La batalla pel futur del Consell i pel futur de la República
El Consell de la República ha de ser l’eina d’autoorganització dels catalans nacionals, al marge dels estats espanyol i francès. Solament això. I ni més ni menys que això
«El nacionalisme valencià no pot quedar-se satisfet només apartant el PP de les institucions. Cal bastir un projecte de país, especialment ara que el Principat ens marca a tots un camí decidit i potent»
«Els votants de Junts pel Sí van donar suport a un projecte, no a dos projectes contradictoris i aproximadament partits pel mig»
«PP, PSOE i Ciutadans van votar com allò que són: nacionalistes espanyols furibunds, units contra la lògica europea, contra la lògica que tothom veu i entén. I van perdre»
«L'actual govern turc fa servir la crisi del Llevant per a pressionar Europa i fer-li xantatge. Turquia juga brut»
«La resposta de Pablo Iglesias a les paraules d'Otegi és preocupant. Com les seues constants ziga-zagues sobre la qüestió nacional. Quin Pablo és l'autèntic?»
L'anunci que abandonen les edicions impreses revifa el debat sobre el futur de la premsa
Cada diumenge els director de Berria i VilaWeb intercanvien articles en els seus respectius diaris
Crònica de Vicent Partal des de Sant Sebastià
«Si la imatge de Cristina de Borbó asseguda davant un tribunal era una imatge poderosa i simbòlica, el silenci impotent de Roca, assegut allà al darrere després d'haver fracassat en l'intent d'evitar l'escena, era igualment simbòlic o més»
«La duresa amb què els diversos partits van tractar els socialistes és una novetat política d'una importància colossal. S'ha traçat una ratlla a l'arena, s'ha alçat un mur: el PSOE ha quedat a una banda i tots els altres s'han posat a l'altra»
«Sense entendre del tot per què el president diu una cosa i se'n fa una altra, tinc la impressió que això que fa el govern és triar les batalles que vol lliurar per no restar atrapat en guerres secundàries»
Gaur egun begi bistakoa eta eztabaidaezina da: ez dago guretzat lekurik Espainian
«Històricament, Espanya s'havia concebut a si mateixa des del nacionalisme espanyol, però ara ja va més enllà i clarament es concep a si mateixa només si va contra els nacionalismes català i basc»
«Què hi guanya el PSOE fent aquesta transformació històrica de la seua percepció política? L'única explicació que se m'acut és que deu ser allà, a la dreta, on se senten còmodes els actuals gestors»
«Que ERC és incoherent, i ara reclama coses contràries a les que va votar fa poques setmanes, és cert. Però hi ha incoherència més greu que la d'un batlle independentista que no té cap mirament a intentar fer aprovar el cartipàs i el seu sou amb el suport de Ciutadans i el PP? Incomprensible»
«Podeem crear una 'e-nació' de voluntaris que vulguen ser catalans perquè els agrada i els facilita la vida, sobre la nació real en forma de república? Podem convertir l'estat català en una plataforma de serveis que supere l'evident limitació demogràfica que tenim per a projectar-nos internacionalment?»
«Tot plegat no sembla sinó una maniobra de pressió pública, un envit gairebé de joc de cartes. El PSOE es posa al mig de la taula i amenaça. El PP, intenten pressionar-lo amb l'Íbex i des de l'Íbex. I l'esquerra, amb l'espantall del PP: o voteu aquest govern o torna Rajoy»
«És evident que l'actual ajuntament no se sent còmode amb el Mobile, a diferència dels anteriors, de Convergència o del PSC. Hi té dret, sens dubte. Però també té la responsabilitat de no motivar situacions que en facen perillar la continuïtat»
'Insinuar que un diputat no és representatiu per culpa del seu cognom és una bestiesa intolerable, un menysteniment insultant de la pràctica de la democràcia i un flirteig amb el racisme indigne en qualsevol país europeu'
Cada diumenge els directors de Berria i VilaWeb intercanvien cartes als respectius diaris
Que, donant les gràcies a la Muriel, nosaltres ens apoderem d'una part d'ella i ens conjurem per comportar-nos com sempre ens va ensenyar.
La Xina ha desplegat míssils i vol convertir en mar interior la ruta per on passa la meitat del comerç mundial
«L'única raó que pot explicar que uns professionals experimentats vulnerassen totes les convencions periodístiques era la consciència que, essent primers, i gràcies a la perversió que fan d'això les xarxes socials, obtindrien un gran nombre de visites, que es traduirien en ingressos»