‘La tertúlia proscrita’

El gran forat negre de García-Castellón: l’espionatge pot arribar fins avui

  • La revelació de l’arxivament de la causa mare contra els CDR fa dos anys constata el comportament anòmal del jutge

Josep Casulleras Nualart
02.04.2024 - 21:40
Actualització: 03.04.2024 - 13:04
VilaWeb

Dos dels investigats per terrorisme en el cas del Tsunami Democràtic van demanar al jutge Manuel García-Castellón l’accés a la totalitat de dues causes obertes anteriorment al mateix jutjat de l’Audiència espanyola contra l’independentisme i que van romandre secretes durant cinc anys. Volien saber què s’havia fet i qui havia estat espiat durant tot aquest temps en les diligències prèvies 104/2017 i 99/2018, les dues causes amb què va començar la persecució contra activistes i polítics independentistes per sedició, rebel·lió i terrorisme que va acabar derivant en la causa per les accions del Tsunami Democràtic. Fa poc, el jutge va denegar la petició a la defensa d’Oriol Soler i d’Oleguer Serra, amb l’argument que no tenien cap relació amb el Tsunami, i que, per tant, no els vulnerava cap dret de defensa el fet de no tenir-hi accés. I poques setmanes després s’ha fet pública una dada important: García-Castellón mateix va arxivar el maig del 2022 una d’aquestes diligències, les 104/2017, les que va obrir el novembre del 2017 contra les accions i l’organització dels CDR, amb l’argument que no hi veia “indicis raonables de criminalitat” i que hi havia el risc de caure en una “actuació de caràcter prospectiu”.

El jutge no volia que els investigats del Tsunami veiessin que fa dos anys ell mateix havia tancat la causa mare contra les accions de protesta de l’independentisme perquè ja no tenien sentit; no volia que constatessin que, si més no fins el febrer del 2022 hi va haver intervencions telefòniques i diligències de seguiment contra persones investigades en aquella causa, i que aquelles intromissions, aquelles ingerències en el dret fonamental de privadesa i de les comunicacions havien arribat a l’extrem de no ser prou justificades.

Així es pot comprovar en la interlocutòria signada per García-Castellón avançada pel diari Ara i a la qual ha tingut accés VilaWeb; un document que les defenses d’una part dels acusats de terrorisme en l’operació Judes han adduït a l’Audiència espanyola per a denunciar que la instrucció fou prospectiva i plena d’irregularitats i que demostra el comportament anòmal del jutge en les causes que té a les mans. Unes causes, les que tenen a veure amb l’independentisme, que sempre acabaven recaient en el seu jutjat de l’Audiència espanyola, el número 6.

Perquè, curiosament, va decidir d’arxivar les diligències secretes 104/2017 contra els CDR, activistes i representants de l’esquerra independentista quan precisament les defenses dels acusats de l’operació Judes van aconseguir, a començament del 2022, que la sala penal de l’Audiència espanyola forcés García-Castellón a donar-los-hi accés, perquè amagar-los l’existència d’aquestes diligències secretes i impedir-los de consultar-les vulnerava el seu dret de defensa. I no fou fins al cap de molts mesos que, efectivament, hi van poder accedir, i una de les coses que van comprovar és que hi mancaven parts de la documentació. Era una documentació incompleta que, tanmateix, servia per a constatar que l’espionatge sobre l’independentisme fent ús d’eines com Pegasus era molt més extens que no es pensava.

Aquelles diligències, i les 99/2018, que en són continuadores, van revelar que una quarantena d’independentistes havien estat espiats. Era una investigació oberta per fets que el jutge entenia que podien ser constitutius dels delictes de terrorisme, de sedició o de rebel·lió. I amb aquest propòsit van anar punxant els telèfons dels investigats. Els col·locaven balises de seguiment amb GPS als cotxes i la informació obtinguda servia a la fiscalia de material incriminatori. I, de fet, sembla clar també el vincle entre aquestes investigacions prospectives contra l’activisme independentista en el començament de la repressió immediatament posterior a l’octubre del 2017 amb l’inici de la causa contra Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, que en tots dos casos va acabar essent arxivada després de molt temps de patiment, incloent-hi reclusió, exili i unes llargues batalles judicials.

Però, si bé s’ha pogut constatar que les diligències d’investigació 104/2017 contra tanta gent van ser arxivades pel jutge mateix el maig del 2022, no hi ha pas constància que s’arxivessin les 99/2018, que avui encara poden continuar obertes; és a dir, que hi pot haver en curs investigacions per part de la Guàrdia Civil, sota el paraigua del jutjat número 6 de García-Castellón, contra independentistes sospitosos de suposats delictes de terrorisme; i que això mateix, els seguiments, les punxades telefòniques i les infeccions de dispositius mòbils amb programari espia, poden continuar avui dia en les darreres diligències obertes conegudes, les 85/2019, és a dir, la causa del Tsunami Democràtic. Aquesta és la temença de les defenses dels investigats, per a qui la demostració que hi va haver mesures d’espionatge ben bé fins al febrer del 2022 és la constatació d’un forat negre enorme a l’Audiència espanyola, un forat negre de què encara no se sap la fondària.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any