El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Dolors Montserrat (1973) és la vicepresidenta tercera del Congrés dels Diputats, vicesecretària d’Organització i Acció Social del PP de Catalunya. Filla de la també política Dolors Montserrat, ara ella es presenta per Barcelona a les eleccions del 20-D pel Partit Popular. Va de número quatre. A les anteriors eleccions el PP a Barcelona en va treure set. Montserrat és advocada, llicenciada en dret a la Universitat Abat Oliba

—Vau estudiar a l’Abat Oliba. Encara hi manteniu vincles?
Molt bons amics, sí, que encara ens veiem. Cada any pels ponts del desembre un de nosaltres organitza un viatge secret. Només ell ho sap i dóna pistes falses. Porteu banyador, i anem al nord. Per exemple. Hem anat a Marràqueix, Galícia, la Rioja, o els Castells dels Càtars. És el grup de la universitat, i mantenim molt bona amistat. I l’única del PP sóc jo.

Quina va ser la seva primera feina?
Quan vaig acabar la carrera l’any 1996, vaig treballar un any a l’empresa del meu pare. L’atur era bestial. Entre els menors de 25 anys hi havia un 36% d’atur. A casa tenim empresa familiar, logística i transport, fundada per l’avi matern. Vaig ajudar i aprendre a casa. Però jo volia exercir la meva professió d’advocada. Advocada de plets. Vaig fer un màster, i allà vaig conèixer els meus socis del despatx. Vaig muntar un despatx a l’Hospitalet de Llobregat. Un soci encara hi és.

Perquè t’especialitzes en immobiliària?
—Immobiliària no vol dir només grans immobiliàries. Vol dir arrendaments, contractació civil, família, herències, servitud de camins i camins. Això també són béns immobles. I en finca rústica, mal m’està dir-ho, sóc molt bona.

Comencem per l’autocrítica. En feu, sobre com el PP ha gestionat la corrupció?
Està clar. A les nostres institucions i partits ha entrat algú que s’ha demostrat que és corrupte, i en benefici propi. Vol dir que hauríem d’haver posat més mesures de control. També és cert que moltes vegades és molt complicat. Molts empresaris t’ho expliquen.  No només passa a les institucions, també a la privada tenen els seus problemes. I a vegades han de posar una càmera i tal per enganxar-los. Costa. I d’altres t’expliquen que fins al cap d’un o dos anys no se’n van adonar. Vull dir que a vegades costa molt de tenir un control estricte dels teus treballadors. L’autocritica és que potser no vam tenir prou mitjans per controlar a la gent del nostre partit. Rajoy va demanar perdó el 2012. No només als nostres afiliats sinó a tots els espanyols. I no hem posat pals a les rodes de la justícia. Volem un país net i polit com una patena.

DolorsMontserrat_10122015_01La Sareb és un banc meitat públic i meitat privat. Tenen pisos. I aquí l’objectiu és tornar-los al mercat privat. Per què, tornar-los, i no quedar-te’ls?
El PP ha incorporat la dació en pagament al codi. Per primer cop a la història d’Espanya. No existia. Simplement no existia. I hem aturat 80.000 desnonaments. On els propietaris són bancs. Tots aturats. I es posen en funcionament els serveis socials, es dóna possibilitat als deutors de reestructurar el deute. I si no pot, dació en pagament. N’hem fet 17.000. Una bestialitat.

Quants desnonaments no heu aturat? Perquè també se’n fan.
I on és l’Ada Colau aturant els desnonaments? Va dir que hi seria. I no la veig pas…

La Dolors Sabater a Badalona els ha aturat
Sí? I va cada dia, a aturar-los?

No. Ha anat a parlar amb els bancs. És la batllessa.
No. Això ho ha fet el govern d’Espanya amb una llei. Qui digui que els bancs poden desnonar, menteix.

Les batllesses et diuen que no només els bancs desnonen, és que ni avisen. I no poden activar els serveis socials a temps.
Els desnonaments socials i econòmics estant aturats des de fa tres anys. Això és demagògia i perversió.

A Nou Barris hi ha desnonaments cada setmana
Estem parlant d’habitatges de propietats de bancs? Si el propietari és una altra persona és una cosa, i si és el banc, una altra. Fa temps va sortir un reportatge a La Vanguardia que em va agradar. Hi sortien diverses famílies que en l’època de bonança van comprar un segon pis. I ara vivien dels lloguers. I es trobaven que els entraven okupes i es veien en l’obligació de treure’ls. Jo no et puc assegurar si els de Nou Barris són desnonaments econòmics i socials, o no. Però sé el que diu la llei. I m’estranyaria que passés.

Com pretenen els partits unionistes a Catalunya…
Unionistes? M’ofèn que em diguis anticatalana.

Unionista és un insult?
Sí. No m’agrada.

Per què?
Perquè sóc catalana i espanyola i sóc lliure de pensar el que vulgui. No vull que m’etiquetin. El meu partit és el Partit Popular de Catalunya. ‘Unionista’ és un vocabulari que m’estigmatitza. N’estic farta. Em diuen que sóc anticatalana pel fet de ser del PP. I no. M’ofenen. M’insulten. No és l’únic cas. Jo sóc filla de mare que ha tingut càncer. I a vegades la gent utilitza l’expressió ‘càncer’, ‘Situació cancerígena’, ‘La crisi és com un càncer’. I també m’indigna, també, aquest vocabulari. No em diguis unionista. Unionista de què? Espanya ha estat sempre unida. Sóc catalana, espanyola i europea.
—Tornem-ho a provar, doncs. Els partits independentistes van treure el 48%. Els NSNC un 12%. I només un 39%, els contraris a la independència. No sé com ho podeu frenar, essent minoria.
No vull frenar cap català. Nosaltres ens presentem per a governar els 7,5 milions de catalans. També els que tenen el cor independentista. Per tothom. I pensar en els problemes reals dels catalans. La convivència és un dels valors més grans que ens dóna la democràcia. El no crear un prejudici ni un estigma, per majoria que siguis. Però a més ara s’ha demostrat que de majoria, no ho són, els independentistes.

DolorsMontserrat_10122015_02Home. Sí que ho són.
ERC i CDC, al llarg de la seva història sempre han sumat majoria absoluta. Per primer cop ara no sumen majoria independentista. I a més a més són ANC i Òmnium Cultural. I després, si vols parlem de la CUP, que no són ni independentistes. Són antisistema. I fora de l’euro.

No és independentista la CUP?
Sí. És independentista, antisistema i antieuro. És nacionalització de les empreses. Jo no he sentit que ERC i CDC vulguin sortir d’Europa. Són molt més a l’extrem. És un canvi de model brutal. Per mi és chavisme pur. Volen fer un món nou.

Perdoneu, però si feu l’anàlisi que l’independentisme ha perdut el 27-S, us estimbareu.
No faig aquesta anàlisi. Dic que el 27-S va néixer una nova oportunitat. Per tots. Pels que pensem que no és necessari la independència i pels que sí. Perquè el que s’ha vist és que Catalunya està partida en dos. És com un meló partit. I jo no vull un meló partit. Vull que torni a haver-hi convivència, concòrdia i llibertat. I està clar que moltes coses ens uneixen, i moltes ens separen. Però una ens uneix a tots: a tu et preocupa el lloc de treball? La crisi econòmica? Corrupció? Doncs posem-nos a treballar en això.

—Us diran que els llocs de treball, la crisi econòmica i la corrupció té una solució: marxar d’Espanya.
Però i l’altra meitat? No els tens en compte, l’altra meitat? És que no sóc catalana, jo?

I vosaltres, que no teniu en compte el 48% que vol marxar?
Sí, que el tinc en compte. Però el que no pots fer és un país sense comptar amb l’altra meitat. Espanya hi ha hagut sis constitucions. Mai ha tingut èxit cap constitució, fins a l’actual. Saps per què? Perquè només una banda la feia. O els conservadors o els progressistes. I així no es fa res. En canvi, l’actual constitució…

No hi apareix la llengua catalana. Perquè ens tenen en compte.
Com que no? A l’article 3.

—No. A l’article 3  no hi surt la llengua catalana. Surt ‘demás lenguas‘. I no és el mateix.
—’Demás lenguas’, surt?

—Sí. No ens desviem: al final la democràcia són majories. I ara sou minoria.
—Minoria a Catalunya, però majoria a Espanya. I de fet, minoria a Catalunya, tampoc ho som. Som un 51%. Mira els de Podemos, que no els veus? Podem diu que sí al referèndum, però és que no penso entrar en aquest debat teu. Jo vull construir i edificar aquesta gran Catalunya. I que tenim molt en comú. I em sap greu que siguis independentista, perquè deus estar frustrat. Però qui t’ha frustrat no sóc jo. Jo tinc molts amics independentistes que m’ho diuen: ens han frustrat.

—Frustrats són els que van deixar el PSC i s’han passat a l’independentisme.
—Mira. el 27-S va dir que Catalunya està parida en dos. I sense convivència i amb fractura.

— Vós esteu a favor de l’avortament?
—No

—Doncs jo sí. I això no ens fractura. Quin problema hi ha?
—Jo vaig acceptar la llei del Zapatero, perquè era la llei de la majoria

DolorsMontserrat_10122015_03—Doncs accepteu ara la victòria del 48%. No?
—I perquè no acceptes que el 8 d’abril del 2014, al ple del congrés dels diputats, dels 47 diputats catalans, 25 vam dir no a la transferència del referèndum? Per què no ho vau acceptar? Per què vau continuar saltant-vos la llei a la torera? La llei és per tots. Fora de la democràcia, fa molt de fred. És totalitarisme.

—Insisteixo, em sorprèn l’anàlisi: negar la victòria dels independentistes el 27-S.
—No t’ho nego. Han guanyat amb el 37% dels vots.

—Els independentistes són el 48%, Dolors…
—Per mi no tots són iguals. L’independentisme d’ERC i CDC no és el mateix que el de la CUP, que és independentisme més antieuro, més antisistema, més anti Europa. Qui s’ha unit és ERC i CIU: 37%. Els altres són antisistema i antieuropa.

—I com us expliqueu que Anglaterra s’hagi acceptat, com a Canadà, un referèndum, i vosaltres no?
—No penso entrar en aquest debat nacionalista que només ens ha portat a la discòrdia entre els catalans.

—Com l’avortament
—Jo vull una Catalunya pionera en tot. I sobretot en llibertat i convivència. Sense estigmatitzar el que pensa diferent. Aquesta era la gran grandesa de Catalunya. I per això a la resta d’Espanya ens admiraven. I ara a la resta d’Espanya ens diuen: què us ha passat? Éreu l’admiració i l’enveja. Ara, en canvi…Com vull fer-ho? Continuar essent Catalunya, pionera econòmicament i culturalment. Continuar dins Espanya I governar Espanya des de Catalunya. Com sempre hem fet els catalans. Hi ha una possibilitat: preocupar-nos dels problemes reals. A mi em fa vergonya que Catalunya no tingui president elegit. Estem en mans d’una assemblea de 1.500 persones, quan som set milions i mig. Quan l’únic que preocupa són les ambaixades i el separatisme. I no els llocs de treball. I a mi, com a mare, el govern d’Espanya m’ha pagat 100 euros al mes. I després, com a mare, els 500 de la Generalitat, no em van arribar mai.

—I això la Generalitat ho fa expressament? No té res a veure que l’estat tingui l’aixeta dels diners?
—València està pitjor finançada que Catalunya i paga les seves ajudes. Perquè es preocupa de les seves mares. Penso que la Generalitat es gasta els diners de tots en coses no prioritàries.

—Jiménez Losantos va dir que ereu ‘la sicaria de Soraya, una lerda, y un escombro’
—La gent que m’ofèn no hi perdo cap moment. La Cayetana de Toledo va fer una crítica a Rajoy. I vaig dir-li que els que estem més legitimitats a parlar dins el PP de Catalunya som els del PP Català. I Jiménez va dir això. En fi.

—També vau ser crítica amb Aznar.
—No em va agradar unes declaracions d’Aznar i ho vaig dir. Jo a l’Aznar l’admiro, perquè l’admiro. És un valor que sempre hem de tenir en compte, però quan ell va governar, el van deixar ser president. I jo penso que Rajoy ha de fer el mateix: governar a la seva manera. Els nostres valors són els mateixos amb l’Aznar o el Rajoy.

—Aznar està d’assessor en empresa privada. No és l’únic cas.
—Penso que està bé que tots els expresidents cobrin de l’estat, com a representació. Perquè en el fons fan marca Espanya, o marca Catalunya. Però després hauria de ser incompatible amb qualsevol altra feina. Si volen anar a l’empresa privada, que hi vagin del tot.

—Jorge Fernández, Moragas, Alícia Sánchez Camacho. Tots ells van a llista del PP aquestes eleccions. I d’una manera o altra, tots vinculats amb el Cas Camarga
—Ho desconec. El ministre Jorge Fernández Díaz ha demostrat la seva capacitat al ministeri de l’Interior. I sempre ho ha demostrat en tots els càrrecs. És un home de gran capacitat de gestió i principis, que sap governar. I necessitem persones així.

—Una persona que dóna medalles a verges. Ho trobo flipant.
—No. No ho trobo flipant. Trobes flipant que la Immaculada Concepció sigui la patrona d’infanteria? Jo, no.

—No hi ha cosa que em deprimeixi més que escoltar gent que diu que marxarà si som independents
—No ho serà
, d’independent, Catalunya. I a mi ningú em farà fora de Catalunya. A vegades aquests polítics independentistes volen que marxem. Perdoni? A mi em farà fora algú de la meva Catalunya? Al revés. Gent que divideix una societat, són ells els que han de marxar. Són ells els que no estimen Catalunya. A Catalunya sempre hi havia hagut independentistes. Respecte. Però un polític, cridats a conciliar, i fan tot el que fan?

—Els independentistes han acceptat fins ara la majoria, que es volia quedar. Ara haurem d’acceptar la majoria, que vol marxar.
—Es tornarà a girar la truita.

—I si heu fet tard?
—D’aquí a un any em tornes a entrevistar. I en parlem.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.