19.04.2012 - 12:21
Malgrat compartir una denominació comú, cal distingir entre els diferents tipus d’experiències cooperatives. A banda dels models integrals repartits arreu de l’estat centrats en oferir alternatives socials als seus participants, també podem models orientats plenament al món empresarial. Diferents orientacions que identifiquen dos móns amb punts en comú però també amb esquerdes entremig.
Malgrat compartir una denominació comú, cal distingir entre els diferents tipus d’experiències cooperatives. A banda dels models integrals repartits arreu de l’estat centrats en oferir alternatives socials als seus participants, també podem models orientats plenament al món empresarial. Diferents orientacions que identifiquen dos móns amb punts en comú però també amb esquerdes entremig.
Els portaveus de la Cooperativa Integral Catalana (CIC) centren les diferències entre els dos models en la seva organització. Segons expliquen, la de les cooperatives integrals respon a un model ‘horitzontal’ on la relació entre participants s’estableix entre iguals i els recursos es reparteixen equitativament en benefici del comunitat, en contraposició, al model ‘vertical’ de les empresarials.
Una mostra paradigmàtica d’aquest tipus d’organització empresarial és la cooperativa basca Corporación Mondragon. Amb un patrimoni actiu que supera els 33.000 milions d’euros i donant feina a prop de 84.000 treballadors, concentra en el seu sí companyies tan dispars com ara Fagor Electrodomésticos, els supermercats Eroski o la Universitat de Mondragón. Diferents camps d’acció amb una voluntat final més empresarial que la de la dels models integrals com la CIC. La Corporativa Mondragon reconeix que les seves pretensions no passen per canviar els modes consum actual sinó per impulsar ‘una forma de fer empresa més humanitzada i participativa’.
Pel que fa a la seva estructura organitzativa, tot i mantenir algunes similituds amb els models socials, presenta algunes particularitats. La més destacable és la distinció entre diversos nivells administratius cadascun dels quals amb unes funcions específiques com ara les ‘cooperatives de cobertura’ que coordinen les activitats de les associacions individuals. Una altra matís és la figura d’un gerent encarregat de la direcció executiva del gruix de cooperatives.
Altres exemples cooperatius en el camp empresarial, en aquest cas a casa nostra, són les Societats Cooperatives Catalanes Limitades (SCCL), basades en uns principis similars de participació però d’unes dimensions més reduïdes i organitzativament menys complexes. Aquestes experiències són conegudes, entre altres, per la seva activitat en el sector alimentari. Més concretament en el sector làctic, on algunes SCCL com ara la Cadí, la Lletera de Campllong o el Grup Lleter de Banyoles es comercialitzen sota la marca comuna Llet Nostra.
