Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Ja es troba en les llibreries el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Començat a elaborar l’any 2001, és el nostre primer diccionari natiu digital, i s’ha pogut beneficiar, per tant, dels nous recursos telemàtics. Així, gràcies a la consulta de la freqüència d’ús en internet, el DNV és el primer diccionari que per a denominar el ‘conjunt de danses i torres humanes que obrin la processó de la festivitat de la Mare de Déu de la Salut, patrona d’Algemesí’, adopta la forma muixeranga, usada en 123.000 pàgines web. Altres diccionaris, no natius digitals, opten per variants molts menys usades, com ara el diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), que prioritza moixaranga (amb només 3.650 aparicions en Google), o el de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que proposa moixiganga (amb només 413 resultats). En l’opció per la forma muixeranga, l’AVL ha tingut també en compte que és la que han usat grans escriptors com ara Emili Beüt, Fuster, Estellés o Joan F. Mira.

El DNV és un diccionari laic, que prioritza les accepcions no confessionals. Així, definix festa com a ‘conjunt d’actes amb què es commemora un fet important del passat o se subratlla la transcendència d’un fet actual’, i dóna com a exemples la ‘festa del 9 d’Octubre’ i les ‘Festes de Moros i Cristians’, mentre que altres diccionaris, com el de l’IEC, la definixen com al ‘dia que l’Església destina a celebrar Déu, la Verge Maria i alguns sants’. Igualment, el DNV és un diccionari no sexiste, que definix al mateix nivell casos com ara home / dona del temps i home / dona de palla.

Com a diccionari elaborat en el segle XXI, ha incorporat els principals avanços de la lexicografia moderna. S’interessa per l’oralitat, tan necessària en l’era de les comunicacions audiovisuals, i proporciona la pronunciació de totes les paraules arreplegades (més de 93.000). És ric en térmens propis dels llenguatges d’especialitat: més de 60.000 entrades i accepcions porten marques temàtiques, des de les més de 6.000 pròpies de botànica, les més de 3.000 de química, patologia i zoologia, les més de 2.000 d’agricultura, biologia, dret, història i medicina, fins a les més de 500 d’informàtica o les més de 200 de sexologia. És el primer diccionari que arreplega tots els gentilicis dels pobles a on es parla la nostra llengua i els més importants de la resta del món (més de 2.000), entre els quals en trobem de recents i usats ben a sovint, com ara saforenc, ‘natural o habitant de la comarca de la Safor’ (14.000 aparicions en Google) o ebrenc, ‘de les terres de l’Ebre’ (160.000 aparicions).

Les definicions sempre han de poder substituir els térmens definits, raó per la qual s’han eliminat els antiquats ‘relatiu o pertanyent’, ‘dit de’ o ‘s’aplica a’. Així, l’adjectiu valencià es definix com a ‘de la ciutat de València, de la Comunitat Valenciana o del valencià, o que hi té relació’. I totes les accepcions presenten sempre definició explícita, sense limitar-se a marcar-les com a ‘figurades’ (com fa el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana) o ‘per extensió’ (el de l’IEC), com es pot comprovar en el segon significat de garbellar, en el DNV definit explícitament com a ‘seleccionar rigorosament’. Les diverses accepcions s’ordenen per la freqüència d’ús i no s’incorporen les basades en motius etimològics, com ara en vandalisme, que només es definix com a ‘destrucció de béns públics o privats…’, enfront d’altres diccionaris, com el de l’IEC, que dóna com a primer significat d’esta paraula ‘devastació pròpia dels antics vàndals’.

Coincidint amb l’interés de la lexicografia moderna per la fraseologia, el DNV arreplega més de 4.000 locucions, de les quals 1.200 són verbals, 800 adverbials, 350 adjectives i 300 oracionals. Vejam-ne sis, com a tast, per a fer boca (les sis absents del diccionari de l’IEC): sopar de pa i porta, usada per Joan F. Mira, Ferran Torrent i Víctor Labrado; com el puny o com a punys (Teodor Llorente, Josep Lozano, Toni Cucarella); clar i ras (Lluís Galiana, Xavier Casp, Estellés); fer eixir els cabells verds (Josep Pasqual Tirado, Rodolf Sirera, Manel J. Arinyó); la paraula és l’home (Casp, Lozano, Cucarella); i torna-li! (Enric Valor, Eduard Mira, Joan Olivares).

Criteris d’elaboració del DNV
En el ‘Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià’, aprovat per l’AVL en el 2005, s’afirma que ‘el valencià té la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial de la llengua compartida, i presenta unes característiques pròpies que l’AVL preservarà i potenciarà d’acord amb la tradició lexicogràfica i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló’. Seguint este principi, en l’elaboració del DNV s’ha intentat harmonitzar dos criteris bàsics: la recuperació i la priorització de les variants valencianes genuïnes, vives, ben documentades en els clàssics i avalades per l’etimologia i per la tradició literària i lexicogràfica; i la convergència amb les solucions adoptades en els altres territoris on es parla el nostre idioma, a fi de garantir la seua cohesió.

El DNV és, per tant, un diccionari general de la llengua compartida que, pel fet d’estar elaborat des de València, dóna preferència a les paraules, a les accepcions i als fraseologismes propis del valencià, i els incorpora per primera vegada quan eren absents en els diccionaris anteriors, però que també inclou tot el corpus lexicogràfic normatiu propi de les altres terres on també es parla la nostra llengua.

Uns quants exemples de recuperacions i de prioritzacions
Com a mostra de la manera de procedir en l’elaboració del DNV, donarem una trentena de casos –entre els centenars possibles– d’incorporacions, com a formes principals, de paraules, variants i significats absents en el diccionari de l’IEC, o de prioritzacions diferents a les adoptades per esta institució. Entre parèntesis, donem alguns dels autors que les han avalades usant-les en la seua obra.

El DNV incorpora com a formes principals paraules com ara cotó-en-pèl, ‘cotó desengreixat, blanquejat […] usat en medicina, cosmètica o higiene’ (Carmelina Sànchez-Cutillas, Isa Tròlec, Isabel-Clara Simó); comboi, ‘activitat festiva, diversió col·lectiva’, ‘entusiasme, il·lusió’ (Martí Domínguez, Josep Lozano, Josep Piera); el valencià septentrional llarg-estés, ‘estés i allargat en terra’ (Vicent Tomàs i Martí, Joan Andrés Sorribes, Josep Palomero); bambar, ‘rodar, vagar, passejar ociosament, sense fer res’ (El Mole, Josep Piera, Ferran Torrent); rebolicar(-se) (i rebolicat i rebolica), ‘desordenar…’, ‘girar-se l’oratge…’, ‘alterar-se…’ (Miquel Adlert, Josep Iborra, Josep Mascarell); i repret, ‘acció de revisar i apretar els perns de les campanes abans de voltejar-les, feta pels campaners de la catedral de València el dia de sant Llorenç’ (Josep Miquel Bausset, diccionari de la RACV).

En alguns casos, el DNV incorpora, generalment com a prioritàries, accepcions com ara basca (i bascós), ‘calor sufocant…’ (Eduard Escalante, Constantí Llombart, Isa Tròlec); atrotinat, ‘que actua sense reflexió…’ (Estellés, Casp, Enric Lluch); aterrar, ‘omplir o cobrir amb terra…’ (Fuster, Pere Maria Orts, diccionari de la RACV); raonar, ‘parlar, dialogar, conversar’ (Sor Isabel de Villena, Estellés, Piera); i assentar-se, ‘posar sobre un suport…’ (Anselm Turmeda, Sant Vicent Ferrer, Joan Maragall).

En nombrosos casos, per fidelitat a la llengua medieval i a l’ús hodiern valencià, el DNV prioritza –és a dir, recomana– variants com ara orde, estrela, hui, huit (i díhuit i huitanta), juí i servici. En algunes ocasions, incorpora com a formes principals variants com ara bàlsem (Antoni Canals, Jaume Roig, Sor Isabel de Villena), febra (Jaume I, Ausias March, Joan Maragall), clevill (Carles Ros, Carles Salvador, Bernat Capó), bambolla (Ramon Llull, Francesc Alegre, Jaume Roig), argilaga (Antoni Genebreda, Jaume Roig, Carles Salvador), bollir (Sant Vicent Ferrer, Joan Roís de Corella, Joanot Martorell), arrunsar (Jaume Roig, Sor Isabel de Villena, Somni de Joan Joan), celest (Ausias March, Teodor Llorente, Estellés) i papagall (documents del segle XIII, Frederic Soler, Joaquim Martí i Gadea).

El DNV incorpora com a formes úniques els femenins coenta (Constantí Llombart, Carles Salvador, Ferran Torrent), lluenta (Lluís Galiana, Estellés, Carme Miquel) i pudenta (documents dels segle XIII, Sant Pere Pasqual, Joan F. Mira); i, com a formes principals, ois o oix, ‘nàusees’, ‘repugnància’ (Fuster, Casp, Estellés), anou (Pere Antoni Beuter, Joan Porcar, Estellés), albarzer (Valor, Casp, Estellés), secar (Sant Vicent Ferrer, Jaume Roig, Joan Roís de Corella) i hòmens i jóvens (generals en els clàssics i en el valencià actual).

Pel benestar lingüístic dels valencians
El DNV ha volgut que tots els valencians, tant els partidaris d’un model de llengua més acostat a la realitat del valencià viu com els partidaris de la convergència amb les altres varietats de la llengua compartida, es senten còmodes usant el valencià normatiu.

Josep M. Nadal ens ha fet vore com les persones ‘mantenen connexions emocionals amb les llengües que parlen’ i com ‘els sentiments lingüístics estan relacionats amb la construcció de les identitats’. Estic d’acord amb ell i pense que el DNV, recuperant i prioritzant paraules i expressions vives valencianes, hereues de la llengua dels nostres escriptors clàssics, i mantenint les que, igualment hereues de la llengua medieval, ens agermanen amb les altres varietats de la llengua compartida, ajudarà a millorar l’autoestima dels valencians i ens farà sentir-nos més segurs i més còmodes a l’hora parlar i escriure normativament l’idioma propi.

Contribuirà, en definitiva, al nostre benestar lingüístic i millorarà la convivència entre les diverses sensibilitats presents en la nostra societat. I tot això, esperem-ho, farà augmentar l’ús social de la nostra estimada llengua valenciana.

(Parlament pronunciat en l’acte de presentació del ‘Diccionari Normatiu Valencià’ el dia 29 de setembre del 2016 en l’església del monestir de Sant Miquel dels Reis.)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.