14.05.2013 - 16:57
El Grup Blanquerna vol tenir un paper important en la preparació de la independència de Catalunya i amb aquest objectiu ha elaborat un document per incorporar en el full de ruta del nou estat català. En el decàleg es demana que la independència de Catalunya sigui només una ‘primera passa’ cap a la creació dels Països Catalans.
El Grup Blanquerna fou fundat l’any 1985 amb l’impuls de Josep Maria Magrinyà, Francesca Bosch, Climent Garau i Pere Llabrés. En aquell moment els objectius eren uns altres: reflexionar sobre els fets històrics que han configurat el poble català; valorar i apreciar les arrels cristianes que formen part de la identitat catalana; investigar i promoure nous valors d’acord amb una visió progressista de la societa; i defensar i promoure la nació, llengua i cultura pròpies.
Ara, però, les metes són molt més ambiciososes. En el document presentat destaca la demanda que qualsevol altre territori de la nació catalana que ho desitgi pugui afegir-se democràticament a l’estat català o crear-ne un altre i conferderar-s’hi.
La participació de la resta de territoris dels Països Catalans a les institucions del nou estat lliure és un altre objectiu a assolir. A més a més, es considera prioritari aconseguir que sigui una obligació per part de Catalunya protegir i promoure la llengua catalana a tots els territoris on aquesta és la llengua històrica. El Grup Blanquerna també sol·licita que la simbologia històrica i tradicional no sigui d’ús exclusiu del nou Estat.
Així mateix, proposa el reconeixement del dret dels habitants de la resta de territoris d’identificar-se i ser acceptats com a catalans, com a espanyols o ambdues nacionalitats. És a dir, que els ciutadans dels anomenats Països Catalans puguin tenir accés a la doble nacionalitat.
L’articulació de l’espai comunicatiu català és un altre dels objectius que planteja el col·lectiu per incorporar al full de ruta de creació d’un estat català lliure. A més a més, volen que es tinguin en compte els drets dels ciutadans dels territoris catalans que quedin fora de l’àmbit territorial del nou estat. Es tracta de drets com la ciutadania, l’atenció sanitària, l’accés a les universitats, els descomptes dels residents a les Illes Balears…
Considera que, paral·lelament a la creació de les institucions del nou estat, s’hauria d’articular una institució política formada per electes de tots els Països Catalans.
Finalment, proposa que els organismes de projecció exterior del nou estat estiguin a disposició dels creadors culturals de la resta de Països Catalans i que es faci un reconeixement a totes les persones que han lluitat per la llibertat, amb independència del seu lloc de naixement o residència.
