17.05.2012 - 18:17
L’expresident del Govern balear i exministre ha presentat un escrit de queixa davant la Fiscalia General de l’Estat per posar en el seu coneixement l’absència d’equitat que, en la seva opinió, hi ha entre el tracte que rep dels fiscals anticorrupció en comparació dels exalts càrrecs de la Comunitat València i Catalunya.
Matas recorda que els investigats d’aquestes dues comunitata autònomes no han estat imputats durant la instrucció sobre el cas Nóos, sinó que han estat cridats a declarar com a testimonis.
Ja a l’inici de la seva queixa, a la qual ha tingut accés Europa Press, la defensa de l’excap de l’Executiu autonòmic al·lega que just en conèixer l’existència d’indicis de presumptes irregularitats entorn de Nóos, el Ministeri Públic va haver de requerir la inhibició del jutge instructor del cas Palma Arena José Castro, que també va assumir aquestes perquisicions, a fi que fossin remeses al jutge degà de Palma i aquest assenyalàs el jutge competent conforme a les normes de repartiment.
Així mateix, el lletrat de Matas, Antonio Alberca, afirma que ja a la primera declaració que va prestar el seu patrocinat davant el jutge, al març de 2010, ‘no ens constava la seva imputació en els fets’.
En quan a l’actuació de la resta de responsables polítics que van intervenir en contractacions amb Nóos, el lletrat assevera que, tal com consta en les diverses actuacions dictades pel jutge Castro, en altres Comunitats Autònomes -Comunitat Valenciana i Catalunya- ‘es van concertar convenis de col·laboració i contractes administratius similars’ als quals va subscriure el Govern balear amb l’Institut per a la celebració, en 2005 i 2006, de dos fòrums sobre turisme i esport.
En aquest context, Alberca afirma que, ‘perquè no dubtem del principi d’igualtat de tots els ciutadans davant la Llei, no podem entendre que s’apliqui el criteri correcte en el que afecta als responsables polítics de Catalunya i València i no es procedeixi amb la mateixa equitat amb el meu representat, que està fora de la política’.
Finalment, exposa que l’única explicació que troba és que pugui respondre a la necessitat de mantenir la connexió errònia d’aquesta peça amb la causa principal de la investigació o evitar que la competència de la mateixa es traslladi a una altra instància judicial, pel caràcter aforat d’alguns implicats. Així les coses, apel·la en deure la Fiscalia ‘d’actuar amb total imparcialitat en defensa de la legalitat i dels drets constitucionals’.
