Ara sí que tot és molt més clar, finalment

«El vot de la gent no el podem endevinar ni se l'enduen els partits d’una elecció a una altra, com si fos propietat seua»

Vicent Partal
10.10.2018 - 05:25
Actualització: 10.10.2018 - 07:24
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

És normal i lògic que els fets que es van esdevenir ahir al Parlament de Catalunya causen un gran desconcert i fins i tot molta indignació entre els votants independentistes. Això que va passar fou tan dolorós com tots sabíem que era inevitable. Però aclareix, i molt, el panorama polític. Avui, evidentment, vivim l’apogeu de la consigna, tant als partits com als mitjans que s’han deixat convertir en mitjans de partit. Però les hores passaran i els fets restaran. Per això cal recordar-los.

El 21 de desembre els resultats de les eleccions estripaven el full de ruta del govern espanyol que ho havia confiat tot a la victòria d’Inés Arrimadas. Els 36 diputats de Ciutadans no servien de res contra els 70 de l’independentisme. I no hi havia tampoc cap alternativa a la majoria independentista. A més, Junts per Catalunya esdevenia el primer partit en nombre de diputats de la majoria i, per tant, Carles Puigdemont en teoria era qui havia de ser investit president. Aquella nit era difícil d’imaginar una derrota més contundent del bloc del 155. Es podia formar un govern amb majoria absoluta independentista, encapçalat pel president que Rajoy havia pensat que podia foragitar.

Si no som ací, definitivament, és per la ingerència del jutge Llarena. Amb la força que li dóna la repressió sense límits legals que exerceix i amb el poder de tenir uns presos als quals pot fer la vida més fàcil o més difícil, Llarena ha anat alterant la realitat electoral fins a aconseguir el resultat que volia. Que les urnes no tinguen valor. Sobta molt veure que això ha acabat passant amb la complicitat d’una mesa del parlament on hem vist com els vots d’un partit que té presos se sumaven amb els d’un partit que els ha duts a la presó contra els drets d’uns altres presos. Però ha estat així. El fet és el fet, encara que siga un fet impensable només vint-i-quatre hores abans.

Al final tot plegat és la conseqüència de no haver-se enfrontat al jutge com a cambra parlamentària, com a representants dels votants; la conseqüència de no haver seguit el camí, la unilateralitat, traçat per la gent d’arreu del Principat el primer d’octubre de l’any passat. Qualsevol raó que es vulga donar i que no faça passar per davant això és molt poc honrada. O massa reveladora. Per exemple, quan ahir Oriol Junqueras va piular que calia mantenir com fos la majoria al parlament jo em vaig demanar si allò que calia mantenir no era, molt abans, la sobirania de la cambra. Una cosa que, com s’ha demostrat, no és per força equiparable.

Siga com siga, ara s’ha d’entendre què passarà d’avui endavant i no sembla que puga haver-hi grans alternatives. El govern no crec que es puga sostenir en aquestes condicions i, per tant, unes eleccions semblen l’opció més natural. Amb la qual cosa els independentistes tindrem l’oportunitat de triar quin camí ha de seguir el país amb molta més consciència i amb molta més precisió, sabent molt millor quin projecte defensa de veritat cadascú. La confusió evident i fins a un cert punt lògica en què es van moure les eleccions del 21-D, on tothom semblava defensar les mateixes coses, ara no es podrà sostenir.

Hi ha qui deu pensar que unes eleccions ara seran un desastre per a l’independentisme, perquè és evident que els camins d’ERC i Junts per Catalunya avui s’han separat, possiblement d’una manera irreconciliable. Però el vot de la gent no el podem endevinar ni se l’enduen els partits d’una elecció a una altra, com si fos propietat seua. Per això aquests darrers vint anys hem vist pujar i baixar escons frenèticament, cosa que podria tornar a passar, perfectament.

En qualsevol cas, el debat que compta a partir d’avui, el que serà realment transcendental, no el trobareu a les portades dels diaris, tampoc en aquest. Ni depèn dels relats que ens vulguen endossar. Ara clarament, i finalment, hi ha tres projectes que ja no es tocaran sinó molt tangencialment els uns amb els altres, cosa que farà difícil de confondre’ls. I els ciutadans, d’avui endavant, tenim l’obligació de diferenciar-los per a triar-ne un amb plena consciència i votar-lo. S’ha acabat allò de tant és l’un com l’altre.

Aquest país, els darrers vuit anys, ha demostrat una capacitat de debat polític i una maduresa democràtica que causen admiració. I per això estic segur que és allà on tot ha nascut, a les converses de carrer i en la curta distància, on el xoc brutalment expressat avui al parlament es decantarà, en la direcció que la majoria vulga. Allà hi haurà, hi ha ja, el debat de veritat, el que ens dirà cap on anem. Que cadascú, que cada votant, decidesca lliurement i amb el cap clar el rumb que vol per a Catalunya. Que al final la democràcia és això i nosaltres només serem derrotats si ens creiem que som solament aquesta cosa tan trista, gallinàcia i incapaç que hem vist ser el nostre parlament, en compte de recordar que som, també i al costat d’això, el país valent que va ser capaç de fer el primer d’octubre.

PS: Aquests dies ja tindrem temps de parlar d’alternatives i de possibilitats. Però avui no em puc estar de recordar una pregunta que vaig fer fa dies en un editorial i que era si realment resultava possible de fer la república governant alhora una comunitat autònoma. O si per ventura el camí que cal recórrer és un altre, des d’un angle completament diferent. Això del govern efectiu no era, al capdavall, un qui dia passa any empeny? En parlarem.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Ramon Perera
Ramon Perera
09.10.2018  ·  22:19

No va de partits, va de persones. En unes properes eleccions, ens haurem d’empassar unes llistes cuinades pels mateixos que ens han fet donar aquesta ensopegada? El mateixos que no han fet honor als seus programes electorals, en una ocasió en que aquests programes eren vitals pel país?
Simplement, el camí serà més llarg i difícil, però la gent no cedirem ja que estem assetjats i la legítima defensa és inevitable.

Josep Usó
Josep Usó
09.10.2018  ·  22:24

Des del principi s’han vist actituds en el Parlament molt lamentables. Jo, fins i tot diria indignes. I s’ha arribat al final d’una legislatura per incapacitat d’alguns, al meu parer, de mirar més enllà de la nòmina del proper mes. En aquesta situació, amb votacions conjuntes d’ERC i El PSOE, em sembla que les eleccions són el millor que ens pot passar. Al capdavall, ni amb eleccions ni sense, mentre no hi haja República, els presos continuaran presos. I de l’autonomia ningú se’n recorda, ja. Ni els altres ni nosaltres. El moviment el va començar la gent i l’acabarà la gent. Si els partits no són capaços de fer la seua feina, el que pertoca és un recanvi. I no hi ha més. Que la gent decidisca el què vol.

Francesc Xavier Gómez
Francesc Xavier Gómez
09.10.2018  ·  22:26

No ho sé pas si tot és més clar. Avui només tinc clara una cosa: Llevat dels presoners i dels exiliats, som a les mans d’autèntics poca-vergonyes de la política. Repasem els fets.
El bloc espanyol no té cap mena de recança a alterar el resultat del vot popular. No ens sorprèn, forma part de l’ADN d’aquestes formacions. Sobre els comuns, no cal ni parlar-ne. Fa anys que la gauche divine li ha pres el gust als sous interessants que reben els representants públics. Ep, però, no patiu, ells sempre seran solidaris amb les causes nobles, especialment si es troben a l’altra punta del món.
I després tenim els independentistes. Havíem de fer un ‘govern efectiu’. Havíem d’implantar ‘la República’. Això sí, fent cas a la llei espanyola. Oximoron. Enraonem clar i català. El ‘govern efectiu’ era la manera educada de dir ‘tornem a repartir-nos el pessebre públic’.
Tots plegats, autèntics poca-vergonyes de la política.
Em perdonareu, però jo no em deixo entabanar en un altre joc partidista, sigui a les eleccions municipals, a les nacionals, a les espanyoles, a les europees o a les del casal de la joventut. Tant me fa. L’opció és ben clara: O els independentistes són capaços de bastir una candidatura unitària amb el menor nombre possible d’oportunistes i de professionals de la política, o jo em quedo a casa tranquil·lament i ja s’ho faran amb les seves disbauxes electorals. Ras i curt, els nostres partits polítics se’n poden anar a pastar fang.
P.D. El dia 10 commemorarem que ho teníem tot de cara per fer el darrer pas i tots plegats, amb els polítics al capdavant, ens vam arronsar. Ximples.

Josep Salart
Josep Salart
09.10.2018  ·  22:27

Ho teníem, ho tením i ho tindrem clar. I la gent que se sent esclavitzada ja fem campanya des d’ahir. Intensa.
Lo trist es veure com els tribunals internacionals derroten el jutge Llarena i aquí ERC li llepa el cul.
Més lamentable encara, es veure ERC ballant amb el PSOE. Ja s’ho faran.

Mai varen païr els resultats del 21D, ni varen entendre perquè la gent els va casrigar..

Però si, esperem que la gent entengui que el vot es seu, ben seu i no es deixi engatussar regalant el vot als autonomistes.

jaume vall
jaume vall
09.10.2018  ·  22:28

Merèixer.
Si un no es mereix una cosa, el millor que pot passar és que no ho tingui.
Catalunya, és a dir, els 7,5 M de catalans, mereixem tenir una victòria històrica, social, que faci que la següent generació a la nostra visqui uns estàndards de progrés econòmic, polític, humà, anàlegs als de les millors societats europees?
Si el mes que vé, per obra i gràcia de frau Merkel i companyia, en veure que Espanya col·lapsa, afavorissin la república catalana independent i solvent, ens la mereixeríem ? I en conseqüència seríem dignes d’ella ? I per tant, ben aviat sabríem -sabrien alguns- gestionar-la amb qualitat danesa, noruega, belga, alemanya, fins i tot francesa? O l’enveja i el sectarisme de matriu espanyola se’ns ha empeltat ben endins?
Merèixer.
(per la meva part, ni llaços grocs, ni sopars solidaris, quan vulguin que posem el cos i els diners, que s’ho mereixin)

Pepi Borrego
Pepi Borrego
09.10.2018  ·  22:29

Esquerra ha enganyat fins a els Democrates d’ Antoni Castells. Es deuen estar fregant les mans Aznar, el suprem, el psoe, tot l’unionisme. Gràcies esquerra de part de tots ells. Ja tenim el partit botifler.
Tinc clar el camí que vull seguir, el vaig començar l’1 d’ocubre del 2017.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
09.10.2018  ·  22:42

Em sap molt de greu que un partit que va pressionar tant per la DUI ara tingui aquest paper. Sóc antiga votant d’ERC que el 21 de desembre vaig votar Puigdemont.
En aquests moments no puc tornar a votar ERC, molt haurien de canviar les coses.
D’acord, em sap greu el que ha passat. El que té de bo és que s’han vist les cartes.

Núria Coma
Núria Coma
09.10.2018  ·  22:59

L’únic amb què discrepo de l’editorisq és quan dius que 24 hores abans no ens haguéssim imaginat el què passaria avui
Volíem fer una porra ahir ( a estones ens ho agafem smb humor) aquí a euskal herria un grup que treballem per la república, d’a veure si Roger Torrent permetria la delagació de vot i no la vam poder fer, pq tots estàvem segurs que no. Vam canviar la ‘ aposta, i era com s’,ho faria, hi havia vàries opcions. I un l’,ha encertat gairebé de ple, no va contemplar la bona disposició de Cs d’abstenir-se per no deixar per terra la dignitat del president de juguet que tenim, cosa que no els agraeixo gens. Di votes amb PSC votes tb smb ciutadans i si et fa vetmrgonya no ho facis

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
09.10.2018  ·  23:02

Malauradament, des del 30 de Gener, estava escrit com s’acabaria el teatre d’ERC.

Llàstima de temps perdut, però com molt bé diu en Vicent, la voluntat de la gent no es propietat de cap partit.

Anem ràpid a eleccions i que la gent pugi dir el que en pensa de les mentides d’ERC.

Enric Ubach
Enric Ubach
09.10.2018  ·  23:30

Cal no defallir. Cal continuar votant en massa, perquè davant hi tenim el feixisme representat per uns partits pp/c’s/vox que no dubtaran a esclafar-nos si els hi donem l’oportunitat.

Per això, malgrat la gran decepció d’ERC, cal anar a votar i encomenar les ganes de fer-ho a tots els independentistes del nostre voltant.

Ningú va dir que seria fàcil.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
09.10.2018  ·  23:35

Moltes gràcies Vicent per ser tant clar. Jo crec que els diferents projectes ja fa dies que estàn clars però ens volíem seguir refugiant en el que ens semblava que era lògic, la unitat de l’independentisme. Però això s’ha acabat.
Ja podem començar a treballar, des de demà mateix, en una nova via per tirar endavant el nostre projecte, sabedors que s’ha acabat la majoria independentista al Parlament, i per seguir reforçant la majoria independentista al carrer.
Eleccions quan es puguin convocar i no deixem que ens enganyin altre cop aquests farisseus que pacten amb els que els han dut a la presó!.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
09.10.2018  ·  23:39

Encara que s’albirava, em sap greu que el mossén hagi perdut tot aquest temps per fer-li cas al Déu espanya. La dona no li ho perdonarà i els votants tampoc. Looser, li diran. Nosaltres, anem fent.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
09.10.2018  ·  23:40

Penso que la situació actual podria girar-se a favor nostre si servis per a dues coses:

1) Que el poble s’adoni que no pot fiar la efectivitat de la república als polítics i ens arremanguem a guanyar les parcel·les de poder que ens manquen par facilitar el pas definitiu.

2) Que els tres partits acceptin la democràcia i acordin que durant les eleccions es trauran la pell però una vegada fetes les eleccions qui guanyi mana i els altres no pactaran amb els partits criminals del 155 per posar-li pals a les rodes.

Ricard Aguerri
Ricard Aguerri
09.10.2018  ·  23:45

Tornem-nos a contar per saber què volem ser. El joc de trilers s’ha d’acabar. A les Espanyes es deuen estar fregant les mans, però potser els hi donem un ensurt dels forts. I si ja som més del 50%, i amb una CUP molt reforçada al Parlament?. Jo ja les espero amb ànsia, les eleccions, és una nova oportunitat per avançar cap a la República.

Bieito Seivane
Bieito Seivane
10.10.2018  ·  00:12

Ou os povos tomam consciência de si mesmos ou renunciam e deixam em mãos dos seus líderes messiánicos as suas liberdades, direitos e deveres, com as frustrações e misérias que isso implica.
Sabe mal desde Galiza ver que uns sofrerom a violência o 1-O e outros, confortavelmente sentados nas suas cadeiras de parlamentares, fazem o que fazem. Mas é o povo catalám quem deve manter a unidade e a iniciativa, respondendo a tantas misérias.

No entanto, uma boa recomendaçom para recuperar a história do povo face à dos poderosos seria esta, boa leitura a quem se anime:

http://www.elcomu.cat/

Josep Maria Farràs
Josep Maria Farràs
10.10.2018  ·  00:40

La veritat, jo encara no sé per què ens preocupem per perdre la majoria “independentista” al Parlament.
Al cap i a la fi, l’únic que pot passar en el pitjor dels casos és perde 4 o 5 votacions sobre algunes resolucions, declaracions d’Intencions o proclames que no van enlloc. I,a més, si per una d’aquestes casualitats de la vida, sortís d’allà alguna llei catalana mig en condicions, ja s’encarregaria el TC de “cepillarla”, i tots a acatar, es clar, no fos cas…
Vergonya de partits, TOTS, ens tracten com a mainada. I això d’ERC…. tinc la sensació d’haver llençat a les escombreries una gran part dels vots de la meva vida…
Ara és tot a les nostres mans, les mans del poble, i aquest poble ha demostrat no s’arronsa. Endavant.

Antoni López
Antoni López
10.10.2018  ·  00:51

1.-Sense independència no hi haurà república.
2.-Sense república no hi haurà independència
3.- Fonamental: Qui és d’esquerres, qui es d’esquerres de veritat,i qui es de dretes i qui es massa de dretes.
4.-Si, com era previsible, no hi ha independència ni república amb un Parlament amb majoria independentista, que podem esperar d’un Parlament convertit en una baralla de galls?
5.- Hi ha alguna prova que demostri que defensar un partit es defensar un Estat o és que cada partit defensi la seva idea de com ha d’esser un Estat que no hi és?. D’això se’n diu “tertulia”.una tertulia que havia de durar 18 mesos. Eleccions!!?…

Lluís Paloma
Lluís Paloma
10.10.2018  ·  00:58

Em sumo als companys subscriptors i demano eleccions ja. Cal fer neteja i és urgent. Quin dia més negre, tot i que era d’esperar. Potser sí que al final la gent del carrer ens haurem d’organitzar pel nostre compte. En tot cas, en aquests moments hi deu haver autèntica guerra a dins d’ERC i el PDECat.

Francesc Alcover
Francesc Alcover
10.10.2018  ·  01:24

Molt d’acord amb tu, Joan Ramon Gomà.

Salvador Rofes
Salvador Rofes
10.10.2018  ·  01:57

El dia 2 de febrer de 2017 vaig enviar una carta xifrada a una sèrie d’amics i/o coneguts , (entre ells en Vicent Partal que en pot donar fe), dient com pensava que acabaria el procés. En aquesta carta, que els receptors no han pogut obrir fins fa poc en què els hi he donat la contrasenya, feia unes previsions molt pessimistes i deia que em semblava estar de figurant de la pel·lícula EL SHOW DE TRUMAN i que el catalans del carrer érem com marionetes que els polítics manipulaven. Preveia un final de tripartit ERC+ PSC+ Comuns (previsió que té un 75% de possibilitats de fer-se efectiva) i, per descomptat, donava per fet que la policia i si fos necessari l’exèrcit, no dubtarien en entrar a “sac” a Catalunya per salvaguardar la sagrada unitat d’Espanya.
Malgrat no creure en l’ independència com a meta final possible he participat en tots els actes, manifestacions, cadenes, etc. que la meva edat (72) em permetia i vaig anar a defensar les urnes a les quatre de la matinada com tots els bons catalans.

En les meves previsions no veia més que empresonats a en Carles Puigdemont i a la Carme Forcadell. Aquí em vaig quedar molt curt. Ho reconec. Els poders fàctics son encara més dolents del que em pensava.

Ara bé. Veient el que ha passat els últims dies i especialment avui, reconec que em vaig equivocar també en el títol de la pel·lícula. EL SILENCI DELS ANYELLS crec que reflectiria més bé el que estem patint els catalans del carrer, tot reconeixent el dol i el mèrit dels polítics empresonats i exiliats. Molts catalans, entre ells jo mateix, també hem sofert efectes col·laterals: pèrdues d’amistats que pensaves incombustibles, depressions, crisi d’ansietat, en algunes famílies ruptures familiars… Si teniu amics psiquiatres i/o psicòlegs pregunteu quantes visites han fet a costa del procés. Us diran que moltíssimes. De veritat valia la pena tant d’esforç per acabar així?. Què trist. Què indignant. “Anàvem de farol” deia la Sra Ponsetí, però a l’hora de la veritat les nostres cartes no feien ni una parella.

Avui el procés s’ha acabat i el jutge LLarena ha estat el guanyador. I si voleu anar al mon virtual i pensar que una majoria independentista de veritat, DISPOSADA A TOT,guanyarà les eleccions que estan al caure amb majoria absoluta esteu en el vostre dret. Jo penso que l’Osca té més possibilitats de guanyar la Lliga de que això succeieixi.

Jaume Rigau
Jaume Rigau
10.10.2018  ·  01:58

És una utopia esperar que els nostres partits, sense lideratges i atemorits, o tercers com la UE, la ONU, etc. ens treguin les castanyes del foc. Cada poble ha de guanyar-se sol el seu destí. La resta ve sol.

El vot del poble no pot resoldre-ho sense modificar el sistema electoral. Vot a persones, no a partits. I sobretot: noves persones (o partits) compromeses i responsables amb els seus votants. Estadistes que liderin a curt termini. Dels de veritat. Portem dècades sense (Espanya també). El lehendakari Ibarretxe probablement fou el darrer en tota la Ibèria. Estem cada dia més lluny del nivell d’un SNP escocès per exemple. Cal foc nou. Però la repressió té entre els seus objectius impedir-ho. I això es percep dia a dia. I dins del Parlament ha estat ben visible.

Conclusió: cal un canvi de rumb immediat o cada dia ens allunyem més dels objectius fonamentals i del focus internacional. Altrament podria queda tot plegat reduït a discussions domèstiques d’una petita regió llatina de la vella Europa occidental a on hi fa bon temps, parlen rar, fan castells humans, cuinen molt bé, i són bona gent. Per cert, també són molt obedients.

Josep Jallé
Josep Jallé
10.10.2018  ·  01:58

Crònica, suau, d’una tupinada ensumada de fa temps …. podria ser una adjectivació de les consideracions fetes pel benvolgut director. Com a 1931 – en que un partit, figura que republicà i d’esquerres, va posar al cap de llista un militar espanyol – ara les decisions d’un jutge espanyolíssim, especialista en els lego relats, han estat posades al davant – amb la aquiescència del mateix partit del 1931 – dels vots que vam donar a les urnes escollint els nostres representants. Les línies cabdals del trajecte de l’1-O, esborrades per la cobdícia del manteniment de la cadira, el processisme d’anar tirant i qui dies passa, escons mama. No ja vergonya, cavallers, vergonya. Més aviat pena, pocavergonyes, pena.

Quim Paredes
Quim Paredes
10.10.2018  ·  01:59

És admirable que tinguis aquesta capacitat reflexiva; a mi em costa passar de la reacció airada i ofesa. Espero que sí, que anem a eleccions, perquè ja no hi ha més terminis que valguin. De totes formes, tot i que confio que la teva previsió sigui realista, estic una mica decebut de les darreres eleccions, ja que darrerament -i encara ara- s’han construït aquests grups que, amb la idea d’aglutinar l’independentisme, han nascut amb una voluntat de confondre i amb l’única finalitat de guanyar rèdit electoral, de partit. S’han amagat darrere un programa “populista”, i això a les campanyes bé que els han funcionat. I no faran ara el mateix? Tindrem eleccions “justes”? És extrany potser plantejat-ho, però potser caldria una llei electoral -renovadora- que unifiqués les campanyes de tots els partits; no creus que haurien de comptar les idees, i no les hores de permanència a la TV? Jo no veig pas que les idees sedueixin prou. Ni tampoc compto que hi vagi la propera vegada.

Però serem prou lúcits, com en fas presagi? A mi em costa confiar-hi. Però hi seré, i a totes.

Pep Canals
Pep Canals
10.10.2018  ·  01:59

Algú em pot explicar la visita de Joan Rosell a la presó a l’Oriol Junqueras?

Roser Cussó
Roser Cussó
10.10.2018  ·  02:00

Des de la sociologia politica se sap bé que, a la gent, quan li demanen de votar partits voten partits. Una part es mou i vota independència sigui qui sigui el partit, però una part important es queda al partit de tota la vida o allà on té fidelitats o el partit del seu color politic. Es aixi. Pot baixar o pujar el vot entre partits (o entre noves formacions) però el veritable problema continua intacte: la divisió, la falta d’idees, de valentia i sobretot de confiança en la gent.
Dit això, la meva percepció no va pels camins del vot (ja s’ha fet, molt bé i dues vegades al 2017). El que compte és el que farà la gent des del carrer, pacificament però al carrer. Quan hi ha pressió, els partits giren com guants. Passa a tot arreu. No som diferents.
Resumint, davant la idea de tornar a votar en un ambient negatiu, és millor la idea d’una pressió organitzada, activa, escalonada i efectiva. Cal un lideratge, recuperar la il.lusió, la força positiva, l’empeny. Tot això ho tenim. A què esperem?

Eduard Gracia
Eduard Gracia
10.10.2018  ·  04:38

Bon editorial, però em manca un reconeixement explícit de qui està traïnt els seus votants (ERC) i qui està lluitant encara per la sobirania del parlament (JxCat). La premsa unionista fa temps que ver ERC com el cavall de Troia dels poderes poders espanyols per a desarticular l’independentisme – en altres ocasions he proporcionar links a tot un seguit d’articles publicats a Madrid que deixen això clar, sovint cent referència a pactes secrets entre Junqueras/ERC amb La Moncloa per a desarticular l’independentisme a canvi de recolzament per a que Junqueras sigui president de la Generalitat. La visita ahir del cap de la CEOE i el d’UGT a nivell espanyol a la presó de Lledoners per a visitar en Junqueras (ningú més) deixa ben palesa la traició descomunal que està executant la cúpula d’ERC, perquè és evident que no és cap visita de cortesia: el que aquests dos representants de l’establishment volen, i han fet un viatge tan llarg per a fer, és parlar amb la persona a la que han de recolzar per a arribar al poder a canvi de que contribueixi a desinflar el soufflé independentista durant vino o trenta anys…

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
10.10.2018  ·  05:16

Efectivament, tot molt clar, MH President exigim eleccions ja. Salut.

Francesc Gispert
Francesc Gispert
10.10.2018  ·  06:01

Ostres, Josep Jallé, esteu comparant Francesc Macià amb el malparit d’en Llarena o no he entès bé el vostre comentari? Si ho he entès, em sembla que pixeu fora de test. És cert que Macià va cometre l’error de deixar-se entabanar pels espanyolots que li van prometre un Estat federal i va fer-se enrere just després de proclamar l’Estat Català, però em sembla que la seva trajectòria sencera demostra que era un veritable patriota català disposat a lluitar per a defensar el País. Si més no, jo no dubtaria ni un segon a canviar tots els polítics actuals per l’esperit de l’Avi Macià. Cal recordar que Macià va mirar de trobar aliats fins i tot a Moscou i, quan no se’n va sortir, va organitzar el que avui en dia coneixem com a Fets de Prats de Molló. Les coses haurien estat molt diferents, si els nostres polítics actuals haguessin perseverat d’aquesta manera en lloc de vendre’ns a l’enemic i fer el ploricó.

Núria Coma
Núria Coma
10.10.2018  ·  06:16

Ma mare que és fatxa com ella sola i votant unionista ( i no hem trencat la relació Inés, ens estimem molt); l’any passat em deia: mira que sou passarells. Tel dia farà un any ( sempre utilitza aqussta expressió)i els polítics aniran a la seva. I vosaltres amb un pam de nas.
Bon dia mama. Se to donar’te la raó aquesta vegada

Josep Segura
Josep Segura
10.10.2018  ·  06:18

El 21-D l’ha guanyat finalment Llarena. Havent-lo deixat guanyar, unes properes eleccions les tornaran a emportar les forces de l’estat, tot i que tornaran a perdre en escons i en vots. Amb aquest precedent, res no els privarà de continuar amb la màquina judicial que tan bé els està anant. República? Si no arriba un cataclisme major, en tornarem a parlar d’aqui deu anys.

Carme Perello
Carme Perello
10.10.2018  ·  06:33

encara me’n recordo l’imatge de la marta rovira, sortin del palau de la generalitat amb cara d’emprenyada. allà va començar públicament la primera enganxada pública dels polítics de partits diferents però…amb una mateixa fita, oi? bé millor dit….un punt i seguit del “seu dit a l’ull”.
allà vaig veure que ERC, continuava amb la seva pugna de competitivitat com a partit.
però si ERC, ho tenia tot¡¡¡¡ no estava cremat, Mas com a President de la Generalitat i cap del poble català….va haver de donar veu a la majoria que deia prou.
a veure si ens entenem: el desgat, la crema de partit no la té ERC¡¡
Ara qui ha de decidir el rumb de la Catalunya independent com a partit diguem “verge”, és ERC, no?? però….que els hi fa “caqueta”? entenem el tema de presó, les amenaces, les humiliacions, tot¡¡¡¡¡¡¡ però recordem que el President Puigdemont, abans d’iniciar aquesta gran embranzida, ja va dir als seus consellers, que qui no estigués disposat a assumir tots els marejols…que baixés de la barca.
què feu ERC???

Consol A
Consol A
10.10.2018  ·  06:45

Que facin unes noves eleccions. Aquests polítics ja no ens representen.

Victor Serra
Victor Serra
10.10.2018  ·  06:48

La independència només es pot aconseguir amb el 51% dels vots, si pot ser el 60% millor, i que un cop aconseguits, els representants triats puguin fer efectiva aquesta majoria. No hi ha cap altra manera, a menys que comptis amb un exèrcit capaç d’imposar-la unilateralment. Per tant no sé veure res de positiu en el que va passar ahir. Estem molt més lluny d’una majoria efectiva que mai en els darrers 10 anys. Si no hem sigut ni capaços de reprovar el Rei al Parlament, com carai voleu que construïm una República. No en autoenganyem més. Estem encara molt lluny i a punt de ser derrotats per una temporada. Ens cal lluitar molt més i millor per revertir la situació. Si seguim així el proper episodi és perdre les municipals i les europees. Cal un replantejament profund i urgent, i la solució no és sortir al carrer.

Josep Navarro
Josep Navarro
10.10.2018  ·  08:40

Han quedat tots retratats, amb por a la presó i escalfant les cadires.
Com es diu el nou partit que ha registrat Carles Puigdemont que representa als electors de a peu no partidistes i que volen la República?
La Crida Nacional per la República?
Eleccions ja!!

David Badia
David Badia
10.10.2018  ·  08:47

No ens engayem, ERC fa temps te decidit obeïr el jutge Llarena, i en un futur formar un tripartit amb els Comuns i PSOE-psc si en unes properes eleccions sumen majoria. Encara no han pait que Junts per Catalunya tingues mes escons el 21-D. Presidir un Parlament com el Sr. Roger Torrent que te molta por , moltissima por, el que ha de fer , es presenta la dimissió.

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
10.10.2018  ·  08:51

Pep Canals, quan Pedro Sanchez es vanta que el trencament es conseqüència en part de la seva estratègia, no creus que respòn la pregunta?

Joan Ramón Gomà, el segon desitg peca de l’ingenuitat de l’idealista. Vist el que hi ha, no es pot esperar que l’hipòcrita es torni honest.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
10.10.2018  ·  09:01

Si, finalment tot està clar, això vol dir que finalment ERC no ha pogut mantenir per més temps la impostura i s’hagut de treure la careta. Entenc que l’editorial no pot assenyalar amb el dit un partit concret, però la realitat és que ERC són un botiflers. Ara bé… sorpén el que van fer ahir? no, de feia massa temps, concretament des l’anunci de les eleccions del 21D, que es veia venir, quan la mateixa nit en Tardà va dir que anirien sols i que calia acostar-se els federalistes (155) i els comuns, no, no sorprén, però tots vivíem esperançats que això no passés.

Però els catalans i catalanes sembla que no volguem aprendre, ens confíem. Vam tenir 23 anys de pujolisme, on se’ns va mantenir enredats. ERC es vanta de tenir 85 de….? de no fer res per Catalunya, solament cal llegir la història, sempre ha reculat en els moments importants i de vegades en moments que eren decissius, com és ara, tenen més por que vergonya, i si finalment es va eleccions i queden residuals, fins hi tot és problable que se sentin alleugerits de no haver prés mal.

Ara, allò que imagino ens demanem tots és, a canvi de què?. Ahir vam saber que el President de la CEOE anava a veure al misaire/messies Junqueras que per a molts aquesta visita és la confirmació de la seva traïdoria.

Fa mesos vaig dir, i sento autoreferenciar-me, que el pacte era, mitjançant Joan Tardà, que si ERC aconseguia canviar el rumb de l’independentisme deixarien en llibertat a Oriol Junqueras i s’ho van creure i ho han fet. Ara bé, coneixent Espanya es molt probable que aquesta promesa no l’acompleixin (Espanya no paga traidores) i Junqueras es mantingui a la presó per temps indefinit com tots els altres, perquè ara si que n’estic segura, amb aquest desgavell al Parlament, que els presos tindran una llarga estada a la presó i tot això només per a salvar el seu líder i no els ha importat menystenir allò que vol la ciutadania i fins i tot el seu propi electorat. No obstant si l’Estat espanyol tingués visió estratègica (que per ara no ha demostrat) sí deixaria en llibertat a Oriol Junqueras i Raül Romera, no per bona conciència sinó pel cinisme de dir: ya los lincharan ellos.

També hauríem de recordar, com s’ha sabut després, la pinça que li van Artur Mas i Oriol Junqueras al President Puigdemont, aquells dos pactant amb Madrid poc abans de proclamar la República i el comentari d’Oriol Junqueras referent que si Ell no era President la independència hauria d’esperar. Potser aquest era el seu anhel però ara com ara no crec que cap republicà el voti, perquè ja tots estem convençuts que seria el president d’una autonomia.

La CUP, amb paraules de Carles Riera, va dir: “farem la independència amb vostès o contra vostès”, els republicans i republicanes estem preparats però ara com ara mala peça té el taler.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
10.10.2018  ·  09:02

Ara tot és molt més clar i, efectivament, estem més lluny de la independència que no ens pensàvem. Els vots delegats de Junqueras i Romeva tampoc valdran perquè Cs els impugnaran. Res es pot fer des del Parlament autonòmic. Amb 155 o sense l’estat prevarica quan li convé i així obté per la via judicial el que no va aconseguir amb les urnes. Tornem-ho a dir ni ERC, JxCAT ni la CUP representen la massa independentista que surt cada 11 de setembre des de fa 7-8 anys, que va defensar l’ 1-0 i que s’ha manifestat commemorant els actes de fa un any. Així estan les coses, estem orfes. I el problema no és la designació d’uns substituts, el problema és molt més profund, probablement és que hi ha qui no es creu, o no vol, que Catalunya pugui ser independent, però és clar que un càrrec és un sou i això costa de deixar!, ja va passar amb Santi Vila. Algun dia haurem de parlar dels polítics “professionals”, aquest que hi són des de fa tants anys. L’estat espanyol és poderós i trampós, el 10-0 va saber pressionar totes les tecles perquè no es fes la declaració d’independència i guanyar temps per acorralar el nostre govern. Ara fa el mateix i el TC bloqueja apel·lacions perquè s’allargui tan com pugui el judici al TDHE i potser d’aquí 8-10 o 12 anys tot s’hagi desinflat. No oblidem que els estats europeus han estat al costat de l’estat espanyol amb la repressió i això no ha canviat. L’únic camí que ens queda és portar la nostra revolució fora de les institucions, com es va fer durant el franquisme, des del carrer, les fàbriques i les universitats. Ens calen lideratges nous.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
10.10.2018  ·  09:03

ERC vol créixer captant vot moderat, tot caient en l’error, d’il.lús, de creure que es pot accedir a la independència votant.

Abans de que això pogués passar, l’estat prohibirà els partits independentistes, i tota la pacient i repel.lent estratègia d’esquerra se n’anirà en orris en un tres i no res.

La majoria independentista en el Parlament no pot servir per altra cosa que per legitimar-nos de cara a l’opinió pública catalana i la internacional per tirar endavant la República, no per fundar aquesta legalment en relació a Espanya (cosa impossible). I qui diu el Parlament diu l’Ajuntament de Barcelona.

ERC encara creu la majoria pot servir per endegar tota un engranatge legislatiu que ens meni a la independència (o República, terme que els hi agrada més i van servir amb hàbil ambigüitat). Encara creuen que Espanya respectarà les seves pròpies lleis…

Ens hem de treure del cap la idea de que Espanya és una democràcia que anirà acceptant que marxem a cop d’eleccions (autonòmiques, generals, municipals, europees).

Albert Miret
Albert Miret
10.10.2018  ·  09:05

El problema que jo veig més proper és que no anirem a eleccions, sinó que hi haurà una moció de censura i governarà el 155 amb l’ajuda inestimable de ERC, que com hem comprovat, ara ja es ven al primer que pagui, i qui paga és el 155 en forma de sortida de la presó de determinats presos polítics i exiliats. D’altres no.
Probablement és a partir d’aquest govern del 155, quan arribarem a la independència, perquè la seva antidemocràcia violenta serà el revulsiu que ens portarà a la independència d’aquest poble que ha estat burlat, deixant definitivament de banda als partits polítics que sempre acaben valorant molt més la poltrona que els desitjos i mandats del poble. El pessebre s’haurà acabat i el govern serà del poble.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
10.10.2018  ·  09:05

Els fets d’ahir son especialment greus.

Que van pactar ahir els “botiflers” de Rosell i el representant de la UGT amb l’Oriol Junqueras?
Quina visita més poc previsible, però clarificadora. (Segrestadors i segrestat pactant?)
Que a les properes eleccions no deixaran presentar-se als partits que no renunciïn expressament a la independència de Catalunya?
D’aquesta forma aconseguirien neutralitzar els nostres vots?

El que passi d’avui endavant ens marcarà molt clarament el camí que han de seguir els nostres VOTS, la nostre única i poderosa arma PACÍFICA de destrucció MASSIVA de l’UNIONISME, tinguem-ho molt clar.

Albert Miret
Albert Miret
10.10.2018  ·  09:05

El problema que jo veig més proper és que no anirem a eleccions, sinó que hi haurà una moció de censura i governarà el 155 amb l’ajuda inestimable d’ERC, que com hem comprovat, ara ja es ven al primer que pagui, i qui paga és el 155 en forma de sortida de la presó de determinats presos polítics i retorn d’exiliats. D’altres no.
Probablement és a partir d’aquest govern del 155, quan arribarem a la independència, perquè la seva antidemocràcia violenta serà el revulsiu que ens portarà a la independència d’aquest poble que ha estat burlat, deixant definitivament de banda als partits polítics que sempre acaben valorant molt més la poltrona que els desitjos i mandats del poble. El pessebre s’haurà acabat i el govern serà del poble.

Albert Miret
Albert Miret
10.10.2018  ·  09:06

Perdoneu el doble comentari. La immensa pena que tinc m’ha fet equivocar.

Anna Llovera
Anna Llovera
10.10.2018  ·  09:26

Muito obrigado, Bieito Seivane, pela recomendaçao.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
10.10.2018  ·  09:30

Em sumo en general a les opinions dels comentaris i per suposat a l’editorial. Fa temps que reclamen eleccions, no serà el que els polítics vulguin , serà el que nosaltres decidim.
ERC tenia coll avall que guanyaria el 21D, ho vaig veure de molt a la vora. Alguna cosa feia sentir. No va ser així, els catalans van votar en consciència. Ara el jutge famós els ha aplanat el camí.
Senyor Torra, convoqui eleccions si us plau. Sabem que els resultats i les futures sentències provinents d’Estrasburg les despreciaran. Sabem que les pressions són molt fortes, intuïm les amenaces sense límits. Però no deixarem que ens oprimeixin més. La vida sense lluitar només és pastura.

Pep Agulló
Pep Agulló
10.10.2018  ·  09:31

NOMÉS AMB VOTS NO ACCEDIREM A LA REPÚBLICA

De la via del referèndum de l’1-O, a ahir, el dia que parlament va refusar una proposta de la CUP acordada amb JxCat i ERC que afirmava ‘el dret imprescriptible i inalienable a l’autodeterminació’. El balanç és cruel, però la majoria estem dempeus. Estic anímicament afectat, però certament les coses són més clares.

L’experiència d’aquests mesos ens ha mostrat la vertadera cara dels partits independentistes. Qui pacta amb els seus propis botxins (PSC) que empresonen els seus dirigents contra l'”adversari” republicà (JxCat). Qui desafia la imposició de Llarena encara que es perdi la majoria (JxCat). Qui prioritza la revolució impossible a la ruptura possible. Els “no” a tot el que no siguin els seus principis fa impossible la unitat per la ruptura. La CUP és una força que sempre divideix. Tot això ho hem vist. Hem vist el sense sentit dels termes dretes i esquerres. Hem vist la misèria de l’autonomisme amb retòrica republicana i revolucionària perquè un moviment revolucionari com l”1-O no pot estar supeditat només a la voluntat d’uns parlamentaris independentistes lligats a la legalitat espanyola, sigui quin sigui el govern que en surti de les eleccions. Només amb els vots no guanyem l’embat amb l’Estat.

UNES ELECCIONS PER A LA UNILATERALITAT

Situats ja en l’horitzó d’unes noves eleccions que evidentment tindran encara format autonòmic però que ara, ja podem albirar que només continuarem en una autonomia espanyola si l’independentisme és derrotat, perquè si no, les forces que en surtin (els electors serem lúcids), hauran de ser de soldats, parlamentaris combatents que no podran esperar ni un mil·lisegon a restar dins Espanya en tant que la repressió ja no els farà recular. La força que pugui donar l’organització de la societat civil (la declaració de l’ANC és molt esperançadora), la força del carrer autoorganitzada, arrossegarà les forces parlamentàries independentistes. Aconseguir aquesta unitat: generalitat, carrer, exili, és victòria.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Ramon Bonet
Ramon Bonet
10.10.2018  ·  09:36

El Parlament no és sobirà sino que ho és d’una comunitat autònoma de España . Podem declarar i fer efectiva la república , amb reconeixements internacionals ( o no ) , amb una DUI o guanyant un referendum pactat . Avui , però , al Parlament Català Espanya el pren pel pito del sereno .

Oriol Ribera
Oriol Ribera
10.10.2018  ·  09:44

Crec que cal fer eleccions , pero que ningú oblidi que ERC s’ha alineat amb el 155(PSC)
Ni oblit ni perdò

Pau Ras
Pau Ras
10.10.2018  ·  09:53

que recuperin ja els 70 escons de majoria absoluta. Aixó, NO va de persones, va de projecte, així és igual qui ocupi l’escó, en Llanera No ens podrà fer mal.. si entrem en personalismes si… que recuperin JA la Majoria Absoluta i posin la DIRECTA!!! Per favor…!

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
10.10.2018  ·  09:53

Aclareixo i simplifico el meu anterior comentari: obeir ara per tal de créixer electoralment (cosa que encara s’ha de verificar i és malgrat tot incerta), i després pretendre desobeir, és una estratègia més que peregrina: és la maniobra d’algú que es creu molt fi i en realitat només està sonat.

Joan-Esteve Simó
Joan-Esteve Simó
10.10.2018  ·  09:54

Efectivament, ja tenim més clar que ens proposa cada partit independentista desprès de l’1 d’Octubre, cadascú que reflexioni i voti en consecuencia.
Jo canviaré el meu vot, que va ser per ERC, segur !!! 🙁

Josep Salart
Josep Salart
10.10.2018  ·  09:58

Em trobo gent pel carrer i votant d’ERC de sempre. Abaixa el cap, no em miren als ulls, despisten en una conversa banal. No espero més, ataco, sí ataco, deixeume-ho dir.

No et sens dolgut, com et sents el cos? Resposta: les coses van com van i ja ens en sortirem.

Aquí rau el problema: la síndrome d’Estocolm, el sentir-te esclau i deixar-te guardar la papereta del teu vot pel vigilant del gueto, el traïdor que et dòna el copet a l’esquena.

La manca de lluita, la covardia, la fàbrica de por, la comoditat dins l’opressió, la puta ignorància política, el nul pensament cap al país dels teus fills i nets, tot plegat fa això, que patonegis ajonellat la mà del botxi.

Això sóm? No.
Avui tot i anar arrastrat pel carrer, tinc les mateixes forces per anar contra tot això. Vull passar a l’acció, ho necessitem.

Ara aprovaran els pressupostos espanyols i s’inventaran qualsevol cosa per treure de la presó només a alguns, per així anar dividint-nos. No sé si els votants ignorants d’ERC hi cauran?

Joan Aguilà
Joan Aguilà
10.10.2018  ·  10:06

Estaria bé que ERC expliqués com pensa arribar a la independència obeint tot el que diu Llarena, el TC o els lletrats del Parlament. Perquè és una explicació que trencaria tots els principis de la lògica. No és lícit dir una cosa i fer-ne una altra. Si pretenen liderar una autonomia encara més de fireta de la que hi ha ara que ho diguin clar. En qualsevol cas, si aquest fos el seu objectiu, també haurien de tenir clar que no l’aconseguiran, perquè les urnes els penalitzaran de valent i quedaran com un partit residual. Espero i desitjo que reaccionin a temps i es recompongui l’unitat d’acció dels partits sobiranistes. És el que espera el poble, al qual se suposa que representen.

Victor Serra
Victor Serra
10.10.2018  ·  10:16

Si es convoquen eleccions es poden donar bàsicament 2 escenaris: El millor, que l’indepententisme tornem a aconseguir majoria absoluta amb canvis de força més o menys grans pels partits independentistes. Serà en tot cas imprescindible sumar ERC, JXCat o el que sigui, i CUP per tenir-la i fer-la efectiva. I la pregunta és, què farem diferent del que estem fent ara, que no puguem fer sense eleccions ?? El segon escenari, pitjor, és que el vot independentista es desmovilitza i l’unionisme suma per governar. M’agradaria que algú dels que proposa eleccions inmediates m’expliqués quin escenari real diferent d’aquests creu que es produïria i per què creu que seria positiu.

Albert Martín
Albert Martín
10.10.2018  ·  10:18

Diria que alguns estan tenint un comportament molt espanyol. Allò de más vale honra sin barcos que barcos sin honra; sostenella i no emmendalla…

La pregunta és: tenim força per desobeir? La base real de qualsevol acció o negociació no és la raó que es tingui (que totes dues bandes creuen que la tenen) si no la força amb que cadascú dels negociadors pot sostenir les seves pretensions.

Tenim més força ara que fa un any? Ja passem del 50%? Ja ens veiem capaços de controlar els llocs bàsics del territori? Potser ja sabem com frenarem o farem cas omís del proper i més dur 155? El Baix i la petroquímica pararan dirigits pels seus sindicalistes? Els mossos es quadraran davant del President i no de la Delegada del Gobierno?

Menys essencialisme i simbolisme estèril i paralitzador i més realisme, govern del país i organització per fer-nos més forts i aprofitar tots els recursos de què es disposa para conseguir el efecto sin que se note el cuidado.

Que de pressa i bé, no pot ser. Com ja va quedar demostrat.

David Escobedo
David Escobedo
10.10.2018  ·  10:54

Es parla molt de les CUP com els únics que volen tirar pel dret, però senyors, això no és veritat. CUP ja té poder a alguns municipis i el que ha fet es OBEIR sistemàticament.
Ha obeït fent veure que no, però ha obeït. Per exemple, diuen que ningú pot inhabilitar l´alcaldessa de Berga però acte seguit aquesta assumeix només funcions representatives i delega la firma jurídica. Que és això??? Per com és que no la feu fora a puntades de peu??? Això és acceptar que no estàs habilitada per signar res! Això només és lluitar per la cadira, no per la llibertat del teu poble. Com és que no els critiqueu per aquesta baixada de pantalons absoluta? Hi posareu confiança en el comunisme més infantil i covard? Heu vist el resultat de la seva proposta de crear una banca publica? Només 4 vots a favor! Au va, a Catalunya no hi ha comunistes, som tots burguesitos bon vivants!
Hi ha moltíssima diferència entre un brétol i un revolucionari, entre un encaputxat i un lluitador. De la CUP a España només s´espera que els donin una excusa, i els la donaran, ja ho veureu.

Això és un continu “paripé” de desobediència formal i submissió jurídica. Això és postureo i en aquests moments greus és un insult.
Un altre cop direm el que no vau voler creure fa 6 anys i ara dieu tots com si mai haguéssiu pensat altre cosa: us menteixen. TOTS.
No hi ha ningú en condicions de liderar un projecte de lluita contra España i no hi ha ningú capaç de dir la veritat. Excepte la Ponsatí, però ho fa després de que tot li sortis malament. No hi ha cap polític català lliure, que no estigui completament atrapat en la sufocant teranyina de la política catalana. Graupera? El marginen perque no és de la “famiglia”. Qui més? Qui? Digueu-me, qui?
No hi ha projecte, no hi ha força, no hi ha honor, no hi ha veritat.

Esteu vosaltres, és cert, i no és poca cosa, de fet sou la única cosa respectable de tot aquest immens merder i si no fos per vosaltres això estaria ja totalment fet.
Però la gent no és res sense articulació política, sense Parlament, sense representants, sense direcció. Si hi ha alguna cosa que els indepes heu guanyat aquests anys és que els vostres polítics, i tota la resta, us tractin amb respecte, com a adults. Els vostres polítics no ho entenen ni ho volen entendre, i per això una part dels vostres vots tornaran a ser nostres. Eleccions ja!!!

Francesc Fortian
Francesc Fortian
10.10.2018  ·  11:01

Amb política i amb tantes altres coses de la vida, lo que al final importa es el resultat. Per trist que sigui moltes vegades, hem de sacrificar ideals per poder obtenir objectius.
Ahir es va consumar la desfeta mes vergonyant dels catalans amb molt temps, per motius personalistes i d’imatge de partit.
Tots sabem que el Estat ens te un peu el coll, però mentres amb jugat amb la imaginació hem aconseguit èxit radera èxit, ara bé, quan no sabem prioritzar els resultats i prevaleix allò de qui la te mes llarga, fem el ridícul més estrepitós.
El anteposar uns drets que a parer de ça pròpia judicatura del Parlament no estaven clars, es tenia que salvaguardar la majoria i no deixar caure la veu del poble que va votar un ideal de Repùblica.
Espero que per dignitat aquestos polítics tant maldestres, tots ells, pensin amb fer un pas al costat, i passar també ells a la paperera de la història.

Josep Sànchez
Josep Sànchez
10.10.2018  ·  11:11

Cal fer dissabte.

Fermí Alari
Fermí Alari
10.10.2018  ·  11:35

Vicent, perdona la immodèstia, però ja fa mesos que veia clar que el bloc independentista es partiria. Era inevitable. Quan estàs atrapat i no veus cap manera de sortir de la trampa acabes barallant-te amb els teus perquè en algú has de descarregar la ràbia continguda. És zoologia. I és que no hi ha sortida, ni a les bones, perquè Ñ mai, mai, mai voldrà parlar de la qüestió, ni a les males, perquè tenim les de perdre. Hi ha qui compta amb Europa. Europa només intervindrà si corre la sang, i és clar, a això no tothom hi està disposat. Ja deia en Barnils “tot, tot, no”. Hi ha qui creu que la nostra economia més potent farà intervenir Europa a favor nostre. Per què? Jo crec que a Europa tant li fa quina part de Ñ pagui el deute, l’estat ja ho endossarà.
La veritat, l’única solució, no ideal però possible que hi veig -i ara no m’apedregueu- és la confederació de pobles hispànics. Si diguéssim a Espanya que aquesta és la nostra pretensió la seva actitud canviaria radicalment. Els hem de fer entendre que no els desemparem, que nosaltres anem passant i que els esperem a la sortida. Segur que no és l’ideal de molts, però la veig com l’única sortida possible i digna a la situació.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
10.10.2018  ·  11:35

Torrent (ERC) com a President del Parlament i a les ordres de l’Oriol Junqueras, ha esdevingut el pitjor mal pel procés d’independència, ni escollit en secret en un pacte de Junqueras amb Llarena els hauria sortit millor. Potser per això no fa el pas al costat que la dignitat i Catalunya li demanen.

Es parlava de por, i que tenia dret a tenir-ne, ja no m’ho crec.
Si hagués anat amb honestedat no s’hauria presentat de President, enganyant als catalans que vàrem creure en ERC al 21-D, doncs era evident que calia mantenir postures fortes contràries a les manipulacions de les lleis que feia en Llarena.
No tenim perquè dir desobeir, si precisament en Llarena es passa pel folre la llei i aplica a la seva bola el 384bis, podem parlar de una altra interpretació, valenta clar tenint davant una Injustícia espanyola. Això també va per l’equip de lletrats del Parlament que sempre veuen les coses de color Llarena, sospitós. Cal fer-los fora.

En lloc s’ha vist que la llibertat s’aconsegueixi per la gràcia del país invasor, mai serà així amb espanya. És una presa de pèl majúscula que ERC ens vulgui vendre això.!!!

Estem, gràcies a ERC, dilapidant la credibilitat en el nostre projecte català que tant durament hem anat treballant a Europa. Els amics del PP, Juncker, Tusk, Tajani,…. li faran un monument a Oriol Junqueras i Roger Torrent per la excel·lent feina de zapa feta.

Quan parlo del botiflerisme d’ERC no parlo dels milers de votants, independentistes convençuts, i que van posar el seu cos al 1-O. Parlo de la seva cúpula directiva que està cometent un frau, està cobrant per uns càrrecs que van obtenir per unes promeses electorals el 21-D que ni compleixen ni permeten que altres ho facin.
A aquests votants els hi demano que facin neteja de botiflers al seu partit i recuperin la estima que tenia ERC per tots, i si no poden, que a les properes eleccions acomiadin aquesta cúpula botiflera no votant-los, i si votant una llista unificada per Catalunya. Després a la Catalunya Republicana i independent ja recuperaran la seva ERC honesta.

Eleccions ja, i votar gent que estigui disposada a lluitar per la República.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
10.10.2018  ·  11:52

Està clar que els borbons-Castilla ens van ocupar el 1714. Tot imposant-nos les seves lleis.

Ara han de sortir de la nostra Pàtria catalana.

teresa permanyer
teresa permanyer
10.10.2018  ·  12:06

No m’allargo. Però havent llegit la història de Catalunya, l’ombra de la confrontació Nyerros i Cadells sembla que embolcalla i lliga els nostres polítics.
Com superar aquesta esquizofrènia?
Si no es veu com a malaltia. No trobarem el remei.
Com construïm deixant inservible la partitocràcia?

Lluis Molist
Lluis Molist
10.10.2018  ·  12:38

Aquest fet últim d’ERC, i dels seus capitosts mes visibles…..Junqueras, Torrent i Aragonës, no es mes que la confirmació dels pals a las rodes, que han posat durant tots aquesta anys de procés. NO oblidem de les propostes d’unitat abans eleccions 2015, El 9N, han set els millors aliats de Ñ. Només per la seva ambició personal i de partir. Ens podrem preguntar on era en Junqueras la nit del 27 O a la Generalitat.

Totes manares no disculpo NI MOLT MENYS a cap polític ( si voldria una menció especial d’agraïment a la Carme i els Jordi’s). CAP, TOTS, van ser uns covards i es van emparar en un fals paternalisme envers a la ciutadania. NOSALTRES SI QUE SABÍEM EL QUE FÈIEM I
VOLÍEM.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
10.10.2018  ·  12:48

Nosaltres (bé, els nostres polítics, siguem precisos), la vergonya de la covardia; Espanya la vergonya de l’antidemocràcia (per haver perseguit, amenaçat i empresonat, i seguir amb idèntica actitud i intenció).

Entre la vergonya per covardia i la vergonya per feixisme estatista, és evident que em quedo amb la primera, però amb tot, és una vergonya ben coent…

En Dedéu ho dir prou clar:

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-amb-aquests-no-hi-ha-res-a-fer_312702_102.html

Rosa Gispert
Rosa Gispert
10.10.2018  ·  13:14

De moment tenim dos projectes clars. ERC ha pactat la rendició de l’independentisme (fer bondat davant dels jutges, eliminar de la política a Puigdemont i desmobilitzar la gent) i provocar noves eleccions per governar amb PSC155+Comuns equidistants, a canvi d’una petició fiscal lleu i un perdó pels seus, que diran que estan penedits. Ja veiem la conducta seguida fins ara i les entrevistes a Junqueres en tot de mitjans espanyolistes per anar preparant el terreny.

L’altre projecte, el de Puigdemont i els seus consellers a la presó és el de seguir lluitant pel dret a decidir i confrontar l’estat amb les seves vergonyes, aquí i internacionalment. La convenció de la crida serà un bon moment per avaluar forces, però en tot cas, sembla un projecte que encara requerirà algún temps, encara que a mi em sembla męs de fiar per que aconseguir la seva llibertat porta implícit aconseguir la nostra.
Finalment les CUP amb la seva postura de dir una cosa però no acabar de fer-la i no voler implicar-se a fons amb la governabilitat del país, tampoc em semblen de fiar.
Així és que ara que ja tenim les opcions clares, posem-nos a treballar i reclamem a les entitats socials que es posicionin i facin el mateix.

Albert T
Albert T
10.10.2018  ·  13:27

Estem caient en una de les més antigues estratègies de lluita!
Perdoneu el símil, però certament això no deixa de ser una guerra…, quan t’has d’enfrontar amb les forces enemigues, pots fer-ho lluitant contra totes alhora o intentant fer-te teva una part de l’exèrcit enemic de sota ma i aquesta part amb traïdoria s’encarrega d’aflevir a tot l’exèrcit contrari!
Primer fas por, amb amenaces i agresions i després ofereixes un preu i vualà…, ha funcionat moltes vegades al llarg de la història! A Ecsspanya no li ve d’aquí el preu a pagar, total el paguem nosaltres!
Només hi ha un remei contra això, detectar i desemmascarar a la part podrida abans no sigui massa tard…, i aquí ja estem anant massa justos de temps!

Josep Maria Llagostera
Josep Maria Llagostera
10.10.2018  ·  13:57

deixo clar que soc militant d’ERC, convençut que el meu partit vol la independència des del temps en que altres demanaven pactes fiscals, peixos al cove i feien els ulls grossos amb els afers dels amiguets. I ara segueix apostant per una república autènticament democràtica, això vol dir una base social prou amplia perquè sigui indiscutible i els instruments necessaris per resoldre els problemes dels seus ciutadans. Cal poder pagar les nòmines dels funcionaris, les pensions de la gent gran, assegurar la pau social a tot el territori, garantir els subministres bàsics, aigua, electricitat, telefonia, etc .
Tinc el mateix desencís que teniu tots vosaltres i potser més, perquè a mi també em van fallar. Ara bé, si es compleixen els desitjos que molts expresseu, que hi hagi eleccions i que guanyi Junts per Cat, la Crida o com coi decideixin dir-se la gent de Convergència, que s’ensorri ERC i que es s’implementi la república tal i com jo crec que s’ha d’implementar. Us felicitaré, però si no és així espero que es denunciï amb la mateixa contundència.
Conec personalment a aquest polítics que tant critiqueu i sé, i no em convencereu del contrari que són persones honestes, autèntics demòcrates i que tenen autèntica vocació de servei a la comunitat.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
10.10.2018  ·  14:40

En primer lugar, una vez más, gracias por todos los comentarios. Que no decaiga opinar.

Pasado el lógico cabreo que tuve ayer durante todo el día, hoy la verdad es que no lo veo tan mal. Al fin y al cabo que los partidos políticos se retraten un poco más es una suerte. No hay que olvidarse que rara vez lo hacen, pasan más tiempo maquillándose que otra cosa.

Dicho esto (y aunque suene como suene), la independencia de Catalunya vendrá de la Corte del Reino. Yo espero que el Tribuna Supremo esté a la altura de lo que es y les meta a todos la pena máxima, 30 años, pues 30 años; y espero que en España se convoquen elecciones y gane una coalición de PP, Ciudadanos y Vox que representan la verdadera Con eso (por supuesto con sufrimiento de por medio) el éxito de la República de Catalunya está asegurado.

¿Y en Catalunya? ¿Los partidos del establishment republicano? Pues la verdad, da lo mismo lo que hagan. Están condenados, tarde o temprano, a desaparecer. Algunos aunque tengan 87 años de Historia.

A mi me parece un momento interesante porque, en unas nuevas elecciones generales o previamente municipales, vamos a ver cuál es la madurez política de los independentistas catalanes. Espero que haya candidaturas otras que las he hay. Que las haya o no también nos dará la información de la madurez política de los independentistas catalanes.

La respuesta a la campaña de cambiarse de compañías de servicios también nos dará información sobre la madurez política.

Es decir quue ayer empezamos a aclararnos y estoy seguro que en el transcurso de 2019 seguiremos aclarándonos en un sentido u otro.

Por cierto yo ya no llevo el lazo amarillo, ahora llevo un pin que pone Independència.

Enric Emo
Enric Emo
10.10.2018  ·  15:22

1. La unitat de l’independentisme es imprescindible per aconsegir la independència.

2. El 10 i el 27 d’Octubre de 2017 varen produir una gran desconfiança en els polítics: cóm es pot aprobar una llei que estableix la independència si es guanya un referèndum i després no lluitar per ferla efectiva?

3. Els polítics s’han de guanyar la confiança dels electors. Ara mateix hi ha un vuit de lideratge. No oblidem quw a una banda i una altra continuen manant els polìtics que fracassaren estrpitosament el 10 i el 27 d’Octubre.

4. El primer pas per guanyar-se la confiança es ser capaços de `pactar una estratègia comuna.

5. Personalment no crec en els que pensen que ara mateix es pugui implementar la república. Però tampoc crec en els que l’ajornen molt tot apelant a un suposat eixamplament de les bases.

6. Penso que la repressió de l’estat, especialment els judicis contra els presos, i la manca d’ofertes c oncretes i ambisioses per part del govern d’Espanya i els partits unionistes incrementarà el nombre d’independentites. El moment en que es dicti la sentència és clau.

7. Per què no s’està treballant ja en el fòrum que ha de definir la república que volem? Per què no s’escampa la discrinació contínua de Catalunya, de tots els seus ciutadans?

Em voldria equivocar, però de la mateixa mabero que penso que el govern del 10 i el 27 d¡’Octubre de 2017 estava format per polítics professionalsm que no coneixin de veritat la seva feina, crec que els líders polítics actuals -essencialment els mateixos- de professionalitat no enm tenen.

Maria Teresa Casals
Maria Teresa Casals
10.10.2018  ·  15:45

Teresa Casals

Fa temps que es veia venir. Esquerra ha repetit l’operació del Tripartit. Mira que ho va pagar a les urnes, però insisteixen. és més fort el seu sentiment de “classe”que compartir objectius amb qui ells consideren “la dreta capitalista”. Hi ha molt odi en algunes de les seves actituds. Ara ha quedat molt clar. Tots estem situats. Eleccions. I ja veurem què passa… Ara, aquesta vegada s’han superat. Votar amb el Psoe-psc que són els qui van aplicar el 155 és francament, fastigós. I els comentaris del representant de l’Ajuntament de Barcelona dient que si el president Puigdemont no vol delegar , que vingui a votar, és francament, indescriptible. Eleccions president Torra. I a guanyar-les!!!

eva salas
eva salas
10.10.2018  ·  15:51

Per seguir fent el passarell, en el millor dels casos, prefereixo que s’evidenciï la feblesa al Parlament. Torrent no rectificarà, perquè ell creu que el que està fent és el més encertat i no dóna per a més. I espero que els de Puigdemont tampoc rectifiquin perquè tenen la llei, la dignitat i la raó de la seva banda. Encara que amb la llei, la dignitat i la raó no n’hi hagi prou, i ho sabem. El que mancaria ara és que Torra deixi les floritures i alci la veu i la mala llet, amb perdó. Que no necessitem mans negres de la nostra banda per a empaperar-los, ara avBorrell, després a Llarena, i passant per tots els togats de pà sucat amb oli de colza contaminat, o el que sigui. Que usi les seves armes per a girar-les en contra seva.

El ‘cuanto peor mejor’ del nostre amic Rajoy el va descavalcar i no seria un bon exemple per a la nostra causa, en la meva humil opinió. Així que caldrà arremangar-se i això sí reservar per a millor causa les energies que per a tirar-nos entre nosaltres els plats pel cap.

Roser Caminals
Roser Caminals
10.10.2018  ·  16:06

D’acord amb Eduard Gracia i Rosa Gispert.
Els diputats de JxCat son els unics que, fins ara, han desobeit. Apart de ser una resposta coherent, es una estrategia que deixa ERC i altres elements dubtosos al descobert. No he estat a favor de noves elecccions pero ara seran inevitables. Les entitats civils seran el motor, com sempre, pero hauran de fer causa comu amb els politics que ens portin mes a prop de la independencia.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
10.10.2018  ·  16:44

La vas veient clara ara Vicent la conspiracio esquerres-dretes entre 27S2017 i 27O2018? La dreta catalana va acabar declarant la republica i no convocant eleccions (Puigdemont 26O) per no suicidar-se politicament i regalar Catalunya a l’esquerra (ERC-CUP-Comuns-PSC)… “ganivetades”… i Puigdemont al cap de dos mesos de declarar la republica va i diu a Suissa que “compra” un sistema federal espanyol… im-pre-sio-nant!

No es podia esperar i lluitar una mica mes per superar el 50% dels vots als pseudorefrendums electorals i carregar-nos de rao a nivell “internacional”, i a nivell “local” veure qui dels nostres aguantava el tipus i qui es ven a la primera de canvi? no?… Ok… Dons aqui teniu el resultat de la vostra “MAJORIA PARLAMENTARIA” doble, perque des del 27S2015 n’hi ha hagut DUES, pero majoria en vots CAP…

Quan estiguem a l’escenari d’haver guanay en vots -nitidament independentistes- es quan ho veurem tot no molt mes clar sino clarissim… es un pas “condicio necessaria” de l’evolucia tricentenaria de l’independentisme que espero que arrivi mes dora que tart… el problema actual es l’escenari de partits, no sabem en qui confiar… trist…

Consti en acta que vinc pensant el mateix des de la nit del 27S2015…. Cal majoria en vots, tal com deia Anna Gabriel, en aixo coincidim…

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
10.10.2018  ·  16:49

Estic molt decebut i molt desencisat , considero que ERC te por de desobeir, i si te por de desobeir, molt més de actuar democràticament, per que democràcia vol dir just lo que ha fet Junts X Catalunya, que es escoltar la veu del poble, escoltar la Demo =poble Crácia= poder…..encara que es juguin anar a la presó, però han sigut fidels al poble,..ERC no, aquest no han fet democràcia, no han escoltat al poble, han fet i fan, Partitocràcia, que es quelcom molt diferent…ara calia demostrar la unitat per desobeir, la unitat en respecte al poble que varem rebre de valent el 1 d’O, i no varem tenir por, o si la varem tenir ens la varem empassar coll avall, avui quant a parat de ploure, he sortit a fer un tomb amb bici de muntanya, i ja he vist una pintada -imagino de gent molt emprenyada- que deia,..Escola de Rates Covardes ERC, al poble no se el pot decebre, amb el poble, que portem tant d’estres i tant d’engany acumulat no s’hi pot jugar, aquells d’ERC o aquelles (ara son majoria), que tenen por, i s’entenen millor amb las de PSC-155 i amb las Comuns, el poble els hi passara per sobre, ni oblit ni perdó…….

Anton Ricart
Anton Ricart
10.10.2018  ·  17:35

Molt bé Albert Martin.
Segur que ens falta saber moltes coses que estan passant, però lamento que ERC no hagués tingut aquest sentit realista i pràctic a 26-27/10/2017, quan vam “regalar tota la polvora a l’enemic” (que s’entengui la metàfora).
Si no toquem de peus a terra ens passarà com a la faula de la llebra i la tortuga i, acabarem llepant-nos les ferides en un racó mentre doña Inés fa de presidenta. Feu números; no és tant difícil. Si, a més, ens dividim ja n’hi ha per anar-s’en nord enllà, ben lluny.
Tan estrany i equivocat trobeu substituir els diputats i tirar endavant totes les impugnacions possibles contra Llarena? Mantindriem la majoria i fariem efectiu allò de que darrera meu hi ha gent tant o més preparada que jo.

Montse Massot
Montse Massot
10.10.2018  ·  18:23

Donc amb la meva humil opinió estic amb la preuada Eva Salas

Jaume Riu
Jaume Riu
10.10.2018  ·  18:55

Dades per avaluar els fets d’ahir al Parlament de Catalunya:
Llegia i comparteixo la reflexió del metge Salvador Aregall quan diu que ni ERC, JxCAT ni la CUP representen la massa independentista que surt cada 11 de setembre des de fa 7-8 anys, que va defensar l’1-O i que ara s’ha manifestat commemorant els actes de fa un any.
Recordem que el Procés constituent català és un moviment ciutadà majoritari que naixia l’any 2010 de forma espontània i transversal, amb trajectòria perdurable, internacionalitzada i pacífica que, amb el lema “som una nació, nosaltres decidim”, no espera el lideratge dels partits polítics ni necessita la gestió dels governs.
Per tot plegat, d’una revolució com aquesta no hi ha cap precedent enlloc del món.
En tota la història no hem vist mai cap govern revolucionari, perquè els governs no fan mai una revolució per canviar els fonaments.
Així doncs, concretament en el regne d’Espanya, la possibilitat que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república és una revolució que no es podrà fer mai amb el lideratge dels partits polítics, ni des de la gestió de cap govern.
El dia 9 de juliol de 2010, el Tribunal Constitucional espanyol va fer pública la sentència íntegra contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, una sentència que ataca les bases de l’autonomia i de la normalització lingüística, defensa la primacia de la llengua espanyola, diu que la constitució només reconeix la nació espanyola i retalla les competències de la Generalitat en aspectes clau com la divisió territorial, la recaptació d’impostos, la legislació sobre les caixes, la convocatòria de referèndums i el poder judicial.
L’endemà mateix, el 10 de juliol de 2010, no calia el lideratge dels partits polítics ni la gestió del govern quan centenars de milers de ciutadans de tot el país van col·lapsar el centre de Barcelona en una manifestació sense precedents contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. A un quart de set va començar molt lentament la manifestació, coordinada per Òmnium Cultural amb el suport de mil cinc-centes entitats i partits, i ben aviat va quedar tot el recorregut previst (Passeig de Gràcia de Diagonal a Gran Via i Gran Via de Passeig de Gràcia fins a plaça Tetuán) completament col·lapsat fins al punt que la capçalera, amb milers de ciutadans davant i darrere, gairebé no podia avançar i es va haver de dissoldre. A la capçalera hi van anar els sis presidents i ex-presidents vius de la Generalitat i del Parlament: José Montilla, Ernest Benach, Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Joan Rigol i Heribert Barrera.
La manifestació era multitudinària i hi participaven entitats i partits de tot el país. Hi participava l’Obra Cultural Balear, juntament amb una plataforma formada per la majoria de partits de les Illes (PSIB-PSOE, UM, PSM, ERC, EAV, Iniciativa d’Esquerres, els Verds i Entesa per Mallorca), que ja s’havia concentrat el dia anterior a la plaça de Cort de Palma, on va aplegar centenars de persones. Acció Cultural del País Valencià va organitzar autocars des de la majoria de comarques del País Valencià. Una desena d’autocars van anar a Barcelona des de Catalunya Nord, promoguts pel Casal Català Jaume I de Perpinyà i per partits polítics.
Els ciutadans prenien la iniciativa, es manifestaven en contra de la resolució del Tribunal Constitucional d’Espanya, i tenien el suport de tots els partits polítics del Parlament de Catalunya llevat del PPC i Ciutadans.
L’assistència va ser d’un milió i mig segons els organitzadors i d’un milió cent mil persones segons la Guàrdia Urbana, però el fet històric no és el nombre sinó la característica d’una organització espontània, transversal i pacífica de persones que empenyien totes en el mateix sentit polític sense rebre consignes del govern.
Doncs això. Aquest és el camí.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
10.10.2018  ·  19:20

Sí eleccions a la vista, i si en vots torna a guanyar Ciudadanos ens ho haurem ben guanyat per la incompetència, les picabaralles i el politiqueig dels polítics elegits el 21 de desembre. Això explica que el Parlament estigui en mans del jutge Llarena. No us ho perdonaré mai.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes