El problema dels ultres és que Catalunya no és el que ells voldrien que fos

«Com a país, som molt millors que no són capaços d'imaginar ells. Perquè som una societat més coherent, sensata, vibrant, solidària i intel·ligent que ells no arribaran mai a entendre»

Vicent Partal
27.08.2018 - 06:51
Actualització: 27.08.2018 - 08:51
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquestes darreres hores, els desficacis argumentals i factuals de l’unionisme superen rècords amb la invenció de falses agressions independentistes a Barcelona o a Oliva, o amb la provocació d’identificacions policíaques d’alguns dels seus personatges més coneguts. Entenc la indignació que causa aquest comportament en alguna gent, però recomane que ens ho mirem des d’una perspectiva més àmplia per entendre la seua desesperació i, essent-ne conscients, no caure en el parany.

Tots deveu recordar aquell famós incident protagonitzat per Pere Navarro, quan una dona el va agredir a Terrassa. Va passar l’abril del 2014. Navarro, aleshores màxim dirigent del PSC, va inventar-se que havia estat una agressió independentista. Va dir que tenia a veure amb el ‘clima de crispació política creat arran del 9-N’. Immediatament, Jordi Cañas va piular –us recorde que fa més de quatre anys, d’això– que ‘la sembra de l’odi comença a recollir els seus perillosos fruits’. Finalment, s’aclarí tot: es va demostrar que aquella dona havia estat candidata d’Aliança Popular, que l’agressió no tenia res a veure amb l’independentisme, que no hi havia fruits de cap sembra i Pere Navarro va plegar. Va haver-hi un judici, Navarro va pactar amb la dona una quantitat de diners que supose que ella ja li deu haver pagat i l’incident va restar oblidat.

D’això, com dic, ja fa quatre anys, però l’extrema dreta unionista encara continua cercant els ‘perillosos fruits’ d’allò que ells anomenen ‘la sembra de l’odi’. I no els troba, perquè no hi són. Ells insisteixen amb tot de situacions inversemblants, però es va veient, l’una rere l’altra, que no hi ha res al darrere.

No dic que un dia no puga acabar passant alguna cosa, algun incident aïllat. Ells intenten provocar-lo amb eixes patrulles nocturnes, i a mi no m’estranyaria que aviat no en teatralitzassen un, si calgués. Però, quatre anys després, és evident que aquest país no és de cap manera això que, crec que amb il·lusió i tot, els peresnavarros i els jordicañas deien que era ja el 2014.

El moviment independentista català ha demostrat tots aquests anys una serenitat i una capacitat de resistència pacífica encomiables. Contra la provocació constant i contra la repressió indiscriminada i brutal de l’estat espanyol, l’independentisme ha reaccionat sempre mesurant les reaccions i mantenint-se ferm en el principi de la no-violència. Per això fa quatre anys que els espanyolistes no cessen d’inventar-se casos i, tanmateix, continuen sense tenir res decent a presentar, res en què puguen fonamentar sòlidament els seus, diguem-ne, arguments.

És cert que tenen a favor la praxi decadent de bona part dels grans mitjans i aquest nacionalisme banal d’arrel franquista que omple Espanya i que els atorga cegament la raó. Però el fracàs substancial és que no aconsegueixen canviar aquest país, que no ho han pogut fer ni amb quatre anys de mentides i agressions. I és això que els fa mal de veritat, perquè aquest és el seu objectiu de debò i perquè com més temps passa i més pressió fan, més saben que fracassen.

Sabeu quants diputats tenien el PSC i el PP l’any 2003 al Parlament de Catalunya? 57. Sabeu quants en tenen avui Ciutadans, el PSC i el PP, després de tota la mobilització de quatre anys de dibuixar una Catalunya inventada i de l’aplicació del 155? 57. Els mateixos. No passeu per alt aquesta dada, que és important, oimés si tenim en compte en quines condicions tan irregulars es van fer les eleccions del 21-D i que el 2003 Pasqual Maragall representava el millor moment, en tots els sentits, del socialisme català. I compareu-la amb el creixement del nombre de diputats independentistes, que en el mateix període ha passat de 23 a 70.

Catalunya no és allò que Ciutadans, el PP o el pobre PSOE voldrien que fos. No ho és. El Principat és el que és i això es demostra cada dia i a tot arreu per més manipulacions aïllades que vulguen fer. En un món com el que vivim avui, les ficcions són molt difícils de sustentar i aquesta imatge del país que ells volen imposar ja fa anys que circula sense que la valide el contrast amb la realitat. Perquè, com a país, som molt millors que no són capaços d’imaginar ells. Perquè som una societat més coherent, sensata, vibrant, solidària i intel·ligent que ells no arribaran mai a entendre. I, evidentment, molt més ells no voldrien, necessitarien, que fóssem. I és per aquesta raó que ni guanyen ara ni guanyaran mai, tret que abans no liquiden allò que nosaltres som i representem. Que aquesta necessitat seua és, en definitiva, la clau de l’espectacle lamentable d’aquests darrers dies, però també la raó última per la qual hem de continuar pel camí on ja som. Tan tranquils com decidits.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Kàtia Monés
Kàtia Monés
26.08.2018  ·  22:32

Jo a aquesta descripció del país encara hi afegiria una cosa més. I és que en tots els incidents sempre hi ha, o bé gent de grups ultres, militants de Cs o agents dels cossos de seguretat de l’estat. és a dir, no hi ha en cap d’aquests grups gent del carrer no independentista. Això vol dir que ni tan sols aconsegueixen que la gent que els va votar surti a treure llaços i ho han de fer ells mateixos.
Jo he sentit persones que diuen que “yo mataria a todos los catalanes” però ni ta sols aquests es mobilitzen per treure llaços, perquè això dels llaços, a la gent en general, els preocupa ben poc. I crec que això també els treu de polleguera, i dubto que ho entenguin. La gent és més pacífica del que ells voldrien, tant els independentistes com els no independentistes. I això crec que cal tenir-ho present.

Daniel Mir
Daniel Mir
27.08.2018  ·  01:05

Abundant amb l’editorial, en un altre excel·lent article Thomas Harrington ens diu que el sistema emprat per l’unionisme és calcat del que és feia servir als cops d’estat llatinoamericans per a moure la massa de gent de ‘baix nivell informatiu’ i que va ser molt eficaç per justificar la guerra civil espanyola, que els va inspirar. Consistia en crear un clima de violència per a crear sensació d’inseguretat per a fer créixer el suport al poder establert, i que representava l’estabilitat.

El que crec que els esta fallant, en la situació actual, és que les xarxes socials, inexistents llavors, no sols augmenten molt el nivell d’informació sinó que aquesta es produeix gairebé al moment de produir-se i s’estén amb molta rapidesa, anul·lant la confusió que es vol crear. També son molt eficaces per a minimitzar l’efecte de les falses noticies amb el seu desmentiment immediat.

Crec que en aquest camp tenen les de perdre. No tenen el camp prou adobat per a la ‘sembra del odi’.

Sembla que ho volen corregir fent córrer whatsapp per crear dubtes sobre l’eficàcia de la passivitat i animant a l’acció. Com el que he rebut avui d’un pretés anarquista, republicà espanyol, no independentista, molt pinxo, enfrontant-se amb un grup de fatxes que treien llaços i deixant-los com uns covards. (El cosí de zumosol).

Albert Miret
Albert Miret
27.08.2018  ·  07:18

“Los catalanes, que se vayan. Cataluña es nuestra”. Diuen això constantment, perquè imaginen que els diners que ens prenen cada dia i que és l’únic que els importa, també els podrien fer ells si s’apoderessin del nostre país quan amb 300 anys de pillatge no n’han tingut prou per a resoldre els problemes de misèria en molts racons del seu país. No entenen que no es tracta de posseir les fàbriques ni de manar sense saber què manes, ni d’inventar, perquè no ho han hagut de fer mai gràcies al famós que tanta gràcia els produeix:”que inventen ellos”, que porten adherit al seu ADN. A la que se’ls presenta qualsevol inconvenient per aconseguir el que volen, utilitzen la força, perquè no saben negociar ni tan sols parlar en situació d’igualtat, ni tenen cap projecte per a oferir. Com les criatures de cinc anys, el que no poden assolir, ho trenquen inclús abans de pensar com podrien assolir-ho d’una forma intel·ligent. Tots ens hem trobat pel carrer amb una “manada” un dia o altre, i haurem observat que no hi valen arguments ni amabilitats, i encara menys enfrontaments. L’única solució és fotre el camp ràpidament. Aquest país vei és en realitat una manada molt gran. Doncs… que estem esperant?

Victor Serra
Victor Serra
27.08.2018  ·  08:40

Es evident que estan desesperats, però també que són molt persistents i tenen suports molt importants . El fet que no tinguin raó, que siguin a vegades ridículs i que util.litzin mètodes execrables, no ens hauria de fer confiar. Hem de mantenir el pacifisme, però dubto que amb això n’hi hagi prou. S’ha de lluitar amb tots els instruments democràtics i econòmics que tinguem a la nostra mà per fer-los fora dels ajuntaments i del Parlament. Encara que ens costi, crec que hem d’aconseguir que el PSC davant el feixisme, es posi inequívocament de la nostra banda.

David Badia
David Badia
27.08.2018  ·  09:49

Ciudadanos un partit politic que va neixer per mentir, viu per mentir i el seu futur es continua mentin la autentica realitat catalana, amb la col.laboració de tots pero tots els mitjans de comunicació d’España i La Vanguardia i El Periodico que per art de magia transformen les mentides per que semblin veritats.

Josep Salart
Josep Salart
27.08.2018  ·  10:27

Moltes gràcies per recordar-nos tot això a l’editorial d’avui, però ara hem de pensar endavant. No podem entrenir-nos amb això i una darrera editorial ja ens recomanava que no en fessim més publicitat.

Sabem alguna cosa de la Crida? Anirem per feina aquesta tardor i ja no ho deixarem? Estem preparant la Hisenda Catalana? Encara que no es digui (i millor que no es digui) tenim algú que ens recolzarà? Tenim a la gent preparada per deixar de fer sopars grocs davant de les presons? Sembla que tot ho cel.lebrem (fins i tot lo que no hem de cel.lebrar) menjant collons..
Ningú ens acabarà la paciència, però senyor Partal necessitem notícies de futur immediat.

Nosaltres li vàrem comprar lo de la llei de transitorietat, lo del 50+1, lo de les repúbliques bàltiques, ho comprem tot senyor Partal, però ara necessitem coordinació, tots a una i que les entitats no es desinflin passat el dia 11.

jaume vall
jaume vall
27.08.2018  ·  10:40

El paràgraf on Partal ens recorda el nombre de diputats actuals dels partits decididament unionistes és eloqüent, així com el fet de que no s’hagi incrementat respecte el 2003. Perfecte. També la seva reflexió sobre el que és Catalunya, una societat força més madura que l’espanyola, de fet, un estàndar de civilització gairebé idèntica a les nacions civilitzades europees. Fins aquí, molt bé. Em ratifica la pertinent manera de referir-me a la República Catalana en el temps verbal futur, “,,, Catalunya tindrà el seu estat propi….” enlloc del condicional “…si Catalunya té el seu estat propi…”.
Per quantificar-ho, considero que tenim un 90% de probabilitats de constituir-nos en estat independent. Ara bé, crec que només un 50% de probabilitats d’aconseguir-ho en els propers dos, tres anys.
Pensem que aquests 57 diputats anti-sobiranistes representen el 40% dels parlamentaris, més els unionistes no anti-independentistes (per dir-ho de manera suau) de Podem-Catalunya en Comú suposen un llast pesat per enlairar-nos amb bandera pròpia a l’ONU:
No crec que calgui ampliar la base de sobiranistes. Els que no han obert els ulls a la decència de la proposta catalana després de l’1/O no ho faran. El que potser s’ha d’assolir, a base de polítiques en favor dels més necessitats, i fugint de la corrupció, és reduir als contraris a l’estat català, fer que només un 30% per dir una xifra, es posin “de cul” a l’aspiració republicana.
Amb més del 50% de partidaris de l’estat propi, més un 20% d’indiferents / tebis, l’èxit estarà més a prop. I el 30% d’espanyolistes -aquests sí, rabiosos- que puguin emprenyar-se, que s’adonin que són això, una minoria.
(Per aconseguir que hi hagi un 20% de catalans no-independentistes que tampoc siguin anti-independentistes, potser no cal exhibir tant l’estel·lada, com la senyera, potser no cal exhibir tant els llaços grocs, com polítiques d’inclusió social i “lluites compartides”, potser no cal tant de símbol, i més efectivitat político-social).

Salvador Aregall
Salvador Aregall
27.08.2018  ·  11:51

Tinc un amic que ara viu a Sevilla però que ha estat treballant durant vint-i-cinc o trenta anys a Barcelona com a redactor d’una revista de cine. Fa un parell de mesos vam dinar junts i lògicament vam parlar del moment polític que es viu a Catalunya. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig comprovar que les seves valoracions eren fruit, únicament , de les “informacions” dels mitjans espanyols que dibuixen un panorama intencionadament inexistent i quina va ser la meva decepció al comprovar que la seva llarga estada a Catalunya no modulava els seus posicionaments atàvics.
Ara voldria explicar el relat d’un company de feina: “Sóc de l’Hospitalet, els meus pares varen venir a Catalunya des de Jaén, fugint de la misèria. A l’escola on vaig estudiar només hi havia quatre nois que parlaven en català a l’hora del pati i els professors parlaven sempre amb castellà. Tot el meu entorn, amics, escola, parents era en castellà. Jo em creia ser espanyol, a casa meva mai es veia TV3. Tot això va començar a canviar una mica quan vaig entrar a la Universitat, allà vaig començar a entendre que existia una altre societat, una altre manera de relacionar-se, de riure … uns altres interessos, molts matisos que abans no sabia que existissin. Va ser definitiu l’estiu que vaig anar a Jaén, quan alguns em van mirar amb menyspreu, quan algú em va dir –catalan de mierda-, aleshores vaig entendre que jo era català”
Hi ha un mur altíssim que separa dues societats molt diferenciades, saltar-lo no és fàcil. Qui l’ha saltat s’ha fet mal, tot i que ara viu amb més coherència i una perspectiva de qualitat millor. Hi ha molta gent, a banda i banda, que no fan altre cosa que treballar per augmentar-ne l’alçada, altres voldrien enderrocar-lo. La dada de que el 2003 hi havia 57 diputats (PSC+PP) i al 2017 57 (CS+PSC+PP) demostra l’estabilitat del mur.
La independència de Catalunya arribarà, això és tant cert com el nerviosisme imperant en els partits unionistes que ja no tenen altre recurs que intentar provocar un “Úlster”. Arribarà més d’hora si som capaços d’obrir una bretxa en el formigó atàvic que separa persones que, en essència, no son tan diferents.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
27.08.2018  ·  11:54

Ciudadanos es un partit creat per funcionaris franquistes i de famílies riques i criminals.
Realment enganyar a la gent analfabeta costa poc, i el traspas de vots del psc a la Colau i despres cap a Cs indica que la gent pobra de 9 barris apart de poc culturitzada nomes li queda per defensar España, una cosa tangible i que fa passar la gana.
El que es fort, es que els emigrants espanyols enviats per Franco son vells i s’estan morint, i els funcionaris espanyols residents a Catalunya en un 75% han demanat el trasllat cap a españa.
Ciudadanos s’enfonsarà aviat.
Un altre tema important es quanta gent es sostenible a Catalunya, i ja es hora que el govern de la Generalitat posi un límit com totes els estats lliures i racionals del mon, com Noruega, Suecia, Dinamarca, etc…
Mes de 6 milions no es sostenible i cal aturar la barbarie ambiental de la sobrepoblació, sens dubte el pitjor cancer del canvi climàtic

Antoni López
Antoni López
27.08.2018  ·  12:05

Jaume Vall: has tocat el pinyol. Aquesta es la que hauriem de tocar; estan molt be manifestacions i senyeres als balcons, res a dir, però amb això només diem que hi som.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
27.08.2018  ·  13:21

Com es veu, el Cañas i el Navarro ja anaven del bracet , podríem dir que son el PSCdsC o el que es el mateix, PSfeixisteC

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
27.08.2018  ·  19:36

El més ridícul, si no fora tan greu, és un fiscal inquisidor dels Mossos. Quan les SS i la Gestapo van imposar-se a l’exèrcit i la policia començà el malson per Europa i el principi de la fi per Alemanya. Per què desenterrar Franco si encara és viu?

Jaume Ferrer
Jaume Ferrer
27.08.2018  ·  19:47

“És mes fàcil enganyar a algú que fer-li vore que l’han enganyat” Mark Twain.
Si a mes a mes no em done la gana de manipular…ja em contaras.

eva salas
eva salas
27.08.2018  ·  21:38

Les polítiques socials són necessàries i a més hi ha qui diu que amplien la base.

Però aquell independentista benestant en canvi en seria contrari.

O sigui que les polítiques socials pot ser que faci que antiindependentistes deixin de ser-ho (però NO per passar a ser necessàriament independentistes) i perjudiquen la classe mitja alta independ. que potser acabaria per trobar temptadora una eventual proposta que pogués venir de l’Estat espanyol.

I les polítiques més lliberals i antisocials en canvi, que beneficiarien a independentistes de classe mitja-alta i qui sap si atrauria vots d’aquesta franja ideològica que ara vota Espadaler o Duran i Lleida, enfadaria l’electorat de la CUP i allunyaria la classe més humil.

La qüestió és quina mena d’Estat volem.

Jo no vull un Estat on hi hagi gent que pateix gana o falta de sostre però també un Estat que aculli i ajudi els emprenedors capaços de generar riquesa, entenent riquesa el paisatge els animals i la gent. El capital per a cuidar això, la riquesa. I la cultura, catalana, és clar per a destil,lar-la.

De manera que espero que la CUP apreti sense ofegar. I que els altres responguin noblement.

JOSEP BALLESTEROS
JOSEP BALLESTEROS
27.08.2018  ·  23:51

Per provocar, no els atura tenir d’entrar dins un jardi particular per tallar una estelada i torçar el pal de sopòrt. Aixo va passar la setmana passada a Vilassar de Dalt i ho varem denuciar als mossos de Premia. Queda clar que els que fomentan l’odi no som els independentites, que no mentim descaradament com fan “dirigents nacionalistes españols” que tenen que crear falses noticies desde fora del nostre Pais.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes