Troben més de 450 fòssils de fauna marina que va viure fa 237 milions d’anys al Solsonès

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Barcelona (UB) acaben de publicar un article al Journal of Paleontology en què descriuen més de 450 espècimens fòssils que corresponen al límit del Triàsic mitjà superior –fa entre 240 milions d’anys i 237– provinents del jaciment d’Odèn, al Solsonès. L’estudi ha revelat que els peixos són el grup més abundant, i hi ha algunes espècies que podrien ser noves per a la ciència. També s’hi ha identificat rèptils marins, bivalves i braquiòpodes. Durant el Triàsic, allò que avui és una zona muntanyosa i boscosa al nord-est del Solsonès era un mar d’aigües càlides i poc profundes.

A Catalunya, els jaciments d’aquest període són força escassos i en destaquen els de Montral-Alcover i Móra d’Ebre-Camposines. El Pirineu és tan sols conegut pels jaciments d’Odèn i el de Vilanova de la Sal.

L’investigador de l’ICP i coautor de la recerca Josep Fortuny explica que al jaciment d’Odèn s’han trobat centenars d’espècimens de peixos. L’espècie més abundant és Peltopleurus cf. Nuptialis, un peix de pocs centímetres de longitud típic d’aquesta mena d’ecosistemes i que també apareix en jaciments suïssos i italians de la zona del Monte San Giorgio. És una espècie de què destaca el dimorfisme sexual, és a dir, hi ha diferències clares entre mascles i femelles.

També s’hi han identificat tres espècies més de peixos menys abundants: Saurichthys, una espècie amb un musell i cos allargats que recorda una anguila actual; Colobodus giganteus, un peix que podia fer més de mig metre de longitud i que ja s’havia identificat al jaciment català de Montral-Alcover; i un membre no identificat del grup dels halecomorfs. Aquests darrers, segons Fortuny, van ser molt abundants en el passat tot i que els espècimens recuperats a Odèn actualment s’estudien i no es descarta que sigui una espècie nova per a la ciència.

Malgrat que els peixos són el grup més freqüent en aquest jaciment, també s’han identificat restes de dents i costelles de rèptils marins, de braquiòpodes –uns invertebrats que per la forma recorden als bivalves, però que no hi són emparentats– així com bivalves de l’espècie Pseudocorbula gregaria. “La fauna i la geologia que trobem en aquest jaciment ens fa pensar en un ambient sumarial de baixa energia, és a dir, d’aigües relativament tranquil·les”, conclou Fortuny. L’absència d’oxigen en els sediments probablement va contribuir a la bona conservació d’aquests fòssils.

A més de Fortuny, el personal investigador que ha participat en la recerca inclou Ruben Garcia-Artigas (UB), Ramon Mercedes-Martín (UAB), Joan Cartanyà, Arnau Bolet i Marc Riccetto (ICP).