16.07.2010 - 06:00
Aquesta és la pregunta que va fer el 1988 l’American Press Institute (API) als principals mitjans escrits nord-americans. El cap de setmana de l’11-13 de setembre d’aquell any el director de l’API, William L. Winter, va reunir en una mateixa habitació una vintena de dissenyadors i editors de capçaleres com Chicago Tribune, San Jose Mercury News, The Seattle Times, The Washington Post i USA Today per escatir com serien dues dècades després. Durant el seminari ‘Newspaper Design. 2000 and beyond’ es van posar damunt la taula conceptes que començaven a sonar amb insistència, com gràfics informacionals, color i tecnologia. Tots aquests conceptes van aparèixer als prototips futuristes que els mateixos participants van elaborar, en què predominaven el grafisme (fotografies, infografia…) per damunt del text i el color.
En un moment en què les noves tecnologies eren encara a les beceroles (els ordinadors Macintosh havien aparegut feia quatre anys, i tot just es començaven a distribuir al gran públic) i en què la xarxa internet sols era un invent circumscrit a laboratoris universitaris, sorprèn molt la clarividència d’alguns dissenyadors amb propostes que anticipaven la WWW. Roger Fidler, assessor de grafisme i tecnologia; Marian Wachter, directora d’art de The Seattle Times, i Howard Finberg, editor de The Arizona Republic, van demostrar especialment, amb les seves propostes, un envejable caràcter visionari.
Fidler ja ‘va veure’ el 1988 una versió digital del San Jose Mercury News: ‘És realment [el prototip que va presentar] un diari en format electrònic, concebut com un complement de la versió estàndard impresa. La interfície hi serà l’element clau’ (fotografia 3). Wachter va anar encara una mica més enllà amb el seu ‘hypereffort’: veia el seu diari, l’any 2000, també en versió electrònica i capaç d’incloure, a més de text, àudios i fotografies en pantalla (fotografia 4). Finberg, per la seva banda, a més de proposar un redisseny del ‘Republic’, va concebre amb l’ajuda del dissenyador Don Foley una versió del diari per al segle XXI creada amb ‘programari Hypercard’ (fotografia 5).
Al prefix ‘hiper’, àmpliament utilitzat a l’època, també hi va recórrer David Gray, cap de grafisme de The Providence Journal-Bulletin, que va centrar les seves reflexions de futur en un aparell imaginari, l’Ulti-Mate, que s’anticipava tres dècades a l’iPad d’Apple (fotografia 6). I Michael Keegan, de The Washington Post, va idear per al seminari una versió del prestigiós diari de la capital dels EUA en format plegable. El disseny, espectacular, es pot confondre amb una web actual (fotografia 7).
