Des que el 2005 la llei permet a les parelles homosexuals de casar-se i adoptar, cap no ha pogut adoptar un infant d’un altre país al Principat tot i haver tramitat els expedients idonis. Actualment, de la trentena de convenis internacionals de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA), només dos, el del Brasil i el de Mèxic DF, accepten parelles del mateix sexe. Ara bé, encara no han assignat cap adopció d’ençà que la llei és en vigor. És així, doncs, que, malgrat que la llista d’espera és molt llarga i el tràmit pot trigar més de set anys, l’adopció dins l’estat espanyol es converteix en l’única alternativa. Cada any s’hi tramiten al voltant de trenta sol·licituds.

Un total de 453 parelles han iniciat el procés per a adoptar un infant tutelat per la Generalitat de Catalunya des que la llei els ho permet. El 80% són homes, 362, mentre que només el 20% són dones. El primer any, només catorze parelles de les 372 totals eren del mateix sexe, però amb el temps aquest nombre ha crescut ràpidament fins arribar a les quaranta-sis els anys 2009 i 2010, quan també va augmentar considerablement el nombre global dels qui volien adoptar.

La suspensió transitòria que ha aturat les valoracions de les famílies en haver superat les nou-centes en llista d’espera ha fet alentir el ritme total de les sol·licituds els darrers anys. Actualment, només cent seixanta famílies n’han iniciat els tràmits, que es poden allargar més de vuit anys. D’aquestes, trenta són homosexuals, vint-i-vuit parelles d’homes i dues parelles de dones. Amb això, les parelles del mateix sexe representen ja el 18,6% del total.

I és que si bé és un procés llarg perquè cada vegada són menys els infants susceptibles d’adopció definitiva gràcies a la llei del menor, adoptar a Catalunya s’ha convertit en l’única opció per a les parelles del mateix sexe, sobretot d’homes. En dotze anys, se’ls han fet cent vint-i-vuit assignacions, cent sis a gais i vint-i-dues a lesbianes.

Són unes dades que contrasten amb les d’adopcions internacionals, en què cal esperar fins a quatre anys de mitjana. D’ençà l’entrada en vigor de la llei, no s’ha pogut adoptar un infant fora de Catalunya malgrat que es complissin els requisits. Fins el 2017 només s’han fet onze sol·licituds per al Brasil, on s’assignen majoritàriament infants a partir de cinc anys, i cinc més per Mèxic. Ara bé, només n’hi ha cinc al Brasil que s’han de resoldre. Actualment set se n’han donat de baixa, una és a un arxiu provisional i tres són en procés previ d’idoneïtat.

Al Brasil i a Mèxic, s’hi ha sumat recentment Colòmbia, que autoritza aquestes adopcions sempre que un dels cònjuges sigui colombià i estigui disposat a adoptar un infant amb necessitats educatives especials.

L’ICAA ha constatat, doncs, que cap parella homosexual no ha pogut complir ‘amb èxit’ el desig d’adoptar un infant fora de Catalunya. En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, la directora, Agnès Russiñol, ha matisat que el fet que aquestes parelles no hagin rebut cap infant no vol dir ‘que no arribi en un futur o sigui a punt d’arribar’. Russiñol també ha recalcat que l’ICAA treballa per ‘explorar al màxim les possibilitats’ i per tant, donar més opcions, però recorda que ‘les característiques i les condicions’ les posa cada país. Russiñol reconeix que és un tema ‘delicat’ perquè costa trobar opcions per a les famílies, però reconeix l’esforç de la institució per trobar noves opcions.

Una situació descoratjadora
La situació, la coneixen molt bé des de l’Associació LGTBI que, entre més serveis, assessoren les famílies que volen iniciar els tràmits per adoptar. Miquel Palau, membre de l’associació, reconeix que durant l’entrada en vigor de la llei van haver de lluitar per superar possibles discriminacions, però que les petites irregularitats s’han anat superant amb els anys.

Tot i això, Palau qualifica el problema de ‘descoratjador’ perquè no hi ha més alternatives a Catalunya. Insisteix que l’única solució és fer més diplomàcia i obrir les adopcions a països que comencin a acceptar parelles del mateix sexe, com ara actualment l’Argentina. Palau també ha explicat que hi ha algunes parelles que intenten adoptar des d’altres països iniciant-ne els tràmits a l’estranger, però que d’aquesta manera perden el suport institucional, cosa que pot fer el procés més complicat.

 

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb