05.03.2013 - 06:00
Bartomeu-Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913 – el Brull, 1938) tan sols tenia vint-i-quatre anys quan es va morir. Havia de ser un dels erudits de la República i un poeta de referència. Però la guerra i la tuberculosi agafada massa tard li van estroncar la carrera primer i la vida a vint-i-quatre anys. Diuen que aquesta mort prematura el va convertir en símbol d’una generació perduda. Tot i desaparèixer tan jove, va deixar tres llibres de poemes: ‘Nou poemes’ (1933), ‘Quadern de sonets’ (1934) i ‘Imitació del foc’ (1938), en edició pòstuma i dedicada a Salvador Espriu. Molt sovint el seu nom va de bracet del d’Espriu, perquè foren bons amics.
Aquest vespre rebrà un homenatge, en què Maria del Mar Bonet cantarà uns quants poemes seus que té musicats. També hi parlarà, entre més, Rosa Delor, especialista en Espriu. L’acte és organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu i CMU Ramon Llull.
Es farà al recinte de l’Escola Industrial, on als anys trenta hi havia la residència d’estudiants i on Bartomeu Rosselló-Pòrcel es va estar fins que es va morir. Va arribar a Barcelona l’octubre del 1930, per estudiar a la Facultat de Filosofia i Lletres. Rosselló-Pòrcel provenia d’una família mallorquina modesta. El pare era dependent d’una antiga botiga de teixits de Palma. De ben petit ja va mostrar una capacitat intel·lectual fora mida. Per això, l’estudiant modèlic va poder ingressar a l’institut de batxillerat (altrament, quasi de segur que no hi hauria arribat), on va tenir de professor l’escriptor Gabriel Alomar. Ho explica Agustí Pons en la biografia que ha dedicat a Salvador Espriu, ‘Espriu, transparent’ (Proa).
Pons diu que Rosselló va arribar a Barcelona amb una minsa beca de la Diputació de Mallorca. Es va instal·lar a la residència d’estudiants i ja no se’n va moure. Amb Espriu es van conèixer els primers dies d’universitat i de seguida es van fer molt amics. Van compartir un viatge per la Mediterrània amb companys d’universitat, on fins i tot es van disputar alguna companya. Tots dos eren republicans, però amb l’esclat de la guerra, Rosselló prengué posicions més d’esquerra que no Espriu i això els va distanciar. Molt malalt de tuberculosi, va ingressar al sanatori del Brull, a Osona, on es va morir ben pocs dies després.
