El BBVA i el Santander, pioners en el finançament de la indústria armamentística

  • Una quarantena d'entitats espanyoles, pel cap baix, financen companyies de la indústria militar · El Centre Delàs fa quinze anys que ho denuncia i treballa per aturar-ho

VilaWeb
Imatges d'arxiu de les entrades d'una oficina del BBVA i d'una altra del Santander.
Pol Baraza Curtichs
25.11.2022 - 21:40
Actualització: 27.11.2022 - 09:36

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A l’estat espanyol, hi ha almenys una quarantena d’entitats financeres a les quals no incomoden els conflictes bèl·lics. No els incomoden perquè financen empreses armamentístiques d’arreu del món de maneres diverses: participant en l’accionariat de les societats, finançant exportacions, emetent bons i pagarés, amb fons d’inversió o concedint crèdits i préstecs. Amb consciència o sense, contribueixen que les fronteres estiguin més blindades, els exèrcits puguin renovar les armes i els militars es puguin desplaçar amb vehicles blindats per terra, mar i aire.

El Centre Delàs d’Estudis per la Pau fa quinze anys que va engegar la campanya Banca Armada, formada per una desena d’entitats, a fi de sensibilitzar la població i els accionistes dels bancs perquè trenquin els vincles amb les empreses de la indústria militar. Segons dades recollides pel centre, entre l’any 2014 i el 2019, les entitats espanyoles hi han destinat gairebé setze mil milions d’euros. Els bancs que encapçalen el rànquing són el Banc Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) i el Santander. Les seves aportacions representen vora la meitat del total: vuit mil milions d’euros.

El Centre Delàs ha obtingut aquestes dades gràcies a les investigacions dels seus membres i voluntaris, com ara Eduardo Aragón, i d’informes d’entitats internacionals, com l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI). Tot i això, no acaben d’expressar ben bé la realitat, atès que n’hi ha moltes més que encara no s’han fet públiques. “La informació és parcial perquè evoluciona. Quan comprem dades d’una empresa, pot ser que ens apareguin accions noves d’una entitat financera, i això desvirtua el que tenim. Per això diem que la informació és sota sospita”, explica Aragón. Abans no acabi l’any presentaran un nou informe amb les dades actualitzades. Així i tot, constaten que com més va més bancs financen la indústria militar.

Els deu bancs que més financen armes

A banda els bancs comercials BBVA i Santander, entre les deu entitats que més han finançat empreses armamentístiques també hi ha la Societat de Participacions Industrials espanyola (SEPI), amb més de tres mil milions d’euros. És una entitat pública, adscrita al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques espanyol. Té participació directa i majoritària en quinze empreses i indirecta i minoritària en més d’un centenar. Entre les majoritàries, s’hi destaquen l’agència EFE i RTVE, però també Navantia, una societat pública espanyola de producció militar centrada en el disseny i la creació de corbetes, fragates, patrullers i submarins. I entre les minoritàries, Airbus Group, especialitzat en la fabricació dels circuits dels míssils Trident, avions de combat, aeronaus i míssils.

L’Institut de Crèdit Oficial espanyol també és un organisme públic. És adscrit al Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital i ocupa la vuitena posició del rànquing. El conglomerat d’empreses Acciona, conegut per haver promocionat energies renovables i potenciat el transport, també té un vessant financer fosc perquè inclou la gestora de fons d’inversió Bestinver, que, d’ençà del 2014, ha finançat la indústria militar amb quatre-cents vuitanta milions d’euros pel cap baix.

Hi ha més bancs comercials que també hi tenen un paper important. Són el grup CaixaBank –en les dades també s’hi inclou el finançament que ha fet Bankia aquests darrers anys–, la Banca March, amb seu a Palma, el Banc Sabadell i Bankinter. “El BBVA i el Santander tenen un volum de negoci més gran, amb connexions financeres a tot el món. Els bancs més petits no es relacionen amb tantes empreses. I si s’hi relacionen, són d’àmbit espanyol, com ara Indra i Axam”, explica Aragón.

Les deu empreses que més se’n beneficien

Al capdavant de la llista de les empreses més beneficiades per la banca espanyola, segons dades de l’informe “Banca Armada a Espanya 2019”, n’hi ha dues d’aeronàutiques: Airbus i Boeing, amb seu als Països Baixos i als Estats Units, respectivament. A part de construir la major part d’avions comercials, també treballen en l’àmbit militar. Airbus fabrica principalment avions de combat, helicòpters militars i míssils no nuclears. En el cas de Boeing, la seva filial de defensa és la fabricant més gran d’avions de combat del món. També es dedica al manteniment de tota mena de vehicles i a oferir sistemes d’informació i té relació directa amb el míssil nuclear intercontinental Minuteman.

La tercera és l’alemanya Maxam, una de les empreses més grans de construcció d’explosius del món. Opera per mitjà de les filials Expal i Faex, que fabriquen i exporten tota mena de munició: de morter, de calibre mitjà i artilleria.

En la llista n’hi ha dues que es dediquen als sistemes d’informació: la francesa Thales i l’espanyola Indra Sistemas. Part de les activitats se centren en l’electrònica militar, amb la creació de simuladors de vol, de tir i programes de defensa electrònica.

En contradicció amb la responsabilitat corporativa

Finançar empreses armamentístiques és una pràctica normalitzada. “No els incomoda perquè no hi ha estigma social. En el terreny de la defensa, s’ha legitimat molt el conflicte d’Ucraïna. Ha fet que molta gent estigui d’acord que calgui augmentar la despesa militar, i les institucions financeres ho veuen com un valor afegit”, comenta Aragón.

L’afany de finançar empreses militars –o fer-los la vida més fàcil– vulnera la responsabilitat social i corporativa de les entitats. El BBVA, per exemple, incompleix tres dels quatre principis generals: orientació a la generació d’un impacte positiu en la societat, respecte a la dignitat de les persones i als drets que els són inherents i implicació com a agent de canvi social. Passa igual amb el Santander. “Mantenim el compromís de desenvolupar la nostra actualitat de manera responsable, contribuint al progrés econòmic i social”, diuen. CaixaBank també hi al·ludeix en un document: “CaixaBank basa la gestió en una actuació responsable i en l’eficiència econòmica, amb una orientació al desenvolupament socioeconòmic de les persones i el territori.”

A què es destinen els diners?

La indústria militar és molt diversa i no tots els diners es destinen a armes. És difícil de saber en quins conflictes acaba tot plegat, però un dels informes que ha fet Aragón permet de saber ben bé com s’ha actuat al Iemen.

“Vam mirar les exportacions d’armes d’aquests darrers anys, i vam investigar qui les havia produïdes. Un cop vam haver-ho esbrinat, vam encreuar les dades amb les importacions que havien fet els Emirats Àrabs i l’Aràbia Saudita, que són els que tenen més pes de la coalició que bombardeja i massacra el Iemen, l’emergència humanitària més important ara mateix, però amb poca cobertura mediàtica”, explica Aragón.

Arran d’aquest fet, van esbrinar que vint-i-cinc països van exportar-hi armes durant el 2015 i el 2019, i que l’estat espanyol, com la resta dels de la Unió Europa, també va fer-hi exportacions durant tot el període. En el rànquing de grans finançadors de les empreses que produeixen i exporten armament als països involucrats en el conflicte, hi apareixen el BBVA i el Santander. “Sembla evident que si l’exèrcit ha massacrat durant set anys la població, algunes de les armes emprades les deuen haver finançat entitats espanyoles”, comenta Aragón.

El vostre banc finança la indústria militar?

En el marc de la conscienciació, Banca Armada ha impulsat una aplicació en què permet de saber la “petjada d’armes”. Informa sobre la quantitat de diners que el vostre banc ha finançat a empreses d’armament, com ho fa, quines empreses el fabriquen i quants diners s’hi inverteixen. Per a saber-ho, us demanarà si sou una persona jurídica o un particular, el gènere, l’edat i els bancs on teniu comptes corrents. Ho podeu comprovar ací.

Les finances ètiques

L’alternativa a aquestes relacions econòmiques és formar part d’entitats financeres ètiques, que promouen una economia feminista, solidària, antiracista, ambiental, responsable i transformadora i s’allunyen del sistema econòmic actual. N’hi ha un bon grapat, com ara Fiare, Triodos Bank, Oikocredit o Coop 57. I el Centre Delàs les recull a la pàgina web de la campanya Banca Armada. Garanteixen suport econòmic a projectes amb molt d’impacte social, ambiental i cultural, i exclouen qualsevol inversió en els àmbits que vulneren els drets humans i la justícia social i ambiental.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes