21.05.2013 - 12:47
El poble italià té una gran tradició de marxar del seu país per instal·lar-se a altres llocs i començar-hi una nova vida. On potser es fa més palesa aquesta tendència migratòria és a Amèrica Llatina, on no és estrany trobar encara ara moltes persones amb cognoms italians. Als Estats Units també van deixar petja. Un exemple en seria el barri de Little Italy (la petita Itàlia) a Nova York, i també amb l’arribada de la màfia nordamericana, una evolució de La Cosa Nostra exportada per descendents de sicilians arribats a principis del segle XX a Chicago o també a Nova York.
Aquesta tradició migratòria fa que entre els emigrants italians hi hagi perfils de persones molt diferenciades. “Hi ha italians que un cop aquí, prefereixen viure exactament com a Itàlia i d’altres que vam marxar amb ganes de conèixer món i que som d’adaptació molt més fàcil” diu la Rossella Cascone (@RossC2101). Una afirmació que també han confirmat altres testimonis.
Encara que visquin i s’adaptin de maneres diferents, i això els porti a agruparse amb uns o altres italians de la regió, a Catalunya segueixen sent la quarta comunitat estrangera censada als municipis per sobre d’altres tan nombroses com la pakistanesa, la boliviana o la xinesa, segons dades publicades l’1 de gener de 2013.
A Barcelona encara hi ha més italians, proporcionalment. Són la comunitat immigrant més important de la capital catalana, amb 24.256 censats d’aquesta nacionalitat l’any 2013. Nicola Padovan (@nicolapadovan), politòleg de formació, remarca que gairebé la meitat d’aquests no són nascuts a Itàlia i provenen de l’Argentina i altres parts de l’Amèrica del Sud, amb pares o avis italians.
Tot això no treu que l’alta presència d’immigrants d’un país desenvolupat que pertany a la Unió Europea sigui sorprenent. De tots els italians presents a Catalunya, gairebé la meitat (un 48,3%) viuen a Barcelona.
