Ana Gomes (Lisboa, 1954) és eurodiputada socialista al parlament europeu. Ahir va visitar els presoners polítics catalans. Minuts després de sortir dels murs de la presó atenia telefònicament VilaWeb del cotxe estant i, un punt emocionada, ens parlava del seu gran amic Raül Romeva, amb qui es coneixen de fa molts anys. A la porta de la presó, Gomes va demanar la llibertat dels presoners i en aquesta entrevista diu que no els haurien de jutjar. Per ella, la nova fiscal de Pedro Sánchez hauria de canviar les acusacions. Gomes creu que si es fa el judici serà molt perjudicial per a la imatge internacional d’Espanya. Diu també que sondatges fets a Madrid indiquen que de l’octubre ençà els independentistes no han deixat d’augmentar en intenció de vot.

Què hi heu vist avui als Lledoners?
—He vist els presos amb molta força anímica, malgrat no poder estar amb la família ni poder veure créixer els seus fills. Però estan plens de força i convençuts que viuen una situació d’injustícia. Aprofiten el temps per llegir, estudiar, reforçar les conviccions democràtiques i pensar sobre el futur de Catalunya, en un procés de diàleg i de reconciliació, que és molt necessari. Estan molt centrats en aquesta qüestió i espero que la llibertat es faci efectiva com més aviat millor, perquè seran actors importants en l’avenç del diàleg. Tenir-los empresonats és un error total.

—Com ha estat l’escena? Els heu pogut tocar? O els heu vists a través del vidre?
—Els hem pogut tocar, sí. Ens hem dividit en dos grups, i hem estat asseguts en una sala amb ells durant una hora. Els hem pogut tocar, parlar amb ells, tots en conjunt. Ha estat molt emotiu. Haig de dir que molts de nosaltres, quan hem sortit, hem exterioritzat les emocions. És molt dur pensar que aquesta gent tan preparada i tan intel·ligent és a la presó i que tu, al cap d’una estona, te’n vas. La seva força, la seva determinació i la seva dignitat són molt inspiradores. I també el seu enteniment, perquè hem discutit molt sobre el futur de Catalunya i el diàleg.

—Sou  molt amiga de Raül Romeva. Com es van conèixer?
—Vàrem entrar junts al Parlament Europeu, el 2004. En Raül s’hi va quedar deu anys, dos mandats, i jo passo pel tercer. Vaig treballar molt amb ell, i en moltes qüestions. Jo l’admiro, Raül Romeva. L’admiro molt perquè és el primer home que vaig veure en la comissió per la igualtat de les dones. Eren tot dones menys ell. Hi era per convicció democràtica i d’igualtat. També vaig treballar amb ell en la ponència de l’informe sobre el codi de conducta de l’explotació d’armes. Volíem transformar aquest codi de conducta, que no era vinculant, en una posició comuna de la UE. I ho vàrem aconseguir el 2008, gràcies a la tasca que va fer en Raül. Per tot això i pel que he compartit amb ell sé que és un demòcrata, correcte, respectuós i impecable en el tracte personal. Per això em va sorprendre tant que entrés a presó.

Us hi heu comunicat aquest temps?
—D’aleshores ençà he escrit moltes cartes, i vaig fer nombroses peticions per a poder anar-lo a visitar quan era a Madrid, però sempre em van respondre amb subterfugis per a refusar-ho. Al final amb el govern del PSOE sí que hem pogut; hi hem notat diferència. Ahir també vàrem poder veure les famílies i els advocats i també va ser molt emocionant. També vaig parlar amb el president Torra, que va venir a parlar amb nosaltres i li vàrem demanar que la qüestió de l’alliberament sigui una prioritat en el marc del diàleg que s’ha d’obrir entre el govern d’Espanya i Catalunya. Espero que sigui possible d’evitar el judici.

­—Per què ?
—Perquè el judici serà terrible per a Espanya, terrible per a la seva credibilitat. La fotografia apareixerà a tots els mitjans. Les acusacions de sedició i rebel·lió seran desacreditades. No tenen cap fonament legal. Les famílies ens han dit que demanaran que hi hagi observadors internacionals, al judici. Això no és bo per a Espanya ni per a Europa.

L’eurodiputada portuguesa Ana Gomes (dreta) ahir, en sortint de la presó dels Lledoners.

Quins observadors vindran?
—Almenys els que hem vingut aquí a visitar els presos ho podem fer. Però la demanda es farà institucionalment i hauran de ser les institucions que decideixin què fan i qui envien. Per una altra banda, hi haurà molts mitjans internacionals, que tindran interès a seguir el judici. Sé que hi ha una nova fiscal que, amb poder i independència, pot canviar les acusacions, i veure que no hi ha cap base per a justificar-les. Això ajudaria a crear llaços de confiança, que podrien obrir un procés de diàleg i reconciliació, que és l’única solució al conflicte. Espero que el referèndum proposat pel president del govern, Pedro Sánchez, pugui ser pactat amb Catalunya.

Aquest referèndum el faríeu sobre la independència o sobre l’estatut?
—Això ho han de pactar les parts. La meva experiència sobre referèndums en unes altres parts del món diu que, al final, no interessa tant la pregunta com la possibilitat que es faci una consulta popular, democràtica i lliure, que clarament indiqui quina és l’opció del poble.

Sou l’única diputada socialista del parlament europeu que ha vingut a la presó a visitar els presoners. És qüestió de valentia? El seu grup s’hi troba còmode?
—Jo sóc amiga d’en Raül. I ho faria igual si li passés a alguns dels diputats de dretes pels quals tinc respecte. Per alguns no en tinc cap, però per alguns, sí. Els visitaria igualment. És una qüestió de democràcia. I en el meu grup hi ha opinions diverses, però hi ha molta gent que, com jo, veu que tot aquest procés judicial ha estat desastrós per culpa del PP. Jo no he demanat a ningú si podia venir. He pres la decisió jo mateixa.

Quin consell donaríeu a un company de partit com Pedro Sánchez?
—Jo crec que ja anem notant la diferència. Per això, per exemple, ja els hem pogut visitar a Catalunya. L’empresonament a Madrid feia molt mal a les seves famílies.

La nova fiscal encara no ha rebaixat cap demanda de pena.
—Bé, encara pot fer-ho. Encara no ha començat el judici. I millor que no ho faci perquè podria donar una imatge molt negativa de la justícia espanyola. L’informe GRECO apunta les mancances més grans de la justícia espanyola, heretades, per cert, del passat. A Portugal tenim problemes de la mateixa mena. No és fàcil d’eradicar les promiscuïtats polítiques, venint de dictadures com passa a Espanya i Portugal.

A Portugal es va tallar més en sec. A Espanya…
—Bé, a Portugal no hi va haver transició, sinó un cop d’estat que va ser una revolució i va tenir suport popular. Però encara hi ha moltes institucions, com la de justícia, amb molta burocràcia, lenta. De totes maneres, jo espero que la fiscalia, abans no comenci el judici, pugui revisar les acusacions i vegi que no hi ha base legal ni sustentació factual, i l’impedeixi. El judici no solament atraurà l’atenció mediàtica internacional sobre Espanya, cosa que pot ser molt negativa per a la seva imatge, sinó que l’ambient a Catalunya pot polaritzar-se més. És de manual. Si tu tens presos polítics, perquè ho són, encoratges la gent, sobretot les joves generacions, a identificar-s’hi. Ajudes la seva causa. Em diuen que sondatges fets a Madrid indiquen clarament que el camp independentista no ha deixat de créixer després dels incidents de l’octubre. Llavors, la qüestió és com actuar determinadament a favor d’una solució pactada i que ofereixi un marc autonòmic efectiu, i no la repressió estúpida que vàrem veure l’any passat.

Repressió que també duia la signatura del PSOE, que va donar suport al 155.
—Bé, el govern era del PP. I va ser el PSOE qui el 2006 havia pactat l’estatut. Si hagués estat respectat pel PP no s’hauria arribat a la situació viscuda l’any passat, ni a l’article 155. El PSOE ha d’assumir la seva responsabilitat amb molt de coratge i molta lucidesa. I entendre que això no és una qüestió legal, sinó política. I ha de veure quines mesures polítiques han de prendre perquè el problema es resolgui de manera democràtica, pacífica, negociada i no continuar amb l’enfrontament i la polarització que cada vegada alimenten més els sentiments independentistes.

En cas que es faci el judici, Ana Gomes vindrà hi vindrà com a observadora internacional?
—I tant que sí.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb