Els arqueòlegs descobreixen una fossa d’animals sacrificats per un brot de botulisme a la vil·la romana de Vilauba

  • La troballa obre la porta a estudiar l'activitat ramadera de bestiar boví durant el segle I dC

VilaWeb
Un arqueòleg excavant un dels cranis d'animal localitzats a Vilauba (fotografia: ACN).
ACN
29.03.2023 - 15:00
Actualització: 29.03.2023 - 21:28

Un grup d’arqueòlegs ha descobert una fossa de bestiar sacrificat per un brot de botulisme a la vil·la romana de Vilauba, a Camós (Pla de l’Estany). La darrera campanya d’excavacions ha confirmat la interpretació dels resultats de prospecció geofísica. Les restes, que daten del segle I dC, són de catorze animals pel capbaix, la majoria toros, vaques i bous i apunten que la malaltia va causar “estralls” a l’activitat econòmica de Vilauba. Els arqueòlegs han remarcat que és una troballa important perquè obre la porta a estudiar la ramaderia de l’època. La primera sospita dels especialistes, confirmada després amb l’estudi arqueozoològic, va ser el tractament diferent dels ossos en les restes localitzades.

Les excavacions s’han centrat en una superfície situada a l’exterior de la vil·la romana, a la part est. Un dels codirectors de les excavacions, Joan Frigola, ha detallat que, en aquest espai, hi ha un “gran retall” d’uns trenta metres de llarg per divuit d’amplada. Les prospeccions geofísiques de la zona ja apuntaven a l’existència d’una anomalia que indicava una alteració del terreny, que ara han pogut confirmar amb l’excavació.

“La part important de tot l’abocament de bous i vaques es troba a la part final. I són animals que no haurien servit només per al treball intern de la vil·la, com llaurar o tasques del camp, sinó que Vilauba era una vil·la on la ramaderia era important”, ha explicat Joan Frigola, codirector de les excavacions. De fet, els investigadors creuen que, des d’aquest enclavament, podien produir i vendre carn i productes derivats del boví a ciutats de l’època com Gerunda o Emporiae.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Un moment de l'excavació (fotografia: ACN).
Un moment de l'excavació (fotografia: ACN).
Un moment de l'excavació (fotografia: ACN).
Un moment de l'excavació (fotografia: ACN).
Un moment de l'excavació (fotografia: ACN).
Un moment de l'excavació (fotografia: ACN).

Un altre dels codirectors de les excavacions, Pere Castanyer, ha subratllat que les “singularitats de la troballa són diverses”. Primer, perquè pràcticament la totalitat dels animals abocats són bòvids (un 95%). També, que hi ha restes de mínim catorze animals sencers llançats a la fossa prèviament especejats. A més, comenta que no hi ha cap ordre de deposició, sinó que a mesura que els anaven sacrificants els anaven abocant. Finalment, han pogut determinar les edats dels animals (dels dos als onze anys) i el sexe (majoritàriament mascles).

Una altra dada és com van sacrificar aquests animals, és a dir, la manera de “processar-los per obtenir i aprofitar la carn”. I Castanyer ja avança que va ser d’una manera “molt diferent de la que es poden trobar en altres jaciments d’època romana” perquè, per exemple, pràcticament no hi ha marques de tallant per esquarterar els animals en “grans porcions”.

Tot plegat, va portar els arqueòlegs a intuir que “alguna cosa havia passat” que havia obligat a sacrificar tants animals de cop i de manera conjunta. L’estudi arqueozoològic de les restes recuperades a la meitat est de la fossa, fet per la doctora Lidia Colominas (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), ha permès de confirmar les sospites i avançar ja unes primeres conclusions sobre la composició del conjunt, la variabilitat taxonòmica i anatòmica, el nombre mínim d’animals sacrificats, l’edat i sexe, la morfologia i, finalment, determinar si es van sacrificaren per una causa o amb una finalitat concreta.

Brot de botulisme

“Els resultats de les anàlisis semblen confirmar que un brot de botulisme va afectar gran part del ramat que tenien els habitants de la vil·la i que, per això, van haver de sacrificar i processar la carn de manera diferent. Un cop fet, van llançar les restes dels animals aquí”, ha indiciat Castanyer. Això hauria passat a les acaballes del segle I dC i els arqueòlegs creuen que va ser un cop dur per a l’economia i l’organització de la vil·la.

L’arqueòleg remarca que l’aprofitament que van fer d’aquests animals és “absolutament inusual”, tot i que hi ha rastres que indiquen que van extreure’n la carn, no van utilitzar els ossos que, a l’època, eren apreciats per extreure’n col·lagen i fer mobiliari o joieria: “Tot fa pensar que, a conseqüència del que van patir, van processar ràpidament els animals per intentar salvar la part que podien d’aquest desastre econòmic”.

A banda de les restes d’animals, a les capes del damunt de la zona de la fossa també hi han localitzat altres restes importants llançades pels habitants de la vil·la que ho van utilitzar com a abocador. Hi ha, per exemple, restes de pintura mural que pot aportar molta informació sobre com estaven decorades les parets de les cases de les vil·les i que no s’han conservat i també han localitzat restes que evidencien que hi havia unes termes a la zona que no s’han localitzat encara.

Els treballs arqueològics a la vil·la romana de Vilauba entre els mesos de febrer i març formen part de les actuacions programades en l’actual Projecte Quadriennal de Recerca Arqueològica aprovat i cofinançat per la Generalitat de Catalunya, que es diu “Ocupació del territori i explotació de l’espai rural a l’àrea del Pla de l’Estany – la Garotxa. Uillae, tallers, comunicació i recursos entre els segles II aC-VIII dC” i que està avalat pel Museu Arqueològic de Banyoles.

Aquests treballs compten també amb el suport de les institucions copropietàries del jaciment (els ajuntaments de Banyoles, Camós, Porqueres i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles), i també la Diputació de Girona. Algunes de les recerques més especialitzades s’han pogut finançar també amb les aportacions obtingudes a través del projecte aprovat pel Ministeri d’Innovació i Ciència espanyol, anomenat “Ager Mutabilis II”, impulsat per la Universitat de Girona.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any