03.06.2012 - 06:00
Des que és president del govern espanyol, Mariano Rajoy ha adoptat una sèrie de mesures econòmiques i polítiques que es contradiuen amb els postulats que ell i el Partit Popular (PP) defensaven quan eren a l’oposició. De fet, algunes decisions són totalment oposades a promeses que el dirigent popular havia fet en campanya electoral. En desgranem alguns exemples.
Augment d’impostos
El 30 de desembre, l’executiu de Rajoy presentava les primeres mesures econòmiques per fer front al dèficit de 16.500 euros que tenia l’estat. Va decidir incrementar temporalment l’IRPF per a les rendes del treball i del capital entre un 0,75 al 7% en funció dels ingressos, i l’increment de l’IBI per als habitatges que estiguessin per sobre dels valors cadastrals. La vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir que el PP no era partidari d’apujar impostos, però que ho havia fet arran d’unes circumstàncies ‘extraordinàries i no previstes’.
En efecte, al llarg de tota la legislatura passada i durant la campanya electoral, el PP va repetir una vegada i una altra que si governaven no apujarien impostos. En plena campanya, l’ara ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, assegurava que ‘apujar impostos genera menys creixement i més atur’. Rajoy va aferrar-se a aquesta consigna fins al discurs d’investidura, en el qual va afirmar, amb relació als impostos: ‘No tinc intenció d’apujar-los’. Menys de dues setmanes després, aquestes paraules esdevenien paper mullat.
Reforma laboral
Quan era a l’oposició, Rajoy deia que el PP no pretenia abaratir l’acomiadament, sinó fer del contracte indefinit la normal general. En aquest sentit, criticava els canvis legislatius en matèria laboral fets pel PSOE, ja que creia que convertien la temporalitat en la tònica general dels contractes de treball.
Ja al debat d’investidura el líder popular va anunciar una reforma integral del mercat laboral. La reforma va ser aprovada definitivament al març i, entre altres aspectes, rebaixava la indemnització de 45 dies per any treballat a 33, amb un màxim de 24 mensualitats. En el cas dels acomiadaments procedents, la indemnització passava a ser de 20 dies per any treballat i amb un màxim d’un any de salari.
El PP assegurava que la reforma impulsaria la creació de llocs de treball, però la mesura ha suposat un augment d’Expedients de Regulació d’Ocupació.
Retallades en educació i sanitat
Rajoy va prometre davant el comitè executiu del partit del passat novembre que si era escollit president reduiria el dèficit sense retallar en sanitat, educació ni tampoc en serveis socials. Aquell dia, a Sant Jaume de Galícia, l’aleshores candidat va destacar que el seu objectiu era ‘garantir’ l’estat del benestar, més enllà dels dubtes ‘sembrats els darrers anys sobre la sostenibilitat dels actuals models educatiu i sanitari’.
En aquella compareixença, Rajoy també va dir que el seu partit no prometria res que no pogués complir, en contraposició a ‘altres que van fer el contrari del que van prometre i que ara prometen el contrari del que van fer’, en al·lusió al PSOE.
Uns mesos després, a final d’abril, l’executiu espanyol de Rajoy anunciava una nova retallada pressupostària en sanitat i educació per estalviar un total de 10.000 milions d’euros. S’establien mesures com ara el copagament farmacèutic o l’augment de les taxes universitàries de cara al proper curs.
Mesures futures
La comissió europea va anunciar dimecres que donaria a Espanya una pròrroga d’un any per corregir el dèficit per sota del 3% del PIB (fins al 2014) si el govern espanyol concretava ‘nous ajustos pressupostaris’ per al 2013 i el 2014 que garantissin el compliment del nou objectiu. En cas que Rajoy acceptés les propostes de Brussel·les, contradiria novament algunes promeses i afirmacions fetes en el passat.
El suggeriment més destacat és un nou augment d’impostos, en aquest cas de l’IVA. La comissió recomana al govern espanyol d’augmentar aquest impost per compensar la pèrdua d’ingressos. Però el president espanyol i el seu executiu han reiterat els darrers mesos que descartaven aquest mesura, pels efectes negatius que, diuen, tindria sobre el consum.
En l’àmbit laboral, Brussel·les demana a Rajoy una reforma laboral més agressiva, ja que l’actual ‘estableix un acomiadament en els contractes fixos massa alt en comparació amb els temporal’. És a dir, emplaça el president espanyol a fer de nou allò que havia dit que no faria: abaratir l’acomiadament.
Editorial: ‘El PP topa amb la realitat’
