Catalunya, el País Valencià i les Illes sumen esforços per reclamar millors infraestructures

  • Posició conjunta per a reclamar una autoritat única per al corredor mediterrani amb un pes determinant dels territoris afectats

VilaWeb
ACN
02.03.2017 - 16:27
Actualització: 02.03.2017 - 16:33

El conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha lamentat aquest dijous el disseny radial de les infraestructures a l’estat espanyol exemplificant-lo en l’Euromed i la connexió ferroviària mediterrània. Durant la seva intervenció a la taula ‘Les infraestructures i la mobilitat a l’EURAM’, Rull ha dit que Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears pateixen ‘una expressió desmobilitzadora de recursos i absolutament ineficient’ com és el centralisme, i ha ironitzat que acredita que la manera més ràpida per connectar dos punts ‘no és la línia recta sinó el triangle’, perquè ‘la manera més ràpida d’anar de Barcelona a Alacant és via Madrid a través de l’AVE’.

El conseller ha contraposat aquest disseny radial al del Corredor Mediterrani que és imbatible des del punt de vista de la taxa de retorn en inversió. Rull ha intervingut en la primera taula la Jornada ‘L’hora de les decisions’ a València, al costat de la consellera d’Habitatge i Obres Públiques de la Generalitat Valenciana María José Salvador i de l conseller de Territori del govern de les Illes Balears, Marc Pons.

Al llarg de la seva intervenció, Rull ha dit que el centralisme de l’estat espanyol no és rutinari ni improvisat sinó que respon a una determinada concepció que perjudica la prosperitat, perquè el més lògic és invertir allà on hi ha retorn.

El conseller ha afegit que cal que el Corredor Mediterrani no quedi encallat i definir com es gestiona la infraestructura. En aquest sentit, ha dit que el nomenament de la figura del coordinador ha estat una reivindicació comuna dels tres territoris que exemplifica la força de la unió. Rull també ha dit que la gestió autònoma dels ports ha acreditat la seva eficiència i ha reclamat més competències dels ports i dels aeroports.

‘L’important i la diferència qualitat en benefici de la gent dels nostres territoris és que en aquesta nova etapa hi ha una capacitat intensa de col•laboració entre les nostres institucions, des del pragmatisme i la racionalitat però amb uns destinataris únics i un compromís al servei de la gent’, ha conclòs.

Per la seva part, la consellera de Territori de la Generalitat Valenciana María José Salvador ha apostat per les infraestructures al servei de la gent i ha posat en valor que els territoris de l’Arc Mediterrani lideren el creixement de l’estat espanyol i que apostar per aquestes autonomies és apostar a cavall guanyador. En aquest sentit, ha reclamat un nou marc al govern espanyol i noves prioritats en matèria d’infraestructures, amb l’alliberament de l’AP7 quan venci la concessió el 2019 i el Corredor Mediterrani.

‘Més que mai no estem per crear i construir murs, estem per unir, generar sinèrgies, construir ponts, carreteres… ho hem de fer junts, ho estem fent junts i ho continuarem fent junts’, ha dit Salvador.

Per la seva part, el conseller balear Marc Pons ha remarcat que el desenvolupament de les Illes Balears depèn de la seva connexió amb el continent ‘com l’aire que respirem’ i ha reclamat la gestió dels aeroports de manera conjunta amb l’estat espanyol i que els connexions ferroviàries estiguin ben complementades amb les marítimes.

Peticions comunes
S’han consensuat una sèrie de peticions en finalitzar aquesta primera taula. Així, Catalunya, País Valencià i les Illes demanem una autoritat única per al corredor mediterrani amb un pes determinant dels territoris afectats, proclamant que el tercer fil no és la solució i apostant per una plataforma de doble via per a mercaderies i passatgers. Així mateix, reclamen la transferència de les competències i els recursos necessaris per a la millora del servei de rodalies i la incorporació de les Illes Balears en el programa d’inversions del corredor mediterrani. Els tres territoris també demanen a l’Estat la transferència de gestió dels ports per poder garantir la seua competitivitat comercial.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor