L’improbable somni dels autonomistes

«El passat, especialment el passat idealitzat, no dóna vots en el present»

Vicent Partal
09.03.2020 - 08:57
Actualització: 09.03.2020 - 09:57
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’anomenat Grup de Poblet va anunciar dissabte que volia presentar una candidatura a les eleccions catalanes. El grup, també anomenat el País de Demà, vol agrupar les restes autonomistes de la vella Convergència i Unió, fraccionades ara mateix en uns quants bocins. La Unió autonomista, que veu amb interès aquesta maniobra, ha mantingut l’existència gràcies a aliar-se electoralment amb el PSC i els autonomistes de Convergència impulsen tot de plataformes i iniciatives mentre esperen que es resolga finalment el gran dilema: la integració o no del PDECat en la plataforma electoral que acabe creant-se entorn del president Puigdemont i dels consellers Comín i Ponsatí. La negativa d’Artur Mas a protagonitzar cap escissió autonomista i l’èxit indiscutible de la convocatòria de Perpinyà ha fet baixar molt la cotització de la possible maniobra autonomista, però sembla que alguns dels promotors estan disposats a jugar-se-la i a cercar aquests tres-cents mil vots que creuen que necessitarien per a entrar al parlament. La decisió ha estat presa, doncs. Però, significativament, Marta Pascal, la figura que volen que els aglutine, guarda un silenci discret de moment, tot indica que perquè va calculant en quin lloc ha de posar-se per assegurar que la seua carrera professional continuarà essent factible. Que no és tampoc una gran manera de vendre l’invent…

La dificultat més gran que tenen els autonomistes és que el país que somnien ja no existeix. Va existir durant dècades i va funcionar, però ha desaparegut. I el passat, especialment el passat idealitzat, no dóna vots en el present. Ni tenen base social a mobilitzar ni tenen espai polític per a créixer, cosa que Duran i Lleida ja va constatar a les eleccions catalanes del 2015 i a les espanyoles del mateix any. La gran esperança de l’autonomisme, catapultada amb un fervor ridícul pels mitjans tradicionalment més poderosos i influents i finançada sense dificultats per les amples butxaques de l’Íbex, només va aconseguir cent mil vots en les primeres i poc més de seixanta mil en les segones, cosa que va liquidar els trenta anys de carrera de Duran al congrés espanyol i el vell partit. La maniobra va esdevenir una lliçó monumental en tots els sentits. També demostrà de quina manera el règim resol les problemes personals: Duran i Lleida, aquell home que en una famosa entrevista va arribar a dir que no podria viure amb el sou d’un professor, no va tenir cap mania a agafar la porta giratòria i ara viu, feliç, a càrrec d’Aena. Forma part del consell d’administració de l’empresa pública i limita de manera obedient el creixement i l’autonomia de l’aeroport de Barcelona, en una flagrant contradicció amb tot allò que defensava quan feia política de partit.

Sembla impossible d’imaginar que si Duran no va poder de cap manera arribar a trobar aquests tres-cents mil vots ara ho puga fer Marta Pascal. Però en realitat no és qüestió de noms ni de persones. Crec que tant hi fa qui hi posen. Per a ells el problema greu és que l’autonomisme s’ha quedat sense aire perquè la ciutadania que abans votava CiU o el PSC més catalanista, les grans dues bases històriques de l’autonomisme, ha fet un pas cap a l’independentisme que no té marxa enrere i que, també, ha transformat la seua manera d’entendre la política –un detall important que massa gent perd de vista. I no únicament això. Mentre es feia aquest pas, l’estat espanyol ha anat tancant-se més i més i avui la concepció que té de l’autonomia és ridícula, en comparació amb l’autonomia que fou. I no farà cap concessió que puga donar aire –ni justificar-la– a la tesi que anant a poc a poc i renunciant a totes les coses importants nacionalment parlant es puga obtenir cap mena de benefici pràctic per al dia a dia de la gent. La Catalunya autònoma dels anys vuitanta i noranta ha deixat d’existir a la pràctica i no tornarà mai més. El nacionalisme espanyol ha ressorgit i el règim postfranquista s’ha descarat. No hi ha terme mitjà per on circular, com ho feia Jordi Pujol, i encara menys com ho va fer Pasqual Maragall.

A tot estirar, l’autonomisme, explícit, a Catalunya avui el representa el PSOE, però això tampoc ja no es pot comparar amb allò que va ser el passat. Perquè no va del catalanisme nacionalista a la gestió pràctica de la relació amb Espanya, com feia l’autonomisme tradicional, sinó d’Espanya i el nacionalisme espanyol a la gestió de Catalunya per impedir la independència. I això és tota una altra cosa, amb una diguem-ne credibilitat que no causa cap efecte positiu en els qui temps enrere foren partidaris de l’estat autonòmic.

És veritat que el mapa de partits, novament, va ben remogut i que dins el PDECat i Esquerra hi ha sectors antagònics, molt antagònics, que sembla impossible que puguen continuar junts durant gaire temps. En relació amb això, podria passar que a les eleccions vinents assistíssem a una catarsi de la qual sorgiran un independentisme decidit a guanyar i a mantenir la confrontació, un altre de resignat a no guanyar la batalla amb l’estat i cercant per això mateix un camí del mig, pròxim a una certa gestió autonòmica, i finalment un autonomisme autoproclamat que tindrà moltes dificultats en la recerca d’un discurs i un espai inexistent i que comptarà, a més, amb la pressió dels seus dos espais fronterers: el PSOE com a avalador intransigent de l’status quo, i l’independentisme resignat que posarà tant l’èmfasi en la gestió de la Generalitat, en això que en diuen el ‘govern efectiu’, que potser acabarà menjant-se espai i vots a aquest autonomisme explícit que ara intenta traure el cap, cosa que encara dificultarà més la maniobra.

Un apunt final. Aquesta maniobra d’ara és feta a partir d’una visió tan antiga de la política que fa feredat. Els anys del procés, amb la politització extrema que han creat en la població, han arrasat la política tradicional i els seus mecanismes. De fet el procés ha estat una autèntica trituradora de partits, que encara no ha acabat la feina. Sobretot perquè la gent, els ciutadans, han deixat de ser dòcils i les marques i els noms han deixat de ser sagrats. Churchill després de guanyar la guerra als nazis va perdre les eleccions al seu país i va reaccionar amb aquella frase famosa segons la qual la democràcia és un sistema perfecte, amb un sol problema: que la gent, en realitat, sempre vota allò que vol. I això, que per sort passa al nostre país ara, sembla que alguns es resisteixen a entendre-ho.

PS. Ahir VilaWeb es va afegir a la vaga feminista, com ha fet en anys anteriors, informant durant tot el dia tan sols de les mobilitzacions del 8 de març i presentant als lectors un dossier especial amb un grapat d’articles interessants que encara poden trobar a la portada d’avui. Permeteu-me que destaque molt aquest: ‘Em van violar, tenia catorze anys‘. Perquè és un relat colpidor, en primera persona, valent i digne, que captura a la perfecció l’essència de la violència contra les dones. Perquè ens obliga a reflexionar sobre com és possible que a la nostra societat hi haja persones, homes, amb la capacitat de fer tant de mal. Perquè evidencia que és una prioritat lluitar contra aquesta xacra social, no un dia l’any sinó cada dia.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
08.03.2020  ·  22:18

Tant de bo sigui veritat que no torna l’autonomisme ‘tronat’. Als ‘Unionistes’ els aniria ‘de perles’ refugiar.se en això, ara que Cs(sortosament) està de baixa

Josep Usó
Josep Usó
08.03.2020  ·  22:24

La Catalunya dels anys de Pujol ja ha deixat d’existir. Igual com l’Espanya de fa deu anys. No veure-ho és com ser cec. La gent ha obert els ulls i ara ja no es mira, embadalida, unes sigles o un nom. Ara mira el què fan i el què no fan, els qui els demanen el vot. Malauradament per ells, aquells que ara ens parlen de “pragmatisme” semblen tindre moltes dificultats per a poder viure fora d’un sou polític. I sous tan generosos com el que deu tindre Duran i Lleida, no n’hi haurà per a tots. És natural, que l’IBEX també va de baixa.

Empar Valls
Empar Valls
08.03.2020  ·  22:29

Per mi és una bona noticia i encara seria millor si s’anomenessin Convergents.
Estic cansada que certes persones em diguin Convergent per votar Junts per Catalunya.
Que segueixi la purga dels partits, més i més, que així sigui …

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
08.03.2020  ·  22:33

Aquests saben perfectament que el seu producte no té mercat. És com intentar vendre càmeres de fotografiar polaroid o fax. No es presenten per guanyar escons, es presenten per guanyar calers que els pagaran per fer perdre vots als parits independentistes.

El que no s’esperen és que potser els surti el tret per la culata i acabin fent perdre vots al PSOE, PP i C’s.

joan rovira
joan rovira
08.03.2020  ·  22:38

Sense denunciar dia rere dia el context colonial i el seu entramat, l’emissor- polític no serà creïble al receptor-ciutadà.
I, sense anunciar mesures concretes per desfer-se del sistema colonial, la societat catalana persistirà amb els seus vicis colonials.
Tot l’altre pertany als col·laboracionistes natius o forasters en l’ocupació, amb governs diferents, de la monarquia hispànica de Catalunya.

Josep Salart
Josep Salart
08.03.2020  ·  23:23

No és preocupant el qué facin aquests quatre arreplegats.

El tema que amoïna és el control dels masmedia, tertuliants a sou, predicadors i embaucadors diversos per asseura ERC, el nou partit autonomista de Catalunya, al control de la Generalitat. Governar per aniquilar l’independentisme.
I si guanyen els vots del poble llest, els controlasors de la béstia, ordenaran a la JEC que els ajudi. És l drrera oportunitat que tenen per no desaparèixer, ni ells ni l’estat, ni les seves autonomíes, ni els seus lladres encapçalats pel tractant i comissionista.

Dit això i referent al dia de la dona, fa un any que espero que Vilaweb respongui si, a la seva empresa hi ha igualtat salarial i laboral o hi ha discriminació pel sexe, com a tants putus llocs.

Robert Mora
Robert Mora
08.03.2020  ·  23:39

Si la cosa arriba a quallar no serà per guanyar sinó per impedir que “els altres” guanyen.
El catalanisme s’ha convertit seguint una lògica implacable en independista perquè no hi ha Catalunya, no n’hi ha Països Catalans sense independència
La gent ha obert els ulls i ha descobert com Sant Pau caient del cavall que no hi ha nació, llengua ni solvència econòmica col•lectiva romanent a Espanya.
Encara però poden evitar que els “altres guanyen” i depassen el llindar del 50% de vot.
I al remat eixa i cap altra és la operació.
No ho conseguiran però.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
09.03.2020  ·  01:11

Em quedo amb aquesta frase del comentari de Joan Ramon Gomà: “No es presenten per guanyar escons, es presenten per guanyar calers que els pagaran per fer perdre vots als parits independentistes”.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
09.03.2020  ·  01:43

El que els puga passar als autonomistes catalunyesos no ens fa ni fred ni calor. Tu Vicent ho has radiografiat amb bisturí. En el fons només estan esperonats pels poders de l’estat colonial per a intentar fragmentar el vot independentista. Em puc permetre el luxe d’anomenar-los pobres traïdors quintacolumnistes.

Ací a VW sempre he enraonat en dues vessant: activista polític i en el meu àmbit professional: arquitectura, urbanisme, disseny i tecnologia.

Sempre des d’una perspectiva personal. Em costa enlairar-me en l’abstracció universal més enllà del que és la meua pròpia experiència. Estic ancorat als “exempli” com Llull.

Avui crec que és molt més important, transversal i universal el relat de la xica que va ésser violada amb penetració i que -segons ella mateixa- la marcara tota sa vida. Ho enumeraré com sols fer:

1. Fa uns mesos vaig dur ma mare al metge i el facultatiu em va fer l’explicació més positiva del feminisme biològic que mai havia sentit. Li vaig al·legar al doctor que ma mare es reunia amb les seues amigues de tota la vida. Una dotzena en total, totes vídues tretes d’una en què, un marit, és l’únic supervivent. La resposta del facultatiu fou: “N’és normal perquè la Natura és sàvia i sap que l’element femení és el cabdal per la perpetuació de l’espècie, i els mascles som mer complet i, per això, imperfectes”.

2. El gran arquitecte Oscar Niemenyer, muïgué a 104 anys en 2012. Un any abans li van fer una entrevista i va dir rotundament: ” desenganye’s jove, en aquest món ni l’arquitectura, ni l’urbanisme, ni les idees polítiques (ell fou un gran activista polític amb exilis forçats inclosos) ni res pot superar la importància de les dones.”

3. I aquesta és una de les confessions més dures que mai he fet en ma vida: Quatre (4) de les meues parelles van estar violades i forçades. Bé per mascles amics dels seus pares així com forçades sexualment. Incloses la mare dels meus fills, com ma filla. Una altra per un amic de la seua parella en un bancal.

4. Són fets molt durs que sempre la víctima intenta esborrar de la seua memòria com si no hi hagués passat. A ma filla ha costat anys descobrir eixe fet perpetrat per un familiar que ella ens ocultava. I, en aquest context social, que cal rompre, per sempre més, la víctima es sent sola i segurament incompresa pel seu entorn proper que l’hauria de protegir.

5. Aquesta revolució de la femeneïtat global cal que contribuïm tots els éssers humans per tal de que no puguen ocultar-se els maltractadors ni que les víctimes hi resten indefenses i puguen tindre els estris de justícia social per a reeducar-nos en comú i mútuament, perquè algunes de les dones-mares, -malauradament- són les transmissores del pitjor masclisme.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
09.03.2020  ·  02:29

Reconec que seria divertit assistir a com Marta Pascal es fot una hòstia de nivell Rita Barberá. La vida seria bonica.

Joan López
Joan López
09.03.2020  ·  06:42

Jo soc la primera generació nascuda a Catalunya de la meva familia tan paterna com materna,ara ja tinc filla,nebots, que ja son la segona i tercera,dic aixó perque m’estimo molt Catalunya i hem costa entendre com catalans de segles es podem vendre per diners al estat que els oprimeix. Per mi son uns traidors

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
09.03.2020  ·  07:00

Aquestes i aquests autonomistes s’enfonsaran tant com pels passà Cs a les darreres eleccions.
I els partits que prenen referents pseudoautonomistes corren el mateix perill/camí.
Viure i votar al 2020 no és ni serà com era des del 2010,2012, 2015 2016, 2017, 2018. A cada nou pas per les urnes tot allò que volia significar autonomisme anava perdent “potència”.

Albert Miret
Albert Miret
09.03.2020  ·  07:06

Un problema difícil de resoldre és que al revés que deien els romans: “Roma no paga traïdors”, Espanya sí que els paga i molt bé. I el més bèstia és que ho fa amb diners que ens roba sistemàticament a nosaltres. Així, podríem dir que ens estem pagant la nostra pròpia derrota, i com més ens esforcem a treballar per fer rica la nostra terra, més els enriquim a ells i més facilitem aquest transit econòmic-ideològic o directament mafiós, típic de la “política” de cal veí. Encara m’acolloneixo quan penso amb el vídeo que VW va publicar ahir en vers la composició tan profundament podrida d’un Tribunal de Comptes familiar, que ara és l’encarregat de robar directament amb multes astronòmiques als polítics independentistes uns diners que, mancats de control, hom suposa que deuen anar a parar a les butxaques de les famílies que al reportatge queden perfectament retratades. Famílies peperes i també sociates d’aquestes amb les que hi ha partits catalans que es fan dir independentistes, que malden per poder pactar vés a saber que. Hom es pregunta com pot ser que davant d’aquests espectacles demolidors de cada dia, encara hi hagi “unionistes”, “podemites” i altres menes d’espanyolistes que es mantinguin fidels a les clavegueres d’un l’estat que mai ha arribat a ser Estat. És obvi que per a solucionar aquest tràfic de diners robats, una solució ràpida seria un tancament de caixa, que -tot sigui dit- cap dels nostres temorosos polítics s’atreveix a fer. Prefereixen implorar al lladre que ens robi una mica menys. Vergonyós! És per tan imprescindible que la revolució es continuï fent des del carrer amb gent independentista i no de partits.

Pep Agulló
Pep Agulló
09.03.2020  ·  08:32

NO SABEM QUÈ DONA VOTS…

Si parlem d’eleccions al parlament català (encara no estan ni convocades), sempre hi ha els vots inútils, aquells que els unionistes voldrien que fossin molt més; alguns ho són, perquè els candidats independentistes que en surtin són una maquinària de no fer res, ni deixar fer res (“ingovernables”), altres, els nostàlgics autonomistes, ho són perquè no tindran prou vots per entrar al parlament.

Entre aquests dos espectres polítics la majoria independentista perillarà. Res de nou. Estem lluny de Perpinyà. Això va d’autonomia a l’ombra de la Junta Electoral Central…

LLIBERTAT I AMNISTIA!

josep soler
josep soler
09.03.2020  ·  09:09

Usar la paraula “explícit” quan parlem de l’autonomisme del PSOE és un oximoron. Cert que es fan dir autonomistes i fins hi tot la seva franquícia a Cat, el PSC, ens ha parlat en el passat de federalisme. Però els fets demostren que pel PSOE les autonomies només són útils per posar-hi càrrecs, funcionaris i fer-hi passar Aves de llarg. No només no han entès mai el significat de la paraula autonomia a Catalunya, el PSOE des del 82 amb la LOAPA, ha estat aliat del PP per buidar les províncies espanyoles. I el mateix comentari val per la seva segona marca PODEMOS amb la franquícia catalana COMUNS.
M’agradaria que en Partal estigui encertat amb la idea que l’autonomisme del passat no dona vots avui, però ERC des de finals del 2017, amb la seva obsessió de voler ampliar la base de l’autonomisme, hores d’ara és un partit autonomista de fet. És evident que el proper govern de la Generalitat serà un tripartit PSOE-PODEMOS-ERC. Els números són tossuts i les sumes no fallen: Junqueres amb Puigdemon no es pot tornar a repetir, Puigdemon no podrà sumar amb ningú més i Junqueres ja ho ha fet amb la progressia burocràtica espanyola. Per retenir els vots dels independentistes una legislació més, ERC compta amb TV3 i el relat que si no fan ells govern amb el PSC/COMUNS ho faran ells amb CIUDADANOS com han fet a l’Ajuntamnet de BCN.

El COMUNS, no tindran cap problema amorrat-se als càrrecs de la Generalitat pactant amb els franquistes-IBEX, ja ho ha fet la Colau.

Jordi Casafont
Jordi Casafont
09.03.2020  ·  09:16

Marta Pascal i companyia són uns venuts autèntics inútils compreu un bosc i pèrdeuse i deixeu de tocar els collons

enric llopis
enric llopis
09.03.2020  ·  10:47

Senyora Pascal, la seva i la dels seus és una politica tant rància… A qui pretén enganyar?

Salut Carbonell
Salut Carbonell
09.03.2020  ·  10:59

L’IBEX ja paga a aquesta gent només perquè restin els vots independentistes……. és igual sinó més els voten 4.000 persones (les famílies i els amics) lo important és que no permetin de formar un Govern que vulgui la independència que és el que han fet a BCN.
I em pregunto, com pot ser que persones amb aquesta “ideologia” s’atreveixen a dir que volen conduir un poble quan queda demostrat que ni l’escolten ni el comprenen .

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
09.03.2020  ·  11:12

No ens amoini gens: se la fotran per ineptes.

Jordi Alou
Jordi Alou
09.03.2020  ·  11:18

Tots els que vivim i treball – hem a Catalunya no som conscients que les envestides de L´imperi Ñol retallant drets perjudicant a tothom sense distinció si ets o no independiste. Els cops de porra van ser indiscriminats L´imperi no esta per matisos. La Republica Catalana es la possibilitat de instar un sistema social mes just.
Sense humans inviolables.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
09.03.2020  ·  11:35

No reconèixer que l’estat de les autonomies s’ha acabat es un greu error. El van enterrar el 2010 amb la sentencia del TS. I ja no te cap sentit. O al menys molt llunya del que tenia. Les 17 autonomies van néixer per a ofegar les de Catalunya, Euskadi i Galícia, que son les que reconeix la Constitució. Quan una d’aquestes “nacionalitats” diu que no vol aquesta autonomia el joc s’ha acabat! ja no serveix de res, i de fet retrocedim a abans de la Constitució; com diu Perez Royo el 2010 es va anular el capítol territorial de la Constitució .
Aixi les coses ja em direu quin sentit te fer un partit autonomista ara, sense projecte ni futur. Nomes al PsoE se li acut oferir tímidament un nou Estatut, quan ja n’hi havia un que li fou barrat el pas.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
09.03.2020  ·  11:44

Un editorial escrit sente utilitzar el raonament desapassionat ni el mètode científic.

Crec que, malauradament, hi ha lloc per aquest autonomisme que negueu però certament no serà ocupat pels de Convergència de tota la vida sinó pels milers de desencisats del món confús i fratricida del sobiranisme amb uns objectius de joguina. Objectius sense visió de futur.

Puc donar fe que al meu entorn veig massa gent que JA NO CREU AMB NOSALTRES.

Com els milers de perjudicats pels talls de la Meridiana que ja no ens votaran mai més.

David Mascarella
David Mascarella
09.03.2020  ·  11:47

Vicenç Partal fa una lectura, la seva, sense atenir-se a la “pressumpció d’innocència”, a partir de la seva interpretació dels esdeveniments. És ben legítim, i ho ha de fer, i la meva opinió és que no es pot encasellar si almenys no s’esmenta les declaracions i la voluntat manifesta d’un dels encausats, (tan és el què diguin…).

” En relació amb això, podria passar que a les eleccions vinents assistíssem a una catarsi de la qual sorgiran un independentisme decidit a guanyar i a mantenir la confrontació, un altre de resignat a no guanyar la batalla amb l’estat i cercant per això mateix un camí del mig, pròxim a una certa gestió autonòmica, i finalment un autonomisme autoproclamat” El futur dirà qui és qui.

Per aquest motiu, refuso i retrec com a integrant d’una corrent de les tres, que tingui cap dret i constància del què volen els altres, és molt agosarat, subjectiu i injust. Pot pensar el què vulgui i ho ha de dir, però falta una cosa: suprimir l’afirmació mig dita, falta el jo crec, opino.. potser algú creurà que no sempre has d’anar amb el jo crec-opino per davant, , però en alguna ocasió hi ha hagut discrepàncies sobre el que creuen uns i altres, i a vegades val més evitar confusions.

Jo podria creure que al sr. Partal el mouen uns interessos concrets, potser per una tendència o simpatia… però mai ho diria així:

al sr. Partal el mouen uns interessos concrets, potser per una tendència o simpatia. Per la seva integritat, per la meva i la dels meus companys.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
09.03.2020  ·  12:59

I l’autonomisme d’ER ?

david graupere
david graupere
09.03.2020  ·  13:11

Molt ben trobada la cita de Churchill, encara que la nostra elit política es capfica en Mandela o Gandhi. Ben segur que Churchill seria més eficient en construir la independència catalana.

No m’estranya que vulguin reviscolar la mòmia d’una Generalitat regional amb les dolçes menjadores, quan un president del parlament, Roger torrent, un suposat independentista que vetlla per la seguretat jurídica AUTONÒMICA.

Qui coi va ficar aquest homenet com a president del parlament? Ell solet s’ha carregat dues presidències. Ell solet.

Montserrat Puig
Montserrat Puig
09.03.2020  ·  14:57

Que Marta Pascal i companyia són autonomistes ho sabem i ho sabíem tots. I ells no se n’amaguen. No enganyen.
Que el que els interessa són els “calés” com ha dit algú en un comentari, també ho sabem tots.
Que si es presenten a les eleccions possiblement se la fotin, també ho podem preveure. Això no ens fa cap mal a nosaltres, els que volem la independència. Que es presentin, ja ens va bé.
El que no ens va bé són els que enganyen. Els que són tan autonomistes com la Marta Pascal i companyia però que fan veure que no ho són i així recullen vots d’alguns independentistes. Alguns a qui també només interessen els calés que els donen els seus sous de polítics amb poltrona i que no tenen cap interès en la independència perquè un cop hi hagi independència tot el mapa polític canvia i ells perden la seva poltrona i els seus calerons.
Aquests, per assegurar-se els vots diuen que són independentistes, però només fan polítiques autonòmiques: enganyen.
Voleu noms? Junqueras, Rufian, Tardà, Torrent, Aragonès, Sol, Vilalta, Sabrià, etc., etc., etc. Esquerra Republicana, en definitiva.

Per cert, és la mateixa ER qui s’ha tret la C. En molts llocs ho ha fet així. Ho dic per alguns que diuen que els traiem la C.

Roser Caminals
Roser Caminals
09.03.2020  ·  15:30

‘…podria passar que a les eleccions vinents assistíssem a una catarsi de la qual sorgiran un independentisme decidit a guanyar i a mantenir la confrontació, un altre de resignat a no guanyar la batalla amb l’estat i cercant per això mateix un camí del mig, pròxim a una certa gestió autonòmica,”

L’autonomisme preocupant no és el de les runes convergents, que van a cara descoberta. És el de la cúpula d’ERC. Fins que no constatem quants ciutadans encara la creuen independentista, no podem donar l’autonomisme per mort.

Jaume Angerri
Jaume Angerri
09.03.2020  ·  15:50

Anem al fons de la qüestió?

La llei electoral que regula les eleccions al Parlament de Catalunya és l’espanyola LOREG. Enguany farà 40 anys que els partits catalans varen decidir no tenir llei pròpia.

Diuen els entesos (COLPIS, per exemple) que les lleis electorals es consoliden quan l’oposició (qui perd les eleccions) les accepta. Amb l’accés del PSC i el tripartit, la Llei es va blindar. Curiós, oi?

Una llei que no ajuda aventurismes (Partit per la Independència; Grup de Poblet; Primàries; …)… perquè consagra les direccions de partits que controlen els llocs que poden accedir a la condició de diputats/diputades per les llistes tancades i bloquejades.

Al segle XXI, hi perdem la gent.

Només podem triar llistes de culs llogats…. 😌. Atès que això nostre de la independència és una feina que demanarà una estona: per què, a la propera elecció, no mirem que tinguem llistes obertes?

Un debat, per a sortir del replà i seguir pujant.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
09.03.2020  ·  16:33

Subscric 100% el comentari de Roser Caminal.

“Restaurarem el govern, farem un govern efectiu, farem república, bla bla bla”. Els ex-convergents almenys van de cara.

Josep Maria Puig
Josep Maria Puig
09.03.2020  ·  19:02

Hi ha una diferència molt gran entre l:autonomisme del 78 i el d’ara. Els que érem autonomistes ens ho crèiem. Crèiem en una Espanya democràtica on hi cabia una Catalunya nacional. Ara les coses han canviat. Aquests autonomistes hem estat violats. Ja mai més serà el mateix. Qui continuï defensant l’autonomisme només pot ser o bé per interessos o bé perquè s’ha rendit.

ernest ramos
ernest ramos
09.03.2020  ·  20:55

Hem de tenir sempre present aquella fotografia d’un vagó de tren carregat amb quaranta-sis milions d’€ que surten cada dia de casa nostra i no tornen i que servirien per a fer i mantenir escoles , abaixar el temps d’espera a Sanitat, millors sous a mestres, metges i policies , etz., …

Mª Encarna Oliveras
Mª Encarna Oliveras
09.03.2020  ·  22:19

Al que hem de tenir present, és que hem de reforçar el Consell per la República. Són els exiliats els que en aquest moment tenen la força que necessitem.
He estat quasi 40 anys votant a ERC.
Quina decepció!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes