12.05.2026 - 21:40
|
Actualització: 12.05.2026 - 21:50
Des del seu casament a Venècia, Jeff Bezos i Lauren Sánchez no en tenen mai prou de cridar l’atenció per exhibir la seva riquesa. Regalimen una ànsia desmesurada de demostrar poder i comprar-lo, inquietant de tan exagerada que és. Paguen per crear un regnat, amb una cort que els faci compliments i els serveixi de comparsa, mentre amplifiquen la seva imatge poderosa. N’hi ha prou de recordar les anades amunt i avall pels canals de la ciutat italiana amb mig Hollywood remenant la cua, esquitxant-se els vestits més extravagants, fent escarni amb la seva presència de les protestes de Greenpeace a la plaça de Sant Marc.
L’amo d’Amazon i del Washington Post, entre molts altres actius, de temps ençà fa passos per proclamar-se rei entre els més rics, gairebé tots gràcies a la tecnologia. La llista Forbes –amb els Elon Musk, Larry Page o Zuckerberg, o Bill Gates, cada vegada més destronat– ja no és prou per a ell. I fa passos per donar corporeïtat a aquest contrapoder de la democràcia que són els multimilionaris, en un món com més va més trencat, on els rics no deixen de fer-se més rics i els pobres de fer-se més pobres. Un món que, curiosament, el poder tecnològic, amb la innovació com a bandera, vol arrossegar cap a una vida d’inspiració feudal, amb senyors i vassalls, on els funcionaris suplanten la classe mitjana que ha quedat estabornida per la incapacitat de digerir els canvis i contraatacar-los.
Ver esta publicación en Instagram
I és aquesta frenesia dels Bezos que ha fet que la Met Gala d’enguany, la que ha recaptat més milions en la seva història, quaranta-dos, hagi estat la més controvertida i criticada. Més diners, però més rebuig. Aquesta gala, que converteix l’escala del Metropolitan en el seu podi, es fa de l’any 1948 ençà i, malgrat que no sempre ha estat una bassa d’oli, no havia estat mai tan qüestionada com enguany. Bezos n’ha estat el responsable.
Per primera vegada, la Wintour ha cedit la primera posició de la seva gala a qui ha pagat més. Ha lliurat al matrimoni Bezos la presidència de la festa i el privilegi de ser a dalt de tot de l’escala, amb ella mateixa, la Kidman i la Beyoncé. Si l’entrada normal val cent mil dòlars (diuen), ells n’han pagat milions, i a títol personal, no en nom d’Amazon com havien fet algunes altres vegades. Això ha encès la guspira. A la Wintour, que fins ara havia lluït afinitat amb el Partit Demòcrata i oposició a Trump, no li ha caigut cap anell per fer aquest canvi de xip, però això l’ha fet més vulnerable. Sembla que ja no és la intocable que tot ho reconverteix a favor seu.
La gala Met ha deixat de ser un aparador d’un luxe cobejat per esdevenir mirall d’una Nova York en crisi. Si la ciutat ja ho té difícil per a ser més atractiva que les noves ciutats xineses o perquè els turistes s’hi puguin passejar sense trepitjar una rata, ara també ho tindrà més cru per a crear falsos oasis de felicitat milionària. S’ha obert la veda, la ira contra l’exhibició de riquesa del matrimoni Bezos, en un terreny com la moda, on no li pertocava, ha fet néixer un llenguatge potent de protesta, que ha emergit de la foscor per fer ombra a les brillantors extravagants.
El refús del batlle de Nova York, Zohran Mamdani, a la invitació per a assistir a la gala va ser el primer pas i més que un gest simbòlic. El seu no en el moment en què es crea un impost específic per a multimilionaris que tenen segona residència a la ciutat, que afecta la majoria d’assistents a la gala, tenia un fort contingut polític. Malgrat que poques estrelles de cinema han fet cas del boicot del batlle de la ciutat, l’absència de Meryl Streep també ha estat un gest important de complicitat a la protesta.
La contestació va omplir els carrers de la ciutat amb cartells atacant Bezos, sobretot pels acomiadaments laborals a Amazon i per la seva col·laboració amb Trump i les polítiques que afavoreixen el CIE, o per haver pagat quaranta milions pel documentari caspós de Melania Trump. També durant la nit de la gala, la projecció de vídeos als edificis més alts de la ciutat: a dalt de tot de l’Empire State Building, o a l’edifici Chrysler, o a l’àtic on viu Bezos, va omplir el cel de la ciutat de lluminàries poc ortodoxes. El rebombori ha estat sonat. La Met Gala, encara que amb les butxaques plenes pel seu Costum Institute del Metropolitan, ha quedat tocada i tacada. Ha sortit una esquerda en el mirall impune de l’exhibició desmesurada de poder.
Hi ha aquell somni ingenu que un dia el món sencer deixarà de comprar a Amazon i s’enfonsarà. Potser no té ni la categoria de somni, però m’agrada escriure-ho, com m’agraden els films de Ken Loach, que retraten millor que cap periodista la misèria que l’opulència sense entranyes ens porta.
