Dimecres de Tsunami: sense llibertat no hi ha normalitat

«Allò que es va viure ahir al Camp Nou i l'entorn, arran de la convocatòria del Tsunami Democràtic, es pot resumir en una frase: sense llibertat no hi haurà normalitat»

Vicent Partal
19.12.2019 - 06:27
Actualització: 19.12.2019 - 07:27
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Continuem empenyent la setmana, superat ja el dimecres de Tsunami i situats en el dijous en què Luxemburg decidirà sobre la immunitat o no del vice-president Junqueras.

Allò que es va viure ahir al Camp Nou i l’entorn, arran de la convocatòria del Tsunami Democràtic, es pot resumir en una frase: sense llibertat no hi haurà normalitat.

Amb independència del resultat concret de l’acció i de com haja pogut satisfer o decebre les expectatives de cadascú, es va veure clar que el partit de futbol no es podia jugar amb normalitat, com si visquéssem en un país sense repressió i amo del seu destí.

Una cosa habitualment tan sagrada, ja m’enteneu tots, com és l’enfrontament al camp entre els blau-grana i els blancs ahir es va trobar relegada a un segon pla, arran de les protestes de desenes de milers de persones, no únicament a l’estadi sinó també fora. Pot agradar més o menys què va passar i què es va organitzar, però negar una cosa tan evident em sembla poc correcte. Allò d’ahir no era cap Barça – Madrid normal. I això té importància.

En té perquè als manuals de repressió sempre es posa l’èmfasi en el fet que les accions repressives poden ser esporàdicament brutals, però que han de tenir per objectiu final tornar a la normalitat. Ningú no aspira a una repressió d’anys, dècades o segles, perquè quan és llarga sempre acaba fent-se insuportable i originant, tard o d’hora, una revolta. Per això tothom, quan exerceix la repressió, espera que tinga l’efecte de desballestar les protestes i els capdavanters i de contribuir a tornar a la normalitat tan de pressa com siga possible.

És vist d’aquesta perspectiva que jo faig valer que ahir, dos anys llargs després d’haver començat la repressió, es tornàs a palesar que no hi haurà normalitat sense llibertat. I tots hem de ser conscients que açò és una condició indispensable per a mantenir el torcebraç amb l’estat. Ep!, amb l’estat i amb aquells que, com la direcció del FC Barcelona o la dels Mossos d’Esquadra, han pres partit, i no precisament per allò que havien defensat històricament.

Perquè cal tornar a remarcar que les càrregues dels Mossos eren completament fora de lloc. Hi ha agents de la Brimo que semblen éssers embogits i que actuen amb una irresponsabilitat esfereïdora envers els ciutadans que tenen al costat, tant si fan res com si no. I és particularment irritant que això passe un dia i un altre i un altre sense que el govern de la Generalitat faça res per a canviar-ho o reconega, si és el cas, que ja no controla aquesta policia que formalment és a les seues ordres.

Pel que fa al Barça, ahir la directiva de Josep Maria Bartomeu simplement no va estar a l’altura ni de la història ni dels valors del club.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Rosa Asin
Rosa Asin
18.12.2019  ·  22:15

Gran article. Completament d.acord.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
18.12.2019  ·  22:23

Com a espectadora directe de l’actuació dels Mossos d’Esquadra a la travessia de les Corts he de dir que ha estat de provocació i lamentable. Amb aquests mossos la llibertat d’expressió està segrestada.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
18.12.2019  ·  22:24

Des de les quatre de la tarda hi ha hagut moguda al voltant del Camp Nou.
Des de primeres hores del matí ja s’ha vist i se n’ha informat del gran desplegament policial i de seguretat que hi hauria.

Té tota la raó Sr. Partal “no hi haurà normalitat sense llibertat”.

I per això avui hi ha hagutde tot una mica.
Des del molt control i la molta requisació de materials a l’entrada al camp, fins als crits d’independència o el “Sit and talk” en cartells o expressats oralment, etc.

També hem constatat què defensa cadascú, clar (entitats,empreses, mossos, …).

Amb tot, els disturbis i corredisses de Riera Blanca, per a mi no calien.

Gemma R.
Gemma R.
18.12.2019  ·  22:26

Els Mossos són la vergonya del país. Només veure la ràbia amb la que carreguen contra l´independentisme, és per demanar que si us plau, es tornin a quedar la competència, i que guanyin el mateix que un policia nacional, perquè són policia politica de l´Estat. Quan surten a manifestar-se l´Abascal i tot el seu sèquit d´ultres, no veus 500 furgones, ni ningú encerclant-los, ni intimidant-los, i molt menys baixant de les furgones a “matar”. Per tant, per a fer de gossos del rei i d´Espanya que cobrin com a tal, que portin els seus uniformes, i que tothom vegi qui és qui. El cos de Mossos es va crear i els van formar per a ser una policia democràtica al servei dels catalans, no era altra cosa. Per tant per a mi, destitució de Buch, i tornem el cos represor a l´Estat, tots aquests diners que ens estalviarem i podrem destinar a polítiques socials. Com a mínim la de seguretat ciutadana, que és ón hi ha tot el “fatxerio”.

Matilde Font
Matilde Font
18.12.2019  ·  22:29

Molts catalans ja fa mesos que emocionalment hem desconnectat del regne d’Espanya. Els que no han desconnectat són les grans empreses com el FC Barcelona que mantenen una actitud del “si, però no” per això ahir van requisar pancartes que no suposen cap perill pels jugadors.
Dels mossos no vull ni opinar, perquè molts d’ells i els seus comandaments no és que han desconnectat, és que tenen fil directe amb el regne d’Espanya. Ahir, com sempre, van pegar a gent pacífica i demòcrata que només vol un país millor i més plural.

Jaume Riu
Jaume Riu
18.12.2019  ·  22:48

Sembla molt que els futbolistes ens han dit això. Avui els futbolistes jugaven un partit de futbol que veuen més de 600 milions de persones i ens han dit clarament que sense llibertat no hi ha normalitat. Ho han fet bé: zero a zero.

Josep Usó
Josep Usó
18.12.2019  ·  23:08

Per una vegada, el veritable partit s’ha jugat a la grada i a l’exterior del camp. I ha segut un bon partit. Anormal, però ben jugat. No tenen repòs, aquesta setmana. Avui, la decisió sobre la immunitat de Junqueras. Ells poden mirar on vulguen, però no tindran normalitat mentre no hi haja llibertat. S’ho aniran veient.

DANI FRANCH
DANI FRANCH
18.12.2019  ·  23:16

A veure éxit hagués estat que no es jugués el partit, si tenim el llistó tan baix, malament, el paper del barça, igual que l’1 d’octubre una directiva que a mi no em representa, en quan al tsunami, segueixo sense saber on vol arribar i qui hi ha al darrera

Elisa Muixí
Elisa Muixí
19.12.2019  ·  00:39

La gent que hem anat a manifestar-nos pacíficament als voltants del camp nou hem estat testimonis de la brutal repressió policial. Jo no he vist cap persona agredint policies però he vist desenes de furgones en fila a tota velocitat pel mig de la Travessera de les corts plena de gent que estava tan tranquil·la manifestant-se. He vist furgones fent el carrussel a la cruïlla de la Travessera amb Arístides Maillol. He vist gent ferida per pilotes de foam. He estat a moltes manifestacions i sempre he sentit a dir que el perill de repressió comença quan es desconvoca. Aquesta no estava desconvocada, la gent esperava que acabés el partit… Un malson de policia, a fe de Déu!

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
19.12.2019  ·  03:44

ës una pena comprobar permanentment que els principals centres de decisió ( i els inferiors potser també, però no ens n’arriben tantes notícies), hi ha una quantitat insuportable de genis amb cap de carbassa que fan el que els convé a ells i/o a la seva butxaca, i que esgarríen moltes possibilitats d’una independència propera i fiable. Especialment els mossos necessiten amb urgència una neteja severa.

Joan López
Joan López
19.12.2019  ·  05:02

Ha baixat la mobilització peró no l’indignació,molta gent l (jo mateix) ja no surt per por a rebre garrotadas de aquets policias agresius:los brimos. Dit aixó crec que cada dia hi ha mes gent farta de aquet pais vehí,i la dexconexió amb ells es total. I ho he de dirt perque ERC es reuneix amb un partit del 155? aixó està emprenyant i molt als que volem una nació catalana.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
19.12.2019  ·  06:06

No em cansaré de repetir ;anys fa van obrir la porta d’entrada a PN i GC dins el cos dels Mossos que es com dir posar hienes ( ja no guineus) dins el galliner. Més els que ja hi havia marca Ñ , doncs aquí ho tenim. Hi això com ho capgirem? Tinc la meva tesi però no la dic per òbvia.

Carles Serra
Carles Serra
19.12.2019  ·  06:09

Estava fora l’estadi, la quantitat de forgonetes dels gossos, perdó, mossos, era acollonant, així com també de gossos.
Pensar que qui estar en front es un element que es diu Buch, que milita i la posat un partit que té líders que estant a la presó i exili, que estant al servei de l’estat opressors; de veritat, per enviar-los més enllà de la mer…..

Josep Segura
Josep Segura
19.12.2019  ·  06:27

Torno a reiterar la meva petició d’ahir a Vilaweb: una investigació periodística sobre els Mossos i sobre qui mana realment allà dins. “Sense Mossos no hi ha independència” deia el nostre director a l’època de “A un pam de la …”

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
19.12.2019  ·  06:42

D’acord amb l’editorial, i afergir-me a la demanda sobre un article peridistic valent i en profunditat sobre els mossos. Salut.

Albert Miret
Albert Miret
19.12.2019  ·  06:51

Poc es podia pensar el senyor que entrava a veure el partit, que aquell entrepà que s’havia preparat amb tant d’amor passaria -segons el reporter de TV3- a ser un protagonista indiscutible de la jornada reivindicativa d’ahir. Quan jo era petit, al TBO solien sortir historietes de la presó explicant que els familiars dels presos els portaven entrepans l’embotit dels quals era una llima, amb l’optimista objectiu de tallar els barrots de la seva cel·la i poder-se escapar. Francament, crec que ja seria hora que les forces de repressió anessin superant una infantesa mal resolta i adoptessin altres sistemes més moderns i efectius de prevenir aldarulls que el de prendre bandes que només demanen justícia i escorcollar entrepans. Altrament, també els demanaria que no ataquessin sense cap motiu a persones des de cap punt de vista violentes, que estaven només comentant la jornada després dels partits interior i exterior de l’estadi. I caldria ja urgentment que el conseller de les hòsties, voluntàriament optes per acomiadar uns quants agents que sistemàticament dóna més la sensació que van a desfogar-se de la seva problemàtica educacional provocant aldarulls que no pas a evitar-los.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
19.12.2019  ·  06:56

Los mossos son el brazo sucio de la violencia de la España franquista en Catalunya

Jordi Quinquilla
Jordi Quinquilla
19.12.2019  ·  07:17

Alguns agents de la BRIMO no mereixen altre qualificatiu que el de sociòpates: ahir per la nit amb el partit a punt d’acabar i davant del l’accés 19 del Camp Nou a Travessera de les Corts , van eixir un munt d’agents de dues furgonetes, i després de formar arrenglerats, un d’ells es va dedicar a apuntar amb un fusell de foam als qui érem concentrats en aquell punt, tot fent veure que ens anava a disparar. Que accions com aquesta es repeteixin concentració rere concentració, sense que ningú del Govern faci res per depurar-ne les responsabilitats, ens situen de ple en un escenari d’impunitat policial absolutament intolerable en un país presumptament democràtic.

Roser Giner
Roser Giner
19.12.2019  ·  07:33

I continuem amb el mateix. ….. pressió al carrer, però ….. Buch dimissió encara ho hem d’estar demanant sense èxit. Sense desobediència no hi ha independència. Si es desobeeix mantenint el llaç groc, també es pot desobeïr cessant a aquest impresentable de Buch Dimissió i fent neteja dins la Brimo, Arros i tot el cos. …. Continuem éssent una autonomia a les ordres de l’estat repressor i colonialista.
I gran llufa de partit. …. i l’acció de Tsunami també. No, menteixo, dins el camp els crits denunciant van ser més forts que mai, cert i la gent està cada vegada més emprenyada i continuem al carrer, perque cal pressionar a tothom, estat colonialista i polítics dels partits que suposadamanent defensen la independència. VOlem fer-nos sentir i després volem quer actuin. Escolteu al poble i feu el que heu de fer, que es per això que hem votat.

Carles Farre
Carles Farre
19.12.2019  ·  07:50

En quan als mossos, crec que ja se’n ha parlat abastament, son els Brimo, i al seu temps, com ja s:ha dit, va ser un greu error, un altre mes, deixar-hi entrar gent procedent de la GC i la nacional, però com que els catalans sempre volem ser tan acollidors.. causa-efecte.
I en quan al fútbol, continua sen la religió oficial de l’estat, tal com era en temps de la dictadura, i es que “la dictadura ni es crea ni es destrueix, només es transforma”.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
19.12.2019  ·  07:53

Sincerament em sap greu cada cop que comento un editorial anar a la contra, però un cop més he de fer algunes precisions. No sóc agent del CNI ni m’agrada aixafar inútilment la guitarra, però sóc partidari de plantejar la realitat amb cruesa. La primera frase de l’evangeli de Sant Joan (que també és a l’entrada de la CIA a Langley, és la famosa frase: “I coneixereu la veritat,i la veritat us farà lliures”), i jo crec que fins que no tinguem una anàlisi prou descarnada de la nostra situació no serem capaços ni de reaccionar, ni de plantejar les accions necessàries per a avançar (cap a on sigui, però avançar).

Vull fer constar d’entrada el meu total acord amb les paraules del director quant al capteniment de la Junta directiva (són una autèntica vergonya que fan semblar bo en Sandro Rosell), i quant als mossos (convindria que en Buch o el president de la Generalitat anessin conjugant el verb dimitir i el verb depurar: no per independentistes o no, sinó perquè no es pot anar impunement a dissoldre una concentració de ciutadans pacífics- i era pacífica perquè jo també hi era- motivar que es produeixin aldarulls amb els més radicals, i després dir que has anat a dissoldre una concentració de radicals. Simplement és mentida i una immoralitat).

Dit això sovint ens considerem el melic del món i, malauradament no ho som. I això també té a veure amb aquesta acció (i altres) de Tsunami. Avui he fet una passejadeta pels diaris de la capital (on surten en el millor dels casos els aldarulls, el partit, però ni una paraula del Sit & Talk, o directament res de les protestes), i per la premsa internacional (on no surt res). La conclusió no pot ser més desoladora per allò que es volia aconseguir: no hi ha pràcticament referènciesa l’acció enlloc. Les 50000 persones amb banderes, cartells, etc, haurien pogut aixecar anuncis de MacDonald’s i hauria estat el mateix (bé, segurament el mateix no perquè haurien sortit al Guiness de l’anunci més multitudinari). Per tant l’efecte de denunciar a nivell internacional la injustícia, d’aparèixer a tots els mitjans, etc, a través del clàssic no s’ha produït.

Només en dues ocasions he vist que algú ens hagi fet atenció (i ja és trist quan manifestacions molt menys importants que les nostres a París o Berlin són titulars a tot el món- la darrera la del canvi climàtic a Madrid): quan els talls de la frontera, i quan les cremes de contenidors (em nego a dir-los violència o aldarulls perquè en la major part de casos era gent defensant-se contra goril·les sense cervell). I per motius gens relacionats amb el moviment independentista sinó amb dues coses fonamentals: que Barcelona és una destinació turística de primera fila (i si hi hagués manifestacions similars a New York, passaria el mateix), i que el bloqueig molestava l’economia europea (com passa i passava amb les armilles grogues).

Amb tot això vull dir que les accions reivindicatives, pacífiques i amb molt de color són molt bones com a propulsor emocional nostre. Són necessàries, per suposat, tot i que el temps passat i la normalització de la repressió (la “granota bullida”) les converteixen cada cop en menys majoritàries (ahir davant el Camp Nou dubto que s’arribés a les 3000 persones). Però en el món egoïsta i sense principis en què vivim, no n’hi ha prou. Cal fer coses que realment facin mal al poder o siguin prou cridaneres com per no ser ignorades. No estic parlant de violència, perquè la violència suscita rebuig i justifica la repressió desfermada de l’estat, apart de ser moralment condemnable, però sí d’accions que facin aixecar-se de la cadira els comissaris europeus, ambaixadors, ministres, presidents i caps de grans empreses. A tots se’ns acudeixen exemples prou bons.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
19.12.2019  ·  08:04

Crec que ja està tot dit Ni Barça ni Generalitat están a l’alçada

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
19.12.2019  ·  08:11

Mira que hi havia hagut temps d’inactivitat prèvia per preparar aquesta acció del Tsunami! Com diu en Miquel Gilibert: poc seguiment, poc ressò, poca contundència i poca eficàcia. Potser pels volts de Nadal tots tenim al cap altres prioritats…

jaume vall
jaume vall
19.12.2019  ·  08:14

Completament d’acord.
Per la mateixa raó que estic d’acord, he de reconèixer que tenim un problema, dins de la nostra pròpia societat catalana, no només amb els veïns espanyols.

Victor Serra
Victor Serra
19.12.2019  ·  08:20

Les accions de desobediència civil, molt necessàries s’han de dosificar per fer-les realment efectives i allà on facin mal de veritat.
Amb tot, el dia important és avui. Sí els tribunals europeus féssin un veredicte favorable als nostres interessos, hauriem de saber treuren tot el suc possible. Estirar-ne les conseqüències juridiques al màxim. Les accions preses contra la inmunitat de Junqueres i Puigdemont ténen responsables. Al Suprem i a la JEC. No haurien de poden seguir amb la seva carrera impunement sense que els passi res. Concentrem-nos, perquè és on hi ha el poder de veritat.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
19.12.2019  ·  08:31

A la premsa italiana, res de res. Cap ressò. Només ho han vist els meus amics. I punt.
Fa temps que dic que a Itàlia (que és on visc) ningú diu res. I potser és millor perché quan parlen de nosaltres pregunten al corresponsal de La Vanguardia.

D’acord amb el Sr. Gilibert. Aixì no arribarem enlloc. Em sento en el dia de la marmota. ERC és la punta del iceberg de l’independentisme poruc. Ara, teniu present que ELLS ENCARA GUANYEN. Ho trobo escandalòs.

Estic només esperant que els exiliats es deslliurin dels compromisos judicials que tenen i que moguin fitxa. El temps s’acaba també per ells. Si no ho fan, jo plegaré de fer traduccions, de col.laborar des de fora per internacionalitzar el “conflicte”, de pencar fins a les tantes de la nit per un moviment que no es mereix la nostra presonal dedicació.

El Tic Tac l’haurem d’adreçar als nostres politics.

Amadeu Casamayor
Amadeu Casamayor
19.12.2019  ·  08:47

Dissolució de la Brimo i expulsió de tots els seus integrants!

Josep Salart
Josep Salart
19.12.2019  ·  09:10

Tota la raó Vicent al seu punt de l’editorial:

els que exerceixen la repressió ho van tornant tot a la normalitat. En el cas del poble català, és molt més complicat bufar i fer empolles..

Ahir a l’hora en punt de la convocatória erem quatre jubilats i jo, i la senyora María que passava per allà passejant el gos. Es va cridar independencia durant set segons i després a esperar que la gent anés arrivant per fer piló i entrar a veure si en grisman es guanya la comissió dels traficants de carn.

Els que manen a les televisions de retransmissió, està clar que son unionistes, forts com un roura però ep, disfressats convenientment d’ independentistes. Es el mateix que el passa al Govern de la Generalitat: el nostre MHP aguantant i els altres anar segant. No critiquem l’infumable Buch perquè tots, tots, faríem el mateix: si actues contra els mossos, el mateix sindicat espanyolista d’ells, et faRía la “vida privada” impossible, des de cremar el corxe de la teca dona a segrestar-te un fill. Per tant, nedar i guardar la roba. Del vice-president del Govern, ara mateix no trobo el calificatiu..

Recordava quan estava a l’autopista i veureu-ho tot parat, economía inclosa, gent nerviosa, camions i camions, barricades impossibles de treure en sis hores, foc a la bardissa i collons damunt l’asfalt, que tot això provocava una acció contundent, valenta i ben encaminada. Ahir no. Ja es van notant els efectes de la repressió continuada.

I queda poc per acabar-ho de polir: el partit botifler de torn (mira que tením mala sort eh), ja es prepara per investir i fer anar be un govern a espanya, els han promés que el vicari podrà combregar cada dia a la presó, intentaran amb tot l’ajut electrónic aparcar el trasto de l’avi a l’ Ajuntament de Barcelona i el senyor Aragonés ja te les sabates (amb plantilla de taló alt a dins) netes i a punt per arribar més comodament a les felacions promeses als técnics de l’estat espanyol, via augment d’impostos i retallades.

I un record al company comentarista senyor Gilibert: allargi dos quilómetres més el seu editorial i propossi coses, el llegim i sempre ho veiem fosc sense propostes engrescadores. Possi de tant en tant que hem de tornar parar l’aeroport de Barcelona, són els diners sap, (si ja sé que ho sap), tregui el seu compte corrent d’allà on el te i prediqui fort amb l’exemple. No es preocupi, ens trobarem tots a la presó i serà divertit. Molt millor que deixr-se treure la llibertat acceptant l’adulació, que no deu ser el seu cas.
Salut i a veure si podemmtrobar el cinquè gat.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
19.12.2019  ·  09:16

Admeto que jo vaig marxar de Riera Blanca pocs minuts abans que els Mossos fessin el desficaci de torn, de manera que per a mi va ser una tarda avorridota. Però, precisament, per què van muntar el desficaci si no estava passant res? Completament d’acord que cal tornar aquesta competència. Clarificaria les coses. Només afegir un detall: a totes les manis hi ha el mateix helicòpter. És avorridíssim. Volem helicòpter nou a cada mani. No pot ser que a sobre Mossos ens mati d’avorriment.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
19.12.2019  ·  09:30

Què carai se suposa que està negociant ER amb Madrid?. La repressió i la manca de llibertats segueix i s’amplia i ells fan com si no ho veuen.
Tots els mitjans espanyols ja donen per fet l’investidura de Sánchez. ER no saben negociar ni fer-se respectar. O potser fins i tot estàn usant aquest govern botifler i la seva policia feixista per demostrar al PSOE corrupte que són bons nens?.
ER i PdCat sou còmplices de la brutalitat policial i uns venuts a un partit corrupte, traint el poble de Catalunya i la seva lluita per la llibertat!.

Ramon Sans
Ramon Sans
19.12.2019  ·  09:39

Una aplicación informatica es un tigre de papel si no cuenta con el apoyo de TODOS los partidos independentistas y de las instituciones del país sometido. El Barça es más que un club , es ESPAÑOL Y MUY ESPAÑOL , POR DECISIÓN DE SUS SOCIOS con el apoyo de destacados miembros de ERC en la elección de Bartomeu en las tertulias de actualidad de TV3… no como acusación (que no sirve de nada ) sino como REFLEXIÓN INDISPENSABLE para poder mejorar algo.

El no éxito de la denuncia de la represión HA SIDO POR LOS MOSSOS , que dependen políticamente de JxCAT y ERC , los gobiernos son organos COLEGIADOS y si hacen algo MALO , EL QUE NO ESTÁ DE ACUERDO SE VA , SINO ASUME ÉXITOS Y ERRORES COMUNES.

AHORA los políticos del GOBIERNO de la Generalitat que vayan a ver a los PRES@S y les presenten el EXITO de sus MOSSOS EN LA REPRESIÓN Y CON LAS OSTIAS DE LA BRIMO como bandera de CONTROL DEL TERRITORIO…. A VER QUE LES PARECE …

Mientras tanto gentedel entorno de la CUP desprestigiaban en las redes al Tsunami como “invento convegent” , “invento de los procesistas , tachandolos de liristas … con gran alegria de los unionistas , perro MUCHA, MUCHA ALEGRIA UNIONISTA … también para reflexionar.

Por ultimo parece que aceptamos LA CENSURA DEL DEPORTE SIN ATENDER QUE SE ESTÁ VULNERANDO LOS DERECHOS DEL TELEESPECTADOR, como si durante la OLIMPIADA NAZI DE HITLER hubiesemos aceptado que se censurasen protestas (que nunca se dieron) … porque eso es aplicable a TODOS LOS ACTOS DEPORTIVOS QUE SE DAN EN DICTADURAS O EN DEMOCRACIAS DE BAJA CALIDAD contra minorias… LA EMPRESA DE TV que censura estas protestas ENGAÑARÁ , CENSURARÁ CUALQUIER CONTENIDO QUE LE DE BENEFICIOS…

Dicho lo anterior …. ¿SE VA A DENUNCIAR EN EUROPA ESTA CENSURA INFORMATIVA ?

Porque esto si no se para se puede EXTERDER COMO UN CANCER PARA LAS LIBERTADES .
Se puede hacer como CONSUMIDOR , COMO CIUDADANO DESDE BELGICA Y DESDE CUALQUIER PAÍS QUE SE RECIBA LA SEÑAL TV.

aH! no fué un fracaso tan grande como dicen .. en BBC era noticia principal de 2º linea en su web.

SALUT y que las denuncias en EUROPA COMO CONSUMIDORES Y CIUDADANOS PROGRESEN POR EL BIEN DE TOD@S.

Joan Begue
Joan Begue
19.12.2019  ·  09:46

Tots els comentaris ofereixen naturalment el punt de vista del seu creador. Em sembla correcta no pot ser d’altra manera.
Tsunami fa una crida fa unes setmanes, i l’efecte que esperan ha donat el seu resultat, quants dies porta la premsa parlant d’aquest anunci, unes setmanes.
Doncs èxit.
Que ahir no hi haguessin focs artificials al camp, bé un altre dia serà, però l’èxit al menys en bona part ja era al sac.
Jo hi era just minuts abans de les càrregues, vaig marxar per cansament portava des de les quatre a la cruïlla dels aldarulls i puc assegurar que els qui hi erem no vem trencar cap plat per rebre la resposta dels nois boixos de la BRIMO.
Tinc la sensació que aquests si tenien ordres de fer-se veure i justificar el seu moment de glòria. Gamberros uniformats i em quedo curt.
En resum per a mí un èxit i no d’ahir sinó des de l’anunci de Tsunami, per ser el Tsunami no hi som tots, oi que si.
Salut i visca de República.

Pep Agulló
Pep Agulló
19.12.2019  ·  09:48

A VEURE…

El títol ja ho diu tot: sense llibertat no hi ha normalitat.

-Era la primera vegada que Tsunami-D feia una convocatòria amb setmanes d’antelació en un lloc i hora determinats. Un autèntic desafiament a tot l’aparell repressiu de l’Estat. Malgrat tot això es va fer, és va aconseguir trencar la normalitat, posar la por als organitzadors i que hi hagués ressò internacional, menys del que s’havia planejat (*).

-Qui va trencar primer la premissa del Tsunami de fer actes no-violents va ser la Brimo. Dimissió d’en Buch, sí, però cal anar més enllà perquè el cos està “comandat” des de Madrid. És la contradicció d’una autonomia intervinguda i humiliada l’haver de fer de repressora de la seva pròpia ciutadania. No hi haurà un cos de mossos democràtic sense un trencament amb l’Estat.

– Cínica i covarda actuació del Club blaugrana. Un servei de seguretat actuant cadascú segons el seu criteri restrictiu (molts d’aquests vigilants en sabem la seva ideologia). Registrant entrepans, requisant cartells, caretes de Messi (eren per donar anonimat als llançadors de les pilotes), pilotes inflables…

(*) També un empat. L’acció central del Tsunami-D era fer volar drons per sobre el camp amb grans pancartes “sit and talk”, acció que va ser avortada per la policia (segons diu el mateix tsunami). Vaig veure un gran dron a prop de l’edifici de la maternitat fixe durant tot el partit. I també algun dron més petit donant voltes pel cel del camp. Tampoc va funcionar la projecció del partit en la paret d’un edifici d’un carrer proper al Camp Nou. Els vigilants d’en Bartomeu van fer la resta requisant-ho tot…

Agnès Buscart
Agnès Buscart
19.12.2019  ·  09:54

“… no hi haurà normalitat sense llibertat.” Vicent, gràcies.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Eduard Samarra
Eduard Samarra
19.12.2019  ·  10:17

Em sembla molt significatiu que parlem de “llibertat” i no de “independència” (em remeto a l’exemple de la SEAT d’ahir esmentat pel Miquel Gilibert. Per cert, Miquel, no et sàpiga greu, tot el contrari. Les teves contres aporten la mateixa quantitat de llum que l’editorial en sí).

Dit això, també hem de saber viure al moment i avui és per estar molt i molt contents. Assaborir bé la dolça sensació de la victòria. Sensació de joia equiparable a quan Schleswig-Holstein va emetre la resolució sobre Puigdemont. Seguim!

Armando Suriñach
Armando Suriñach
19.12.2019  ·  11:06

Ahir va quedar clar que el poble esta sòl i per això esperem tant del tsunami.
Els partits independentistes han renunciat a la direcció politica del moviment i sembla que l’assamblea també.
Queda un llarg camí i sense aquests dirigents que prefereixen ésser a la tribuna que amb la gent.

Angels Linares
Angels Linares
19.12.2019  ·  12:05

Del tot d’acord amb els comentaris, en especial amb el del Sr. Josep Salart.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
19.12.2019  ·  14:33

Propostes.

· Dejar de creer que no existe vida política fuera de las actuales estructuras de partidos políticos. Implica, cambiar de marco mental. Que quien ha sido de toda la vida de determinado club, se pregunte si su club, cumple ahora con los requisitos por los que se hizo socio y, sobre todo, que no conteste a la pregunta fundamentándose en que se fía menos de los otros clubes. Si la respuesta es no, darse de baja (sea como militante o como votante) y, sobre todo, comunicarlo a su entorno “Urbi et Orbe” por aquello de que “¡se sepa!” y forme bola de nieve, solo así, se abrirá la puerta a que se constituyan nuevas opciones políticas en el marco de las llamadas “elecciones democráticas”. Costará pero ocurrirá.

· Dejar de lamerse las heridas comprando productos que mitiguen el dolor. Hay ocasiones (y creo que ésta es una) en la que es más que necesario sufrir el dolor hasta el final. Que nadie se preocupe, no fallecerá por causa de las heridas. Dejar de comprar productos anestésicos, como “sopars grocs”, “arracades grogues”, acciones de protesta estéticas, muy mediáticas, eso sí, pero solo conocidas por sus participantes a las horas de comer. Si se insiste en este tipo de acciones, se corre el riesgo inminente de que los participantes se ahoguen en el mayor de los hartazgos. Es decir que dejen de participar. ¿Por qué? Porque no llevan a ningún puerto seguro. Son una balsa bálsamo en plena tempestad en el Mar Mediterráneo.

· Dejar de colaborar con el enemigo (al que se le desea la mejor de las suertes en su recorrido de vida pero al que se considera sin ambages “el enemigo”). Insisto, dejar de colaborar, porque el que siga teniendo cuenta en La Caixa, Banco Santander, en Endesa, en MAPFRE, en Movistar y compre las zanahorias en Mercadona, es un colaboracionista. Lo sepa o no.

· Dejar de confiar a ciegas. Es decir tener siempre un espíritu libre y crítico. Por ejemplo, dejar de confiar a ciegas en iniciativas como Tsunami Democràtic porque se presentan con un discurso cuando menos ambiguo “la força de la gent” sin decir del todo a dóde quieren llegar con “la força de la gent”. ¡Ojo! no estoy tumbando a Tsunami Democràtic, estoy diciendo que hay que dejar de confiar a ciegas por el solo hecho de que dicen cosas bonitas en català. En resumidas cuentas, dejar de confiar a ciegas, insisto, a ciegas, en todo lo que sea el poder ya establecido, teniendo siempre presente que “Actos son amores y no palabras”. Si no hay actos, sobran las palabras per molt bonicas que sonin.

· Dejar de creer que la independencia la traerán los Reyes Magos porque nos hemos portado bien. Sean los reyes magos de Oriente, de Europa ( o de la Asociación Interestelar de Planetas Alienígenas. Los Reyes Magos no existen, ¡Son los padres! A ver si nos vamos enterando, que ya es hora. La independencia se conseguirá si los niños deciden de una vez hacerse adultos, incluso, si fuera necesario, y lo es, apartando del camino a los que se autoproclaman adultos. Tu ja m’entens. La independencia se logrará si los que somos mayoría marcamos nuestro camino a los que se apropian, falsa, ambiguamente, siempre torticeramente del discurso político oficial independentista y que, aunque pocos se lo crean, son minoría (su única fuerza radica en estar sentados en sillones).

Releyendo mi comentario puedo afirmar que vamos por buen camino porque lo único que tenemos que hacer es “dejar de hacer cosas”. Es mucho, muchísimo más fácil.

El mango de la sartén lo tenemos NOSOTROS (si queremos, claro).

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes