17.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 20.01.2025 - 09:08
Chuminópolis, Mérida, Yucatán, Mèxic
Mapa a Google
La detenció i execució posterior del pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 14 de gener de 1859 – Barcelona, 13 d’octubre de 1909) al fossat de Santa Amàlia del castell de Montjuïc, acusat injustament d’haver instigat i dirigit la revolta popular de signe antimilitarista i anticlerical de la Setmana Tràgica (juliol del 1909), van desencadenar un moviment internacional de solidaritat amb l’acusat durant el procés militar i de repulsa enèrgica arran de la sentència de mort. Les protestes per l’afusellament d’un símbol internacional de la llibertat, el progrés i la lluita anticlerical no es van fer esperar: a París, aquella mateixa nit, es van manifestar milers de persones; a Lisboa, alguns manifestants van assaltar l’ambaixada d’Espanya; i a Roma, l’exèrcit es va veure obligat a protegir el Vaticà.
De la ràbia inicial es va passar a les mostres de reconeixement a la seva figura –un veritable mite cívic–, amb desenes de carrers a tot el món que porten el seu nom i amb un gran monument erigit per subscripció popular al centre de Brussel·les. Però, sens dubte, el millor homenatge i reconeixement dels seus seguidors fou la difusió i la posada en pràctica per mig planeta del model de l’Escola Moderna (1901-1906), fundada per Ferrer i Guàrdia per a les classes socials més baixes, en contraposició amb l’educació predominant a càrrec de l’Església. Així, trobem escoles inspirades en la pedagogia llibertària de Ferrer a Ginebra, Liverpool, Milà, São Paulo i Nova York, on tan sols vuit mesos després del seu afusellament es fundava l’Associació Francesc Ferrer amb la intenció d’obrir immediatament un centre cultural i una escola a Manhattan.
Però, de totes aquestes iniciatives educatives sorgides a l’estranger, n’hi ha una que es destaca per la dimensió que va assolir i, paradoxalment, pel grau de desconeixement que se’n té. Parlem de la irrupció meteòrica de l’escola racionalista a la península de Yucatán, al sud-est de Mèxic. En aquest vast país de l’Amèrica del Nord, on del 1910 al 1917 es van produir tot de revoltes armades –la Revolució mexicana– contra el govern dictatorial de Porfirio Díaz Mori, les idees anarquistes també van trobar escletxes per a penetrar en algunes capes de la societat més castigades per la política econòmica i social duta a terme fins aleshores.
En cada estat de Mèxic, l’onada revolucionària exemplificada pels exèrcits camperols d’Emiliano Zapata i Pancho Villa va arribar a un ritme i amb unes característiques pròpies. En el cas de Yucatán, per les seves condicions geogràfiques, econòmiques i culturals, la reacció va anar acompanyada d’ençà del 1915 d’un anhel per a implantar una educació pública de matriu racionalista a partir d’una singular amalgama d’elements provinents de les propostes de pedagogs d’ací i d’allà com ara John Dewey, Maria Montessori, Alfredo Miguel Aguayo i també de Francesc Ferrer i Guàrdia en favor d’una escola igualadora, democràtica, llibertària, humanista i integral. Durant la dècada del 1910, doncs, la mobilització de mestres a Yucatán fou important, amb la celebració de congressos pedagògics (1915 i 1916), l’elaboració d’uns quants projectes legislatius i la fundació d’una primera escola experimental, al barri de Chuminópolis de Mérida (setembre del 1917), a càrrec del professor José de la Luz Mena y Alcocer, influït enormement per l’Escola Moderna.
El decret d’oficialització de la llei d’institució de l’escola racionalista no arribaria, amb tot, fins el 6 de febrer de 1922, just cinc dies després d’haver pres possessió del càrrec de governador de l’estat el socialista Felipe Carrillo Puerto, amb la intenció de reencaminar i revolucionar la realitat educativa, cultural i socioeconòmica del proletariat i els sectors populars de Yucatán. Al primer article del text s’establia: “L’ensenyament que imparteixi l’estat a les seves escoles primàries serà per l’acció, és a dir, descansarà en el treball manual amb l’únic propòsit de despertar l’habilitat professional, el desenvolupament de l’art i assistir la cultura integral dels alumnes.” I també se subratllava que “els sacerdots o persones d’ordes religiosos no podran en cap cas ser agents d’instrucció en escoles privades o oficials”.
Significativament, una setmana després de l’entrada en vigor de la llei es fundava la Lliga de Mestres Racionalistes Francesc Ferrer Guàrdia, amb José de la Luz Mena de primer president. El seu propòsit era de donar suport al compliment efectiu de la nova norma jurídica, perquè ja intuïen que toparia amb dificultats i reticències entre alguns mestres i, sobretot, entre els principals actors econòmics i eclesiàstics locals. L’assassinat del governador Carrillo, el 3 de gener de 1924, va representar la fi traumàtica també de l’educació racionalista a Yucatán, amb el tancament consegüent de centres com la flamant Escuela Racionalista Francisco Ferrer Guàrdia de Mérida i la persecució de nombrosos intel·lectuals i mestres.
I una mica més: Un dels metres represaliats, l’infatigable José de la Luz Mena, va mirar de mantenir viva la flama de l’escola racionalista traslladant-se a estats mexicans més proclius als moviments socials i sindicals com ara els de Veracruz, el de Morelos i especialment el de Tabasco.
Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat