L’abús de “quelcom”, un castellanisme camuflat

  • A la major part del domini lingüístic, “quelcom” és un mot elevat, de registre molt formal · Avui dia hi ha qui el fa servir a tort i a dret per traducció del castellà ‘algo’

Jordi Badia i Pujol
11.11.2022 - 21:40
Actualització: 12.11.2022 - 19:08
VilaWeb

Com més va, més s’estén l’ús de quelcom a tort i a dret, que es fa servir automàticament com a traducció del castellà algo.

Fent una cerca del mot “quelcom” a Twitter, podem trobar-hi frases com ara aquestes: “Vull fer quelcom d’humor a la ràdio”, “És quelcom al que (sic) no vull acostumar-me ni vull normalitzar”, “O fem quelcom contundent ja, o ens penedirem” (sic), “Quelcom es mou”…

Quelcom és un mot viu en uns certs indrets. Fa anys, ens ho recordava l’escriptor Joan Daniel Bezsonoff. El diccionari Alcover-Moll el documenta “en el llenguatge popular viu” a Eivissa i, sobretot, en comarques del nord: el Vallespir, el Rosselló, Andorra, la Cerdanya, l’Alt i el Baix Empordà i el Pla de l’Estany. Amb més precisió, l’Atles lingüístic del domini català (ALDC) el restringeix a Catalunya Nord i en algun indret de la Costa Brava. A la resta, hi predominen alguna cosa, qualque cosa (a les Balears) i “l’intrús algo, que l’escola i els mitjans de comunicació malden per retirar de l’ús”, diu l’ALDC, que afegeix: “Fora del rossellonès, quelcom es considera una forma ‘elevada’, esdevinguda ‘simbòlica’ del bon coneixement del català.”

Imatge: Petit atles lingüístic del domini català.

Si els parlants, per una raó o altra, es proposessin de recuperar quelcom a tot el domini no hi hauria res a dir. Però avui dia passa que molta gent el fa servir traduint acríticament l’espanyol algo, de manera que s’ha convertit en un castellanisme camuflat.

Els quelcoms que enfarfeguen | Article de Bel Zaballa

Vegem, doncs, quines alternatives tenim si no som nord-catalans ni parlem en un registre “elevat”.

En frases enunciatives, podem fer servir alguna cosa o una cosa:

  1. He vist que duia quelcom a la butxaca. → He vist que duia alguna cosa a la butxaca.
  2. Hi ha quelcom que no t’he dit. → Hi ha una cosa que no t’he dit.

Traduint algo per quelcom sistemàticament, fem recular una particularitat del català: l’ús de res en les frases interrogatives o condicionals:

  1. Que voleu quelcom més? → Que voleu res més?
  2. Hi ha quelcom que et preocupi? → Hi ha res que et preocupi?
  3. Si has de menester quelcom, compta amb mi. → Si has de menester res, compta amb mi.
  4. Si hi ha quelcom que us molesti, digueu-nos-ho. → Si hi ha res que us molesti, digueu-nos-ho.

De vegades, quelcom és totalment innecessari:

  1. Això és quelcom totalment normal. → Això és totalment normal.

Un ús de quelcom que s’ha escampat aquests darrers anys per influència del castellà és l’adverbial:

  1. Ha anat quelcom més enllà del que s’esperaven.

Compte, d’exemples com aquest en trobem en texts antics:

  1. A Curial era feta honor queucom més que als altres.

I, de fet, la normativa l’accepta, per bé que habitualment diem una mica, un poc, un xic, una engruna…

  1. Ha anat una mica més enllà que no s’esperaven.
  2. A Curial li feien un xic més d’honor que als altres.

De manera semblant, també hi ha qui el fa servir com a locució quantitativa, com en aquest titular tret de la pàgina web d’una fundació:

  1. Esforç i *quelcom de sort són les claus de l’èxit de X. → Esforç i una mica de sort són les claus de l’èxit de X.

Quelcom també s’empra erròniament com a antecedent d’una oració de relatiu. En aquest cas, hem de dir cosa que o la qual cosa:

  1. Tot això ho faig per dignitat, *quelcom que tu no has tingut mai. → Tot això ho faig per dignitat, cosa que tu no has tingut mai.
  2. Vivim uns dies excepcionals, *quelcom que ens fa estar angoixats → Vivim uns dies excepcionals, la qual cosa ens fa estar angoixats.

I hi ha, finalment, usos que provenen d’estructures fixades del castellà, que en català es diuen d’una manera totalment diferent. Per exemple, por algo serà:

15. Si t’ha fet mala cara serà per quelcom. → Si t’ha fet mala cara deu ser per algun motiu.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any