En el judici contra el procés independentista al Tribunal Suprem espanyol, el ministeri fiscal i l’advocacia de l’estat s’han centrat a demostrar que l’operatiu dels Mossos per l’1-O era insuficient. A més, insisteixen a provar que la policia catalana va actuar amb passivitat, com va denunciar el coordinador policíac del referèndum, Pérez de los Cobos, que va definir-lo com una ‘estafa’. Però el comissari dels Mossos Manel Castellví diu que hi van treballar 11.000 mossos, dels quals 7.800 van destinar-se a l’operatiu. Un altre comissari del mateix cos, Emili Quevedo, cap de la comissaria general tècnica de Planificació i Seguretat durant aquells mesos, ha donat una dada que desarticula la teoria del ministeri fiscal: ha assegurat que aquella jornada van treballar 11.000 mossos, dels quals 7.850 van anar destinats a l’operatiu de l’1-O.

Responent al fiscal Javier Zaragoza, ha reconegut que, ‘desafortunadament’, no van poder portar a terme un ‘compliment absolut i complet’ de l’ordre del TJSC. ‘No es va poder portar a terme en la seva integritat’, ha reblat.

Castellví ha defensat que els Mossos van actuar per ‘intentar que no obrissin’ col·legis abans de l’1-O, però que no es podia aconseguir la inactivitat de 2.300 centres de votació a tot Catalunya ni amb la suma de tots tres cossos. Ha explicat que ell mateix va elaborar un informe tècnic després de la instrucció número 6 de la fiscalia que ordenava precintaments de seguretat en els centres de votació. Llavors preveien que per complir aquesta ordre (que després va quedar superada per la interlocutòria del 27 de setembre del TSJC) caldrien entre 30.000 i 40.000 agents.

Castellví ha dit que els Mossos sí que van tancar 134 col·legis electorals l’1-O, a més dels 239 que no van obrir pels advertiments dels dies previs a l’1-O.

Sense unitat d’acció
La fiscalia, que també sosté una coordinació entre el govern i el cos dels Mossos d’Esquadra, ha vist com el comissari negava aquesta teoria tot assegurant que els Mossos van demanar dues vegades a l’executiu que desconvoqués l’1-O, preocupats pel clima ‘de tensió’ i per la seguretat. La primera, va ser en una reunió el 26 de setembre entre l’ex-cap del cos, el major Josep Lluís Trapero, els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero i el president Carles Puigdemont i el conseller d’Interior, Joaquim Forn. ‘El fi últim era dissuadir els responsables del govern de fer el referèndum’, ha explicat.

Com que la reunió no havia reeixit, segons que ha dit, Trapero va demanar-ne una altra al govern amb presència de més comandaments per ‘mostrar la unitat d’acció’ del cos. Fou el 28 de setembre. ‘Són reunions sense precedents’, ha reconegut. Llavors, van tornar a advertir el govern que era ‘incompatible’ que els Mossos actuessin com a policia judicial per evitar el referèndum i mantenir la convocatòria de l’1-O.

En aquesta reunió, segons Quevedo, els comandaments van mostrar la ‘disconformitat’ per expressions públiques de Forn, que donava caràcter de ‘jornada electoral normal’ a la votació. ‘No ens semblava que anés d’acord amb la realitat, no podíem actuar com en qualsevol jornada electoral normal en una activitat política que havia estat prohibida’, ha explicat.

Segons ha relatat, en aquella reunió del 28 de setembre el conseller Forn no hi va intervenir. Sí que va parlar Junqueras, que va dir que creia que no hi hauria resistència als col·legis quan intervingués la policia i que els deixaria, ‘pacíficament’, actuar. En canvi, va ser Puigdemont qui va fer referència al ‘mandat’ que tenia el govern de dur endavant el referèndum avalat pels resultats electorals. ‘Ens va dir que entenia les nostres raons però que tenien un mandat i que portarien endavant els seus plans de caràcter polític’, ha detallat.

No al passadís de voluntaris
Quevedo també ha dit que el passadís per a garantir la sortida de la comitiva judicial que el 20-S va escorcollar la conselleria d’Economia l’havien de fer agents del cos. Responent a l’advocada de l’estat espanyol, Rosa María Seoane, Quevedo ha insistit que aquests passadissos els han de fer les forces de seguretat i no pas els voluntaris, que van establir un corredor a instàncies del dirigent de l’ANC, Jordi Sànchez, i del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, tots dos jutjats també per rebel·lió al Suprem espanyol.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb