Aquesta terra sí que ens pertany
El catalanisme, tant el cultural com el polític, sempre ha rebutjat la idea que els drets sobre un territori siguen arbitraris o accidentals
Curiositats, certeses i incerteses sobre l’origen dels noms dels mesos de l’any
Aquesta setmana, el Paraulògic, el Mot-li i els Minimots jugaran amb les trenta paraules noves que ha acceptat enguany el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans
Podem evitar que els texts siguin enfarfegats i innecessàriament llargs? · Expliquem maneres d'aconseguir un estil planer, amb l'ajut del llibre d'estil de VilaWeb
El català és una llengua amb tirada a l’escatologia? Repassem els derivats i composts de ‘cagar’ per comprovar la riquesa que amaga el nostre registre col·loquial
Una guia per a entendre quan hem de fer servir 'llançar', 'llençar' i 'tirar' · La confusió és deguda a la influència del castellà i a la diversitat d'usos dialectals
Els castellanismes semàntics són mots formalment catalans, però que, per influència del castellà, es fan servir amb un significat que no els és propi · Avui en presentem deu casos i en el "Ras i curt" següent, deu més
És necessari l'anglicisme 'spoiler' o el català ja té recursos propis per a prescindir-ne?
El vocabulari del gimnàs és ple de castellanismes i anglicismes · Repassem deu termes bàsics i en proposem una solució catalana
“Que us bombin”, l’exclamació que Xavier Trias va engegar dissabte a la Casa de la Ciutat de Barcelona, és moderna i fins no fa gaires anys no sortia a cap diccionari
El qui fa servir el llenguatge de purpurina sap que no diu res, però vol convèncer l’interlocutor que diu molt, que en sap molt, i que si l’altre no l’entén és perquè no arriba al seu nivell
El mot “postureig”, probablement pres del castellà, es pot evitar perfectament amb solucions genuïnes · Les repassem i en posem exemples
Totes les llengües són aptes per a expressar tots els conceptes: el català té recursos de sobres per a evitar el castellanisme ‘cutre’
El català té moltes expressions –vulgars– en què intervé el mot “merda” · En repassem significats figurats, locucions, frases fetes i refranys
Expliquem i exemplifiquem les raons que té VilaWeb per a preferir la forma “morir-se”
'Brutejar', 'amplejar', 'verdejar', 'rossejar'...: el sufix '-ejar' és un tresor per a crear mots nous i intraduïbles
A la major part del domini lingüístic, “quelcom” és un mot elevat, de registre molt formal · Avui dia hi ha qui el fa servir a tort i a dret per traducció del castellà ‘algo’
Hi ha moltes alternatives per a evitar el castellanisme ‘follar’ · “Cardar” és un verb necessari, amb molts significats de registre vulgar
Com ho podem fer per a saber quan hem de dir "gran" i quan hem de dir "gros"? · Consells i exemples per a mantenir aquesta distinció
Els mitjans de comunicació catalans, sovint, fan d’altaveus d’innovacions del castellà, sense tenir en compte ni les altres llengües ni els recursos propis · Podem capgirar la tendència?
Parlem d’un verb col·loquial, però antic, genuí i molt expressiu, que amb el pas dels segles ha acumulat una munió de significats
La diferència entre “eixugar” i “assecar” no és pas tan difícil, però la interferència del castellà i les vacil·lacions d’alguns diccionaris originen confusions
Repassem una bona colla d’alternatives per a evitar l’ús de “en breus” i l’abús de “en breu”
Alguns mots exclamatius tenen una presència tan aclaparadora que arraconen una munió de paraules o locucions · És una pràctica que empobreix el nostre vocabulari i el torna més imprecís
Enumerem una vintena de "falsos amics interns", mots que tenen un significat diferent segons el dialecte · Una llista valuosa si voleu evitar confusions, de vegades importants
Calcs, usos impropis i esguerros del llenguatge administratiu · L’anglès i el castellà fan créixer el català de plàstic amb un seguit de termes innecessaris