Opinió
David Figueres: 'Txetxènia: una panoràmica'
David Figueres
23.02.2012
Mercè Teodoro: 'Joan Lluís Vives somriu'
Mercè Teodoro
21.02.2012
Martí Estruch: 'Dimitir a Alemanya no és una vergonya, o no solament'
Martí Estruch Axmacher
17.02.2012
Manuel Baixauli: La ignomínia dels qui callen o miren cap a un altre lloc
Manuel Baixauli
17.02.2012
Antoni Castells Talens: 'Ens tanquen el país'
Antoni Castells Talens
17.02.2012
Rafa Xambó: 'Iniciem una època dura, de manipulació política dels mitjans públics'
Rafa Xambó
17.02.2012
Joan Ribó: 'Van venir amb les tenalles i van tallar la llum'
Joan Ribó
15.02.2012
Enric Nomdedéu: 'L'aeroport de Castelló ja va nàixer mort'
Enric Nomdedéu
14.02.2012
Valia Kaimaki: 'Grècia, l'endemà del 12 de febrer'
Valia Kaimaki
13.02.2012
Carles Solà: 'La Champions universitària'
Carles Solà
11.02.2012
Daniel Betoret: 'Camps, la policia i l'esperpent'
Daniel Betoret
10.02.2012
Josep Manel Ximenis: 'La insubmissió fiscal ha de ser una acció conjunta de tots els municipis'
Josep Manel Ximenis
10.02.2012
Ramon Piqué i Marcel Dalmau: 'Garzón tasta ara la seva medecina'
Ramon Piqué i Marcel Dalmau
10.02.2012
1/10>
Manel Rodríguez-Castelló
19.01.2012
Manel Rodríguez-Castelló: Aquells vents, aquest temporal
Quan jo era xicotet a l'escola ens deien una frase que a mi m'esfereïa: 'Quien siembra vientos recoge tempestades'. L'aplicaven a tort i a dret sempre que volien 'explicar', amb punyent exemplaritat, tota mena de desgràcies: una carabassa, un càstig, un bac… Com quasi tot el que deien amb aquella solemnitat impostada, la frase devia tenir un origen bíblic, com la zitzània, la poma podrida, les plagues d'Egipte. I si no el té, no costaria gens de posar-li la veu atronadora d'aquell Déu iracund i omnipotent que no per casualitat molts encara identifiquem amb el franquisme.
El cas és que la lliçó dels 'hermanos', aquella metàfora shakespeariana de tan funesta plasticitat, té avui en la situació del sistema educatiu i en la societat valenciana una plasmació esgarrifosa. Curt i ras: devem a l'esforç sistemàtic de 16 anys de govern del PP, amb vents constants que invariablement han bufat de ponent, la tempesta que ha col·locat l'ensenyament públic i la societat valenciana en situació pràctica de col·lapse, amb un deute que alguns xifren en 62.000 milions d'euros que ja ha provocat nombrosos impagaments i la intervenció benèfica (però no sabem a quin interès) d'un altre (gran) 'hermano', l'estat. Però els vents que han bufat amb insistència durant aquests anys i que anunciaven, si no eres cec i sord de naixement, l'actual desastre no eren només el del balafiament ampul·lós i el lladrocini sistemàtic de les arques i recursos públics a major glòria privada. Aquest temporal no hauria estat possible si el primer que van arrasar els vents neofranquistes (o no tan neos) que es van congriar amb l'aznarat i que van trobar camp obert en la Terra de Mítiques Meravelles de València amb Zaplana i Camps no hagués estat la intel·ligència i el valor de l'educació, fonament de tota democràcia. L'encimbellament dels jocs d'artifici (que el poble contemplava embadocat mentre li pispaven per darrere la cartera), la incultura del formigó i d'una modernitat de cartró-pedra com a coartada per als seus negocis, l'assalt a la raó i la propagació del llenguatge (en castellà) de la vacuïtat, el destarifo i la mentida infantiloide, van preparar l'actual fallida.
La pregunta a contestar fóra com, meritoris casos de resistència a banda, la societat valenciana va assistir impassible i sovint còmplice (però no tant com semblen pregonar les urnes) al desplegament d'aquet vendaval i com farà per sortir-se'n. Perquè al cap i a la fi aquelles bromes de Font de Mora les recordarem com simples anècdotes o maniobres de distracció. Més o menys apamada la magnitud de la tempesta, l'escola pública es troba avui en un moment absolutament novedós. El conflicte, que no ha fet més que començar, ja no és estrictament laboral, gremial o sectorial, sinó de caràcter nítidament social i polític. No podem reclamar uns diners que simplement no hi són ni s'esperen (i veurem, més enllà de les funestes retallades, fins quan la Generalitat podrà pagar els seus empleats). La batalla, que es presumeix llarga, no consisteix a canviar un Conseller perquè en posen un altre de semblant, sinó una cosa més difícil: recuperar el valor de la intel·ligència, la cultura i l'educació. I això només es podrà aconseguir canviant no sols un mal govern sinó un model social i polític que ha fet fallida per tots els costats. Avui ens toca als treballadors de l'ensenyament i als de sanitat, i a tots els valencians i valencianes que no hem perdut la dignitat en el vendaval, encapçalar una revolta que si no s'estén pertot arreu i implica tota la societat no farà camí. Només organitzant i estenent una densa xarxa de complicitats en benefici d'allò públic, que és de tots, podrà escampar la tempesta, una tempesta que ens haurà de servir de lliçó perquè mai més es repetesca el mal govern. Mai més.
Manel Rodríguez - Castelló, director de l'IES Ferrer i Guàrdia de Benimaclet
Editorial
Nosaltres, els enemics
Vicent Partal
23.02.2012
El règim trontolla
Vicent Partal
22.02.2012
La primavera valenciana i l’hivern espanyol
Vicent Partal
20.02.2012
L'alerta letona
Vicent Partal
20.02.2012
Per què tanta violència a València?
Vicent Partal
17.02.2012
Quina vergonya!
Vicent Partal
16.02.2012
El PP a escena
Vicent Partal
15.02.2012
Tant se val mandinga com català
Vicent Partal
14.02.2012
Grècia: el fracàs d'Europa
Vicent Partal
13.02.2012
Si més no, serem dos
Vicent Partal
10.02.2012
El règim
Vicent Partal
08.02.2012
Antoni Tàpies: un exemple monumental
Vicent Partal
07.02.2012
Per sort Alemanya no és Espanya
Vicent Partal
06.02.2012
Chacon: ara l'alcaldia d'Olula del Rio?
Vicent Partal
04.02.2012
El rellotge de Mas potser no va a l'hora
Vicent Partal
02.02.2012
Diu Krugman que l'economia europea s'enfonsa
Vicent Partal
01.02.2012
Què, parlem dels óssos panda?
Vicent Partal
31.01.2012
Independents o frustrats
Vicent Partal
30.01.2012
La batalla contra Spanair
Vicent Partal
27.01.2012
De la sedició caqui a la sedició negra
Vicent Partal
27.01.2012
Això no es pot acatar
Vicent Partal
25.01.2012
Ah!, i diuen mentides
Vicent Partal
25.01.2012
Espanya no s’ho pot permetre
Vicent Partal
24.01.2012
Apunta-t'hi
Vicent Partal
23.01.2012
Que és una guerra això?
Vicent Partal
20.01.2012

















