Ensenada Pujals, el topònim de l’Antàrtida que recorda una científica pionera a l’Argentina

Ensenada Pujals
Península Jason, Antàrtida
Mapa a Google

El 8 de març de 2018, l’Institut Antàrtic Argentí va informar de la incorporació de quatre topònims nous a l’extrem sud-oriental de la península Jason, a la mar de Weddell. Eren els caps Caría i Fontes i les anses Bernasconi i Pujals. La data donava pistes de les receptores d’aquest homenatge tan especial en terres australs: el Dia Internacional de les Dones, just el cinquantè aniversari de la primera campanya en què aquestes quatre científiques argentines havien fet el treball de camp a l’Antàrtida.

Les Quatre de Melchior, com foren conegudes l’especialista en equinoderms Irene Bernasconi, la bacteriòloga María Adela Caria, l’experta en invertebrats marins Elena Martínez Fonte i la ficòloga Carmen Pujals, treballaven al Museu Argentí de Ciències Naturals B. Rivadavia (MACN) de Buenos Aires i entre el 7 de novembre de 1968 i el 2 de febrer de 1969 van participar en la campanya antàrtica a la base argentina de Melchior. A banda les aportacions al coneixement de les algues marines, les esponges silícies, les estrelles i els eriçons de mar i més invertebrats, la seva presència en un medi hostil com l’antàrtic, vedat fins aleshores a les argentines, va significar un pas endavant en la igualtat de gènere i un referent important a l’hora d’aflorar vocacions científiques entre noies i fins i tot dones, perquè en el moment de l’expedició van desafiar també els prejudicis d’edat: la més gran de totes quatre, la Irene, tenia aleshores setanta-dos anys, i la més petita, la Carmen, cinquanta-dos.

Carmen Pujals havia nascut el 13 de gener de 1916 a Buenos Aires, filla de pares catalans. Amb sols cinc anys, la família va decidir de tornar a Catalunya. Va ser a Barcelona, doncs, on la Carmen va cursar els estudis primaris i el batxillerat a la dècada de 1920. Segons que detalla la investigadora Carolina Martínez Pulido, la proximitat de la mar Mediterrània, sobretot durant les vacances, li va despertar un viu interès per les algues marines, fins al punt que el 1935 va acabar matriculant-se a biologia a la Universitat de Barcelona. Però els estudis s’estroncaren poc després quan els pares, veient com s’enraria la situació política a Catalunya i Espanya, van optar per fer les maletes i tornar a l’Argentina. La vocació era tan intensa, amb tot, que només d’arribar-hi va reprendre els estudis a la Universitat de Buenos Aires (UBA), d’on va sortir el 30 de juliol de 1945 amb el títol de llicenciada en ciències naturals.

Especialitzada en ficologia, la branca de la botànica dedicada a l’estudi de les algues, el 1947 va començar a treballar al Laboratori de Ficologia Marina del MACN, la institució científica més antiga del país. I, de fet, no va parar fins el 30 de setembre de 1990, amb la jubilació. Enmig de les quatre dècades llargues de trajectòria ininterrompuda, la campanya a la base científica de Melchior durant l’estiu austral de 1968-1969 va representar un moment culminant no sols personalment, sinó també col·lectivament, atès que amb la seva recerca va enriquir l’herbari del MACN amb centenars d’exemplars d’algues, algunes de les quals identificades per primera vegada. El viatge a l’Antàrtida va ser el primer, però no l’únic en què Carmen Pujals fou pionera: el 1971 també es va convertir en la primera científica argentina que va fer treball de camp a les costes de les illes Malvines, gràcies a un permís especial expedit per les autoritats britàniques com a gran experta en la matèria.

Carmen Pujals, cofundadora de l’Associació Argentina de Ficologia, va ampliar i aprofundir els estudis ficològics descrivint i classificant algues, és cert, però també va dedicar una gran part del temps a fer una feina més amagada: organitzar, enriquir i documentar els fitxers del MACN, una tasca de gran utilitat i de consulta permanent tant per a estudiants com per a especialistes. Aquest altre vessant, molt més invisibilitzat, fou reconegut el 8 de març de 2022 amb el nomenament de “personalitat destacada post mortem en ciències” per part del consell deliberant d’Almirante Brown, el partit territorial de què forma part Adrogué, el municipi que porta el nom d’un valencià i on es va morir la més jove de les Quatre de Melchior el 24 d’octubre de 2003.

I una mica més: Més enllà de l’ansa Pujals, a l’Antàrtida podem trobar en la toponímia unes quantes referències més al nostre país, com ara la punta Ballester i el pic Castellví –en honor dels investigadors Antoni Ballester i Nolla (1920-2017) i Josefina Castellví i Piulachs (1935)–, el pic Casanovas –en record del guia de muntanya gracienc Àlex Simón i Casanovas (1960)–, la collada Catalana i els noms de les bases Arturo Prat i Jose Jubany.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat