28.03.2022 - 15:56
|
Actualització: 28.03.2022 - 17:56
El govern commemora enguany el centenari del naixement de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), que va promoure la recerca i recollida de materials literaris i musicals per a estructurar el llegat de la tradició oral fins a l’esclat de la guerra del 1936-1939. L’efemèride se celebra amb la voluntat de divulgar l’arxiu i també de continuar-ne la investigació.
L’OCPC va ser una institució fundada l’octubre del 1921 a Barcelona per Rafel Patxot sota la direcció de Francesc Pujol. Fou un dels projectes privats més ambiciosos que es van emprendre durant la primera meitat del segle XX, però va quedar estroncat per l’esclat de la guerra i ja no va tenir continuïtat.
Jaume Ayats, comissari de l’Any, creu que és el moment de completar i aprofundir en el material que l’OCPC va recollir perquè l’objectiu final no es va complir, és a dir, saber com cantava aleshores la gent humil de tots els racons del país. “Volíem tenir l’oportunitat de fer el material i plantejar-nos com volem que el fet de cantar intervingui en la nostra societat actual.” Per això es crearà un catàleg en línia per a acostar el material a la població i fer difusió de l’arxiu.
El comissari destaca que la commemoració vol connectar amb la gent d’avui. Per això, convidarà a pensar com aquell material intervé en la societat i descobrir que avui també es canta cara a cara, però amb una realitat social diferent. Tot i això, continua essent un valor. “No hi ha una voluntat nostàlgica envers el passat, sinó una oportunitat envers el futur”. Ayats destaca que són més de 70.000 documents. “Es van recollir unes cinquanta o vuitanta versions d’una mateixa peça”, destaca. Creu que sovint s’ha tendit a estandarditzar versions musicals que s’han difós a les escoles, corals o en cançons, de manera que ha triomfat una única interpretació.
El cançoner té la voluntat de mostrar una gran quantitat de versions. A la web de la Diputació de Barcelona hi ha un recull d’obres de diversos indrets del país en què es destaca la procedència de la cançó, el missioner i un vídeo actual d’algú que la canta. Entre més, hi trobem “Fum, fum fum”, “La serra vella” “Cançó de ses panades” o “Angeleta”.
Llarga tradició oral als Països Catalans
Ayats subratlla que als Països Catalans sempre hi ha hagut la tradició de trobar-se col·lectivament, de fer vida comuna, amb una gran importància del vessant oral. “Com a bon país mediterrani, hi ha un part importantíssima d’expressar, de veure’s, de dir-se o gesticular.” Creu que en algun moment de la història el fet de cantar cara a cara ha passat a ser més anecdòtic, a diferència d’altres territoris, com Còrsega o Sardenya. “Semblava com si no tinguéssim base oral. La teníem i la tenim enormement desenvolupada i present.” Per això creu que és tan rellevant de recuperar aquest llegat.
Saber com es cantava i els costums d’aquell temps
A banda de la música, l’arxiu també conté una col·lecció de 4.000 fotografies, fetes entre 1920 i 1930, que testimonien instants de la tradició oral. Tot plegat és fruit de la recerca feta aquells anys de materials preexistents i també d’una sèrie de missions sobre el territori, en què una parella formada per un lingüista i un músic visitaven poblacions cercant moments en què es cantés, com ara durant la sembra, a les vetlles o en oficis populars. D’aquesta manera, el conjunt permet de saber què es cantava, però també com era la vida i els costums d’aquell temps.
D’ençà del 1991, els materials han estat dipositats per la família Patxot a l’Abadia de Montserrat i es poden consultar a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i a la Biblioteca de Catalunya.
Difondre i continuar investigant
El Departament de Cultura ha creat una web amb la voluntat que particulars, entitats i grups musicals hi facin aportacions per a enriquir el coneixement que reporta l’arxiu. I, segons Ayats, ha d’estar oberta també a les aportacions referides a la tradició oral contemporània. “Hem de crear una xarxa d’aquestes veus i entitats, i no fer una cosa des del govern. Fem una crida perquè aquesta web i aquest Any el faci servir cadascú”. També hi haurà una exposició itinerant, jornades divulgatives i nous estudis sobre l’arxiu.
Espectacle inaugural a l’Auditori
L’acte inaugural de l’Any del Cançoner Popular és avui, diumenge, a l’Auditori de Barcelona, on es farà l’espectacle familiar “Ullsclucs”, creat per Arnau Obiols i estrenat a la darrera Fira Mediterrània de Manresa a partir de músiques recuperades de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i redescobertes per a l’ocasió des d’una òptica contemporània, de la mà de cinc músics que beuen tant de la música tradicional com de la més actual.
