El Constitucional acabarà cremant-se

La mort de Muriel Casals i la crisi del periodisme

«L'única raó que pot explicar que uns professionals experimentats vulnerassen totes les convencions periodístiques era la consciència que, essent primers, i gràcies a la perversió que fan d'això les xarxes socials, obtindrien un gran nombre de visites, que es traduirien en ingressos»

L'Espanya que proposa Podem és un canvi substancial

«Hi ha algunes mesures que van a l'arrel del problema. Per exemple, l'oficialitat del català i de les altres llengües a tot l'estat espanyol, amb el mateix rang que el castellà a tot arreu. O la derogació de la prohibició de federar dues autonomies o més»

No feu cas d'aquells a qui no val la pena de fer cas

«A aquest tipus de personatges que només volen fer mal simplement no els llegiu, o no els escolteu. Ni els difongueu. Sobretot no els feu d'altaveu, que ells volen això»

Continuarem, Muriel, i gràcies per tot

'Fa una ràbia infinita, que no sabem descriure amb paraules, que Muriel Casals se n'hagi anat així i ara.'

Cartes creuades: reprimirem mai nosaltres uns titellaires?

Els directors de Berria i VilaWeb intercanvien cada diumenge una carta en els seus respectius diaris

L'aconseguidor Urdangarin

Govern-CUP, cap a una certa normalitat

Algú pensa acorralar Adif i Renfe d'una vegada?

«No seria important que les institucions catalanes fessen un cop de puny contundent, precisament ara? No ens fa mal veure i suportar la incapacitat per a resoldre un problema tan multitudinari i amb tanta repercussió com aquest? No s'enviaria un missatge contundent al món si es fes un canvi radical i ara mateix?»

De titelles, covardies i canvis

«Espanta que els creadors i els intel·lectuals callen –i com callen! Espanta que els polítics partidaris de la llibertat s'acovardesquen arran de la pressió dels hereus de la dictadura i reaccionen amb por. I espanta que la manipulació i les mentides dels mitjans puguen originar el clima d'histèria que s'ha creat»

La internacionalització de la conca de l'Ebre com a exemple

«El nou estat català tindria el dret de decidir sobre els afers interns de la conca compartida, com ara la concessió de cabals de reg a les planes del Segrià i l'Urgell o la implantació de cabals ambientals a l'Ebre»

La lluita pel riu ha fet millor el país del riu

I declare myself seditious…

“If in Madrid some people think that by pursuing the ANC they will make the country go quiet, they haven’t understood anything, which is something we already knew, but above all they do not understand democracy nor where power comes from or how it works”

Jo em declare sediciós…

«Si a Madrid alguns es pensen que perseguint l'ANC faran callar el país és que no han entès res, cosa que ja sabíem; però sobretot és que no entenen la democràcia, ni com funciona ni d'on emana el poder»

Han d'estar molt desesperats per a organitzar xous com el de Dombrovskis

«Actuen a la desesperada perquè Catalunya ha entrat en el famós període de resolució dels divuit mesos, perquè Espanya no té govern ni se sap quan en tindrà, perquè el PP ja es veu al carrer i sobretot perquè cap dels esforços diplomàtics espanyols per a amenaçar Catalunya no ha reeixit»

Oriol Junqueras: the markets will have to choose between an inefficient Spain and a reliable Catalonia

The Vice-President explains that 'de facto' independence will be the approval of the three laws of disconnection

Oriol Junqueras: els mercats hauran de triar entre una Espanya ineficient i una Catalunya fiable

El vice-president explica que la independència 'de facto' serà l'aprovació de les tres lleis de la desconnexió

Prepareu-vos: Rita ja està acorralada

«La dona que feia i desfeia a València sense que ningú gosàs qüestionar-li res ja està acorralada i no sap per on fugir. Ni els seus a Madrid, que durant anys li ho van consentir tot, no estan disposats ara a ofegar-se, arrossegats pels delictes de què podria ser acusada»

Cartes creuades: els jutges són els militars d'avui

Els directors de VilaWeb i Berria intercanvien cada diumenge una carta sobre la situació dels seus països

Ens fem un embolic amb els divuit mesos

«La condició suprema del dia de la proclamació de la independència és que la Generalitat siga capaç d'assumir, des d'aquell moment, el control del territori, de cap a cap. Aquesta és la condició real i no el calendari. Però els divuit mesos han de ser el barem que ens permeta de valorar si el progrés és real o no i si estem preparats o no.»

Furgant en l'origen de la corrupció

«Cal recordar en veu alta allò que el temps, dissortadament, ha demostrat: que si els valencians no ens recuperem com a poble, la decència sempre serà una utopia»

I jo em muir de vergonya…

«Avui veiem amb dolor com danesos o suecs basteixen lleis incomprensibles que no aconseguiran res més sinó despullar la gent de la seua dignitat»

El partit d'Ada Colau

«Més d'una volta, un polític especialment magnètic ha estat capaç de condensar un espai social i fer-ne un projecte sòlid i efectiu, útil en la batalla pel poder. Colau té condicions de sobres per a intentar-ho, però si ho aconseguirà o no ja és una altra qüestió»

L’independentisme sí que pot traçar la línia vermella a Madrid

'Voleu formar govern? Doncs que hi haja un compromís ferm de referèndum, com Podem va prometre que aconseguiria. I, si això no pot ser, que es repetesquen les eleccions.'

Cartes creuades: només Pablo Iglesias pot estar tranquil

Els directors de Berria i VilaWeb s'intercanvien cada setmana una carta sobre la situació als seus respectius països