Es confirma la presència estable d’un llop al Moianès: es creu que torna a Catalunya

  • A la comarca s'ha creat una taula de treballar per a consensuar accions i mesures de protecció

VilaWeb
Imatge del llop capturada pels Agents Rurals al Moianès
Redacció / ACN
21.02.2023 - 14:55
Actualització: 21.02.2023 - 14:56

El llop “torna tímidament” a Catalunya d’on fa més de cent cinquanta anys que va marxar. Els Agents Rurals, que fa vint anys que li segueixen la pista, constaten que el “degoteig” de mascles solitaris continua, però encara sense manades. Actualment, ja s’han detectat quatre exemplars solitaris establerts a diferents punts i un altre en procés a l’Albera. L’últim a confirmar-se és un mascle al Moianès que faria uns dos anys que és a la zona. La presència ja s’ha notat amb alguns atacs mortals a ramats. És per aquest motiu que s’ha creat una taula de treball per consensuar accions i mesures de protecció al Moianès. És formada per ramaders, entitats ecologistes i administracions. El sector primari reclama més prevenció i mesures de protecció.

D’ençà de l’any 2000, al Principat s’han detectat una vintena d’exemplars de llop diferents. La mitjana anual, però, se situa entre tres i quatre. “Alguns els hem detectat un sol cop i han seguit el viatge”, explica Gabriel Lampreave, agent rural i coordinador de les tasques de seguiment del llop a Catalunya. Tots els exemplars que s’han detectat fins ara són de la línia genètica alpina, és a dir, descendents dels llops d’Itàlia que, posteriorment, també han arribat a França i des d’allà han creuat els Pirineus.

Malgrat el seguiment que se’n fa, encara hi ha moltes incògnites, com ara en quin moment concret l’espècie decideix de colonitzar un espai. L’expert posa d’exemple el cas del Cadí, on es creia que aniria més de pressa, però no va ser així. Malgrat tot, els llops es recuperen a tota d’Europa de manera natural. “Han passat vint anys, però segueix el degoteig (de mascles) a Catalunya, cada cop serà més constant i abundant fins que passarà”, afegeix.

El coneixement també ha tombat falses creences com ara que els mascles solitaris són joves. Explica que el llop que van trobar mort al Cadí tenia tretze anys i en feia quatre que el detectaven, de manera que ja va arribar d’adult. I amb el que hi ha al Ripollès es creu que és un cas similar. “Poden ser joves o adults, no se sap”, precisa. Les investigacions també han confirmat casos curiosos com el llop que era a França i que, al cap d’un temps, van detectar als Alps. De fet, es creu que aquest animal pot fer 70 km en un sol dia.

El llop del Moianès

El primer cop que es va tenir coneixement del llop del Moianès va ser arran de les morts de bestiar. En aquell moment, el ramader no sabia encara que era un llop, però ja es va activar el seguiment. Andreu Padrisa és l’afectat i representant de la taula de seguiment del llop al Moianès. És una iniciativa pionera perquè aplega agents del sector primari, entitats ecologistes i el consell comarcal. “Els atacs seguien un patró, sempre eren nocturns”, detalla. Si no, ho feia de forma indiscriminada, arribant a les quatre baixes per atac.

En total, calcula que ha perdut divuit cabres del ramat extensiu que té, de les quals quinze van ser de manera directa. “Van ser cinc atacs, quatre l’estiu del 2021 i el cinquè el març del 2022, però només es va certificar aquesta última amb l’autòpsia”, explica. En xifres econòmiques, calcula que ara factura un terç menys que abans dels atacs malgrat haver reforçat els tancaments. El problema és que, arran de la presència del llop, ha hagut de canviar la manera de treballar: les cabres pasturen menys en llibertat i de nit les tanca al corral per evitar atacs. L’alimentació també ha canviat i, de retruc, són menys productives. “Jo hauria de poder continuar treballant, és una adaptació difícil”, admet.

Com a afectat directe, creu que l’administració no pot limitar-se a compensar les baixes amb un ajut i reclama més mesures de protecció i prevenció. Per Padrisa, l’entrada del llop és inevitable, però cal arribar a un consens per alleugerir els problemes i fer-ne una oportunitat en comptes d’un conflicte social. “Tenim una oportunitat d’aprofitar els recursos alimentaris del bosc, al Moianès representa el 70% de l’espai, i al mateix temps reduir la biomassa i el risc d’incendis”, assenyala. Defensa que calen més mitjans per repel·lir els atacs i millorar les mesures de protecció per mantenir la viabilitat de les explotacions mentre el llop va guanyant terreny.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any