ampliar el seu mercat”, i sí que dóna per suposat que Vilaweb hagi considerat allò, oi més, però, qualificant-ho de “lícit(a)”, però és que podria ser perfectament, i no seria blasmable, És ofensiu?.
Repeteixo, com si fos per mi, i reitero, amb pla pensament i sentiment, que en el comentari del Sr. Oller no hi ha cap “ofensa” o “insult”. Amb tot, el Sr. Partal diu, literalment, “que considere ofensiu cap a mi”, i també “jo visqués com un insult personal cap a mi”; efectivament, com quelcom percebut/viscut individualment/personalment així, Perquè?, així hom pateix.
Certament, jo també m’havia plantejat el factor hipotètic del càlcul econòmico-empresarial, però crec que no ho és; penso i sento que és un altre factor.
El Sr. Partal, se sent, s’ha sentit, al·ludit!; i molt, per la manera amb què respon, “li done la gana”, “és evident que vostè, i tothom, té dret a faltar i a insultar”, etc.. Doncs, No!, ningú no té dret (i el Sr. Partal tampoc), a faltar i a insultat, o a afectar el bon nom de ningú, tal com s’ha titllat el Sr. Oller, per mi del tot desajustadament, en relació amb aquest comentari seu i amb aquest factor hipotètic.
El Sr. Partal diu, també, “si una cosa em sembla bé, la faça qui la faça, dic que està bé. I si em sembla malament dic que està malament”. Precisament passa que una certa proporció, no petita, de subscriptors comentaristes opinen que d’ “aquí plora la criatura”, de hom no ser justament ponderat amb el què i el qui dels fets i/o de hom practicar una “equidistància” injusta, d’acord amb el que els qui opinen això veuen com a dades objectives i que, en la controvèrsia recent en aquest mateix espai, el Sr. Partal sembla que no veu, que naturalment hi té dret, però no s’entra en el fons del tema i així no s’aclareix i això està fent mal. De fet, el Sr. Partal no estaria ni recollint, ni afrontant, ni que sigui dialècticament, que aquesta és la qüestió, aquest el problema (o un important).
I encara diu, “I si m’equivoque rectifique i si cal demane perdó”, però resulta, i això ens implica a tots, que una cosa és dir que hom accepta la crítica i una altra és que no et reprengui, o dit d’una altra manera, que sí que et reprengui. Per cert, també confirma, ell mateix, allò que jo esmentava ahir, “sempre dic el que pense”.
Avui es tracta de si un subscriptor ha estat ofensiu o insultant, tal com diu el Sr. Partal per a ell mateix, o no ho ha estat. Jo penso i sento fermament que no ha fet cap ofensa ni cap insult en el que ens ocupa en el seu comentari; en tot cas doncs, jo opino, res més i res menys, que el Sr. Oller no cal que es retracti de res, mentre que el Sr. Partal sí que escauria que retirés les seves, aquestes sí, clares al·lusions, per no dir imputacions, afectant el bon nom del subscriptor.
Moltes gràcies a tots (especialment a tu, estimat Vicent, tot i que no creus que et tinc en gran estimació).

[I quant al “perdó” … (el Sr. Partal sap a què em refereixo)]

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
30.01.2020  ·  14:18

A Joan Pujolar,…es molt lloable i molt d’agrair la gent que com tu aporten idees , però pensem que hi han infiltrats per tot arreu, que van com bojos a veure que pensa fer l’independentisme, si veuen que diem que un bon lider pot ser Jordi Cuixart, doncs aniran per ell. Penso tal com està el panorama, potser haurem de tornar a la clandestinitat, per poder parlar entre nosaltres i donar idees sense por ni embuts. d’altre manera a tot lo que diguem, ens barraran el pas….Per tant, crec que es hora de las sardines clandestines…..

Rosa Gispert
Rosa Gispert
30.01.2020  ·  16:20

Sr Partal, jo també em temo que els mesos a venir seran terribles per a molts de nosaltres. Per això em permeto fer un suggeriment. Què a VW no es faci d’altaveu del que uns i altres DIGUIN si no del que uns i altres FACIN O HAGIN FET.

Afortunadament VW no és com el Nacional que fa notícies de tweets i posa articles d’opinió provocatius, per què la gent hi entri sovint i així augmentar el nombre de connexions, que segons sembla és l’índex de referència dels digitals, com el PIB de l’economia.

També podriem intentar (jo la primera) deixar de comentar les coses negatives (per exemple els despropòsits continus d’ER, que segur que n’hi haurà molts) i valorar els positives, per exemple la coherència en les actuacions d’alguns polítics.

Cal que entre tots mantinguem l’esperança i no ens deixem portar pel desgavell anunciat.

Amadeu Obach
Amadeu Obach
30.01.2020  ·  16:29

A l’Enric Mauri, quan una persona ha lluitat durant anys per tenir independència per opinar i no vendre’s ni dependre de cap poder, és normal que trobi un insult que algú insinuï el contrari.

Trobo que diu força de vostè que no ho vegi.

jordi Rovira
jordi Rovira
30.01.2020  ·  16:46

L’altre dia espetaba (tot contradient l’expressió léxica de la idea de fons en l’editorial pertinent ) que les eleccions arreglen ben poc. Sobretot en un context polític com el nostre tant plebiscitat. Ho continuo mantenint, encara que això no vol dir que la legislatura estigui del tot finiquitada. Tampoc dic res de nou: des de l’editorial que comento, fins a les últimes declaracions del MHP Torra, tothom diu el mateix. I la constatació en qüestió té una lògica aplastan: una legislatura que surt com a un enorme acte de resiliència al 155, no pot abordar els temps que han de venir. Deixava entreveure la poca fe en la capacitat negociadora del govern espanyol. Tanmateix en això també hi ha acord a totes les bandes dels partits independentistes i de l’independentisme de peu. I constatava la recomposició del ventall polític de l’unionisme amb tota l’estratègia i les males arts que l’han aconseguida. Per tant, la proposta d’un moviment tipus “Las Sardinas” em sembla bé. Tant bé, com que se m’acut que a Itàlia, algun que altre “sardirner” potser es referenciés amb nosaltres. Tant bé que estic d’acord amb tots aquells que concentren l’objectiu de mantenir tant activada i empoderada com es pugui la base popular de l’independentisme. I del bé al bo que pot portar la natural malfiança d’un joc polític amb tant poc marge, i tan trampós com el que no tenim altre remei que jugar.
Però tot plegar també porta a la conclusió que tant d’interés en retallar la capacitat de moviment, només pot ser deguda a com el moviment va trobant altres vies per córrer. El problema Espanyol pateix d’una paràlisi condicionada pels seus problemàtics originadors, i rebrà com a resposta alternatives que posin en clar la seva impotència. Pot ser sigui aquesta la no política via política de solució. La resta, fer bollir l’olla i mantenir posicions. Ep!, una tasca que també té el seu valor.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
30.01.2020  ·  17:35

Fins ara, no havia pogut llegir VW i, amb ell, l’Editorial i les opinions dels suscriptors que ha suscitat. Estic en les antípodes d’Antoni Oller i d’algun comentarista més que s’hi ha afegit en la crítica a Vicent Partal. Per mi, a Vicent, l’avala una llarga i profunda trajectòria d’actitud compromesa, determinant, assenyada, vertebradora de conciència (i consciència) i d’estima per aquest País, com pocs altres mitjans són capaços d’oferir-nos, jugan-se, al meu parer, amb tota llibertat, seguretats personals i d'”dempresari”, lluny de les “supostos” al·ludits i que, per “supostos”, invaeixen el territori més íntim i personal a respectar de l'”altre”, fent una valoració i judici preconcebuts, en aquest cas negatiu que, si més no, per a mi, són un insult. Em solidaritze amb Vicent i em sent dolgut amb ell.

Robert Joan
Robert Joan
30.01.2020  ·  19:42

Em pregunto el motiu pel qual VW ha eliminat la notícia del comunicat d’ER amb els comentaris polèmics sobre l’actuació dels seus dirigents?

David Mascarella
David Mascarella
30.01.2020  ·  20:41

Si reneguem dels partits en general, insultem amb molta fúria als que no ens agraden, i també acusem d’afinitats amistoses a Partal, quan diu coses que no ens agraden , o bé si no diu les que voldríem,

espero que no reneguem dels que fan editorials

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
30.01.2020  ·  21:00

Tinc l’editorial diari de VW com un punt de referència i mai he dubtat de l’honradesa i la sinceritat de Vicent que potser hauria de llegir, passades unes hores, el comentari d’Enric Mauri a 14:15. Preferesc sardines que peix al cove i subscric Salvador Aregall a 11:54.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
30.01.2020  ·  22:14

Per què vol saber qui controlava el tsunami Senyora Guasch? Li demana a Vicent Partal que ens possi a tots entre reixes? El tsunami ho controla tota la gent que es putja a l’ona perque sap surfetjar en temp dolent… quina pena de pregunta i no vull ser ni suicida ni irresponsable sense el permis de vosté. No sé qui és vosté ni ho vull saver perque no m’enrefio ni un pel. Deumeusenyor!!!!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes