13.10.2013 - 17:51
El complex educatiu de l’antiga Laboral de Tarragona s’ha omplert aquest migdia per a la gran cerimònia organitzada per la conferència episcopal espanyola en què es beatificaran 522 ‘màrtirs del segle XX’, la majoria d’ells morts durant la guerra del 36-39, i que no ha estat pas exempta de controvèrsia i crítiques. Entitats laiques i algunes veus eclesiàstiques retreuen que l’església no hagi demanat perdó pel seu suport al franquisme i que avui només reconegui un dels bàndols. L’acte també ha estat criticat pel seu component espanyolista.
[Els capellans no franquistes que l’Església no ha volgut beatificar: Sacerdots i creients cristians assassinats durant la guerra però que no eren franquistes no han tingut lloc en la massiva beatificació. Us n’oferim la llista]
El representant del Vaticà a les beatificacions de Tarragona, el cardenal Angelo Amato, ha dit que aquests màrtirs ‘van ser víctimes d’una radical persecució religiosa que es proposava l’extermini de l’Església’. Enmig de la polèmica i les crítiques per l’enaltiment d’uns morts i l’oblit d’uns altres, l’emissari del Papa Francesc ha volgut insistir que l’Església no buscava culpables.
‘No són caiguts de la guerra civil, no eren combatents, ni tenien armes. Els van matar perquè eren catòlics, capellans, seminaristes, religiosos que creien en Déu’, ha dit en un nou intent de despolititzar les beatificacions d’avui.
Tot i les referències al perdó i la reconciliació, no hi ha hagut cap referència per a les víctimes de la repressió franquista, que a la mateixa hora eren homenatjades al cementiri de Tarragona per la Coordinadora per la Laïcitat i la Dignitat.
Crítiques per oblidar els morts de la repressió franquista
La Coordinadora per a la Laïcitat i la Dignitat ha recollit prop de 2.000 signatures contra aquest acte, que qualifica de polític, franquista i d’insult als qui van perdre els seus familiars i van patir repressió’. Recorda que el juliol del 1936 els generals Mola i Franco van perpetrar un cop d’estat amb el suport de la jerarquia de l’església catòlica, que ho va qualificar de ‘croada’. Un cop d’estat i una repressió posterior durant la dictadura ‘que va comptar sempre amb la benedicció i el suport de l’església’. També recorda que només s’han reconegut i indemnitzat les víctimes de les famílies ‘del bàndol dels vencedors’.
Avui ‘màrtirs’ d’aquella ‘croada’ encapçalada pel general Franco en el cop d’estat que va fer caure el govern de la República seran beatificats en un acte que l’entitat considera que ‘ofèn, discrimina i no contribueixa en res a superar les ferides encara obertes en la nostra memòria històrica’.
Per la seva banda, el col·lectiu Cristianisme al segle XXI va fer públic un manifest en què denuncia que amb aquest acte l’església catòlica ‘sembla voler mantenir les ferides obertes de la guerra civil espanyola, honrant massivament les víctimes d’un sol bàndol’. Retreu que l’Eslgésia encara no hagi demanat perdó pel seu paper en aquell cop d’estat i considera que l’acte d’avui ‘no pot evitar ser interpretat com una instrumentalització política de les morts al servei d’un sol dels bàndols’.
Així, per exemple, hi ha hagut crítiques perquè no s’han considerat mereixedors de la beatificació religiosos com el mossèn Pau Queralt i Gaya de Montblanc, conegut pel seu catalanisme, o el mallorquí Jeroni Alomar i Poquet, assassinat per ajudar gent a fugir del franquisme durant la guerra. Tampoc no es beatificaran setze religiosos nacionalistes bascs que van ser assassinats pels franquistes.
L’acte també ha estat criticat pel component espanyolista. En aquest sentit, Església Plura ha criticat l’exaltació patriòtica i anticatalanista’ que implica aquest acte, que arriba en ple procés sobiranista català i just l’endemà del 12 d’octubre. En aquest escrit que l’acte malmet la imatge de l’Església catalana i ‘se’ls pot escapar de les mans’.
La conferència episcopal demana ‘harmonia’ a l’estat
Per la seva banda, El president de la conferència episcopal espanyola, el cardenal Rouco Varela, ha tancat l’acte amb unes paraules d’agraïment als assistents i als organitzadors. I ha aprofitat l’assistència d’autoritats polítiques catalanes i espanyoles per demanar ‘harmonia’. A l’acte hi han assistit el president de la Generalitat, Artur Mas, la vice-presidenta del Govern, Joana Ortega, alguns consellers de la Generalitat, el president del congrés espanyol, Jesús Posada, i els ministres de Justícia i Interior, Alberto Ruíz Gallardón i Jorge Fernández Díaz.
La cerimònia
La cerimònia de beatificació ha començat amb el missatge del papa Francesc i ha durat més de dues hores. S’han repartit les actes de beatificació dels 522 màrtirs i les seves relíquies. En les hores prèvies s’han fet diversos actes en què s’ha recordat la vida i obra dels nous beats. La litúrgia ha començat quan encara molts dels assistents estaven accedint al complex educatiu de Tarragona però finalment l’esplanada principal del recinte s’ha omplert de gom a gom.
Malgrat que s’havia fet una prohibició expressa per part de l’església, s’han vist algunes banderes espanyoles amb el Sagrat Cor Jesús i una pancarta on es defensava una ‘Espanya catòlica’.
