01.03.2023 - 10:11
|
Actualització: 01.03.2023 - 11:08
El Butlletí Oficial de l’estat espanyol (BOE) ha publicat la llei trans i la llei de l’avortament que es van aprovar finalment el 22 de desembre després de múltiples estira-i-arronses entre el PSOE i Unides Podem. A partir de demà mateix, quan entraran en vigor demà, canviaran els requisits establerts perquè les persones trans puguin canviar el sexe al registre civil, i es permetrà que les menors d’edat de més de setze anys avortin sense el consentiment patern.
La llei trans —formalment, llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI— elimina l’obligació d’haver-se hormonat durant dos anys i tenir un informe mèdic de disfòria de gènere per canviar el sexe que apareix als documents d’identitat. Ara n’hi haurà prou de presentar la petició al registre, que s’haurà de ratificar tres mesos després, i ho podrà fer tothom que tingui setze anys o més. És l’autodeterminació de gènere, com s’ha anomenat, perquè preval la voluntat individual de cadascú de ser considerat segons el gènere sentit.
Dels catorze anys als setze el procés estableix que els pares acompanyin el tràmit i que en cas de disputa acabi decidint un jutge, i dels dotze als catorze requerirà directament la intervenció del jutge. Els menors de dotze anys, de moment, únicament podran canviar de nom amb facilitat i sense intervenció de testimonis.
Un altre element de la norma és la prohibició expressa de les teràpies de reconversió que tinguin com a finalitat modificar l’orientació sexual de les persones. De fet, la nova legislació suposa que es deixa de considerar que les persones trans estan malaltes, i per això elimina dels tràmits qualsevol intervenció de metges o psicòlegs que actuïn com a testimonis.
La llei reconeix el dret de les persones trans migrants a canviar el sexe dels seus documents expedits a l’estat espanyol si al seu país d’origen no tenen garantits els seus drets com a persones trans.
Un altre element és la legislació sobre persones intersexuals, és a dir, persones que neixen amb trets biològics masculins i femenins alhora, fet que dificulta classificar-les en un dels dos gèneres. Prohibeix que se’ls mutilin els genitals que consideren que no encaixen amb la resta de trets biològics i reconeix el dret que els pares no les hagin d’inscriure en un dels dos sexes reconeguts.
El text també estableix que les parelles de mares lesbianes o bisexuals poden tenir la consideració de mares biològiques davant l’administració independentment del fet que estiguin casades. Fins ara es veien forçades a fer un procés d’adopció.
Avortament lliure per a adolescents, més poder en el part i salut menstrual
La nova llei de l’avortament elimina l’exigència del consentiment dels pares perquè les menors d’edat que tinguin més de setze anys avortin, tal com establia fins ara la llei de 2015. A més, desapareixen els tres dies obligatoris de reflexió i el lliurament d’informació sobre alternatives, ajuts i recursos per si les gestants s’ho repensen i volen continuar amb l’embaràs.
La llei manté els terminis en què es pot avortar vigents d’ençà del 2010. Es pot avortar lliurement fins a la setmana catorzena de la gestació i, entre llavors i la setmana vint-i-unena, es permet l’avortament per motius mèdics, com una malformació del fetus o el perill per a la vida de la mare.
També s’estableix que la xarxa de la sanitat pública serà la referència per a fer els avortaments. És una manera de garantir el dret a ser atès als centres públics de proximitat, sense haver de fer quilòmetres per avortar. Aquest punt de la llei posa deures a les comunitats autònomes, que tenen les competències en sanitat, perquè trobin alternatives si als centres públics d’alguns territoris hi ha ginecòlegs objectors de consciència que bloquen el dret de l’avortament.
A banda, la nova llei inclou la salut menstrual com una pota més de la salut. Estableix que es podran donar baixes laborals de tres dies en cas de regles incapacitants, que hauran de donar els professionals sanitaris.
També reforça els drets en l’àmbit reproductiu i crea un permís retribuït abans del part, de la setmana trenta-sisena de la gestació i fins al part. També es podrà rebre aquest permís després d’un avortament espontani quan un metge consideri que l’afectada és incapaç de tornar a treballar durant un temps.
