16.04.2008 - 12:00
Les Corts Constituents de la Segona República havien aprovat, feia pocs mesos, el dret a vot de les dones. El batlle de Canet de Mar d’aleshores, Josep Fors i Vidal, va convocar un referèndum perquè els vilatans decidissin si calia construir la plaça del Mercat, una infrastructura que alguns pobles del voltant, com Arenys de Mar i Calella, ja tenien. I així fou que el 16 d’abril de 1933 les dones de Canet foren les primeres de tot el país d’exercir el dret a vot, gràcies, en part, a l’empenta de dues mestres de la població: Emília Domènec i Concepció Gibert, dues dones cultes, burgeses, i feministes.’El vot de les dones va ser decisiu’, diu Xavier Mas, historiador local i president del Centre d’Estudis Canetencs, que ha explicat a VilaWeb les circumstàncies amb què es va celebrar el referèndum. ‘Era una societat que tenia la dona infantilitzada, i a moltes dones els feia vergonya anar a votar. L’Emília Domènec i la Concepció Gibert van haver d’anar per les cases a buscar-les, les havien d’acompanyar fins a l’urna. Alguns homes, per masclisme, no van voler anar a votar’.
Emília Domènech és l’única dona que té un carrer al poble. Feminista militant i d’origen burgès, ‘feia participar les seves alumnes en tots els actes que se celebraven al poble, el seu objectiu com a mestra no era només d’educar, sinó d’integrar les noies a la societat’, explica Mas. El referèndum oposava, a més, dues ideologies. Mentre els obrers i la gent d’esquerra volien el mercat, els botiguers i empresaris, votants de la dreta, no en volien sentir a parlar.
Al final, van guanyar els partidaris del mercat, en un referèndum que va tenir un ressò amplíssim, i que va fer arribar a Canet tota la premsa de Barcelona i fins i tot alguns diaris de Madrid.
(Foto: Canet de Mar.)
Teresa Bau.
Enllaços
Webs relacionades a Nosaltres.cat: Història i arqueologia.
