Compromís reivindica a Gandia un sobiranisme inspirat en Irlanda, Gal·les i el País Basc

Compromís ha reivindicat una “alternativa valenciana” inspirada en les experiències de govern i oposició de forces sobiranistes i progressistes d’Irlanda, Gal·les i el País Basc. Ha estat en l’Assemblea General de l’Aliança Lliure Europea (ALE), que reuneix aquests dies a Gandia (la Safor) dirigents de partits nacionalistes, sobiranistes, ecologistes i d’esquerres d’uns quants territoris europeus.

A la trobada, hi han participat representants del Sinn Féin, de Plaid Cymru, d’EH Bildu, del BNG, d’ERC i de Compromís, que han compartit diagnòstics sobre l’auge de l’extrema dreta, les desigualtats socials, la crisi climàtica i la defensa dels drets nacionals. Per Compromís, la reunió ha servit per a visibilitzar un canvi polític de fons a Europa. La coalició defensa que les forces sobiranistes, progressistes i ecologistes han deixat de ser actors secundaris en molts territoris i han passat a condicionar governs, encapçalar oposicions o disputar l’hegemonia als partits tradicionals.

L’eurodiputat Vicent Marzà ha defensat que la millor resposta a l’extrema dreta era oferir “esperança, drets i solucions als problemes reals de la gent”. Segons Marzà, els projectes polítics que avancen a Europa són aquells que combinen la defensa del territori, la llengua i la cultura amb la lluita per l’habitatge, els serveis públics, la igualtat i la transició ecològica. “Això és el que compartim les forces que ens hem reunit a Gandia”, ha dit. La coalició valencianista vol situar-se així dins un espai europeu que vincula l’autogovern amb les polítiques socials, i que presenta la defensa nacional no pas com una qüestió identitària aïllada, sinó com una eina per a millorar les condicions de vida.

El síndic de Compromís a les Corts, Joan Baldoví, també ha reivindicat el paper de la coalició dins aquest espai polític. Ha dit que Compromís volia fer al País Valencià allò que altres forces feien a Irlanda, Gal·les i el País Basc, construir una alternativa política arrelada al territori, a la llengua i a la gent. “Som partits que treballem des de la proximitat, des de l’estima i des del coneixement de la terra”, ha dit Baldoví, que ha defensat una Europa “dels drets i dels pobles”, on siguin reconegudes les llengües i les identitats nacionals sense estat.