02.04.2019 - 19:21
|
Actualització: 02.04.2019 - 19:29
El Parlament ha presentat al·legacions davant el Tribunal Constitucional en contra del recurs d’empara sol·licitat per Carles Puigdemont, en sentir-se agreujat per la decisió que va adoptar la mesa de la cambra catalana, l’octubre del 2018, sobre el seu vot com a diputat.
Les al·legacions dels serveis jurídics del Parlament, signats pel lletrat major i ex-dirigent d’ERC Joan Ridao, han molestat JxCat: ‘És evident que no compartim ni el fons ni la forma, i és evident també que els nostres juristes hi estan treballant’, ha afirmat el portaveu adjunt, Eduard Pujol.
El conflicte es remunta a l’octubre passat, quan els diputats processats per l’1-O en presó preventiva i aquests dies jutjats al Suprem, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, juntament amb Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica, van ser suspesos com parlamentaris pel jutge instructor del Suprem Pablo Llarena.
Si bé els diputats afectats d’ERC –Junqueras i Romeva– van acceptar de designar un substitut perquè exercís les seves funcions –el president del grup, Sergi Sabrià–, els diputats de JxCat, entre ells Puigdemont, van rebutjar aquesta opció, perquè no volien reconèixer que estaven suspesos.
Davant d’aquesta negativa, la mesa del parlament, amb els vots d’ERC i PSC, va acordar el passat 9 d’octubre retirar l’opció de vot delegat als diputats del grup liderat per Carles Puigdemont, cosa que va comportar que els independentistes perdessin la majoria a la cambra i va obrir un cisma entre ERC i JxCat.
A diferència dels presos de JxCat, Puigdemont va presentar el gener passat un recurs d’empara davant el TC en el que demanava que s’anul·lés aquell acord de la mesa, al·legant que havia vulnerat els seus drets.
En les al·legacions presentades pel Parlament aquest dimarts, això no obstant, els serveis jurídics raonen que no pertoca a aquesta empara. Ho justifiquen perquè no va ser la cambra qui va suspendre els drets de Puigdemont com a diputat, sinó que només va habilitar un mecanisme per ‘donar efectivitat’ a la resolució judicial del Suprem, encara que no fos ‘de manera directa i automàtica’, mitjançant ‘el procediment més garantista’.
A més, subratllen que aquest mecanisme a través de la delegació de vot a un tercer parlamentari permetia preservar les majories de la cambra. ‘És per això que, havent-hi en l’acte judicial una voluntat de preservar el sistema de majories en coherència amb les exigències del principi democràtic i havent facultat el Ple del Parlament, mitjançant un procediment de garanties, la designació d’un altre diputat perquè els diputats suspesos poguessin exercir els seus drets, ens sembla difícil que pugui apreciar-se vulneració alguna del ius in officium (facultats del càrrec públic) del diputat Carles Puigdemont’, afegeixen els serveis jurídics.
També remarquen que la naturalesa dels recursos d’empara ‘està indeclinablement vinculada a la reparació d’un dret subjectiu danyat’, però ‘des de la perspectiva dels drets fonamentals’ el Parlament no tenia, entenen,’capacitat de decidir completament sobre la suspensió dels diputats’, que va ser decretada pel Suprem durant la instrucció del cas del procés.
