Calma

'Res no els preocupa més que la possibilitat que pensem per nosaltres mateixos.'

Vicent Partal
Vicent Partal
06.01.2016 - 02:53
Actualització: 06.01.2016 - 03:53
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Si mirem només el que ha passat aquest dimarts seria ben fàcil arribar a la conclusió que les eleccions del març ja tenen la campanya electoral en marxa. Perquè CDC, ERC i CUP s’han dedicat sobretot a fixar el relat, a posar les bases del missatge que enviaran a l’electorat. El fracàs dels 72 diputats tindrà conseqüències electorals segures i però cal veure al compte de qui se li apunta. CDC ataca la CUP, o aquesta mitja CUP que ha dit que no, Esquerra busca situar-se en un punt equidistant i culpar a uns i altres per aparèixer ells com la solució i la CUP voldria descarregar tota la seua responsabilitat sobre Artur Mas.

La tensió és màxima perquè no queda temps. I per això aquest intent de reunió final que proposen a mi em sembla inútil. Es només propaganda per a la batalla del març. Ningú no cedirà en res. Simplement es tracta d’escenificar que és l’altre qui té tota la culpa. El fet que les organitzacions del sobiranisme civil, sobretot ANC i Òmnium, hagen acabat convertides en mini parlaments on els partits fan i desfan sense atendre l’interès general acabarà de fer inviable qualsevol solució. En un altre temps serien decisives però ara simplement no poden fer la funció per a la qual van ser creades.

Tot plegat genera, naturalment, una situació de nerviosisme absolut en l’independentisme de carrer. Sensació de fracàs, por a anar al març tots barallats amb tots, temor al ridícul nacional i internacional. És raonable. D’una banda perquè la sensació que ho teníem a la mà i no ho hem sabut retenir és molt forta. D’una altra perquè aquests tres mesos haurien desgastat al més dur dels estrategues; aguantar això ha estat molt pesat.

I avise que encara no hi ha prou. Els pròxims dies no van a ser aptes per a la sensibilitat de la majoria dels independentistes, especialment pels que no som de partit. El to aspre i els retrets creixeran fins a límits que avui no podem encara ni sospitar i que ens horroritzaran. A Madrid riuran ben de gust. Podemos es fregarà les mans. I tots haurem d’aguantar comentaris sobrats des de l’unionisme que no vindran gens de gust escoltar. Possiblement fins i tot ens entraran ganes de guardar l’estelada del balcó i dedicar-nos al macramé.

Però després arribarà l’11 de gener i els uns i els altres, i els de més enllà hauran de començar a mirar un altre tic-tac, aquell que marca la convocatòria oficial. I aleshores hauran de pensar no només ja en la destrucció —que és el que ara preval— sinó també en el que volen oferir a l’electorat. Serà el moment de llegir-s’ho tot amb molta calma, de recordar què ha fet cadascú, sense caure en les provocacions i les manipulacions, i de decidir amb molta cura què volem votar.

Si algú té prou seny com per a fer propostes raonables, que les hi ha i són fàcils d’organitzar, molt millor. I si al final resulta que la barbàrie s’imposa i tot acaba esdevenint una selva impracticable, aleshores com a mínim intentarem no ser arrossegats al fang i mirarem d’encertar serenament amb la papereta. Als energumens organitzats, a tota aquesta gent que insulta i desqualifica a tort i dret, a aquells que cremen embriacs l’esforç de tots aquests darrers anys, res no els fa més por que la calma del votant. Res no els preocupa més que la possibilitat que pensem per nosaltres mateixos. Res no els atemoreix més que no ens deixem espantar ni per les seues amenaces apocalíptiques, ni pels seus agressius i barroers intents d’assetjament polític.

Calma, doncs.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
jaume
jaume
05.01.2016  ·  23:14

Els ciutadans, calma. Continuem amb la resiliència.

ANC i Omnium, potser una mica més d’energia. Augmentem la Influència.

Eugeni
Eugeni
05.01.2016  ·  23:49

No tinc tant clar com tu Vicent si encara pot augmentar el nivell de barroerisme i agressivitat que s’escampa darrerament pels cercles independentistes, especialment des de diumenge. Aquests dies més que mai recordo una idea que em va transmetre en Luís Maria Xirinacs: hi ha una manera que dues forçes que van en sentits oposats sumin: posar un volant al mig. Sempre vaig imaginar l’ANC com aquest volant que seria capaç de fer que els partits —que sempre van en sentits oposats— sumessin i prioritzessin la gent i el país. Alguna cosa no s’ha fet bé des de la societat civil. L’ANC i Òmnium haurien de repensar la seva estratègia de cara a les properes eleccions.

JOSE MANUEL
JOSE MANUEL
05.01.2016  ·  23:53

En defensa d’Artur Mas i com Mas s’hauria d’apartar:
Si bé és cert (La Rochefoucauld) que la supèrbia és el pitjor de tots els vicis perquè, per si sol, és capaç d’anul·lar totes les virtuts que es puguin posseir, no menys cert és que no ha sortit precisament de la boca de Mas l’enunciat “Jo faré la Independència”, ni la tonteria exaltada que “la independència (de Catalunya) la faran els refugiats (sirians, palestins, etc)”.

Tot independentista, i més si és militant (de l’ANC, per exemple) sap que la independència no és Mas. El primer que ho sap és el propi Mas, que sempre ha dit que s’hi ha posat perquè primer s’hi ha posat el poble. Ha estat ERC la que va atribuir a Mas “apropiarse de l’èxit del 9N”, i no Mas, que ho va agraïr a tots els que ho varen fer possible. Que la Independència és Mas és un eslògan propagandístic dels qui conscientment i responsablement des de la legítima defensa de l’Estat Espanyol volen aturar la independència. I l’afirmació contrària, una trivialitat que no mereix ser enunciada entre nosaltres, està sent usada no sé si inconscientment, irresponsablement, o “botiflerament”, des de les pròpies línies amb el mateix resultat. Els primers entenen que treure a Mas del procés és la manera efectiva de liquidar el procés d’independència, i semblen fins i tot disposats a crear un comité (o elaborar un informe) de salut mental per aconseguir-ho. Els segons volen un procés “contra Mas” , sense adonar-se que en aquesta línia no hi ha procés (* Magnífic comentari d’Isabel C. al final de l’escrit)

El fet indisputable (si no s’està encegat pel sectarisme partidista) és que Mas té un valor específic força alt en el procés, suma més que resta, i no és pecat de vanitat que en sigui ell mateix conscient i n’assumeixi les responsabilitats que se’n deriven. I li hem d’agrair que, com a polític professional no “tiri la tovallola”, ni es posi a somicar davant d’un pressing Mas que se li ha de fer etern.

La via “Tardà” suposa dinamitar Junts pel Sí després que la CUP ja ha quedat dinamitada (qui sap si en un intent implícit o explícit d’obrir aquesta via en el decurs d’aquestes estranyes negociacions entre candidatures/partits independentistes). Una jugada de vol gallinaci cara a unes properes eleccions, en les quals ja no seria possible cap “pressing” per anar junts, vingués la proposta de Mas, de l’ANC, d’Òmnium o del Sant Pare (en qui, almenys en Junqueres, sembla creure).

L’editorial d’en Partal a Vilaweb (05/01/2016) Mas, s’hauria d’apartar? és digne de consideració sobre com pot redefinir-se el lideratge del procés de manera no traumàtica. Caldrà, però, que no ens ensopeguem amb un estúpid que ho engegui tot en orris.
A nivell d’opinió personal en les primàries de “Catalunya Republicana” podria escollir-se com a mínim quina de les opcions “de govern” és la preferida:

President Vice-Procés-Canceller (Relacions institucionals) Vice-econòmic Vice-social
(Romeva/Mas) (Mas/Romeva) (Junqueras) (Munté)

(en Junqueres hauria de coordinar un equip ben potent d’economistes, ja que no és la seva especialitat, però, per fi, ERC podria mostrar què entén per una política econòmica d’esquerres, qüestió fonamental per guanyar-se un camp de joc en la futura República Catalana, i que les “esquerres homologades” (socialistes i comunistes) li han negat des de la seva fundació

El President tindria a càrrec totes les funcions pròpies del Govern Autonòmic mentre el Vice-1 tindria a càrrec totes les funcions pròpies de la transició nacional cap a la independència, (legals, relació amb Espanya, UE, altres països, etc.,) és a dir, encara que molt rebaixat i sense dret a fer “crisis de Govern”, les funcions del President a França, mentre que el President de la Generalitat assumiria les funcions (també disminuïdes respecte d’un Estat Sobirà) que corresponen al Primer Ministre. Tenim la “sort” que tant Mas com Romeva són candidats intercanviables per aquestes dues grans àrees, decisives. I les dues gaudeixen de la “màxima responsabilitat”, llegeixi’s prestigi. Per tant la proposta faria factible una recol·locació de dirigents no traumàtica i, a més, fonamentada en la divisió del treball i l’elecció dels millors per a cada tasca.
L’elecció Romeva (President), Mas (Vice-Procès) em sembla, personalment, preferible en el sentit de ser difícilment atacable o batible “per terra, mar i aire”. (Win-win com li agrada dir a Mas)

Comentari d’Isabel C. a l’ARA
04/01/2016 15:18

Dit això, jo no puc ser optimista. Afeblir i satanitzar en Mas i CDC ens costarà un altíssim preu. El de barrar-nos per molt temps qualsevol possibilitat d’anar cap a la independència.

Podrem, això sí, i aquesta sembla ser la prioritat d’una part del país i del propi sobiranisme, tenir un Govern autonòmic d’esquerres, possiblement presidit per algú com Colau, amb la crossa d’algun partit independentista, com ERC.

Però independència? No. Ens hem cavat la tomba afeblint l’únic partit que podia assegurar la complicitat dels sectors més imprescindibles per fer que un nou Estat sigui viable des del minut zero. Refer això costarà molts anys. Que aquests sectors socials tornin a tenir un líder de la talla i el valor d’Artur Mas serà encara més difícil. El més normal és que acabin tenint un líder fluix que no els pugui arrossegar cap a un risc tan enorme com el de fer possible la independència de Catalunya.

En un futur, a qualsevol polític que aspiri a liderar el centre i centre dreta del país li haurà quedat gravat com a escarment que posar-se de ple a defensar la independència és obrir la caixa dels trons que acaba indefectiblement convertint el seu partit en l’enemic número 1 a abatre tant des de fora com des dins de l’independentisme i només afavoreix que hi torni a haver tripartits autonòmics d’esquerres. Lamentablement, aquesta serà la lectura que en traurà la majoria de la gent de centre i centre dreta del país. Especialment, els polítics que aspiren a liderar aquests sectors. Però, be, això és exactament el que volien provocar els qui s’han passat aquests anys satanitzant l’Artur Mas amb l’esperança de treure’l del mig.
Fi del comentari d’Isabel C.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies