Parlem amb Antònia Beltran, mare del raper Valtònyc, exiliat a Bèlgica d’ençà del maig del 2018, aviat farà un any. Explica com és la situació que li ha tocat viure i agraeix el suport que ha rebut el seu fill, especialment per part del govern català a l’exili. Antònia Beltran ha acceptat de tancar de manera simbòlica la llista de Crida per Palma a les municipals. Diu que ho fa per solidaritat amb el candidat de la plataforma rupturista, Manel Domènech, que sempre ha estat al seu costat en els moments difícils. De Vatònyc diu que sempre ha estat un lluitador: ‘Abans em pensava que era un poc extremista, però ara veig que qui anava equivocada era jo.’

Per què tanqueu la llista de Crida per Palma? Quin n’és el motiu?
—N’hi ha uns quants. Però principalment ho faig per Manel Domènech, que és el cap de llista. És molt solidari. Sempre ajuda els més vulnerables. M’ho va proposar i ho vaig consultar amb els meus fills. Amb les nenes vam estudiar el projecte de Crida per Palma, i la veritat és que la seva lluita ens sembla molt encertada. Per a mi és un honor de posar-hi el meu granet de sorra.

I què us en va dir Valtònyc?
—De primeres en Josep Miquel no m’hi va posar cap problema, però després no li va acabar d’agradar. Ell sempre ens ha volgut protegir i no suporta que m’insultin. No em vol exposar. Les meves filles m’hi van animar. Estan molt d’acord amb la proposta, integrada per veïns amb l’objectiu de transformar el model de ciutat en benefici dels ciutadans. S’hi senten molt representades. A més, no podia dir que no a en Manel.

Us ha ajudat personalment?
—És una persona que fa molt per la cultura pròpia i està molt compromès amb la societat. En Manel sempre hi és. No ha faltat mai a cap acte de suport al meu fill. Ell sempre hi és. En totes les accions per a en Josep Miquel, per a Valtònyc, ell sempre hi participa. Hi és en tot i per a tot. A més, fa molta feina per la llibertat d’expressió i és molt solidari amb els presos polítics.

Antònia Beltran amb Laura Dorado i Manel Domènech.

Us han trucat més partits perquè aneu a les seves llistes?
—A mi no, i millor que sigui així. Jo no estic a la Crida per Palma perquè sigui una persona molt polititzada ni de partit. Jo hi som per solidaritat. Al meu fill sí que li han trucat, però no vol entrar en aquest joc.

I què en penseu de la política?
—Jo sempre he votat i crec que m’han enganyat molt fins ara. Enguany votaré amb més força si cal.

Com es troba Valtònyc?
—El meu fill és molt fort. És una persona que té les coses molt clares. Abans, quan m’explicava els seus raonaments, pensava que era un poc extremista, però ara veig que no, que qui anava equivocada era jo. Fa molt de mal tot això que ens passa. Al meu fill i a la família. I a moltíssimes persones que també són perseguides. Ja sabem quina mena de justícia hi ha a l’estat espanyol.

Podríeu definir-la?
—És justícia només per a uns quants. El meu fill ha hagut d’anar-se’n a Brussel·les per trobar democràcia i llibertat, per poder continuar lluitant. Si no, l’haurien tancat. Ho ha hagut de deixar tot i això fa molt de mal. Ha deixat la seva llengua, el seu país, els seus costums, els seus amics, la seva família. Tot. Ell diu que també és a la presó encara que en una de diferent. El sentiment és de molta tristesa.

Què us sembla el suport que ha rebut a Bèlgica del govern català a l’exili?
—No en tinc paraules. I l’han ajudat sense demanar quina era la seva ideologia. Però aquí parlem de llibertat i de democràcia. L’han ajudat moltíssim. No puc quantificar aquest agraïment.

Valtònyc sempre parla molt bé del president Puigdemont. I vós?
—De fet, el meu fill no n’ha parlat mai malament. Tenen fotografies junts que tothom ha pogut veure. Jo estic agraïda a tothom, sigui del partit que sigui, que ajuda els més vulnerables i que és solidari. I és clar que estic agraïda a Puigdemont, perquè el meu fill, que és un nen, va arribar sol i molt jove. No et pots imaginar el patiment que significa com a mare de tenir el teu fill lluny i no saber de quina manera anirà endavant. No t’ho pots imaginar. Com vols que no li n’estigui, d’agraïda? A ell i a tothom de Mallorca, Barcelona o València que ha mostrat el seu escalf i han fet coses per a Valtònyc.

Puigdemont i Valtònyc a Brussel·les.

Què penseu de qui opina que hi ha exiliats de primera, que viuen molt bé i que fan bons dinars?
—Mira, em fan gràcia. Em vénen ganes de riure, però miro de no tenir-ho en compte. Hi ha gent que no en té ni idea de la realitat, ni de què aguantem. Diuen això per fer mal i perquè no coneixen la realitat.

Quantes vegades heu pogut anar a visitar-lo?
—Quatre. Ara hi tornaré al mes de maig després de la presentació del nou disc.

Us agrada el rap?
—De joveneta no m’agradava gaire. He de dir que ara, quan l’escolto, és molt emocionant. Denuncia temes que semblen intocables, prohibits. I no solament parlo del meu fill. Ara fins i tot arribo a plorar amb aquesta música.

També sou comunista?
—No, però ideològicament i tenint en compte els partits que hi ha, em decantaria per Podem.

Podem? Però el vostre fill sempre ha criticat que Iglesias no li ha fet costat
—Les coses que pugui tenir el meu fill amb Pablo Iglesias és un tema personal d’ell. És cert que s’hi podia haver implicat més, però no hi vull entrar.

Concert a Brussel·les (juliol del 2018).

Coneixeu Jorge Campos, dirigent de Vox a les Balears i qui el va denunciar?
—Ni una paraula. No vull ni pronunciar-ne el nom.

El vostre fill sempre explica que va començar a treballar de ben petit. Com era Valtònyc abans de ser conegut?
—No ha tingut una infantesa gaire afortunada, la veritat. Sempre ha estat un nen molt inquiet i, quan no ha estudiat, ha treballat. Sempre ha treballat molt i sempre ha fet la seva música. Sempre ha estat molt treballador. Tenia dues feines i alhora estudiava. Ha fet d’oficinista, ha treballat en pizzeries, ha fet feina de nit al port, ha fet de fruiter. És un treballador i un lluitador. I a casa era molt afectuós i molt divertit.

Quan creieu que podrà tornar Valtònyc?
—No ho sé. Ara mateix tot és parat. Han intentat aplicar un codi penal posterior als fets i això és il·legal. Els advocats ho han denunciat als tribunals de Bèlgica, que han decidit de consultar-ho al Tribunal de Luxemburg. Som a l’espera. A més, en Josep Miquel ha sol·licitat al Tribunal de Drets Humans la revisió de la condemna i han acceptat la demanda, però això va lent. Quan tornarà? Això em demano jo.

Què diríeu a la gent que us ha ajudat?
—Estic molt agraïda a les mostres de suport de moltíssimes persones. Han fet moltíssima feina per ajudar-lo i perquè no entrés a la presó. Que et vulguin tancar tres anys i mig per unes cançons és molt fort. I això pot passar a qualsevol persona. I a qualsevol mare.

I al vostre fill?
—Que l’estimo molt, que ell ja ho sap. Que n’estic molt orgullosa, que continuï lluitant per la llibertat i per les seves idees. Que és molt fort…[Antònia Beltran s’emociona.]Em tremolen les mans i tot. Que tingui força, que continuï endavant i que superi totes les adversitats. Si el tomben, que es torni a aixecar. Això li diria. Valtònyc és un lluitador.

Voleu afegir-hi res més?
—Simplement vull tornar a donar les gràcies a tothom que dóna suport al meu fill. Espero no haver de fer més entrevistes. És la primera i desitjo que sigui també la darrera.

Valtònyc: ‘No vaig venir a Bèlgica a amagar-me, vaig venir a lluitar contra la condemna’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb