17.03.2013 - 06:00
Aquesta setmana passada, la polèmica desencadenada per la decisió de Whatsapp de començar a cobrar el servei als usuaris amb aparells Android (0,89 euros l’any) ha tornat a demostrar que els internautes tenen més a dir que no sembla en les estratègies dels grans gegants d’internet. I fem servir el verb ‘tornar’ perquè la rectificació, encara que molt parcial, dels responsables del sistema de missatgeria en línia és sols un exemple dels molts que hi ha hagut en poc més d’un any del gens negligible poder que tenen els usuaris quan s’apleguen en una causa o protesta comuna.
Al principi de la setmana va saltar l’alarma entre els usuaris amb telèfons Android de la popular aplicació de missatgeria Whatsapp: la companyia els reclamava el pagament de l’app, fins aleshores gratuïta. Com es diu en la llicència d’ús, Whatsapp és de pagament: passa que només es cobrava fins ara als usuaris de l’iOS, Blackberry i Windows Phone; als d’Android, se’ls oferia gratuïtament fins a la renovació de la llicència, al cap d’un any. Amb l’arribada de les primeres ordres de pagament després d’aquest període, la reacció en contra de molts usuaris a pagar o a introduir dades bancàries a la botiga Google Play ha obligat la companyia a fer marxa enrere, parcialment.
Tot i mantenir a la llicència que ‘la política no ha canviat’, com ha assegurat el fundador Jan Koum, les queixes dels usuaris i l’empenta d’alternatives del tot gratuïtes com Line sembla que han empès l’empresa a renovar temporalment (d’alguns mesos a un any) la llicència a alguns dels usuaris a qui ja els havia expirat el servei.
El de Whatsapp és l’últim exemple del creixent poder dels usuaris de serveis digitals, capaços de fer rectificar decisions de pesos pesants del sector o, si més no, a matisar-les.
Encara és molt recent, per exemple, la polèmica pel canvi de normes d’ús d’Instagram. Comprada per Facebook l’abril del 2012, al final de l’any passat l’empresa de Mark Zuckerberg va avisar els milions d’usuaris de la xarxa de fotografies un canvi dels termes d’ús, argumentant que calia adaptar-los als de Facebook. L’empresa s’hi adjudicava el dret de fer servir les fotografies que hi pengen els usuaris i vendre-les a empreses o anunciants, sense compensar-ne l’autor. La protesta no va trigar a saltar i en pocs dies es va observar una notable davallada d’usuaris. Tot plegat va empènyer Instagram a introduir ràpidament canvis en les noves normes i a retirar-ne o matisar-ne els aspectes més discutits, abans d’entrar en vigor el 16 de gener passat.
Una mica abans, el setembre del 2011, trobem una altra mostra de la força dels usuaris quan fan pinya, amb Facebook també de protagonista. El magatzem de música suec Spotify va anunciar aleshores que s’integrava a la gran xarxa social nord-americana, amb dos importants (i polèmiques) requeriments als nous usuaris: d’una banda, se’ls obligava a registrar-se al servei musical únicament a través de Facebook i, d’una altra, s’introduïa una funció que informava el cercle d’amistats de les cançons que l’usuari escoltava en cada moment. Les crítiques no es van fer esperar i totes dues empreses van acabar rectificant respecte a la segona mesura: els clients tindrien al final l’última decisió d’escoltar la música en la intimitat o compartir-la amb les amistats. La victòria no va ésser completa, atès que es va mantenir l’obligació de passar per Facebook per a accedir a Spotify.
Mig any després, Spotify va tornar a rectificar arran de la pressió internauta: en aquest cas, per la limitació que va intentar aplicar als usuaris de la versió gratuïta de reproduir sols cinc vegades cada mes una mateixa cançó. Per mirar d’aconseguir més clients de pagament, la companyia volia imposar unes restriccions dels comptes Free que milions d’usuaris van considerar massa dures. Escoltant el clam, Spotify es va fer enrere i va aixecar la limitació quant al nombre de reproduccions per cançó, però no la del temps de reproducció mensual, restringit a deu hores.
Apple no se n’escapa, tampoc. Durant el 2012 ha comprovat directament la força de les associacions d’usuaris europees, que l’han obligat a admetre que no complia la llei de garantia de productes. El fabricant californià sols ofereix un any de garantia, tot i que a la UE és obligatori que en siguin dos. Una desena d’organitzacions de consumidors van decidir plantar cara a aquesta vulneració de la legislació europea, que a més era enganyosa: si l’usuari volia ampliar l’any, Apple li intentava vendre una ‘enganyosa extensió de garantia anomenada Apple Care Protection Plan, que en la pràctica implica cobrar per una cosa que els consumidors ja tenen per dret’, deia l’OCU, una de les entitats denunciants. Apple va haver de modificat la informació a la web, introduint una breu nota on s’especifica que, si el producte es compra a Europa, s’hi suma un segon any de garantia.
Casos pendents
Encara cal esmentar el cas obert per un grup d’estudiants austríacs que al final del 2011 va obtenir de Facebook les dades completes que la xarxa social en tenia. El volum d’informació era molt més complet que no pas el que Facebook sol enviar als usuaris que ho sol·liciten des d’un formulari en la configuració del seu compte. La raó d’aquesta diferència és que els estudiants, aplegats amb el nom Europe v Facebook, van fer la sol·litud de les dades directament a la companyia i apel·lant a la llei de protecció de dades de la UE. Un any després, el col·lectiu es proposa denunciar Facebook a Irlanda, on la xarxa social té la seu fora dels EUA, per violació de la llei europea. Han engegat, fins i tot, una campanya de microdonacions per a sufragar el possible judici.
L’últim cas que cal afegir a la llista és d’aquesta setmana mateix. Google va anunciar dijous que aquesta primavera durà a terme una operació de neteja de set serveis que considera obsolets o infrautilitzats, entre els quals hi ha el popular lector de RSS Google Reader, que es tancarà previsiblement l’1 de juliol. Si no ho impedeixen, és clar, els milers d’internautes que en poques hores ja havien signat una petició en línia de rectificació, engegada pel novaiorquès Daniel Lewis a Change.org.
