Estimada Dolors:

T’escric des del Puig Segalar, aquest indret màgic on intento escapar-me sovint per desconnectar. Necessitava escriure’t per dir-te que et trobo molt a faltar i que cada vegada em costa més gestionar la tristesa i la ràbia que sento. Des d’aquí contemplo la badia de Roses, el cap de Creus, la platja d’Empúries i Pals, el Canigó, les Illes Medes, la plana empordanesa i el teu estimat Montgrí. Ja fa dies que ets aquí, empresonada a l’Empordà, i segurament ja has pogut sentir la tramuntana, aquella que neteja l’ambient, que ho saneja i ho purga tot, com si volgués començar de cap i de nou. Tant de bo s’ho emportés absolutament tot i ens poguéssim retrobar lliures, joiosos i somrients a la terrassa del Nafent. I és que la injustícia per la teva privació de llibertat és tan gran que qualsevol paraula que escrigui semblarà poca cosa davant la magnitud que passes tu i la teva estimada família.

Cada dia hi penso i no em puc imaginar com n’ha de ser, de dur, haver de ‘conviure’ enmig de parets, carcellers, forrellats… I és que amb tu haurien volgut empresonar també l’anhel de llibertat, la voluntat de la societat catalana de decidir democràticament, de manera lliure i pacífica, el futur del nostre país. I no. Han aconseguit fer-nos molt de mal, però cada dia queda més reforçada la voluntat que intenten reprimir, tot dotant-la de més arguments.

T’ho vaig dir un dia i avui hi torno. Allò que realment va fer por al règim del 78 i a la monarquia va ser l’1 i el 3 d’octubre. Allà es va demostrar que és la gent qui té el poder, i és justament aquest moviment popular i aquesta revolució pacífica que els va espantar. Mai no podrem oblidar tot el mal que ens han fet. Mai no podrem oblidar que et tinguin com a ostatge, sigui aquí o allà. Però no permetrem que es normalitzi tanta bestialitat i tanta bogeria. Així doncs, continuarem lluitant amb totes les nostres forces pels drets i llibertats de tots i cadascun de nosaltres, amb fermesa davant les prohibicions i amb coherència i determinació en les decisions futures. I no en tinguis cap dubte, Dolors: recuperarem els carrers per buidar les presons. Perquè tinc clar que només nosaltres, el poble, us en podrem treure.

Ells no existeixen sense el conflicte i aquí no ens hi trobaran mai. Perquè el nostre és un projecte propositiu, un projecte de compromís nacional i compromís social, i ens neguem a crear-lo contra ningú. I és aquí on vull donar-te les gràcies per tot i per tant. Gràcies per ser una persona tan fantàstica, pel teu compromís i per haver fet tan bona feina com a consellera, demostrant que no hi ha barreres quan ens mou la il·lusió i fer realitat els somnis de tanta gent que vol viure en un món millor.

Sigues forta, Dolors. Aquí continuarem recordant-vos cada dia i cridarem ben fort ‘llibertat preses polítiques’. I segur que passaran més núvols grisos que mullaran conviccions, però persistirem, serem tramuntana i posarem llum a tantes injustícies.

Des de la bonica plana empordanesa i des d’un racó del País Petit, t’envio una abraçada immensa i els millors desitjos.

T’estimem.

Ignasi Sabater
Batlle de Verges

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb