07.07.2010 - 20:00
La torre de control de l’Aeroport d’Alacant, l’ampliació del Museu Reial i l’Auditori de Copenhaguen, el Museu d’Art Contemporani de Saragossa, el cementiri d’Igualada, l’estació de tren de Takaoka, el polisportiu d’Osca, la Biblioteca de Palafolls, el Museu d’Art Modern d’Hèlsinki, el parc de Diagonal Mar i la rehabilitació del Mercat de Santa Caterina de Barcelona, l’Escola d’Arquitectura de Venècia, l’edifici de Gas Natural (Torre Marenostrum) de Barcelona, el campus universitari de Vigo… Heus ací alguns dels projectes i obres, més de cinquanta, de l’arquitecte català Enric Miralles, que ara fa deu anys es va morir a Sant Feliu de Codines, amb quaranta-cinc anys i en plena projecció internacional. D’aquests projectes, una vintenta els va signar sol: una desena més els va portar a terme amb la seva primera dona, Carme Pinós, i la resta, amb la segona, Benedetta Tagliabue. L’obra més emblemàtica de Miralles, la va fer amb Tagliabue: l’edifici del parlament d’Escòcia.
Inaugurat l’octubre de 2004 a Edimburg, el parlament de Holyrood va ser l’obra més emblemàtica de Miralles, però també la més polèmica: l’edifici va ser objecte d’una gran polseguera a Escòcia pel preu de l’obra (630 milions llargs d’euros), deu vegades més que no les previsions inicials. L’informe encarregat d’escatir les causes de l’augment desorbitat va eximir de responsabilitat Enric Miralles, i la va atribuir a una seguida d’errades en l’execució del projecte, sense culpar ningú en concret.
Tot amb tot, el parlament és des d’aleshores el símbol de l’autogovern escocès, recuperat el 1999 tres segles després d’haver estat abolit, arran de l’Acta de la Unió britànica del 1707.
Per les seves obres, construccions i rehabilitacions, influïdes segons ell mateix per Le Corbusier, Charles Rennie Mackintosh i Antoni Gaudí, l’arquitecte català va rebre en vida nombrosos reconeixements: el 1992 se li va concedir el premi FAD d’arquitectura; el 1995, el Ministeri de Cultura espanyol li va atorgar el premi d’Arquitectura, i el 1996, un Lleó d’Or de la Biennal de Venècia. De manera pòstuma, se li va concedir el 2001 el Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat de Catalunya, que va compartir amb Benedetta Tagliabue; el 2002, va rebre el Bouwprijs neerlandès, i el 2005, el RIBA Stirling Prize per l’edifici del parlament escocès.
