Carlos Mazón, el rei dels mentiders

Avui es compleixen dues setmanes de fang i de desesperació. De famílies trencades i negocis arruïnats. De pobles sense ponts i de ponts sense baranes. Probablement, les famílies han soterrat, en silenci i amb llàgrimes de fang, bona part dels més de dos-cents morts que va fer la inundació més potent que es recorda al País Valencià en l’època contemporània. Ara a les famílies els ha quedat un forat fet de llot i d’absències, i encara més a aquelles que no troben els cossos dels seus éssers estimats i fan part de la llista de desapareguts.

A la majoria de les poblacions, el fang ja no nega els carrers, ara hi ha una capa d’argila seca i polsosa que vola invisible i es clava per tots els porus, que entra a la boca i als ulls i es diposita damunt els cabells. En alguns altres, sí que n’hi ha encara, de fang pastós i malalt que s’enganxa a les botes i frena el pas.

I, com que no poden més, ahir, que Carlos Mazón havia anunciat que visitaria Torrent per a revisar com anaven les obres de la CV-33, uns veïns el van acompanyar i el van escridassar. Li van demanar la dimissió i el van convidar a sojornar a Picassent, en referència a la presó. Els mateixos lemes que es van exclamar dissabte en la gran manifestació de València, que ell diu que respecta. Però, abans o després d’aquest esbronc, Mazón va tornar a ser el verbós de sempre i va continuar reescrivint, sense gens d’èxit, els fets del 29 d’octubre.

Escampar les culpes

Ahir va dir que havia repassat què va passar els dies anteriors i va veure que sí, que la Generalitat havia emès avisos i durant aquell dia també. “Fins a aquella alerta final, d’acord amb les darreres informacions que, sobre la presa de Forata, traslladava el govern d’Espanya.” Quan diu “el govern d’Espanya” vol dir la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que depèn del Ministeri de Transició Ecològica que dirigeix Teresa Ribera. No va tornar a dir allò dels dos dies en un ni la revolució hidrològica que s’ha inventat per a evitar de dir les coses pel seu nom.

Carlos Mazón, que sap que va malbaratar tot el crèdit de president en el forat d’unes quantes hores que no pot justificar, i que es prepara per a la compareixença a les Corts, va tornar a esguitar les responsabilitats a tothom. Mentre ell entra i surt del Centre d’Emergències, algú li deu escriure el guió que llegirà sense enrojolar-se i, mentrestant, va amollant avançaments per veure si funcionen. Globus sonda impermeables al dolor de tanta gent.

Per exemple, per a excusar la seua absència de la reunió del CECOPI, va voler embrutar la professionalitat dels tècnics d’uns quants organismes, aquells que veiem asseguts en la taula en forma de U al costat dels polítics, tot dient: “El CECOPI estava vàlidament constituït. Vull recordar que el president de la Generalitat no és membre d’aquest òrgan i els membres que hi havia allà, i eren plenament operatius, i rebien les informacions, no necessiten una presència política per a prendre les decisions.”

Amb aquesta frase intenta d’exculpar que no era allà on havia de ser, que no va fer bé el seu paper de president i que el resultat va ser fatal. I, de passada, amagar la culpa pel retard a enviar l’alarma als mòbils. Però, de retruc, admet que les informacions sí que arribaven al centre de comandament i, encara, carrega als tècnics la responsabilitat de no prendre decisions que són plenament polítiques.

I tot això ho diu perquè continua amb el constructe: “Jo dic que tothom, hi estem tots obligats, haurà de repassar els errors que es van poder cometre. Jo crec que n’hi ha un que és clar: potser no vam prestar prou atenció a la rambla del Poio; no haver tingut una millor informació, encara que no és competència estricta ni exclusiva de la Generalitat Valenciana; i haver estat tan pendents de la presa de Forata que, afortunadament, no es va desbutzar.”

Al final de la frase diu que van estar molt pendents de la presa de Forata, però no fa gaire dies es queixava que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no l’havia avisat fins molt tard de les dificultats que podria tenir l’embassament. Forata va començar a desembassar a les cinc de la vesprada. Els registres de les preses es poden consultar en la pàgina web de la CHX i es pot veure com els registres –l’aforament, com s’anomena– s’actualitzen cada cinc minuts.

Dient això, el president admet, tot i que de manera difusa i compartida amb més gent, la possibilitat d’haver comès errors. No demana disculpes. Potser també se les guarda per a dijous, quan farà disset dies del desastre. En cap cas no es va fer responsable de no haver cancel·lat l’agenda per concentrar-se a prendre les decisions pertinents a fi de protegir la població d’una tempesta colossal. Un temporal que, encara que l’alerta s’hagués decretat unes hores abans, hauria fet danys materials incommensurables. Però s’haurien salvat moltes vides.

Negligència i deixadesa de funcions

Diu el Diario.es que el mateix dia de la gota freda, el 29 d’octubre, en una conversa informal amb els agents socials amb qui va parlar del pressupost del 2025, es va referir en to burleta a la decisió de suspendre les classes que el dia abans havia pres la Universitat de València. A aquelles hores, Utiel ja s’havia negat. Potser hi havia morts i tot.

Per bé que diga ara que ha repassat els fets, i que els dies anteriors la Generalitat havia emès avisos, no estava en el pensament del president preocupar-se per un temporal que, abans de començar, ja era qualificat d’històric. En cap moment no va pensar que allò podria fer mal a la població. En cap moment no va pensar que potser aquell dinar “privat de faena” que tenia no era tan urgent com ser al costat dels equips d’emergència o emetre missatges en totes les televisions i totes les ràdios demanant a la gent que cercàs un lloc segur.

Ara va teixint una teranyina dialèctica perquè no vol assumir la seua responsabilitat i la del seu equip. Eludeix l’article 10 del capítol I de la llei de protecció civil i gestió d’emergències, que diu: “El Consell és l’òrgan superior de direcció i coordinació de la protecció civil de la Comunitat Valenciana en l’àmbit de les seues competències.”

Totes les afirmacions d’aquest guió reescrit s’orienten a culpar el govern espanyol. En això, el Partit Popular a Madrid sí que l’hi ajuda, perquè és una eina més per a erosionar, encara més, Pedro Sánchez. Però no l’ajuden en res més, perquè pràcticament a la mateixa hora que Mazón s’exculpava de tot, el portaveu, Borja Sémper, es va limitar a dir que ara no era el moment de depurar responsabilitats. Que ja hi hauria temps.

Reestructuració del govern

En la mateixa compareixença davant els mitjans, el president Mazón va tornar a citar tothom a la seua compareixença davant les Corts. Aquell dia, va dir, es començarà a parlar de política per a evitar la difusió de mentides, insinuacions xocants i, fins i tot, desagradables. Quan li van preguntar si pensava dimitir o destituir cap membre del seu govern va tornar a dir allò de treballar cada dia per ajudar les víctimes i no deixar-les desemparades. A continuació tornà a jugar amb el llenguatge per a dir que treballava per a adequar l’estructura del govern a la reconstrucció.

Aquesta reestructuració del Consell, de facto, ja ha començat. Les regnes de la comunicació les ha agafades Susana Camarero, la vice-presidenta i secretària del Consell. Ruth Merino, la consellera d’Hisenda i la portaveu oficial, ha desaparegut d’ençà del mateix dia 29 d’octubre que és quan va fer la darrera conferència de premsa després d’una reunió ordinària del Consell. La titular d’Emergències, Salomé Pradas, tampoc no ha tornat a dir res més d’ençà que va admetre un desconeixement estratosfèric d’una de les àrees del seu departament quan va dir que ignorava que el sistema Es Alert ja era operatiu.

Hi ha, encara, als pobles negats, exèrcits de soldats i exèrcits de voluntaris. També hi ha un exèrcit de veïns que han abaixat els braços perquè ja no poden més, quinze dies després d’aquella barrancada, avinguda, riuada, fos que fos que baixava implacable cap a l’Albufera. Veïns que miren sa casa, que ja és buida de tot, però que fa fortor de podrit i de floridura. Veïns que potser han recuperat l’electricitat a casa i la cobertura al mòbil i poden veure com el president de la Generalitat discuteix en públic amb una ministra si l’aigua s’ha de bollir o s’ha de calfar.