24.04.2026 - 11:20
|
Actualització: 24.04.2026 - 11:52
Els dirigents de la Unió Europea han demanat a la Comissió Europea que aclareixi els passos que cal seguir si un estat membre activa la clàusula de defensa mútua, l’article 42.7 del tractat de la UE. El president de Xipre, Nikos Christodoulides, ha explicat que aquesta petició s’havia formalitzat al començament de la segona sessió de la cimera informal que es fa d’ahir a la nit fins avui a l’illa. El debat ha sorgit arran de l’atac d’uns quants drons iranians contra la base de sobirania britànica de Xipre del març passat. En aquell moment, el govern xipriota no va activar la clàusula, però sí que va demanar d’obrir un debat sobre la viabilitat.
Christodoulides ha exposat: “Hem acordat que la Comissió Europea prepari una proposta sobre la manera de respondre en cas que un estat activi l’article 42.7, perquè hi ha una sèrie de dubtes que cal resoldre.” Ho ha dit poc abans del començament de la sessió de la cimera de la UE, que avui té lloc a Nicòsia, la capital de Xipre.
La clàusula esmentada estableix que “si un estat membre és víctima d’una agressió armada al seu territori, els altres estats membres estan obligats a ajudar-lo i assistir-lo amb tots els mitjans a l’abast”. No obstant això, només s’ha activat una vegada –per França, arran dels atemptats terroristes del 2015– i hi continuen havent interrogants sobre l’aplicació pràctica i la compatibilitat amb els tractats de l’OTAN, sobretot l’article 5, molt semblant al 42.7 i que obliga a ajudar un aliat atacat.
El primer ministre de Grècia, Kyriakos Mitsotakis, ha dit: “La UE pot, per si mateixa, donar suport a estats membres amenaçats. Fa temps que insisteixo en la necessitat d’una millora substancial i de l’activació de l’article 42.7 dels tractats europeus.” I ha afegit: “Crec que és molt important que aquest tema sigui a l’agenda del Consell Europeu i, sens dubte, Grècia aprofitarà la presidència –de torn del Consell de la UE– del segon semestre del 2027 per a reforçar encara més aquest debat.”
Segons que ha explicat el president de Xipre, els caps de la UE van acordar durant la primera sessió de la cimera, dijous, que l’executiu de Von der Leyen presentés un document amb indicacions pràctiques, una mena de “pla operatiu” per a respondre en el cas que un estat membre decideixi d’activar la clàusula.
El debat el va tornar a demanar la presidència xipriota, que fa setmanes que vol portar la discussió als líders europeus arran de l’incident amb drons iranians. Xipre, tot i ser membre de la UE, no forma part de l’OTAN. Tampoc no en formen part Irlanda, Àustria ni Malta, de manera que no estan protegits pel paraigua de l’Aliança Atlàntica.
Guerra al Llevant
En la segona sessió de la cimera, els caps europeus rebran a Nicòsia els presidents del Líban, Egipte, Jordània i Síria, i el secretari general del Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf. Ahir a la nit, els caps d’estat i de govern ja van parlar de l’evolució del conflicte i de la resposta del bloc comunitari a la crisi energètica causada pel tancament de l’estret d’Ormuz.
En la reunió amb els països de la regió, els europeus volen traslladar un missatge de suport respecte dels atacs de l’Iran i debatre la manera de contribuir a rebaixar la tensió. El president de França, Emmanuel Macron, ha insistit en la “importància” de la reunió amb els dirigents del Llevant i ha remarcat la necessitat de donar suport al Líban arran de l’agreujament de la situació causada pels bombradaments constants d’Israel aquestes darreres setmanes.
“Europa s’hi ha d’implicar més”, ha dit Macron: “Tots tenim interès que l’estabilitat torni com més aviat millor i que l’economia mundial es tranquil·litzi.” El seu missatge és contrari al del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha dit que no tenia pressió per a posar fi al conflicte: “Tenim tot el temps del món.”
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també ha estat taxatiu i ha avisat que l’única manera de posar fi a la crisi energètica que experimenten la ciutadania i les empreses europees era que s’acabi la guerra: “La mesura que salva més vides és que la guerra s’acabi tan aviat com es pugui, i per això fem una crida a les parts perquè s’asseguin, dialoguin i arribin a un acord.”
El primer ministre dels Països Baixos, Rob Jetten, també ha defensat que la UE ha d’esforçar-se més a posar fi a la guerra i ha valorat positivament que els líders es reuneixin avui amb els dirigents de la regió. Segons Jetten, ara cal “més coordinació” de la UE i col·laborar més estretament amb els països del voltant, sobretot per posar fi a l’Hesbol·là. “Cal donar suport a les autoritats libaneses”, ha sentenciat.
Pròxim pressupost europeu
Els caps de la UE també tracten per primera vegada avui del pressupost per al període 2028-2034. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va presentar la proposta el juliol passat. El debat tot just comença i, habitualment, aixeca grans divisions dins la Unió. L’objectiu és poder arribar a un acord abans no s’acabi l’any. “La discussió d’avui marcarà els passos següents en la negociació”, ha dit el president del Consell Europeu, António Costa.
El canceller d’Alemanya, Friedrich Merz, ha afirmat a l’arribada a la cimera que calien “noves prioritats”, però, com ha fet sovint, ha refusat d’augmentar la partida o el dèficit dels estats: “Amb els diners que hi ha, Europa se n’ha de sortir.”
El primer ministre neerlandès també ha avisat que la proposta de Von der Leyen “és inacceptable” i, igual que Merz, ha defensat retallar la partida pressupostària i ha considerat que la UE “ha d’elegir millor” les prioritats i gestionar els recursos “de manera més intel·ligent”.
