03.02.2010 - 15:48
CiU i PP han demanat al govern de la Generalitat que deixi estar la llei de vegueries i se centri en solucionar els alts índex d’atur. El projecte de llei (pdf) va ser aprovat ahir amb el vist-i-plau de molt territoris però també ha suscitat moltes crítiques, car no resol les friccions territorials que arrossegava de feia mesos. És un dels motius que al·lega l’oposició per no donar suport al text en el tràmit parlamentari, però els socis de govern s’han mostrat disposats a tirar endavant la llei encara que sigui sense el suport dels convergents.
El portaveu de CiU al parlament, Oriol Pujol, ha retret a l’executiu que hagi aprovat la llei ‘a corre-cuita, sense diàleg i crispant el territori’, i ha qualificat la manera com el govern ha impulsat la llei de ‘canvi de cromos’ entre PSC i ERC. ‘Què deu pensar el tripartit per empènyer això quan ara no toca?’, s’ha demanat el portaveu de CiU, que ha recordat les dades d’atur al Principat. Pujol també s’ha referit a les discordances al territori, com és el cas de l’Aran i del Penedès: ‘És un festival de confrontació’, ha dit.
CiU ha criticat que el govern no hagi volgut parlar amb la federació i tingui intenció d’aprovar la llei amb majoria simple. Així, ha obert la porta a presentar una esmena a la totalitat
També el PP ha retret al govern que no se centri en reduir l’atur. La portaveu, Dolors Montserrat, ha dit que aprovar la llei quan queda poc temps per acabar la legislatura era ‘impresentable’ i ha acusat ERC de ‘faltar a la veritat’ perquè sempre s’havia mostrat favorable a la vegueria Penedès i ara se’n desdeia.
El tripartit, disposat a tirar endavant la llei amb majoria simple
Els socis de govern, però, s’han mostrat disposats a tirar la llei endavant al parlament sense el suport el CiU. Joan Ferran, del PSC, ha dit que el govern cercaria el consens però que no tindria cap inconvenient a aprovar-la amb els sols vots del tripartit si constatava una ‘obstaculització interessada’ de l’oposició. En el mateix sentit s’han pronunciat Esquerra i ICV-EUiA, que han recordat que el suport de CiU no era ‘matemàticament’ necessari tot i ser ‘desitjable’.
La plataforma Vegueria Penedès acusa el govern de deslleial
La plataforma Vegueria Penedès acusa el govern d’actuar de manera ‘deslleial’ i de mentir, perquè no és pas cert ‘que hi hagi una majoria de consens sobre les vegueries’, segons que va dir el portaveu de l’entitat, Fèlix Simon. A més, va criticar la contradicció d’Esquerra, perquè ‘mentre les seves bases i consells nacionals defensen vegueria pròpia per al Penedès, el seu conseller la desaprova’. Simon va dir que avui era ‘un dia trist per als territoris del Penedès’, però que treballarien perquè s’acceptés una esmena que incorpori la vuitena vegueria.
L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès va fer ahir a la tarda una declaració institucional contra un projecte de llei que ‘s’ha fet d’esquena al territori, sense tenir en compte la personalitat pròpia del Penedès’. L’ajuntament afirma que ‘el cas més greu de tot plegat és que s’ha fet sense cap mena de motivació, atès que variacions de límits provincials n’hi ha també a les vegueries de nova creació i, quant a pes demogràfic, la del Penedès seria la quarta vegueria’.
Tampoc no hi haurà la vegueria de l’Alt Ter
També van sorgir veus discordants del Ripollès, on alguns càrrecs municipals es van queixar que la comarca continuï pertanyent a l’àmbit de Girona. ‘Si volem que sigui un èxit i acostar l’administració a la ciutadania, la Vall de Ribes hauria de ser en una altra vegueria, amb Vic’, va dir el batlle de Ribes de Freser, Marc Prat (CiU). En canvi, la batllessa de Ripoll (ERC) i el de Camprodon (PSC) es van declarar favorables a la proposta.
Sobre aquestes dues reivindicacions, el president Montilla va dir que la llei recollia set territoris i que, tot i haver-hi portes obertes, el projecte de llei era clar. ‘Una llei pot modificar-ne una altra, però és clara la voluntat del govern amb el projecte aprovat’, va dir Montilla respecte de la possibilitat d’unes futures vegueries Penedès i Alt Ter.
L’Aran vol més respecte a la seva singularitat cultural
Sobre l’Aran, on el Conselh Generau sempre ha dit que no volia pertànyer a la vegueria de l’Alt Pirineu, el conseller Ausàs va explicar que, com a territori, restaria fora de la demarcació veguerial, perquè es relaciona d’una manera bilateral amb la Generalitat, però que formaria part de la vegueria de l’Alt Pirineu, a través del Consell Veguerial, per a afers d’administració local.
El síndic d’Aran, Francesc Boya, va dir que el Conselh pensava a presentar una proposta al congrés espanyol perquè atorgués un estatut diferenciat a la Vall d’Aran. ‘Aran no pot negar a Catalunya el dret d’organitzar el territori, però sí que exigeix la preservació del seu autogovern, defensat pels aranesos durant segles’, diu en un comunicat. Boya també demanarà suport al defensor del poble aranès per tal de preservar els drets polítics en la nova organització territorial i demanarà als grups del parlament que tinguin en consideració la petició unànime del Conselh perquè Aran resti al marge de tota demarcació territorial que no li sigui pròpia.
Fins i tot el partit Unitat d’Aran, que forma coalició amb el PSC i que dirigeix l’actual síndic d’Aran i diputat socialista al parlament, afirma que la seva relació amb els socialistes catalans entra ‘en una fase delicada’.
El batlle de Lleida demana que no es parteixi la província actual
El batlle de Lleida, el socialista Àngel Ros, va expressar ahir el propòsit d’anar al parlament a defensar que la província de Lleida es mantingui com una sola vegueria i que no es parteixi, tal com preveu el projecte aprovat pel govern de la Generalitat. Ros, que lamenta que no hi hagués hagut més consens territorial, opina que la divisió provincial no és arbitrària i que la província de Lleida, com a territori més extens i despoblat de Catalunya, necessita una massa crítica per a poder funcionar.
Satisfacció a l’Ebre, Girona i Manresa
Les terres de l’Ebre és un dels territoris que més va demostrar-se satisfet de l’aprovació del projecte de la llei de vegueries. La delegació del govern a l’Ebre va brindar amb xampany per aquest ‘dia històric’ per al territori. El batlle de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va assegurar que era un pas important ‘que no havíem fet fins ara’.
També a Manresa, que serà la capital de la vegueria Central, va rebre amb satisfacció la llei. El batlle, Josep Camprubí, va dir que amb l’aprovació s’avalava la posició de l’Ajuntament de Manresa respecte de la configuració de la Catalunya Central. Cal recordar que encara és força viva la pugna entre Vic i Manresa per la capitalitat d’aquesta vegueria i, de fet, des de Vic ja s’havien fet sentir algunes veus crítiques.
El president de la Diputació de Girona, Enric Vilert (ERC), va valorar l’aprovació de la llei, però es va confessar preocupat perquè el parlament no tingui prou temps per a aprovar-la abans de les eleccions de la tardor.
Constitució dels consells veguerials per fases
Els set consells de les vegueries s’establiran de manera gradual, segons que ha explicat Ausàs. En primer lloc, es constituiran els de les vegueries de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. En una segona fase, i un cop modificada la llei, es constituirà el consell de les Terres de l’Ebre i la seu institucional serà a Tortosa. En una tercera fase, es constituiran els consell de l’Alt Pirineu i Aran i el de la Catalunya Central, sense que se sàpiga encara a quines ciutats s’erigiran les seus.
