2012-2022: el privilegi de viure el procés d’independència

Aquest "impuls volcànic" que diumenge repetirem milers i milers de persones és exactament allò que fa impracticable el retorn a l'ensopiment autonòmic

Vicent Partal
07.09.2022 - 21:40
Actualització: 07.09.2022 - 21:41
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Crec que puc explicar-ho amb noms i cognoms, amb la confiança que cap de les persones involucrades no ho trobarà improcedent. Això era la vesprada de l’11 de setembre de 2012 i jo era al punt on hi havia la capçalera de la manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa”, convocada per l’Assemblea Nacional Catalana, acabada de nàixer. Desconcertat per tot allò que es vivia. Tot i haver vist, dos anys abans, la manifestació contra la retallada de l’estatut, allò, allò que passava en aquell moment precís d’aquella vesprada concreta a Barcelona, superava de bon tros el que mai havia pogut arribar a imaginar.

Perquè pertot arreu hi havia riuades de gent amb estelades reclamant la independència. Tant, que feia impossible d’avançar la capçalera de la manifestació. Mirasses on mirasses, tot era gent. I les notícies que arribaven de totes bandes ens parlaven d’un col·lapse total al centre de Barcelona. La ciutat no havia viscut mai una manifestació que es pogués comparar amb aquella. I no érem pocs els qui ens ho miràvem, tot plegat, amb una emoció i una sorpresa especial i difícil de contenir.

De sobte, vaig veure arribar caminant cap amunt Francesc Ribera, “Titot”, i ens vam abraçar. A pocs metres hi havia Gemma Calvet i quan vaig obrir els ulls, encara embolcallat pel cos del cantant de Brams, vaig copsar com ella ens mirava amb un somriure inacabable, d’orella a orella. N’hem parlat a vegades, tots tres, d’aquell instant. Titot i jo feia dècades que militàvem per la independència, en condicions de vegades duríssimes, i trobar-nos amb aquella mar de gent ens superava emocionalment. I el somriure de la Gemma certificava una confiança immensa en allò que a partir d’aleshores protagonitzaríem com a poble, en allò que encara avui protagonitzem. No s’equivocava, perquè aquests deu anys ja són un privilegi que, simplement, tenim la sort de viure.

I, si m’ho permeteu, explicaré això del privilegi amb una altra anècdota personal. El 1989, com a periodista, vaig ser testimoni de tantes revolucions –la caiguda del Mur de Berlín, la més punyent– que semblava impossible. Amb molts companys i col·legues, teníem la sensació que no podien passar més coses. I estàvem esgotats perquè havíem fet més quilòmetres que mai orbitant la Terra. Però un dia alguns vam ser tan impertinents que vam dir a un d’aquells grans corresponsals exteriors que tenia La Vanguardia que aquella vida no es podia resistir. I ell ens va respondre amb una frase que no oblidaré mai: “Cansats vosaltres, que viviu tots els canvis que es poden somniar? Jo sí que em vaig cansar d’escriure durant dècades un dia i l’endemà, sempre, sobre la guerra freda.”

Tot això ho trasllade, en fi, a la política. Durant dècades, atrapats tots nosaltres en la boira del postfranquisme, com a país i com a societat no vam poder fer gaires més coses que ensopir-nos amb la petitesa quotidiana de l’autonomia constitucionalment espanyola. Un dia i l’endemà. Sempre. En canvi, tot va esclatar aquell dia del 2012 que vaig compartir amb Titot i Gemma Calvet, amb centenars de milers de compatriotes. Va esclatar gràcies a l’Assemblea Nacional Catalana. I –si puc manllevar el concepte de Gaziel– aquest “impuls volcànic” que diumenge repetirem milers i milers de persones és exactament allò que fa impracticable el retorn a l’ensopiment autonòmic. Ep!, per més que alguns polítics ho somnien i ho vulguen. I per més nerviosos que es posen en veient la nostra tossuderia persistent.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
07.09.2022  ·  22:13

I tot és perquè qui ha tastat la llibertat té més forces per viure. Ja cal que els autonomistes es posen histèrics, que no se’n sortiran.

joan rovira
joan rovira
07.09.2022  ·  22:16

Efectivament, i tant que és plausible l’impuls alliberador nacional perquè és real, encara que no oficial; per tant, imprevisible!

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
07.09.2022  ·  22:19

De vegades m’enfado amb vostè, Sr. Partal, avui no podria.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
07.09.2022  ·  22:56

Un editorial molt emotiu que, als que ja tenim una edat, ens transporta a 10 , a 20…fins i tot a 40 (i escaig ) anys enrera quan va començar un nou cicle a les nostres vides.
Comprendre a tota la gent que ha fet aquest camí, tenir-hi empatia, considerar-los germans o, com a mínim, conciutadans, seria un elegant exercici de bon nivell democràtic que ens faria més grans, més desvetllats, més lliures.
Perquè som molts però no tots ho veiem tot igual. Perquè, a molts, ningú ens pregunta com ho veiem ni com ens sentim. Simpement ens llegeixen la cartilla…com si no sabéssim de que va, com si no ens l’hagués llegit mai ningú en l’època franquista.
És més fàcil tirar d’adjectius que són insults: botifler, traïdor, autonomista.
Jo sempre penso: I tu, tu que tant insultes, què collons saps del què pensa, del què sent i del què ha passat cadascú?
El nostre és un camí important i difícil on tothom que ho vulgui hi ha de poder caminar.
Fer lloc al reng, sense preguntar, és el que hem fet bé…quan ho hem fet bé.
I això és cosa de persones, no de partits.
Bona diada als que vagin a la manifestació …i als que els sembli que no hi han d’anar!
La Inquisició no és el nostre estil…almenys no ho hauria de ser.
D’això, de les pràctiques inquisitorials, molts ja en tenim el goig complert.

Anna Linares
Anna Linares
07.09.2022  ·  23:17

A veura si omplim els carrers i canviem d’una vegada aquest pessimisme, als polítics els hem d’exigir que cumpleixin el programa pel qual van ser votats, i si volen fer un gir autonomista, tenim tot el dret de renyar-los, només en les dictadures els pobles no es poden queixar!

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
07.09.2022  ·  23:21

A l’ANC: que aguanti! Que no reculi davant aquesta maquinària de partit que només ansia poder i control sobre tot el país. Alguns li’n diuen”hegemonia”; d’altres, “ampliar la base”; i encara uns altres, “peix al cove”.
Al lema de superar d’una vegada la dinàmica dels partits, jo sí que li dono suport. Però si l’ANC cedeix en això, que no comptin amb mi per la manifestació. Cercarem altres maneres de manifestar-nos.

I sí, s’ha de ser conseqüent: superar la dinàmica dels partits vol dir no votsr-los i treure’ls el poder que s’atorguen excusant-se en nosaltres. I això vol dir votar “Escons en Blanc”. Molts no ho volen entendre, però ho acabaran entenent; no hi ha volta de full.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
07.09.2022  ·  23:46

Sens cap dubte: hi haurà un abans i un després de la data que dius, Partal, com passarà també sobretot amb l’1-O. A la meva joventut havia llegit tota mena de teories sobre la Revolució, en majúscula, sobre les seves caraterístiques politiques i sociològiques, i sempre amb l’afany de poder-les aplicar algun dia i fer que la llibertat i la justícia regnéssin, i de aplicarles a casa nostra, és clar.
I heus aqui que un bon dia, a la meva maduresa ja avançada m’he trobat, per fi, amb una Revolució davant del nas, una Revolució amb totes les lletres i amb totes les característiques tan polítiques com econòmiques i sociològiques. I he pogut veure com molts dels companys de joventut que seguien els mateixos passos no veien la Revolució en marxa, malgrat deien que la desitjaven. I molts altres amb diferent trajectòria menys compromesa l’estaven/m fent. Una experiència impagable !!!

Joan Mollà
Joan Mollà
08.09.2022  ·  00:01

Certament, haver viscut i participat en tota aquesta revolució inacabada d’aquests darrers anys és un privilegi. I podem donar per bons tots els esforços realitzats per tants i tants voluntaris, sense defallir i sense preguntar al company a qui votava. Es votava al País, a la llibertat, al nostre tarannà democràtic, cívic i tolerant.
No hem acabat la feina. Seguirem al pau del canó. Som molts i moltes els que, aquests anys de foscor, desil·lusió i desconcert, hem tractat de preservar la flama que acabarà cremant un estat en descomposició. Que per salvar la seva unitat, és a dir, el seu “modus vivendi”, s’ensorra més i més en el femer.
Fins a aconseguir-ho!

Jaume Riu
Jaume Riu
08.09.2022  ·  00:02

AL COSTAT DELS CIUTADANS I NO AL DAVANT
La Diada Nacional de Catalunya de l’11 de setembre de l’any 2012 no sabíem gairebé res del que sabem ara, i espontàniament ens vam concentrar des de tot arreu, del Principat, de Catalunya Nord, de Valencia i de Mallorca. La manifestació va ser
organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, una ANC insòlita, presidida per Carme Forcadell que pràcticament només coneixíem de l’activisme a Plataforma per la Llengua, i encara sembla que la sento quan va dir textualment que «el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya». Ningú no ho havia dit abans.
Tot molt nou, i fins aquell dia no havíem viscut res semblant.
Les cròniques i els editorials dels diaris catalans de l’endemà explicaven de manera diàfana que la manifestació va ser inequívocament independentista, i la Guàrdia Urbana de Barcelona va estimar la participació en un milió i mig de persones, fet molt més insòlit encara, venint d’on venia la dada.
Totes les organitzacions ciutadanes, partits polítics i sindicats que hi van participar ho van fer de manera organitzada en diferents sectors de la manifestació, per estar al costat dels ciutadans i no al davant.
Recordo la immensitat de la manifestació i com en dues hores només vam poder avançar uns quinze metres, allà al Passeig de Gràcia on erem nosaltres.
Gràcies Partal de fer-nos reviure aquella manifestació d’obligació civica, indispensable per entendre on som ara. Un privilegi.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
08.09.2022  ·  05:45

11-9-2012, data de l´aixecament imparable com a poble.1-O-2017, data de l´alliberament moral de Catalunya. 1-O, festa nacional de Catalunya.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
08.09.2022  ·  06:23

Que ERC.junqueras boicotegi i insulti a l’ANC es propi de vox, cs, pp, psoe, colau, junqueras…. rac1, basté, tv3, cat.radio, cope, ….
Canviar de bàndol, es junquerisme per la bitlletera. Ferrovial y germà es un delicte gravíssim de corrupció familiar, i implicar erc en un cas de corrupció mai vist. Mantenir junqueras es apostar per la corrupció.

Marià Puig
Marià Puig
08.09.2022  ·  06:32

Faig d’ovella negre, ho sé, però porto tantes decepcions, que són més acusades quan és la continuació d’una eufòria, que no puc fugir d’un estat d’espectació, de l’ai, ai, ai, què passarà. Desitjo amb tot el cor que la gent desperti i que no es deixi frenar pel politiqueig i despertar-los a ells. Tinc tantes ganes d’Independència!!!

Marta Begué
Marta Begué
08.09.2022  ·  08:26

Mai mai mai renunciarem a l’expressió lliure del poble. Quedar-se a casa és dir sí senyor a la repressió, a la claudicació davant d’una taula de diàleg estèril i posposada eternament. I el poble català fa anys que parla clar. La independència de Catalunya és l’unica solució als problemes reals de cada ciutadà i ciutadana del seu dia a dia farregós en tots els àmbits. I si els partits no volen sentir les escridassades del poble perquè no ens porten fins a l’objectiu marcat és que no entenen què significa governar. Jo penso expressar-me a la manifestació de l’11 de setembre. I tu? T’expresses o calles i tot t’està bé?

Núria Coma
Núria Coma
08.09.2022  ·  08:52

Quins editorials aquests darrers dies.
Felicitats de debò! És un privilegi llegir-los i sentir-los.
Tal com diu Marià Puig…
Si ai si…molts coneguts que no han faltat cap any a la diada, m’han dit que no hi aniran.
Repenseu-vos la decisió siusplau!
Hem de ser-hi , com sempre i com abans, sense preguntar-nos a qui votem i sobretot sense demanar permís.
Ens necessitem tots units davant de la porqueria que ens governa

Agnès Buscart
Agnès Buscart
08.09.2022  ·  09:18

I des del 2012 no s’hauria d’haver canviat el lema CATALUNYA NOU ESTAT D’EUROPA perdre l’objectiu en les coses petites ens fa perdre energies necessàries per fer un nou estat.
O la pregunta és com es fa un nou estat? De moment encara no ho sabem i potser fins que hagi nascut no ho sabrem…el meu granet de sorra hi és.

Joan López
Joan López
08.09.2022  ·  09:38

IN INDA INDEPENDENCIÀ !!*!!

QUIM BG
QUIM BG
08.09.2022  ·  10:17

Varen ser moments molt emotius i en tenim una grapat.
l’ANC empeny fort, per que és una fòrmula molt bona. No la mana ningú, es mou per voluntariat. Sempre hi ha gent que la critica però sovint la desconeixen. Aquesta fòrmula de voluntariat fa que sempre hi hagi relleu i que el següent torn faci la força que cal per seguir endavant.
Sempre els dic, ningú ha deixat de ser independentista, pot haver de deixat de creure en els polítics, però no en les idees que ens mouen.
La força de la gent està en l’ANC i la seva estructura territorial.
PERSISTIM, PERSISTIM, PERSISTIM, per guanyar, per que som el somni.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
08.09.2022  ·  11:15

Persistim i no claudicarem, sortirem les vegades que falti al carrer per proclamar la independència som-hi diumenge tots junts

Tomas Pérez
Tomas Pérez
08.09.2022  ·  11:33

Resiliència i persistència Sr.Parpal. Aquests deu anys ja són un privilegi que, simplement, tenim la sort de viure. No ens cansarem de viure tots els canvis que es poden somniar, repetirem milers i milers de persones allò que fa impracticable el retorn a l’ensopiment autonòmic, podeu estar segurs Mestre!.

Ferran Folch
Ferran Folch
08.09.2022  ·  11:35

El sol fet d’anar-hi serà una impertinència molt pertinent.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
08.09.2022  ·  11:35

Som i serem….!!*!!

Jesús Albiol
Jesús Albiol
08.09.2022  ·  12:29

A qui està en mig d’un canvi social històric li costa veure-hi des de dins. Però sí, Catalunya hi és ara mateix al bell mig, igual que Espanya i Europa. I en aquests processos hi ha oportunitats … que com a minoria nacional podem aprofitar i forçar.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
08.09.2022  ·  14:02

PRIVILEGI de viure en un poble de gent valenta dirigida per uns líders increïblement egoistes.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
08.09.2022  ·  14:18

Sú senyor: tot un privilegi.

Eduard Queralt
Eduard Queralt
08.09.2022  ·  15:11

Enguany serà la primera vegada que enlloc de l’estelada enarbolaré la que indica NO RENDICIO, o sigui la negra.

Roser Caminals
Roser Caminals
08.09.2022  ·  15:28

Ara cal que el privilegi cualli en un dret.

Josefina Vidal
Josefina Vidal
08.09.2022  ·  16:44

Jo hi aniré. A aquesta, a la que segueixi i a totes les que faci falta fins que siguem lliures. Des de la de Sant Boi, no he faltat a cap.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
08.09.2022  ·  18:15

Havent enviat opinió, no sols avuí, no apareix. Soc suscriptor. Puc saber el motiu?

Josep Marrasé
Josep Marrasé
08.09.2022  ·  19:25

Vicent, tot i que, a voltes, no he estat prou d’acord amb tu i els teus raonaments, no m’he enutjat mai per allò que tu has dit. Em sento profundament demòcrata i, per tant, tinc ben assumit que tothom pot dir la seva, t’agradi o no. Però avui em sento feliç, gràcies a tu. Si, perquè avui no has fet un article d’opinió, avui has fet una arenga digna d’un patriota i, si la gent és com ha de ser, ha de sentir la necessitat d’acudir a la manifestació, la nostra, la que ningú ens organitzarà llevat de nosaltres i l’ANC, tot sigui dit de passada. Vicent, rep una forta abraçada. Salut.

Andreu Jené
Andreu Jené
08.09.2022  ·  19:44

Jo recordo molt bé sortint d’una reunió al local del CIEMEN, un o dos dies abans, on es preparava la manifestació, anar pel carrer com volant amb una sensació que alguna cosa gran passaria, que s’estava gestant un canvi profund. Després, el dia 11 em va tocar estar a prop de Correus, al final de la mani i tot aquell riu de gent que no parava de baixar, s’havia fet fosc seguia i seguia la marea humana…Molt emocionant.

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
08.09.2022  ·  22:17

Hem de ser-hi sempre, Vicent! I exigir uns líders polítics com cal i no uns mentiders i venuts. Que facin el que han dit en campanya o pleguin demà mateix. Per decència!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes