Dimecres de Tsunami: sense llibertat no hi ha normalitat

  • «Allò que es va viure ahir al Camp Nou i l'entorn, arran de la convocatòria del Tsunami Democràtic, es pot resumir en una frase: sense llibertat no hi haurà normalitat»

Vicent Partal
18.12.2019 - 21:50
Actualització: 19.12.2019 - 07:27
VilaWeb

Continuem empenyent la setmana, superat ja el dimecres de Tsunami i situats en el dijous en què Luxemburg decidirà sobre la immunitat o no del vice-president Junqueras.

Allò que es va viure ahir al Camp Nou i l’entorn, arran de la convocatòria del Tsunami Democràtic, es pot resumir en una frase: sense llibertat no hi haurà normalitat.

Amb independència del resultat concret de l’acció i de com haja pogut satisfer o decebre les expectatives de cadascú, es va veure clar que el partit de futbol no es podia jugar amb normalitat, com si visquéssem en un país sense repressió i amo del seu destí.

Una cosa habitualment tan sagrada, ja m’enteneu tots, com és l’enfrontament al camp entre els blau-grana i els blancs ahir es va trobar relegada a un segon pla, arran de les protestes de desenes de milers de persones, no únicament a l’estadi sinó també fora. Pot agradar més o menys què va passar i què es va organitzar, però negar una cosa tan evident em sembla poc correcte. Allò d’ahir no era cap Barça – Madrid normal. I això té importància.

En té perquè als manuals de repressió sempre es posa l’èmfasi en el fet que les accions repressives poden ser esporàdicament brutals, però que han de tenir per objectiu final tornar a la normalitat. Ningú no aspira a una repressió d’anys, dècades o segles, perquè quan és llarga sempre acaba fent-se insuportable i originant, tard o d’hora, una revolta. Per això tothom, quan exerceix la repressió, espera que tinga l’efecte de desballestar les protestes i els capdavanters i de contribuir a tornar a la normalitat tan de pressa com siga possible.

És vist d’aquesta perspectiva que jo faig valer que ahir, dos anys llargs després d’haver començat la repressió, es tornàs a palesar que no hi haurà normalitat sense llibertat. I tots hem de ser conscients que açò és una condició indispensable per a mantenir el torcebraç amb l’estat. Ep!, amb l’estat i amb aquells que, com la direcció del FC Barcelona o la dels Mossos d’Esquadra, han pres partit, i no precisament per allò que havien defensat històricament.

Perquè cal tornar a remarcar que les càrregues dels Mossos eren completament fora de lloc. Hi ha agents de la Brimo que semblen éssers embogits i que actuen amb una irresponsabilitat esfereïdora envers els ciutadans que tenen al costat, tant si fan res com si no. I és particularment irritant que això passe un dia i un altre i un altre sense que el govern de la Generalitat faça res per a canviar-ho o reconega, si és el cas, que ja no controla aquesta policia que formalment és a les seues ordres.

Pel que fa al Barça, ahir la directiva de Josep Maria Bartomeu simplement no va estar a l’altura ni de la història ni dels valors del club.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any