San Francisco commemora el Maria Branyas Day

Dos dies després de les eleccions als EUA, San Francisco ha recordat una ciutadana il·lustre, la catalana Maria Branyas i Morera, l’àvia supercentenària nascuda el 4 de març de 1907 a la ciutat californiana i que va finar a Olot (Garrotxa), a cent disset anys, el 19 d’agost de 2024 després d’haver vist desfilar per la Casa Blanca vint-i-un presidents dels EUA: de Theodore Roosevelt a Joe Biden, passant per Woodrow Wilson, Dwight D. Eisenhower, John F. Kennedy, Richard Nixon, Jimmy Carter, Ronald Reagan, Barack Obama i Donald Trump.

Per iniciativa del cineasta nord-americà Sam Green, autor d’un documentari sobre les persones més velles del món, el 7 de novembre de 2023 el president del ple municipal de San Francisco, el demòcrata Aaron Peskin, va instituir oficialment el Maria Branyas Day amb una justificació que ve molt a tomb aquests dies: “Perquè té moltes coses a ensenyar-nos en aquest moment crucial de la història del nostre planeta quant a viure amb integritat, amor, humanitat i esperança.”

En l’exposició raonada dels seus mèrits per a establir una jornada oficial de record a la seva memòria, els membres de la junta de supervisors de San Francisco no s’estaven de detallar els nombrosos tombs biogràfics i geogràfics de l’homenatjada entre la ciutat que la va veure néixer i la que la va veure morir un segle i escaig després.

D’entrada, la raó per la qual Maria Branyas va veure la llum a San Francisco cal cercar-la en el seu pare, el periodista i il·lustrador Josep Branyas Julià, nascut el primer d’abril de 1877 a Pamplona (Navarra) del matrimoni format pel tinent coronel gallec Francisco Brañas López i la papiolenca Maria Julià i Amigó, casats a Barcelona el 1865. El 1885, quan en Josep tenia vuit anys, la família va tornar a Barcelona, on es va escolaritzar i més endavant hi va conèixer Teresa Morera i Laqué (1880-1968), amb qui es va casar el 14 de gener del 1901 i amb qui es va traslladar a viure a Mèxic el 1904.

Però la dèria de Josep Branyas era anar als EUA, objectiu que no va aconseguir fins l’octubre del 1906, quan va desembarcar a San Francisco just pocs mesos després del devastador terratrèmol i incendi que va engolir mitja ciutat. Al nord de Califòrnia, de fet, és on va començar el seu important paper d’artífex de nombroses revistes adreçades al públic hispanoamericà: el 15 d’abril de 1908 hi llançava la seva primera capçalera il·lustrada, Resurrección, dedicada a la literatura, les arts i la ciència.

A Barcelona, el matrimoni havia tingut el primer fill, en Josep (1902); a Mèxic va néixer la Teresa (1905), i a San Francisco la Maria (1907). En Willy (1913), l’últim dels quatre germans Branyas Morera, ja va veure la llum a Nova Orleans, on la família es va instal·lar l’agost del 1910. A la ciutat de Louisiana, l’esperit emprenedor i modest de Josep Branyas va excel·lir amb la creació ben aviat d’una nova revista, Mercurio, centrada en “les actualitats, les ciències, les arts, la crítica, els viatges, la política, les indústries, la moda, etc.”

Definida sovint com una de les capçaleres “més artístiques, més elegants, més amenes, més cultes i més cosmopolites de les que es publiquen al món”, fou tot un èxit de crítica i de vendes: en poc més d’un any des de l’aparició, el tiratge ja era de mig milió d’exemplars. El 1914, a Nova Orleans mateix, va fundar l’agència d’informació periodística Pan-American Press News Service, a més del setmanari independent La Opinión. I un any després, el maig del 1915, sortia a Nova York la primera edició del periòdic El Gráfico, en castellà i anglès, també dirigit per ell. Parlant de la seva tasca, el diari Nuevo Mundo de Madrid en deia: “I tota aquesta obra gegantina, la realitzava un home de vint-i-vuit anys que confeccionava els números pàgina a pàgina, en dibuixava totes les orles decoratives… i encara tenia temps d’escriure uns contes policials que eren temibles rivals dels de Conan Doyle.”

Malauradament, Josep Branyas va poder assaborir ben poc l’èxit “sorollós, excepcional i extraordinari”, com el va descriure la revista cubana Bohemia, atès que els metges li van diagnosticar una afecció pulmonar greu i li van aconsellar d’emprendre un viatge per mar, per respirar uns altres aires. Va ser així com la família es va embarcar al vaixell Catalina rumb a Catalunya, la pàtria llunyana sobre la qual no havia deixat de pensar mai en terres americanes. La idea era visitar la família, però el 3 de juny de 1915, poc abans de la fi d’una travessia oceànica força turbulenta amb la Primera Guerra Mundial de fons, Josep Branyas es va morir a bord, a tan sols trenta-vuit anys.

La mare, amb trenta-cinc anys i quatre criatures, va desembarcar a Barcelona amb la nova condició de vídua. Després del tràngol inicial i ja instal·lada a Banyoles, Teresa Morera es va tornar a casar el 1919 amb un oncle seu, Vicenç Laqué, també vidu, i la família va recuperar l’estabilitat perduda. Maria Branyas, per la seva banda, es va casar el 1931 amb el traumatòleg Joan Moret, amb qui va tenir tres fills. Del 2000 ençà vivia en una residència d’Olot. A la capital de la Garrotxa es va convertir, el 17 de gener de 2023, en la persona més vella del món. I també a Olot, set mesos després, la seva vida es va aturar a 117 anys i 168 dies. Una vida llarguíssima de la qual la seva filla Rosa va dir: “Com molts de nosaltres, Maria Branyas va fer una vida normal, que també va ser extraordinària.”

I una mica més: La majoria de la informació i les imatges contingudes en aquest article provenen d’entrades del compte de X Super Àvia Catalana, gestionat per la seva família.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat