Com actuaran les entitats per defensar-se de la retallada de drets anunciada pel nou govern valencià?

L’acord programàtic assolit entre el PP i Vox per a formar govern inclou tot de mesures que toquen drets socials aconseguits aquests darrers anys i alteren aspectes importants del dia a dia. La qüestió més cridanera és com el PP ha comprat el relat de Vox i ha acceptat de rebaixar la qualificació de violència masclista, però n’hi ha unes altres de relacionades amb la llengua, la cultura o la llibertat sexual que també apareixen mencionades en els cinquanta punts.

Per exemple, es parla d’eliminar les subvencions a les entitats que lluiten per la llengua, o de la implantació de l’anomenat “pin parental” a les escoles per vetar certes activitats. Molts d’aquests drets que ara són en perill els defensen entitats que fa molts anys que treballen organitzadament i que en les dues legislatures del Botànic han obtingut, si més no, certa comprensió. Què han de fer a partir d’ara aquestes entitats per mantenir les reivindicacions?

“Les entitats no són partits polítics i no hem de deixar-nos conduir pels cicles electorals”
Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià

“La societat valenciana defensarà els seus valors, tal com ha fet fins ara, des del teixit associatiu, treballant per protegir i fer valdre els valors democràtics. Intentarem de treballar per eliminar les desigualtats i per fer una societat més equitativa. S’ha d’apostar per la diversitat, per una defensa del territori i per una defensa de la llibertat d’expressió, per poder optar a expressar-nos en la nostra llengua i fer valdre els nostres valors com a històrics i culturals. Hem de tractar de no caure en el desànim, sinó focalitzar quina és la feina i quins són els objectius, i continuar construint aquest projecte de país que volem. És evident que posaran dificultats i que ara hem passat de tenir un govern raonable i dialogant, a tindre’n un que intentarà boicotejar i provocar sempre. Això serà un problema. És molt important no caure en el seu parany, en el seu discurs. Nosaltres hem de continuar enfortint l’associacionisme, l’activisme, la presència en el carrer i la denúncia de tot allò que considerem un abús.

Les entitats, el primer que han de fer és una crida a la gent, a la participació i al suport. La majoria de la societat valenciana no es veu representada en el govern que hi ha. Les dades ho diuen clarament. Cadascú pot sumar i aportar des de la seua realitat. Algú podrà fer-ho econòmicament, però uns altres podran fer-ho divulgant, o acudint als actes o explicant quin ha de ser el nostre full de ruta. Hem de ser proactius sense caure en la resistència. La gent pot enfadar-se, té dret de no votar, l’abstenció és tan democràtica com votar, però tots els actes tenen conseqüències. La crítica que es pot fer a aquells que ens han governat i que, en definitiva, és clar que no han aconseguit d’il·lusionar la gent per dur-la a les urnes una altra vegada, és sana i necessària. Les entitats, precisament, no són partits polítics, i no hem de deixar-nos conduir pels cicles electorals. Hem de fer una anàlisi de la realitat i actuar en conseqüència. És en les nostres mans augmentar l’ús social de la llengua i no claudicar, i també mantenir els lligams culturals i de relació amb Catalunya i les Illes. Jo animaria la gent que continue complint amb allò que ens ha motivat fins ara: la defensa dels treballadors, la defensa de la terra, de la llengua, de la cultura, dels drets de les dones, del moviment LGTBI. Per tant, fem xarxa, donem suport a les entitats i continuem amb il·lusió treballant per construir un país.”

“Si qüestionem els drets humans, significa que el feixisme, el racisme i la xenofòbia poden imperar”
Jaume Durà, responsable de l’equip jurídic, incidència i comunicació de CEAR PV

“L’única manera de defensar els drets de l’asil, el refugi i l’acollida, i, per tant, els drets humans, és defensar-los de la manera més contundent possible. Contundent significa posar per davant els drets humans a qualsevol altra qüestió. L’acollida de persones refugiades és una obligació que tenen els estats. Si qüestionem els drets humans, significa que el feixisme, el racisme i la xenofòbia poden imperar. La manera de fer-nos forts és organitzar-nos una vegada més i defensar-los per damunt de tot: organització de les entitats, sororitat, tenir mecanismes de defensa ràpida enfront d’agressions, etc.

Les entitats ens enfortim de la manera que sabem i que fem de fa molts anys; en el cas de CEAR al País Valencià, més de trenta. Hem de fer-nos forts primer internament i després buscar eixes aliances. A més, tenim aquesta raó de la defensa dels drets humans com a imperatiu. Aleshores, que s’enfortisca la sensibilització, la incidència, la denúncia i una coordinació amb unes altres entitats és fonamental. També som en aquests moments de, si ens toquen a una, ens toquen a totes. La realitat és que, d’alguna manera, això és una lluita col·lectiva. És curiós com en el pacte entre el PP i Vox, l’únic punt en què parlen de migració, que és el punt quaranta-vuit, és posat dins el capítol de seguretat i equipara migració a il·legalitat i a màfies. És l’únic que han sabut parlar de migració. No es parla per a res de drets humans, ni de l’acollida de persones refugiades, ni del dret internacional. Davant aquesta actitud clarament vulneradora dels drets més fonamentals, de càstig de tota una col·lectivitat, no hi ha més que organitzar-nos i defensar els seus drets junts i encapçalats per les persones refugiades mateixes.”

“És essencial que els moviments socials tinguem el múscul més gran possible per a reaccionar davant de qualsevol atac”
Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana

“És importantíssim reconèixer que la llengua i la cultura són valors que ens identifiquen i ens acosten, i enriqueixen el món, per la qual cosa hem de fer un pas endavant i implicar-nos en la seua defensa i protecció… A Escola Valenciana, col·lectius veïnals, sindicats o més entitats, ens hem d’ajuntar i organitzar. El pacte de govern anticipa un atac als nostres drets i llibertats i cal que es troben una societat unida i reivindicativa, que torne a omplir carrers, que porte les vulneracions a la justícia. En definitiva, una societat que no tolere cap retrocés.

Les entitats necessitem que la gent faça activisme, participe, s’implique. En un moment com el que ens trobem, davant retrocessos importants, amb el feixisme dins les institucions, és essencial que els moviments socials tinguem el múscul més gran possible per a reaccionar davant de qualsevol atac o intents de desmantellar el nostre autogovern. Han fet explícit que no donaran ajudes públiques a entitats com la nostra, de manera que hem de caminar entre totes, com a societat i com a entitat, cap a un model de participació autogestionat amb estructures independents, fortes i intocables per a qualsevol govern.”

“Som nosaltres, com hem fet sempre, els qui hem de donar la resposta bàsica i mantindre la flama encesa”
Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral el Micalet

“La societat valenciana, com sempre ha fet, ha de continuar picant pedra. Mai hem tingut un camí fàcil. Mai. En aquest moment, des de la societat organitzada, des dels col·lectius i entitats, cal treballar, amb el mateix ànim que ens ha mogut sempre, per continuar fent les nostres tasques cíviques i culturals. La nostra oferta d’activitats ha de ser imaginativa per a poder il·lusionar i atraure més persones, no solament a assistir-hi, sinó a implicar-se en els projectes i donar més força i visibilitat a les entitats. És a les nostres mans. En moments com aquest, en què les primeres paraules que han dit o escrit els representants polítics cridats a governar-nos, abans fins i tot de formar oficialment el govern, són d’amenaça cap a entitats cíviques i culturals, hem de tindre clar, sense que ens guanyen ni la por ni el desànim, que som nosaltres, com hem fet sempre, els qui hem de donar la resposta bàsica i mantindre la flama encesa i fent llum. No cal parlar de resistència, sinó de continuar el camí. El pendent serà més dur, potser lliscarem amb la pedra solta, però continuarem pujant i, en arribar al cim, tornarem a veure la vall en primavera. Hem de tindre-ho clar.

Les entitats cíviques, parle com a una entitat que treballa en l’àmbit de la cultura com la Societat Coral el Micalet, hem de continuar la nostra feina, necessària, i hem de fer una crida a enfortir el nostre teixit associatiu. Cal insistir en la necessitat de la participació de la gent perquè, sense la seua implicació, no podríem fer res. Hem d’assumir que, si volem mantenir espais oberts per a poder reunir-nos i organitzar-nos, tots els que en fem ús hem de col·laborar econòmicament perquè es puguen alçar les persianes, perquè puguem continuar fent caliu els uns amb els altres; anar millorant les propostes dia rere dia i anar fent-nos més fortes pel bé de la nostra cultura, la nostra llengua i, al cap i a la fi, els nostres drets com a poble.”

“Es tracta de crear un estat de monitoratge constant que ens preocupa”
Ángela Pedraza, presidenta de València Acull

“És necessari reforçar el teixit associatiu, hem d’enfortir les organitzacions i col·lectius que existeixen en aquest moment a València. Enfront de la retallada de drets i la implantació de polítiques retrògrades, serà necessari estar més organitzats per a garantir que les conquestes socials adquirides al llarg d’aquests darrers anys romanguen. Sabem que les polítiques públiques que han intentat de vetllar pels drets de tota la ciutadania no eren les òptimes, però sí que reconeixem un gran avanç i sobretot han permès a moltes persones, sense importar origen, raça o situació administrativa, de poder superar la crisi postpandèmia. El que s’ha aconseguit no es pot perdre. El fet que la immigració il·legal, que anomenen ells, s’haja plantejat com una qüestió de seguretat és una criminalització greu a un col·lectiu i també a les persones i a les organitzacions que treballen des de la solidaritat i des de la defensa dels drets humans, com si ens hagueren posat en la diana. Tampoc sabem com s’aplicaran aquestes polítiques que proposen, si posaran els funcionaris a denunciar les persones que es troben en situació administrativa irregular, cosa que no és un delicte sinó una falta administrativa. Sabem que això no ho poden fer. De quina manera els obligaran? Al final, es tracta de crear un estat de monitoratge constant que ens preocupa.

Enfront d’aquestes propostes dels cinquanta punts, on s’entreveuen grans reculades, com ara la negació de la violència de gènere i parlar de violència intrafamiliar, o com ara anar en contra de les senyes de la identitat valenciana, esperem que totes les organitzacions, col·lectius i la societat en general comencem a treballar de manera unitària per no permetre que les conquestes que tenim es perden.”

“Enfront de cada discriminació s’ha d’alçar la veu i posar el cos per defensar les persones agredides”
Fran Fernández, coordinador general de Lambda

“Des de Lambda considerem que la clau en la transmissió de valors és l’educació. Hem de continuar educant en els valors d’inclusió, respecte i igualtat, imprescindibles en tota societat democràtica. A més, enfront de cada discriminació s’ha d’alçar la veu i posar el cos per defensar les persones agredides perquè l’extrema dreta va contra molts col·lectius.

La participació social és necessària per a garantir que les institucions valencianes continuen representant tota la societat. L’activisme s’ha de reforçar i tota la ciutadania que defense una societat lliure i inclusiva està convidada a eixir al carrer en cada reivindicació, com ara el dia 24 de juny en l’Orgull.”

“O relat democràtic valencianista o barbàrie”
Josep Escribano, president del Tempir

“El Botànic ha perdut la Generalitat Valenciana i més institucions principals per un relat basat massa en la gestió i poc en la il·lusió d’un projecte conceptual i modern que responga a una narrativa de país. Per tant, ara la societat civil valenciana ha de continuar teixint un relat radicalment democràtic, ferm en la defensa dels trets identitaris (sobretot, el lingüístic) i esperançador en la mesura que és factible possibilitar un canvi d’ací a quatre anys. Això comporta que s’impedisca que la dreta continue apropiant-se conceptualment nocions com ara ‘llibertat individual’ i ‘llibertat d’expressió’, per exemple, i pervertisquen el concepte de ‘imposició’ a causa del supremacisme que destil·len. Ni aquestes nocions ni unes altres. La societat civil torna a la ‘normalitat’ prèvia i anterior al Botànic (trinxera), en què va saber actuar i organitzar-se, des de la resistència i amb resiliència. I, sobretot, la societat civil valenciana ha d’arrossegar els partits d’esquerra a aquests postulats o posicions perquè els defensen, els assumisquen… i els impregnen, més enllà de la condemna puntual i unflor de pit i manca d’autocrítica que facen. O relat democràtic valencianista o barbàrie, perquè l’extrema dreta i la dreta extrema són una amenaça per a la democràcia i per a tots els drets humans, com els lingüístics.

S’han desaprofitat aquests vuit anys botànics per enfortir i reforçar tota una xarxa d’entitats –des dels pobles més menuts als més grans, de nord a sud– que com a eix vertebral d’aquest país estiguera en situació de respondre a la contingència del triomf de la ultradreta. Més aïna s’ha practicat la cultura de la subvenció puntual i de l’adotzenament administratiu. Ara és el moment que la població civil reforce les estructures de les entitats cíviques (amb temps, amb treball…) a fi d’evitar passos arrere en la situació d’emergència lingüística que vivim i en qualsevol àmbit de la vida social, econòmica, mediambiental i cultural del nostre país. Sobretot, fornir un relat que puga ser compartit per totes les entitats i assumible per bona part de la societat valenciana. En definitiva, cal recuperar el carrer, del qual algunes entitats no hem eixit mai.”

“Caldrà estar disponibles les 24 hores del dia, quan es tracte de defensar la llengua i el país”
Toni Royo, president de la Plataforma per la Llengua del País Valencià

Hi ha una part de la societat valenciana que considera com a valors propis i defensables la normalització de la llengua i l’avanç de les reivindicacions nacionals – perquè cal no oblidar que hi ha una altra que, almenys des del punt de vista electoral, s’ha mostrat majoritària i que sembla no considerar importants aquests valors. Aquesta part de la societat hem de saber combinar la defensa legal – hi ha lleis que ens emparen en els nostres drets i que no són tan fàcilment abolibles- amb la lluita ferma al carrer en defensa d’aquestes conquestes.

Durant massa temps les persones que defensem la llengua i el país -i açò val tant per al sud com per la nord del riu de la Sénia- hem tendit a confiar massa en les institucions, i a descarregar sobre aquestes el pes de la normalització. Ara, que no únicament no faran res a favor d’aquesta llengua i d’aquest país, sinó que actuaran clarament en la seua contra, hem de fer-nos conscients de l’absoluta necessitat de reforçar les entitats de la societat civil, articulant un contrapoder a l’acció destructiva que presumiblement ens vindrà de la major part de les institucions. Cal reforçar aquestes entitats des del punt de vista econòmic – Fuster deia que érem una cultura de peatge, i ara ho hem de tornar a ser-, de manera que les quotes i les contribucions de la ciutadania compensen les retallades institucionals. Però sobretot cal enfortir aquesta presència amb la mobilització ciutadana; caldrà estar disponibles les 24 hores del dia, quan es tracte de defensar la llengua i el país contra qualsevol intent d’agressió.