Cal lluitar, perquè ningú no regala res. Tampoc a Luxemburg

L'independentisme ha de continuar com en aquests cinc anys: apuntant al punt més alt de tot, amb mentalitat guanyadora però treballant molt seriosament i amb molt de rigor

Vicent Partal
Vicent Partal
06.04.2022 - 01:47
Actualització: 06.04.2022 - 03:47
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El resultat de la vista que es va fer ahir al Tribunal de Luxemburg –sobre el cas dels exiliats catalans– el començarem a saber el 14 de juliol, quan l’advocat general del TJUE emeta la seua opinió. I probablement serà durant l’estiu o a començament de setembre que se’n farà oficial el veredicte, sens dubte amb conseqüències importants, siga quina siga la decisió que s’hi adopte.

Estic segur que ahir va ser un dia molt especial per als exiliats, sobretot per al president Puigdemont, que és qui ha estat dues vegades a la presó, cosa que ha donat peu a les sentències que són la base de tot plegat; per al conseller Lluís Puig, que és en definitiva qui va guanyar la batalla imprescindible que ha dut Espanya al punt on és; i per a tots els altres que durant aquests quasi cinc anys no han defallit mai ni han renunciat a les raons polítiques que els van fer prendre aquella decisió.

Des de l’exili s’ha treballat moltíssim per arribar fins a la vista d’ahir. S’ha bastit una arquitectura jurídica que necessitava anar posant lentament un maó sobre un altre sense perdre mai de vista l’objectiu final. I ha calgut lluitar amb dents i ungles en defensa no tan sols de la seua llibertat personal sinó de la de tots –que sempre han recordat que ells no cerquen ni volen cercar solucions personals. Quan se n’anaren no crec que fossen conscients de l’abast de la feina que els esperava. Ni de quant d’esforç demanaria arribar al punt a què es va arribar ahir. I és molt evident que el cost de tot plegat ha estat altíssim, tant del punt de vista personal, que tan sovint s’oblida, com del punt de vista polític. Però la recompensa pot ser molt grossa.

Tanmateix, haurem d’esperar per a veure si és així. Ahir Josep Casulleras va seguir en directe a Luxemburg el desenvolupament de la vista i crec que en la seua crònica del dia reflecteix bé la tensió viscuda dins la sala. El tribunal de Luxemburg és un tribunal de debò, amb jutges independents de debò i preparats, preparadíssims. Jutges que treballen a fons els casos que els corresponen i que no es casen amb ningú. Jutges que, per això mateix, collen totes les parts en litigi i miren de posar-les contra la paret. Conscients, perquè ho són, que això que hi ha molt en joc per a Catalunya però també per a Europa i que, per tant, no es pot prendre a la lleugera.

La sentència, i no exagere ni un mil·límetre, podria ser la peça fonamental per al nostre futur com a país independent. Però també podria ser una gran decepció per les expectatives que ens hem fet. O podria passar perfectament que quedàs a mig camí, que ens fes avançar però no prou. Siga com siga, no hi ha cap dubte de dues coses importants. La primera és que en cap cas no respondrà, com passa en els altres organismes europeus o en la justícia espanyola, a pressions polítiques o a interessos parcials. I la segona és que tant si és favorable a la causa catalana com si acaba essent contrària, l’endemà l’independentisme haurà de continuar endavant, tal com ha fet aquests cinc anys: apuntant al punt més alt, amb mentalitat guanyadora però treballant molt seriosament i amb molt de rigor. Que tan sols aquests tres factors expliquen que ahir hi hagués una vista de la transcendència enorme que hi va haver. Ningú no regala res, ni a Luxemburg.

PS. La Pissarreta, sobre la matança russa a Butxa, quan fa trenta anys justos de l’inici del setge de Sarajevo. Hi ha una Europa que no sembla voler aprendre res.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
joan rovira
joan rovira
05.04.2022  ·  22:29

Certament, no podem escapar de nosaltres mateixos.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
05.04.2022  ·  22:30

Tan de bo tot el gran treball del Sr. Boye i dels seus col’laboradors sigui favorable als nostres exiliats. Força i endavant!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
05.04.2022  ·  22:32

Va ser una sessió molt instructiva. He llegit un parell de vegades la crònica d’en Josep Casulleres, que ha esdevingut un gran especialista en temes tan àrids com aquests. Com a pèrit judicial agraïsc aquesta tasca que s’heu autoimposat. Moltes vegades el nivell del relat és tan alt que em perd.

El primer que ha fet l’alt tribunal ha estat espolsar-se els moscardons d’un i l’altre bàndol. Havent-hi de recompondre sobre la marxa els guions previstos.

Si us hi fixeu bé, hi ha un terreny de combat neutral, no pas com ens passa a l’estat español. Allà hi ha españa d’una banda, i per l’altra nosaltres.

L’escenografia no n’és banal. El regne d’Espanya contra la minoria nacional catalana. Fet que no ens hi havia passat mai abans des la batalla d’Almansa ençà.

El primer q cal visualitzar són els límits extrems de la contesa. O l’estat colonial ens ensorra, però queda la petjada indeleble de q va contra una societat nacional minoritzada, i açò ja no ens ho trau ningú. O sentencien a setembre a favor dels exiliats que són els nostres representants nacionals amb els matisos que vulguen entre ells, i només serà un altre esgraó en el camí cap a constituir la Confederació Catalànica. El 2n estat català només veurà la llum quan s’alce la DUI interrompuda.

Mereix especial atenció el retorn a zero del cas d’en Puig, que el president del tribunal vol laminar i menystindre; i la contra de la jutgessa italiana na Rossi que li ha esmenat la plana, com rescatant els antecedents històrics.

Òbviament, la tasca d’en G. Boye i n’I. Ebal d’emmarcar la persecució a una nació (digueu-li minoria o com vulguen) obre un camí d’internacionalització que altres nacions sota l’estat mai havien transitat.

A déu pregant i amb el mall pegant…To be continued…

Josep Blesa (València)

Gerber van
Gerber van
05.04.2022  ·  22:44

Espero molt que tinguis raó, Vicent, i que els jutges del TJUE siguin independents. Estic amargament decebut que la Comissió Europea enviï un advocat espanyol que recolzi plenament la posició espanyola. Potser juridicament (encara) no, però políticament la Unió Europea està podrida fins als ossos.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
05.04.2022  ·  23:02

Si. Haurem d’esperar per a veure si el veredicte ens és propici…

Esperem que sigui segons els nostres interessos de llibertat. Però…
Tant si els exiliats guanyen la partida com si el resultat resta a mig camí seria bo per Catalunya que Ponsatí, Puigdemont, Comin i Puig s’atrevissin a fer conèixer la realitat de les guerres, bombardejos cada cinquanta anys amb morts, genocidi cultural sistemàtic.

¿Per què en aquests quatre o cinc anys NOMÉS han parlat de una Espanya ACTUALMENT represora? ¿Per què els exiliats només parlen de franquisme com si tota la història de Catalunya prèvia al franquisme hagués estat humanament suportable?
¿Per què no s’atreveixen a comparar Espanya amb Rússia?

Boye i els exiliats denunciant una història tirànica de segles ens haguessin facilitat moltíssim nostra vera llibertat com Nació i poble.

Els exiliats no ho han fet per por?
Quina és la raó per la que ningú sap què ha fet SEMPRE Espanya amb els Països Catalans?

A Espanya no hi ha hagut un Stalin però hi ha hagut Felipe IV, Felipe V, Espartero… calen més noms?

“Por el bien de España, hay que bombardear Barcelona una vez cada cincuenta años” (Espartero i també Azaña ho va repetir).

Pregunto:
No és Espanya comparable a Rússia?

Josep Usó
Josep Usó
05.04.2022  ·  23:13

El resultat serà incert fins el final. Però l’estratègia de l’exili és la única que ha aconseguit posar l’estat espanyol contra les cordes. I és ací, on està ara mateix. Contra les cordes. El que no podem perdre de vista és que la independència l’haurem de fer nosaltres. No ens la regalarà ningú. I fer el ploramiques no té cap futur ni cap simpatia. Enlloc. Molta força a tots els qui han començat la gran batalla.

Nina Santiago
Nina Santiago
05.04.2022  ·  23:22

Tot el que he llegit avui és desfavorable als nostres interessos i a favor de Llarena.
No sé a qui he de creure.

Joan Pagès
Joan Pagès
05.04.2022  ·  23:22

Que els jutges del TJUE són independents ho donem per suposat, però no sabem les presumptes intromissions, pressions, qui sap si fins i tot intimidacions, a què poden haver estat sotmesos els darrers mesos. Ja sabem què són els estats, per molt democràtics que es vulguin presentar. Si el TJUE humilia el poble de Catalunya mitjançant els seus representants electes, els pocs que s’han mantingut fidels al govern legítim, el moviment independentista haurà de donar una resposta proporcionada, i si no és així, serà la fi del moviment i l’inici de la dissolució de Catalunya com a entitat diferenciada.

Pepi Oller
Pepi Oller
05.04.2022  ·  23:23

Si depengués de l’esforç i el treball col·lectiu, si es poguessin sumar punts per la independència amb la implicació i la persistència, ja ho tindríem!

Albert T
Albert T
05.04.2022  ·  23:50

Qui vulgui la independència de Catalunya de veritat, cal que tingui clar que és el que cal fer i la única cosa que realment tindrà resultats!
Ja podeu anar esperant resolucions favorables de jutges i tribunals, cosa que a més no està gens clara, que, de totes maneres, aquest miserable i violent país de lladres que es això que anomenen espanya, no en farà mai cap cas. Si no hi ha revolta del poble persistent, contundent i entomant totes les conseqüències, no tindrem mai res!

Jaume Riu
Jaume Riu
05.04.2022  ·  23:51

POCA BROMA
Hi ha molt en joc per a Catalunya però també per a Europa i per a Espanya.
Trobo que el fet de portar al Tribunal de Luxemburg el cas particular del Procés català amb la justícia (sic) espanyola a l’altre bàndol, és el summum de la internacionalitzacio, tant si el veredicte és molt favorable com si no ho és tant.
En aquest sentit, el corresponsal de VilaWeb Josep Casulleras des de Luxemburg ens ha fet un tutorial per tocar de peus a terra en directe. Bona feina.
El veredicte de jutges independents del TJUE, marcarà el rumb que ha de prendre la independència de Catalunya, el futur del regne d’Espanya i el futur del Tractat de la UE. Poca broma.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
06.04.2022  ·  00:15

Espero que Espanya i la Comissió no puguin fer de les seves en tot això. No només hi ha en joc el nostre futur, hi ha en joc el futur mateix de la Unió. Prou defectuosa és ara mateix.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
06.04.2022  ·  05:15

Pel que fa al final de l’editorial, jo m’es aviat diria que hi ha tot un món que no sembla voler aprendre res.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
06.04.2022  ·  05:20

UE, UNIO D’ESTATS, odia les nacions lliures i les minories nacionals. I son qui paga el Tribunal

Sílvio Muñoz
Sílvio Muñoz
06.04.2022  ·  07:05

Qualsevol dels resultats acabarà derivant en el retorn dels exiliats, sigui amb o sense manilles.
Llavors es produirà un momentum que podría marcar definitivament el futur del independentisme.

Victor Serra
Victor Serra
06.04.2022  ·  07:27

Amb Espanya sempre hem de comptar amb la seva capacitat de jugar brut i intentar manipular qualsevol institució a favor dels interessos del nacionalisme espanyol. En això van tots a la una, des del PSOE fins a VOX, inclosos alguns comuns i de Podemos. Desenmascarar-ho davant la UE és primordial . Almenys allà encara queda gent que li fa vergonya fer el joc a l’ultradreta. Cal posar en evidència al màxim aquest impresentable de Manfred Weber, un autèntic perill.

Pep Agulló
Pep Agulló
06.04.2022  ·  08:41

L’ESPERANÇA ÉS LA LLUITA

Certament hi ha moltes espectatives posades en la feina dels advocats de la defensa i del nucli d’exiliats, diguem-ne de Waterlo, però seria ben diferent que l’espectativa se suportés amb una mobilització que mostrés la lluita de la minoria social catalana oprimida. Els jutges europeus, en principi, poden ser independents de la política institucional però són sensibles als esdeveniments polítics…

Altrament, cal dir que les exilades a Suissa han optat per solucions personals, igual que la Serret, i que el clan dels togats espanyols no farà gaire distincions. Sap greu veure com Rovira s’ha apuntat a utilitzar la tesis de Rufian, munició de l’enemic contra Puigdemont. La resolució del l’alt tribunal europeu, per bé o per mal, ho serà per tots…

Joan Cuscó
Joan Cuscó
06.04.2022  ·  08:56

Editorial molt realista.
Sort en tenim que alguns exiliats fan i han fet molt i d’altres quasi res.
Josep Casulleras molt bon periodista i cronista.

Albert Miret
Albert Miret
06.04.2022  ·  09:09

Cal no oblidar que la Unió Europea es diu així perquè pretén ser una “unió” de països europeus, i els seus representants, per molts Jutges i molt bons que siguin treballaran per a mantenir la unió dels països tal com són en l’actualitat. Totes les sentències a què han arribat no són per a defensar les lleis que van signar, sinó per a defensar els països de qualsevol moviment. Són moltes les pressions de França, d’Itàlia i, per descomptat d’Espanya per a mantenir les seves colònies tal com són, i no crec que el sistema judicial del TJUE sigui tan absolutament independent com per posar en perill el pastelet que representen. Si realment la Justícia europea volgués actuar amb Justícia, no s’estaria posant al mateix nivell l’assassinat amb l’assassí, que és el que està fent. Que no es va signar per tots els països europeus el dret a l’autodeterminació dels pobles?, doncs que collons estan discutint, quan un poble fustigat, esclavitzat i espoliat des de fa més de tres-cents anys proposa sense violència separar-se’n fent un referèndum no penalitzat en cap constitució i especialment despenalitzat per espanya des de fa anys. Doncs torno a preguntar: Quina comèdia és aquesta en la que es defensa el país que delinqueix i possiblement es declara culpable a la seva víctima?
Resposta: Doncs això, que segurament serà una comèdia.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
06.04.2022  ·  09:36

Faríem bé en no confiar massa en la justícia europea i sobre tot en el que la sentència pugui representar a efectes pràctics. Si després sona la flauta i ens ajuda en alguna cosa, benvinguda sigui.

Encara que un dia els exiliats tornin, això no implicarà la reactivació de la DUI.
Qui s’ha de reactivar ja des d’ara som nosaltres i crear un conflicte polític al nostre govern, al de l’estat i a Europa. Ja hem perdut massa temps esperant.

Col·laboracions amb el PSC-PSOE i Jocs Olímpics amb Espanya no ens ajuden gens, més aviat desvirtuen i afebleixen els nostres arguments.
Els partits independentistes sabran perquè fan aquestes col·laboracions.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
06.04.2022  ·  10:11

Oblidem el TJUE,deixem que facin el que han de fer,i concentrem-nos en la part que’ns toca a nosaltres,que es la veritablement important per LLUITAR! per la independencia.L’independencia arribara,nomes si LLUITEM per aconseguir-la.

Ventura Passols
Ventura Passols
06.04.2022  ·  10:16

No n’estiguem tant segurs que aquest tribunal està lliure de pressions polítiques que després tenim sorpreses i decepcions. No menystinguem els tentacles corruptes de la cort de castella, que on no arriba amb poder i influència hi arriba amb corruptela, favors i soborns

david graupere
david graupere
06.04.2022  ·  10:19

Sr Partal, no us amagueu, si la justícia no ens és favorable haurà estat -com a mínim en part- per pressions polítiques. Si així fos, la UE ja hauria perdut el darrer llençol d’aquella unió fraternal. Fóra un miratge més d’ells que hom es va empassar amb dolçor pujolià o maragallià. La UE fóra una mentida, un frau i caldria sortir-ne si som mai estat malgrat el nepotisme partitocràtic català.

PS: esmentar Jerusalem en el context del contingut d’Ucraïna és molt desafortunat. Ratlla l’odi.

Vicent Aparici
Vicent Aparici
06.04.2022  ·  10:24

A mi m’ha sorprès el canvi sobtat de la postura belga, tant com em va sorprendre el canvi de postura del gobierno de España sobre el Sahara. Ara pensant-ho més, se m’acut el mal pensament que aquest canvi de postura d’España siga el preu que paga Madrid per forçar, mitjantçant USA, una sentència favorable pels seus interessos i contrària als exilats.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
06.04.2022  ·  10:49

Benvolgut Vicent, estaràs d’acord que la justícia, en el nostre món ara mateix i més si mirem enrere, no és un bé abundant. Jo no crec en la justícia quan es jutja als poderosos. Ahir es jutjava, en el fons, l’estat espanyol i aquí els jutges ja no són tan independents de debò. La UE és un club d’estats –ho hem dit moltes vegades- els catalans no hi tenim el carnet de soci. La sentència del TJUE no serà mai determinant per al nostre futur. Primer perquè el més probable és que, sense voler contradir la resolució adoptada pel Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l’Organització de les Nacions Unides (ONU), ni oposar-se a un estat soci tot posant de rellevància que la seva justícia no és homologable a un estat democràtic, la sentència sigui prou ambigua per deixar les coses tal com estan i quedar bé amb tothom. En aquest cas Puigdemont i els altres exiliats no tornaran. Però en l’hipotètic cas que la sentència fos molt favorable i ensorrés del tot l’arquitectura judicial muntada per Llarena, tampoc podran tornar perquè, ja ho he dit moltes vegades, l’estat espanyol no s’ho pot permetre, com no s’ho va permetre amb el cas de Junqueras, quan aquest mateix tribunal va resoldre que havia de sortir de la presó. No pot perdre aquesta batalla perquè seria –això sí- una bomba termobàrica contra el seus fonaments i, no en tinc cap dubte, es passarà pel forro el què digui el tribunal europeu. Si Puigdemont posa un dit del peu més enllà de La Jonquera, de Molló, de Maçanet de Cabrenys, de Puigcerdà, de Portbou o d’on sigui que creui la frontera serà detingut amb l’excusa que vulguin. No, no tornarà ni entrant per la Vall d’Aran, ni a peu per d’Andorra passant per Áreu. Una altra cosa serà quan es vegi la causa del judici dels presos polítics al TEDH, però per això falten molts anys, vés a saber si encara parlarem català (!) i en tot cas dubto que tingui conseqüències pràctiques. La lluita per la nostra independència l’hem de fer dintre del nostre país, de fora estant no serem lliures. No passarà res de res si ens ho mirem des de la butaca i l’ordinador.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
06.04.2022  ·  11:04

Per a mi és molt preocupant el cainisme de la ER de Junqueras (res a veure amb la ERC que coneixia).

Aquesta ER ha estat blanquejant a l’estat espanyol amb els seus actes, amb les seves renúncies, amb les seves concessions, amb la seva rancúnia envejosa contra el MHP Carles Puigdemont (només cal tornar a escoltar les recents vomitives paraules de l’espanyolista d’ER Gabriel Rufian).

Això demostra que a Junqueras i acòlits se’ls en fot la independència de Catalunya si a canvi suprimeixen al MHP Carles Puigdemont. Pura enveja i ràbia perquè no ha estat empresonat.
Hauran agradat a l’amo, el naZionalisme espanyol, ja sigui representat pel “gobierno progressista” del Pedro Sánchez (PSOE – Podemos/Comuns), o ja sigui per la dreta-ultradreta del PP-C’S-VOX.

Davant el món la ER d’Oriol Junqueras està enviant missatges de que a espanya la administració i l’aparell judicial no és tan dolent, els han indultat, patètic!!!.

Si, a mi em preocupa molt el missatge que està enviant ER (disfressada d’independentista) al món, només per pur interès egoista.

Respecte al discurs venut al món, a la història real de Catalunya, estic amb el que diu el Sr Josep Maria Martin.
Perquè no es recorda que espanya porta més de 300 anys en plan GENOCIDA amb Catalunya, agredint, assassinant i expoliant, al més pur estil colonitzador nazi o estalinista, on aquí els borbons fa segles que juguen el paper de Putin amb Ucraïna.?

A la Europa de Flandes encara han de recordar el que feien els terços espanyols fa 400 anys.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
06.04.2022  ·  11:09

Pel que jo he entès, el que han de decidir aquests 15 jutges (hauria estat curiós que fossin 16) va molt més enllà de protegir els drets dels catalans i tombar les corrupteles dels jutges espanyols.

El que han de decidir és si obligaran al tots els jutges de la UE a tancar els ulls davant de qualsevol euroordre independentment de que l’estat emissor violi els drets fonamentals de la persona reclamada o permetran, davant de proves sòlides, que un jutge d’un estat pugui impedir que els jutges corruptes d’un altre violin els drets fonamentals de les persones.

En resum si dotaran la UE d’un mecanisme per impedir que el sistema judicial d’un estat violi els drets dels ciutadans o obligaran a tots els estats a tancar el ulls i permetre que aquest càncer es desenvolupi al si de la unió.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
06.04.2022  ·  11:22

Ucraïna ens mostra com al segle XXI encara els drets humans cal defensar-los per la força i la justícia el dret van al darrere.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
06.04.2022  ·  11:38

Sens dubte els nostres exiliats son els ùnics que posen l´estat espanyol contra les cordes però la nostra lluita segueix. Espero que el TJUE la sentencia sigui favorapla a la causa nostra però no podem afluixar seguim treballant per la nostra llibertat

Rafael Benavent
Rafael Benavent
06.04.2022  ·  12:27

Em reafirme en l’opinió d’en Josep Maria Martín (23·02 h.)

Ernest Torrent
Ernest Torrent
06.04.2022  ·  12:42

Sort que van marxar al exili, si s’arriben a quedar rés del que hem aconseguit internacionalment hagues succeït, ni diputats europeus, ni ridiculs Llarenosos, ni petites batalles judicials guanyades . . . Estic d’acord que el TJUE pot estar influït per els estats, però hi ha una cosa en que España es diferent dels altres paisos, España está a un pas de fer fallida i els altres paisos estan fins al cap de munt de pagar “las fiestas españolas” . . . el diner no està al costat d’España i aquest pot ser un punt diferencial ! ! !

Jordi Casanellas
Jordi Casanellas
06.04.2022  ·  12:53

Ja saps el que pensa (sap) en Gonzalo Boye, Partal.
Dius ‘tribunal de debò, amb jutges independents de debò i preparats, preparadíssims. Jutges que treballen a fons els casos que els corresponen i que no es casen amb ningú.’ Com els d’aquí. El problema poden ser les lleis, però els jutges no les fan, les apliquen.
Per una part dels exiliats, això està perdut. Mal moment per a decidir això (res)…..a Europa. Salut

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
06.04.2022  ·  12:53

Uiii, sí; els últims 5 anys l´independentisme ha lluitat com mai!

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
06.04.2022  ·  13:15

Jo diria a en Boye que no digui mai gat si no és al sac i ben lligat.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
06.04.2022  ·  13:18

Vicent, fas una distinció entre el TJUE i els altres, en la vista posada sobre les sòrdides decisions de la judicatura espanyola sobre molts afers i la parcialitat dels tribunals corresponents. Molt cert, però a continuació fas una lloa ditiràmbica sobre els elements de la judicatura europea, en el sentit que els caracteritza per no acceptar pressions polítiques de ningú. Mira Vicent, la teva afirmació es basa en la teva bona fe i el coneixement d’actuacions exercides per l’alt tribunal europeu i, què vols que et digui, jo no tinc la mateixa bona fe que tu. L’estat espanyol exercirà, ha exercit, diverses vegades un cúmul de pressions asfixiants allà on ho ha considerat necessari i se’n ha sortit prou bé, fins al punt de fer creure que es tracta d’un estat plenament democràtic. Els elements que formen el TJUE són sens dubte d’una formació professional i ètica molt sòlida, però són humans i, per tant, susceptibles d’ésser seduïts de manera política, si no més, acceptant la bondat dels llagoters espanyols. Jo, no espero gaire res de bo.

Roser Caminals
Roser Caminals
06.04.2022  ·  16:26

Hi ha una contradicció a l’article. D’una banda, Vicent, dius que els judges europeus són plenament conscients de les conseqüències del veredicte per Catalunya i per Europa; d’una altra, dius que podem estar segurs que les motivacions del veredicte no seran polítiques.
No tenim les garanties que suggereixes, només una esperança raonable.

Salvador Molins
Salvador Molins
07.04.2022  ·  02:21

Fins ací, de moment, l’estat de la situació d’un dels Judicis més importants del Divorci entre Catalunya i Espanya.

Mentre els jutges deliberen, nosaltres, els catalans, avancem en l’edificació constant de la República Catalana Independent, Mandat del 1r d’octubre, i en el compromís de completar la DUI del 27 d’octubre de 2017.

Censem-nos al CxR i enxarxem-nos en línies com els Consells Locals, ANC, Debat Constituent, Octubre, la Defensa de la Llengua, … Etc.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies