Estàtua de Crist Rei
Turó de Crist Rei
Mapa a Google

Dalt un turó sota el qual s’estenen les ciutats d’El Paso (EUA) i Ciudad Juárez (Mèxic) s’alça d’ençà del 1939 una monumental estàtua del Crist Rei de 18 metres d’altura i 2,7 metres de base. Convertit aquests últims anys en un privilegiat espectador de pedra de la croada del president nord-americà Donald Trump contra el pas d’immigrants a la frontera, aquest imponent lloc de pelegrinatge dels catòlics dels voltants va ser construït in situ durant dos anys, amb acer i pedra calcària de prop d’Austin, per un escultor català molt desconegut a la seva terra.

Urbici Soler Manonelles va néixer a Ferran (Segarra) el 21 de juny de 1890 i, poc després, es va traslladar amb la família a la vila de Gràcia, on el seu pas pels Lluïsos va fer-lo entrar en contacte amb les tradicions religiosa i popular catalana, dos eixos de la seva vida i obra. Interessat per l’escultura, va decidir de perfeccionar estudis a Munic i el 1925 va rebre l’oferiment de l’arquitecte argentí Jorge Bunge, amb qui havia establert amistat justament a Baviera, per anar sis mesos a l’Argentina a treballar en la decoració d’uns quants edificis governamentals. Va decidir de travessar l’Atlàntic i, sense saber-ho, va deixar enrere per sempre més el seu país: no va trepitjar mai més Catalunya, però sempre més ‘exercirà desacomplexadament de català, col·laborarà amb les revistes dels casals catalans i es relacionarà amb els seus compatriotes adscrits al catalanisme més radical’, explica Carme Diví.

Un d’aquests compatriotes va ser el pintor Ramon Subirats (1891-1942), resident a l’Argentina com ell, amb qui va decidir de voltar per l’Amèrica Llatina fent escultures de cares i busts d’indígenes, aplegats en la seva col·lecció més important, ‘El món’. El periple el va dur fins a Califòrnia, on va fer amistat amb el músic Xavier Cugat i amb el muralista mexicà Diego Rivera i la seva companya, la famosa pintora Frida Kahlo. I quan va sospesar de tornar al Vell Continent amb la seva obra, l’esclat de la guerra del 1936-1939 l’en va dissuadir. En aquella època va conèixer un altre català, el pare Lourdes Costa de la parròquia de Smeltertown (que cobria les dues bandes del Rio Grande), que tenia al cap d’erigir al turó del Crist Rei d’El Paso una estàtua de Crist seguint la crida papal de commemorar-ne el dinovè centenari. ‘El pare Costa tenia la visió i Urbici Soler els mitjans per a inspirar la gent que vivia en aquella cruïlla de tres estats [Texas, Nou Mèxic i Chihuahua] amb un símbol durador d’esperança i pau’, deien Bernice Zuniga i Terri Fout.

Tot i alguna reticència, Soler va acceptar l’encàrrec de l’obra més monumental de la seva carrera: un Crist esculpit que expressa sentiments de pau en compte de patiment, per voluntat expressa de l’autor. Aquesta Estàtua de la Llibertat del sud es va consagrar el 1940. Amb la feina enllestida, l’escultor va continuar la seva peregrinació artística particular per Amèrica, fins que el 1944 va tornar a El Paso, on es va construir una petita casa als peus del Crist Rei i va exercir de professor a la Universitat de Texas fins a la mort, el 15 de gener de 1953.

I una mica més: El 1983, la Texas Historical Commission va posar una fita, amb placa inclosa, a la sepultura d’Urbici Soler al cementiri d’Evergreen, a El Paso.

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb